Jornada de voluntariat. Pedra seca i diversitat

Jornada organitzada pels Amics de l’Arquitectura Popular
21 i 22 de febrer de 2026
Secans de Belianes – Preixana

Ajuda’ns a recuperar un pou de recollida d’aigua pluvial mitjançant la tècnica de la pedra en sec, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’activitat s’adreça a totes les persones interessades a aprendre i participar en la restauració d’elements de pedra seca, i inclou una formació bàsica tant teòrica com pràctica. La teva participació contribuirà a la conservació del patrimoni rural i a la creació d’un punt d’abastament d’aigua per a la fauna salvatge.

RESPIRA fa els primers passos a la Vall de Núria amb una trobada amb FGC Turisme i Muntanya

El projecte europeu RESPIRA ha iniciat el treball de camp a la Vall de Núria amb una primera trobada presencial amb FGC Turisme i Muntanya. Aquesta primera aproximació ha permès donar a conèixer el projecte a un dels agents territorials que formaran part del procés de reflexió envers els actius patrimonials de Núria, així com establir les bases d’una col·laboració estratègica.

La trobada, celebrada el 21 de gener, va combinar la visita sobre el terreny amb una sessió de treball compartida entre representants de FGC i l’equip investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural vinculat al projecte RESPIRA.

Un dels eixos centrals de la reflexió va ser la necessitat d’actualitzar els relats patrimonials existents, especialment els associats al cremallera i als usos de la muntanya. Des de la perspectiva del patrimoni etnològic, es va subratllar la importància d’incorporar-hi les dimensions socials, simbòliques, històriques i ambientals, situant la infraestructura ferroviària dins les relacions entre mobilitat, paisatge i comunitat. En aquest sentit, el patrimoni etnològic permet anar més enllà d’una lectura estrictament monumental i connectar memòria, pràctiques socials i infraestructures en clau de futur.

En el marc del projecte RESPIRA, la Vall de Núria es perfila com un espai especialment adequat per abordar reptes contemporanis com la sostenibilitat, la salut o la mobilitat col·lectiva en entorns naturals sensibles. Aquests aspectes connecten directament amb les prioritats del programa Interreg Sudoe i reforcen el valor del patrimoni immaterial com a recurs per a la cohesió social i el desenvolupament territorial.

Aquest inici de treball de camp obre un procés que s’estendrà fins al 2027, amb l’objectiu de reforçar el paper del patrimoni històric, natural, etnològic i immaterial en la construcció de futurs sostenibles al Pirineu gironí.

Properament, tindrà lloc la presentació pública del RESPIRA a Ribes de Freser. Més enllà d’exposar les especificitats i oportunitats que aquest projecte planteja, l’objectiu és oferir un punt de trobada perquè els agents implicats del territori puguin conèixer i prendre part del procés.

El projecte Fer de Músic suma quatre noves entrevistes el 2025

El Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, presenta quatre noves entrevistes del projecte Fer de Músic, una iniciativa que recupera, documenta i difon la memòria oral dels músics vinculats a la cobla i a les cobles-orquestres del nostre país.

Durant aquest 2025 s’han enregistrat els testimonis de quatre figures destacades que, des de trajectòries diverses, han contribuït de manera decisiva a la cultura musical catalana, aportant una mirada plural sobre l’ofici de músic, la vida professional, els canvis socials i l’evolució del sector al llarg de les darreres dècades.

Els protagonistes d’aquesta nova edició són:

  • Josep Quer i Agustí (Vilafant, 1943). Professor superior de violí, trombó i contrabaix, ha format part de formacions de gran prestigi com la Cobla Orquestra Maravella, l’Orquesta Sinfónica de Euskadi i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. És també fundador de La Principal de Vilafant.
  • Josep Vilar i Crous (Caldes de Malavella, 1930). Saxofonista i clarinetista, amb una llarga trajectòria en orquestres com la Selvatana, els Montgrins, la Costa Brava i el Setson Grup. Amb 94 anys, continua en actiu com a músic a l’Orquestra Calidae.
  • Eva Trullàs i Andrés (Manresa, 1962). Cantant, va ser una de les primeres dones a incorporar-se a una cobla-orquestra, concretament a l’Orquestra Montgrins l’any 1983. Ha treballat també amb Blanes Orquestra, Dagoll Dagom i diversos projectes de creació contemporània.
  • Jordi Vila i Gómez (Barcelona, 1952). Intèrpret de tible, saxòfon, clarinet i flauta, compositor de sardanes i arranjador. Amb una extensa trajectòria en diverses cobles i cobles-orquestres, és fundador i director de la Cobla Mil·lenària de la Catalunya Nord.

