V Jornada Parcs Naturals i Museus. Artesania i producte local

L’artesania i els productes locals són territori, cultura i identitat. La seva promoció reforça un model de proximitat, respectuós amb l’entorn, i que a més a més valora una manera de fer i viure.

Amb aquesta jornada es vol donar difusió i posar en comú totes aquelles bones pràctiques en les quals s’ha estat treballant els darrers anys tant els parcs naturals, com els museus, ja sigui de forma individual com de forma conjunta.

Unes accions de recerca, assessorament, producció, desenvolupament, impulsores,… i que han tingut com a últim objectiu donar a conèixer els oficis, els valors i les tradicions a partir de la recuperació de l’artesania local i el seu producte final.

Unes jornades que volen donar la oportunitat de posar en valor activitats artesanals i experiències d`èxit del nostre territori.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Divendres 4/11/2022

De 9:00h a 17:00h. Jornada tècnica

Inscripcions obertes: museuetnografic@ajripoll.cat 972703144

Organitza:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Diputació de Girona

Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Museu Etnogràfic de Ripoll

Ajuntament de Ripoll

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.

El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  

La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.

Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

Data: 8 d’octubre de 2022.

Horari: De 9.00h fins a 19.30h

Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.

Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

Crida a la participació a la 3a trobada de gestors de patrimoni immaterial de l’estat espanyol

Talavera de la Reina (Toledo)
14 i 15 de desembre de 2022

El Ministeri de Cultura i Esport organitza, per mitjà de la seva Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, el III Encuentro de Gestores de Patrimonio Inmaterial, enguany amb el tema “El futuro y la salvaguarda de las técnicas tradicionales“. En la línia d’anteriors trobades com aquesta, els organitzadors proposen que les ponències s’abordin des del context de les pràctiques i manifestacions inscrites a les llistes de la Convenció de 2003, on les artesanies i els oficis constitueixen l’objecte en si d’algunes d’aquestes inscripcions, mentre que en altres casos es troben associades o íntimament lligades a elements festius també inscrits. Suggereixen, així mateix, diversos subtemes des dels quals abordar-les:

  • Formació i educació: les iniciatives locals de formació, el paper de les escoles d’arts i oficis, la necessitat d’un major suport institucional i des dels departaments d’educació, que garanteixin una formació reglada. Manca d'”aprenents viables”.
  • Protecció de la producció artesana per mitjà de regulacions diferents a les de la legislació de patrimoni cultural: propietat intel·lectual, propietat industrial i lleis d’artesania.
  • Desenvolupament de plans específics de salvaguarda.
  • Iniciatives de visibilitat i difusió de l’artesania.
  • Desenvolupament sostenible i turisme vinculat amb l’artesania.
  • Vessant comercial de les produccions artesanes: competència amb la producció en sèrie, segells de qualitat, falsificacions i producció. Les tendes de souvenirs.
  • Oficis tradicionals i artesania: oficis associats a coneixements, pràctiques i activitats econòmiques i socials tradicionals.
  • L’artesania i les pràctiques festives: produccions artesanes per a usos socials, rituals i actes festius.

Les persones interessades a participar a la trobada poden exposar el seu interès i un esquema de la ponència abans del 30 de setembre de 2022 a Paloma Sánchez Gómez paloma.sanchezg@cultura.gob.es

Els/les ponents disposaran entre 20 i 30 minuts per presentar les seves propostes.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Museu de la Mediterrània

Un estiu més torna al Museu de la Mediterrània les projeccions de cinema a la fresca dins la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Aquesta és una activitat que el museu organitza com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya (OPEI). La mostra presenta, en un format multiseu a diferents localitats de Catalunya, produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. 

En aquesta dotzena edició de la Mostra de Cinema Etnogràfic la programació del Museu de la Mediterrània inclou la projecció de diferents films on apareix la pandèmia de la Covid19. Aquesta pandèmia, que ha sacsejat tant les nostres vides els dos últims anys ha tingut, i tindrà, un impacte important sobre la societat, i la mostra de cinema ho volia reflectir.

