Els objectes materials en els processos de patrimonialització

Jornada d’estudi organitzada pels grups de recerca Fabriq’Am (Paris, ANR) i ETNOMAT (Universitat de Barcelona, Acciones de dinamización Redes de Excelencia)

Lloc: Seminari del Dpt. d’antropologia, Universitat de Barcelona, Campus Raval, C/Montalegre, 6-8, Barcelona.

Dies: 5 i 6 de febrer de 2016

S’accepten propostes de ponències fins el 20 de gener 2016.

Les propostes han d’incloure un títol, un resum de 300 paraules i un breu descriptiu del context de realització de la investigació que serà presentada. El comitè organitzador comunicarà als autors de les propostes la seva acceptació o rebuig el 24 de gener. Tot i que es poden sotmetre les propostes en català les ponències hauran de ser dictades en castellà o francès. Les propostes han de ser enviades a:

Mònica Martínez Mauri martinezmauri@ub.edu
Jordi Tomàs Guilera: jtomasguilera@yahoo.com

Llegeix més »

Antropologia de la ciutat

Duch, Lluís. Antropología de la ciudad. Barcelona: Herder Editorial, 2015, 511 p.

Des del moment clau de la història en què l’ésser humà establí assentaments fixes per viure en comunitat, la ciutat ha estat la màxima expressió de la seva presència cultural al món; una presència pròpia que ha establert, a cada moment històric, quines són les dimensions de la seva autèntica naturalesa, sempre sotmesa a les irrupcions imprevistes i desconcertants de les múltiples fisonomies de la contingència.

Aquest llibre proposa un marc general de les múltiples relacions que se’entrellacen a la vida urbana d’individus i col·lectivitats i dels eixos fonamentals de la configuració espai-temporal -sempre polifacètica i amenaçada per l’anomia- de la realitat i del seu principal intèrpret: l’ésser humà.

Bartomeu Marcé, l’epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Can Caralt. Ctra. de Sant Vicenç, 14, Sant Andreu de Llavaneres

Fins al 17 de gener de 2016


La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé, però aquesta signatura no s’havia identificat amb cap autor concret. Fins i tot es parlava de dos autors diferents. La poca bibliografia existent fins al moment ha estat una de les principals fonts de l’enigma i els fòrums i la xarxa una via d’escampar la confusió. Llavors, qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat? La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i pretén recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels pessebristes catalans.

+ info: Jordi Montlló  676 259 583, jordimontllo@gmail.com / Ferran Manau 687 450 607

T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni

L’amor i el matrimoni al llarg de la història

Museu d’Història de Catalunya, Palau de Mar, Plaça de Pau Vila, 3. 08003 Barcelona

EXPOSICIÓ: del 17 de desembre de 2015 al 22 de maig de 2016

L’exposició, comissari de la qual és l’antropòleg Xavier Roger, repassa els principals canvis que s’han donat en el matrimoni i en les maneres d’estimar-se al llarg del temps, des de l’època clàssica fins a l’actualitat. I en el recorregut descobrirem alguns dels costums i dels elements més característics de cada moment: el galanteig i la seducció, les creences, els costums del dia del casament i la funció social del matrimoni com a institució, entre d’altres.

El Pessebre al museu

Una de les tradicions més arrelades del Nadal i més difoses als països mediterranis és la de muntar el pessebre. La molsa, el suro, els troncs… juntament amb les figures de fang del naixement, els pastors i el caganer formen part dels símbols més nostrats per dates nadalenques de la cultura popular de casa.

És per això que aquest any l’amic Josep Mir ha tornat a muntar un pessebre monumental al Museu de la Mediterrània per a tothom. Amb l’escenari inconfusible del territori del Baix Ter i amb l’Empordà de fons us convidem a visitar un pessebre ben viu on s’hi fa de dia i de nit, el recorre el riu Ter, hi ha tempesta de pluja amb llamps i trons i fins i tot hi neva.

Un pessebre que es podrà visitar, com marca la tradició, fins a la Candelera i que té premi per tots aquells que el visitin.

Lloc: Museu de la Mediterrània. C/ Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Data: Fins a l’1 de Febrer de 2016

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrania.cat

Som cultura popular. Més enllà de la festa

Espai Josep Bota, Centre Cultural Can Fabra
C. de Sant Adrià, 18, Barcelona

Divendres 22 de gener de 2016



Del 21 al 24 de gener tindrà lloc la mostra “Som Cultura Popular”, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ens de l’Associacionisme Cultural. En aquest marc, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat organitza una jornada formativa per a tècnics municipals de cultura i gestors culturals amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) a partir del protagonisme que ha adquirit en les polítiques públiques i les expectatives i iniciatives de dinamització, de patrimonialització i de recerca que ha generat. Llegeix més »

La Trencadansa de Prats de Lluçanès, perfum de Festa Major

Cal Bach. Pg. del Lluçanès, s/n, Prats de Lluçanès
Dissabte 19 de desembre de 2015, 12.00 h

Foto: Joan Parera. Naciodigital.cat

Presentació d’aquesta obra de l’antropòloga Roser Reixach, guanyadora de la darrera edició del Premi Rafel Tudó que concedeix l’Esbart Català de Dansaires, i que tracta sobre la història i l’evolució d’aquest ball de Prats de Lluçanès a partir del segle XIX. L’obra repassa elements com la festa major dedicada a sant Vicenç, el costum que envolta el ball, la música, la indumentària i la coreografia de la dansa, que s’il·lustren amb imatges i documents municipals. Del llibre destaca l’extensa campanya d’entrevistes que l’autora ha fet als vilatans de Prats que han tingut relació amb la Trencadansa.

La presentació comptarà amb les intervencions de Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Jordi Bartolomé, president de l’Esbart Català de Dansaires, Montserrat Garrich, vocal d’arxiu de la Biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires, Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès, i Roser Reixach, autora de l’obra.

+ info: Ajuntament de Prats de Lluçanès. Tel. 938 560 100, ajuntament@pratsdellucanes.cat

Visita guiada a l'exposició "La Mancomunitat de Catalunya a les terres gironines"

Visita guiada a càrrec dels comissaris de la mostra, Joaquim M. Puigvert i Narcís Figueras

Lloc: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. Edifici Monestir)

Data: Dissabte 19 de desembre, a les 11.30h

Punt de trobada: Vestíbul del Museu

Activitat gratuïta

Més informació: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Tel. 972821575, museuhistoria@guixols.cat

La canalla castellera i el sobiranisme a les colles

VV.AA. La canalla castellera i el sobiranisme a les colles.IV Simposi Casteller. Valls: Cossetània Edicions, 2015, 192 p.

El IV Simposi Casteller planteja l’anàlisi de la canalla com a part essencial en les colles i com a usuària de projectes educatius; la relació de les entitats castelleres amb el sobiranisme i el procés que travessa Catalunya, així com el debat i les reflexions sobre l’existència d’una potencial bombolla castellera. Aquest volum recull les aportacions de la trentena de ponents convidats.

Una doble acció poètica donarà a conèixer diversos elements del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre

Data: Dijous, 17 de desmbre de 2015 a les 19:30 h.
Lloc: Museu de Tortosa (Rambla Felip Pedrell, 3), Tortosa.

Una doble acció poètica donarà a conèixer diversos elements del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre: EBRI .
El proper 17 de desembre tindrà lloc un acte obert a tot el públic al Museu de Tortosa per donar a conèixer bona part de la feina que s’ha realitzat fins ara per dotar de contingut l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’acte serà a les 19:30 hores i comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.Llegeix més »