Les entrevistes, realitzades en format audiovisual, s’han presentat públicament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic, celebrada el desembre de 2025, un espai de trobada i reflexió al voltant del cinema documental i la recerca etnològica.

Amb aquestes quatre noves incorporacions, el projecte Fer de Músic arriba a un total de 68 entrevistes realitzades, després de més de quinze anys de trajectòria dedicats a la recerca i difusió del patrimoni musical vinculat a la cobla i a les cobles-orquestres, formacions nascudes a les comarques de l’Empordà a mitjan segle XIX.

El projecte, iniciat l’any 2009, és coordinat pel músic Jordi Molina i la responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, Eva Ramió.

Totes les entrevistes del Fer de Músic, incloses les corresponents a l’edició 2025, es poden consultar íntegrament al canal de YouTube del Museu de la Mediterrània.

Cultura Viva 2025. XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica 2025XIII Jornada Cultura Viva-Manlleu

El passat 29 de novembre, es va celebrar la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. S’hi van presenetar recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç podeu recuperar la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es van presentar 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu consultar les recerques clicant aquest enllaç.  

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Tot un any de fibres vegetals

El Museu de la Pauma ja té enllestida la programació per al 2026 amb l’oferta de cursos i activitats. Es pot consultar i descarregar en aquest enllaç. Aquest 2026 es manté la dinàmica d’altres anys, amb sessions quinzenals d’A llatar a la carta, en divendres, i un curs monogràfic mensual de dos dies (dissabte i diumenge), a partir del mes de març. Si hi incloem els del Fibrescampus, n’hi ha de programats una desena que basculen entre el saber fer tradicional i la innovació a partir d’una important varietat de materials. Així hi trobem des del vímet, la bova o la pauma fins a les agulles de pi. S’obriran les inscripcions el dia 15 de gener a partir de les 17:00, a través del web del Museu.

Cronològicament, el primer curs monogràfic, serà el que impartirà el mes de març l’artesana valenciana Maria Teresa Miñana. El taller que tindrà lloc al Museu de la Pauma consistirà en elaborar una bossa a partir de la tècnica tradicional per a confeccionar estores d’espart. Aquesta tècnica consisteix en teixir una trena molt llarga que s’usa com un fil continu amb el qual es va construint la peça. El procés comença des del centre i es va enrotllant seguint el contorn del dibuix que s’ha traçat.

Al maig un taller de gres i espart que impartirà Sara Monge. Aquesta artesana aragonesa fusiona ceràmica i fibres vegetals en les seues creacions i aquesta proposta és la que portarà al Museu de la Pauma.  Cada participant disposarà d’un recipient ceràmic especialment dissenyat per a l’activitat, al voltant del qual anirà superposant les fibres vegetals, espart i ràfia de colors principalment, fent servir la tècnica del teixit en espiral.

La cistelleria marinera torna a estar present a la programació del Museu, de la mà de l’artesà Josep Mercader que ensenyarà la tècnica de la malla triangular, emprada per elaborar les nanses de pesca tradicional. Això serà al juny, mentre que per al juliol s’aposta per la boga com a material per crear una cistelleta o una bossa petita amb la tècnica de trenar i cosir boga de diferents maneres, amb l’artesana Violeta Cabrera.

Altres tallers programats per al 2026 són els monogràfics d’A llatar a la carta, a càrrec de les artesanes d’Artpauma, que es faran per Setmana Santa, de dilluns a dimecres, i  la primera setmana d’agost, just després de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals; el taller de Mònica Guilera per bastir un cistell tradicional de vímet i canya, el mes de novembre; i finalment el taller del desembre que impartirà l’artesana Simone Simons per a fer una granereta amb espart cru.

La programació dels cursos del Museu de la Pauma compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el preu oscil·la en funció de la durada dels tallers partint de la base que es paguen a 5 euros l’hora.

