Dia de les dones rurals de la Ribera d’Ebre 2025

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i l’Ajuntament d’Ascó organitzen la segona celebració del Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre, que tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre a la Plaça del Riu d’Ascó.

L’objectiu d’aquest esdeveniment és posar en relleu la contribució essencial de les dones en el món rural, destacant el seu paper clau en el desenvolupament i manteniment del territori, sovint invisibilitzat i poc reconegut.

Les dones rurals han contribuït des de sempre com a motor de canvi i transformació de les zones agrícoles i rurals. Aquesta jornada vol donar-los veu i mostrar els reptes i oportunitats amb què s’han trobat i es troben.

En aquesta jornada tindreu l’oportunitat de conèixer la labor de grans artistes i joves emprenedores del territori. Ho podreu fer a través de l’exposició de productes de la fira artesana, del taller d’estampació conduït per l’artista i professora d’art Roser Gay, o de la taula rodona dinamitzada per Nàdia Contreras, CEO & Founder de l’empresa de software Nemon.

Mans d’aigua i fang: Anna Ralda Bas i Joan Cortiella García

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera (Sala 2)
C. de Sant Llorenç, 36. La Galera (baixos de l’Ajuntament)
Del 6 de juny al 6 de juliol de 2025
Inauguració: dissabte, 7 de juny, a les 19.00 h

Exposició amb pintura d’Anna Ralda Bas i peces de terrissa del Mestre terrisser local Joan Cortiella García.

Anna és el quart cop que visita aquest centre. Ella és de Godall, tot i que des de fa molts anys viu a la Sénia. Professionalment és tècnica administrativa, tasca que ha compaginat des de sempre amb les seves inquietuds artístiques i literàries, ja que també dedica bona part de la seva vida a escriure. En aquesta ocasió Anna, com ella mateixa explica, presenta un “projecte que pretén fusionar el procediment artístic, concretament pictòric, amb el procés artesanal de la terrissa i viceversa. L’aigua, un element essencial per a la vida, aquí es transforma en un pretext creatiu en el desenvolupament plàstic i artesanal. Essent el principal lligam que ens porta de la mà, com un estri de treball, ja que l’aigua també resulta primordial per tal de treballar el fang o l’argila”. Aquestes composicions les acompanya de les peces de terrissa de Joan.

Joan Cortiella és Mestre Artesà terrisser des de 2011. Ve d’una nissaga de terrissers (canterers, a les Terres de l’Ebre) que han estat treballant a la Galera de manera ininterrompuda des del segle XVIII fins a l’actualitat. Va començar a practicar el treball al torn de ben petit, mentre estudiava, sobretot als estius, i després ja es va convertir en el seu ofici, compaginant-lo sempre amb el de pagès. Al 2004, any d’inauguració del Museu Terracota, va fer donació, juntament amb el seu pare, mestre artesà terrisser també, d’un conjunt de peces de terrissa que conformen bona part del fons del Museu. Ha exposat les seves peces a diferents espais: a l’antiga seu d’Artesania Catalunya a Barcelona, a la seu del Consell Comarcal del Montsià a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, etc. Ha participat en Fires monogràfiques de terrissa i ceràmica i altres relacionades en les peces de terrissa que elabora per a la construcció. Ha fet i fa, demostracions al torn a diferents indrets sempre amb celebracions relacionades amb l’artesania i el món rural. Ha impartit cursos al torn de terrisser en diverses ocasions per a diferents col·lectius i a l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Realitza experiències al torn de la mà de Circuits Culturals. Des de l’any 2005 (moment de la jubilació del seu pare) és l’únic terrisser en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià.

Les peces que acompanyen l’obra d’Ana han estat concebudes amb l’ajut de l’aigua, a la vegada que s’han emprat per a contenir aigua, per a recollir-la, per a guardar-la, per a servir-la o per beure-hi: la marraixa per beure aigua a casa, el cànter de gal per beure al camp, el cadup per extreure l’aigua de les sènies, el cànter de carreter o cantimplora, per transportar l’aigua dins al carro, els tubs per desaiguar, l’escalfallits amb aigua calenta per escalfar-se al llit en les nits fredes d’hivern, els bevedors per abeurar als animals domèstics, el topí per servir aigua, el ribell per a rentar i el cànter per anar a recollir l’aigua a la font i guardar-la a casa, una de les peces més emblemàtiques de la terrissa de la Galera, decorat amb les pinzellades fetes amb un pinzell especial de cua de matxo i amb argila carregada d’òxid de ferro. Línies corbes, que inicialment només s’aplicaven al cànter; tot i que se’n desconeix el significat, els terrissers diuen que les han fet sempre, transmetent-se de pares a fills, com el mateix ofici… Amb tota seguretat aquestes línies corbes devien representar l’aigua, font de vida, de fertilitat…

Una vegada més, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera serà dinamitzador del patrimoni, la cultura i l’art, barrejant la tradició amb les creacions més innovadores i trencadores. Promotor constant de debat, manifestació, reivindicació i expressió.

Horari: de dimecres a divendres de 9.30 a 13.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h.

Més informació i visites concertades fora d’aquest horari: terracota@galera.cat, 977 71 83 39

Exposició d’art floral de Pepi Querol Carapuig. Cicle Artista Ànonima. Capítol 1: L’Altar Floral

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. de Sant Llorenç, 36, La Galera
Prorrogada fins al 2 de febrer de 2025

Exposició que obrirà un cicle anomenat “Artista Anònima”, una proposta cultural anual que vol posar en valor el treball artístic i artesà de les dones grans de les zones rurals. L’exposició, a més, mostra elements molt vinculats a la tradició terrissera de la Galera, elaborats pel mestre terrisser local Joan Cortiella, pel que d’alguna manera és un homenatge als oficis artesans que es van perdent per falta de relleu generacional.

El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició, Laia Beltran, però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals.

En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals, i entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són les dones grans, sàvies i artistes.