La programació serà la següent:

Totes les projeccions seran al pati del Museu de la Mediterrània i tenen entrada gratuïta.

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Rastres en femení: el patrimoni i la memòria popular oblidada

Roca Umbert Fàbrica de les Arts. C. d’Enric Prat de la Riba, 77, Granollers (aforament limitat a 100 persones)
Canal de YouTube de Roca Umbert Fàbrica de les Arts
15 juny de 2022, de 9 a 14 h

Fons Roca Umbert. Cessió de Maria Miralles Sánchez, treballadora de la fàbrica Roca Umbert.

La jornada forma part del programa d’activitats formatives de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, en coorganització amb Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el suport de l’Institut Català de les Dones i la Fira Mediterrània de Manresa. Està enfocada a revisar els processos de construcció de memòria, tradició i patrimoni en clau feminista i de gènere i, al mateix temps, posar en valor l’aplicabilitat de la recerca etnològica i compartir bones pràctiques de participació de dones en la construcció d’una memòria no masculinitzada. La jornada vol facilitar eines útils per a la reflexió i la gestió dels esdeveniments d’esdeveniments culturals de caràcter local i s’adreça de manera preferent a personal tècnic dels àmbits de cultura, festes, igualtat, joventut, ciutadania i participació; també a juntes directives i persones associades a entitats culturals, professionals de l’antropologia, a gestors culturals i a l’àmbit universitari de l’àmbit de l’estudi i gestió del patrimoni cultural.

Al web de la jornada podreu accedir al programa  i al formulari d’inscripció.

La formació en pedra seca: propostes i reptes per a una articulació a Catalunya

Videojornada
19 de maig de 2002, de 18.00 a 20.15

El primer bloc, Impuls de la formació i certificació de l’ofici de marger: iniciatives de l’administració local, presentarà els projectes impulsats per l’Ajuntament de Roses i l’Ajuntament de les Preses, així com la proposta inicial de l’Ajuntament de Canyelles. 

El segon bloc, L’ensenyament de la pedra seca a Cicles Formatius existents, tractarà sobre la viabilitat de l’encaix de la pedra seca en el marc dels cicles formatius existents actualment a Catalunya, a partir de l’experiència de l’Institut Mollerussa i de la nova proposta de l’INS Garrotxa.

Al tercer bloc, El context mallorquí i el context català, podrem conèixer de primera mà les polítiques i actuacions per a la formació i acreditació dels margers que s’estan duent a terme a Mallorca i, d’altra banda, copsar l’estat de la qüestió a Catalunya, les dificultats, els reptes i les potencialitats a les quals s’enfronta la implantació d’aquest ensenyament.

Si hi estàs interessat, pots realitzar inscripció a l’enllaç: 

www.collaboraxpaisatge.cat/videojornada-formacio/

T’adjuntem el programa complet de la videojornada, que s’emetrà en directe al canal YouTube de COL·LABORAxPAISATGE: https://ja.cat/DdpD0

Activitats sobre pedra seca al Parc Natural del Montsant

Del 22 de maig al 5 de juny se celebra la 7a edició de la SETMANA DE LA NATURA, una iniciativa, per prendre consciència de la necessitat de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural. Sabem però, que el paisatge i l’entorn natural és el resultat de l’acció humana aquest entorn, i un dels testimoni més excepcionals per interpretar el paisatge i els usos i aprofitaments que s’hi han desenvolupat.

És per això que des del Parc Natural de Montsant s’ha volgut dedicar aquesta segona quinzena del mes de maig a “LA PEDRA SECA A MONTSANT: PATRIMONI, CONSERVACIÓ I BIODIVERSITAT”, organitzant i col·laborant en l’organització de les activitats que es duran a terme durant dos caps de setmana.