Dins la programació anual també s’inclouen els cursos del Fibrescampus, l’espai de formació que es du a terme a les portes del Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans, que com sempre tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost (dissabte, 1  i diumenge, 2). Els cursos del Fibrescampus seran a càrrec de Joan Clop i Saray Lorenzo els dies 29 i 30 de juliol. Joan Clop impartirà un taller d’encordat de tamboret amb bova; i Saray Lorenzo proposa l’elaboració d’una bossa de pauma canària.

D’altra banda els dos tallers d’un dia s’impartiran el 31 de juliol. Un el donarà l’artesà polac Adam Pliszko, creador autodidacta de la regió de Suwałki, que proposa explorar els secrets de la tècnica de cistelleria en espiral utilitzant agulles de pi ponderosa tant en el seu color natural com tenyides, juntament amb fils encerats, tots treballats sobre bases de fusta amb la idea de bastir diferents tipus d’objecte. El segon taller anirà a càrrec de les comissàries de l’exposició Desig i ficció.Una experiència sensorial i material del margalló, Cris Noguer i Sara G. de Ubieta. Com l’exposició, la seua proposta de taller proposa explorar la planta del margalló en la seva totalitat, des d’una artesania de ficció no centrada en l’herència que acompanya aquesta planta al territori. Concretament tindrà dos parts: d’una banda ensenyar com preservar el verd de la planta a través d’un procés sintètic no tòxic que permet que la fulla retingui la clorofila durant mesos, i per l’altra la creació d’una granereta a partir d’una fulla. El taller culminarà amb una visita guiada a l’exposició oberta al public en general.

Mans Destres. Oleguer Curriu, ferrador.

El documental ens endinsa en l’ofici del farratge equí i mostra el treball tècnic i precís d’un jove ferrador que combina formació veterinària, pràctica de forja i col·laboració amb professionals del món eqüestre. Amb una mirada respectuosa, segueix Oleguer en plena acció mentre es prepara, treballa i reflexiona sobre una professió exigent que requereix força, destresa i coneixement especialitzat. La seva passió i compromís revelen un ofici tradicional que, lluny de desaparèixer, es projecta cap al futur amb renovada vitalitat.

Fes clic aquí per veure el documental.

Data:  Dijous, 4 de desembre a les 20 h

Població i lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier s/n. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

L’antic teatre Cirvianum, en 4 actes.

El documental ens convida a redescobrir la història viva d’un espai cultural clau a Torelló. A través de testimonis, assajos, estrenes i imatges d’arxiu, el documental traça un recorregut emotiu pels cent anys d’història del teatre. Cada acte revela una capa de memòria col·lectiva, culminant amb una visita institucional que tanca el cercle. Un homenatge audiovisual a la força de la cultura local.

Direcció i realització:  Jordi Campàs Reig

Any 2025

Data:  Divendres, 28 de novembre a les 19 h

Població i lloc: Museu de la Torneria. Carrer de la Pau, 14. 08570 Torelló.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

Fil i carburo: la Mambla, memòria d’una colònia oblidada. 

La colònia de la Mambla, situada al terme d’Orís, va iniciar la seva activitat industrial a finals del segle XIX i al llarg del temps ha viscut diverses etapes productives i canvis de propietat. El documental recull els testimonis d’antics treballadors i veïns per reconstruir la vida quotidiana en aquest nucli fabril, des de la seva fundació fins a les transformacions socials i laborals més recents. Les veus recollides permeten aprofundir en les formes de convivència, treball i identitat que han configurat la colònia al llarg del temps.

Fes clic aquí per veure el documental.

Direcció: Xef Vila

Producció: Museu del Ter. 25’. Any 2025.

Data: Divendres, 7 de novembre a les 19h

Població i lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament d’Orís. Avinguda del Castell, 1. 08573, Orís.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

Iniciada una recerca amb valor científic, social i etnològic sobre l’embaràs, el part i els nounats a l’Amposta dels segles XIX i XX.

El passat mes de setembre, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta va atorgar el V Premi de Recerca Jordi Fontanet 2025, al millor projecte de recerca local, al projecte titulat “Les madrines: embaràs, part i nounat a l’Amposta dels segles XIX i XX”, presentat per Màrio López Alemany.

