La pólvora fa festa

Dimarts 16 de setembre, a les 7 de la tarda a l’Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3), tindrà lloc la conferència: La pólvora fa festa. Els orígens del model reusenc de ball de diables, a càrrec de Salvador Palomar.

És prou conegut que el model reusenc —i d’altres poblacions properes del Baix Camp i el Priorat—de Ball de Diables, sense representació teatral de la lluita entre el cel i l’infern, ni personatges definits, constitueix una forma específica de manifestació festiva en el conjunt de manifestacions festives de foc de Catalunya. Una forma del ball que, en l’actualitat, només es conserva en celebracions molt concretes, a Reus i les Borges del Camp, però que ha deixat petjada —en la indumentària, per exemple— de les colles d’aquestes comarques.

Tot i la seva vinculació als balls conservats en altres comarques —que tenen els seus orígens en les celebracions medievals del Corpus— el model reusenc no és tant conseqüència d’una pèrdua de components simbòlics o una degradació, com s’ha afirmat, com el resultat de l’evolució d’una pràctica —a la fi de l’Antic Règim, al tombant dels segles XVIII i XIX— en una ciutat de gran activitat industrial i comercial, que atorga a la pólvora un paper cabdal en la festa. És, en definitiva, un model històric que correspon al període contemporani, propi de la societat industrial, en què l’associacionisme esdevé el motor de la festa.

La xerrada és resultat d’un exhaustiu treball de recerca realitzat durant anys a partir de fonts documentals i d’hemeroteca, que complementa el treball sobre la indumentària dels diables, realitzat per a l’IPEC en els anys 2023-24. Aquest treball es publicarà en els propers mesos.

Sempre màrtirs

Bona part de la població reusenca —els més grans i no tan grans— identifica aquest monument, ubicat abans a l’anomenada plaça dels ‘Màrtirs’ —ara, de la Llibertat— amb el franquisme.

Inaugurat el 1940, dedicat als “caídos por Dios y por España”, obviant el projecte de monument republicà que el 1938 es volia erigir en memòria dels “màrtis per la llibertat” de 1838 (morts en un enfrontament entre la milícia liberal reusenca i les tropes carlines) aquest monòlit es conserva avui al cementiri de Reus.

Aquest dimarts 18 de març, a 2/4 de7 de la tarda, a l’Arxiu de Reus, Salvador Palomar parlarà de l’evolució del monument quant a símbols i inscripcions, fins a la seva retirada, del record de l’atribució de màrtirs als morts en contextos de violència, amb aportacions de de la antropologia i reflexions sobre la construcció de la memòria històrica.

Acte organitzat per l’Arxiu Municipal de Reus i clourà l’exposició dedicada als fets de Vilallonga-El Morell de 1838

Us hi convidem

La festa reusenca 1625-2025

El proper dimecres 26 de febrer, amb una conferència d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar a l’Arxiu de Reus, a les 7 de la tarda, sobre les festes reusenques de la primera meitat del segle XVII, comencem el cicle d’activitats «La festa reusenca, 1625-2025».

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d’elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l’àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l’ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l’any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l’evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Aquesta proposta —resultat de recerques que formen part de la trajectòria de Carrutxa com a centre dedicat al patrimoni etnològic i immaterial— vol servir per a divulgar-ne el coneixement i mostrar com la cultura popular no es pot deslligar del conjunt d’aspectes que defineixen les formes de vida d’una societat. En properes activitats, doncs, tractarem temes com les solemnitats cíviques i religioses, el teatre popular de carrer o la tipologia de l’associacionisme vinculat a les festes, posant en relleu alguns exemples especialment rellevants per a entendre les continuïtats i transformacions en la nostra festa, com ara la definició del model de ball de diables de participació individual característic de Reus i d’altres poblacions properes o la generació de noves formes d’associacionisme festiu i de celebracions recreades o inventades en el present.