A més, a partir del 13 de maig, podeu visitar a la seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició “TOTA PEDRA FA PARET. LA PEDRA SECA A CATALUNYA”. Una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGCPAC) i de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), que consta d’una vintena de plafons on s’expliquen les característiques de la tècnica i s’il·lustren diversos exemples de construccions d’arreu de Catalunya.

JORNADES DE PEDRA SECA A LA PORTA DEL CONGOST

ERMITA DE SANT ANTONI I SANTA BÀRBARA D’ULLDEMOLINS

21 i 22 de maig

Des de La Somereta Cooperativa volem donar valor a allò que ens ha dut on som, com l’activitat agrícola i ramadera de la comarca, que ha transformat el paisatge i ens ha deixat marges i construccions de pedra seca a hores d’ara molt deteriorats fruit del desús. El tercer cap de setmana de maig, recuperarem l’accés a l’hort i una sèquia de l’ermita a través d’un taller pràctic amb Marges Priorat emmarcat en unes jornades on ens endinsarem en aquesta tècnica arquitectònica tradicional.

Convidarem a participar en una taula rodona persones de diferents perfils estretament relacionats amb la pedra seca i coneixerem el patrimoni que envolta l’ermita de Sant Antoni de la mà d’expertes en la matèria. Com que el taller dura dos dies, oferim la possibilitat de gaudir de la pensió completa al refugi de La Porta del Congost. Per a més informació i programa contacteu amb els organitzadors.

Durada: Tot el dia de dissabte i diumenge

Preu: A consultar

Per a més informació i inscripcions:

La Somereta SCCL

info@lasomereta.cat

722 29 75 52

SORTIDA GUIADA AL RACÓ DE MONTALTS. ITINERARI D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DEL PARC NATURAL DE MONTSANT

LA VILELLA BAIXA-CABACÉS

Dissabte, 28 de maig

Itinerari guiat per personal tècnic del Parc Natural de Montant per aquest recorregut que permet la interpretació del paisatge a partir dels elements d’arquitectura popular, dels quals també és important la seva conservació i recuperació en tant que afavoreixen la biodiversitat.

A la tardor del 2010 es va inaugurar aquest itinerari amb l’objectiu de potenciar la divulgació del paisatge natural i cultural de Montsant i, en concret, del patrimoni arquitectònic de la pedra seca. El racó de Montalts fou una zona de gran activitat agrícola fins a mitjan segle xx. Com a resultat d’aquesta ocupació hi ha tot un seguit d’elements testimoni de les formes de vida als pobles de Montsant durant dècades i que alhora demostren la particular racionalitat humana per a adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que són limitats.

La singularitat de l’indret rau en el fet que fent un recorregut que no supera els 2 quilòmetres es poden observar una gran tipologia de construccions de pedra seca. D’una banda, destaca el conjunt de marges construïts per tal de possibilitar el conreu. De l’altra, es descobreix una alta concentració d’elements que servien d’aixopluc a persones i animals per a desar-hi les eines, o bé es bastien com a dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, entre altres. En general, es tracta de construccions sòlides, siguin encastades a un marge o plantades al mig d’un bancal, que permeten observar la tècnica de construcció de la pedra seca, basada en l’ús de la pedra sense emprar cap més tipus de material aglutinant.

Estan històricament associades al cultiu de la vinya i probablement van servir d’aixopluc als que s’hi desplaçaven per a treballar la terra; posteriorment, aquestes barraques i casetes foren utilitzades per carboners, pastors, caçadors o altres persones que temporalment es refugiaren a Montsant. La zona també va ser testimoni del pas del front de guerra per Montsant, fet visible a partir de les trinxeres fetes de pedra seca que encara s’hi conserven.

Organitzen conjuntament: Parc Natural de Montsant – Associació excursionista de Cornudella de Montsant – Agrupació excursionista Montsant d’Ulldemolins

Durada: Tot el dia

Preu: A consultar quan es fa la inscripció segons si es pertany a una de les dues associacions o si es té assegurança

Per inscripcions:

Més informació:

activitats.pnmontsant@gencat.cat

977 827 310