El premi, de caràcter biennal,  té l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat a través de dotar econòmicament la recerca local, en qualsevol àmbit, i de la publicació dels resultats dels treballs originals i inèdits premiats.

En aquesta edició el jurat del Premi va destacar la qualitat i l’originalitat d’una recerca que aporta valor científic, social i etnològic, tot reivindicant la perspectiva de gènere i l’ús de les fonts orals com a testimoni viu més enllà de la documentació escrita.

El treball iniciat combina fonts documentals amb entrevistes a una vintena de persones i se centrarà en la figura de les madrines i el seu paper en una Amposta majoritàriament rural. López ha explicat que la inspiració per dur a terme la seva recerca  li va arribar a través de les històries de la seva àvia i de la madrina Maria Sebastià. El projecte abasta des de les primeres referències escrites a mitjan segle XIX fins al segle XX, amb la figura de Teresita, considerada l’última de les madrines d’Amposta.

L’autor, metge durant la seva trajectòria professional, ha publicat altres treballs mèdics i històrics entorn dels sagnadors, el còlera i el paludisme al Delta de l’Ebre.

Lloc: Amposta i Delta de l’Ebre.

Més informació: Ajuntament d’Amposta https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-jordi-fontanet-2025

Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló

Dia: 08 de novembre

Hora: 12:00

Lloc: Museu de la Pauma

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans inaugura aquest dissabte, 8 de novembre, Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, una exposició de producció pròpia que posa el focus en la palmera autòctona i en les seues propietats físiques i químiques, unes característiques que la fan també útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.

Desig i ficció coincideix amb el quinzè aniversari del Museu de la Pauma i per això des del Museu es va considerar que era un bon moment per convertir la planta en la protagonista de l’exposició temporal. De fet, la mostra ha estat comissariada per Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dos creadores que habiten l’àmbit del disseny i que porten temps explorant les possibilitats de tot tipus de materials sostenibles.

Com no podia ser d’altra manera l’ofici té un pes important, un ofici que sobreviu com la planta, gràcies al seu entramat d’arrels  dens i profund,  en les mans principalment de de les dones. Uns gestos que han passat de generació en generació, amb una aprenentatge no sistematitzat però efectiu, que fa que juntament amb el sentiment identitari i amb la seva pervivència el poguéssim considerar un important element del llegat immaterial.

En la seua recerca sobre el margalló les ha acompanyades el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador del Grup de Recerca Etnobotànica dels Països Catalans, i les idees clau que han treballat a l’hora de bastir l’exposició són la resiliència peculiar d’aquesta planta i la seua capacitat de possibilitar la vida després d’un incendi o davant les amenaces climàtiques; la seua força o el seu alt contingut en cel·lulosa i lignina que fa que sigui una planta hidròfuga (rebutja l’aigua) el que també la fa útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.

Desig i ficció jugarà amb l’espai expositiu del Museu de la Pauma, així les peces que s’hi exposaran no estaran dins la sala d’exposicions temporals sinó que es repartiran estratègicament per les escales i passadissos del Museu. La sala d’exposició s’ha reservat per projectar un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso on plasma una mena de ficció futurista a partir de la realitat, i una veu en off va explicant les característiques i potencialitats de la planta amb el suport d’articles científics. La idea de l’audiovisual és portar a l’interior del Museu el viver/jardí de margalló, tot connectant els espais dins i fora, però a l’inrevés, com una subversió de la norma amb la qual també juga el cartell de l’exposició, dissenyat per Carme Pons, on part de les lletres queden fora del marge.

Pel que fa a les peces que s’hi exposaran, la majoria han estat dissenyades per les comissàries, algunes d’elles les han materialitzat les artesanes del Museu, i d’altres elles mateixes, i n’hi ha que deixen de banda la llata per explorar noves maneres de teixir. El que han volgut amb aquestes peces és mostrar les diferents possibilitats i resistències del material. Entre els descobriments revelats a l’exposició hi ha la possibilitat de mantenir el color verd del margalló en la peça final sense utilitzar cap producte tòxic i la creació de peces que exploren la sonoritat de la planta o que fan evident la seua capacitat de tracció mecànica.