Bonastre: 1a Trobada de pedra seca al Baix Penedès

El cap de setmana del 15 i 16 de juny es va celebrar la 1a Trobada de la Pedra Seca al Baix Penedès, acollida pel municipi de Bonastre, la qual va resultar un èxit.

La finalitat de la trobada és promoure i protegir el patrimoni de la pedra seca que tant predomina a la comarca. S’estima que al Baix Penedès existeixen unes 1.500 barraques de pedra seca, a més dels innombrables elements, com ara els marges que delimiten terrenys i camins, les trones que calcen els arbres, cisternes, pous, o fins i tot escales de pedra seca.

L’alcalde de Bonastre, el Sr. David Pulido, va iniciar l’acte de presentació i benvinguda del dissabte 15 de juny. Es va comptar amb la presència de la vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, la Sra. Marta Ventura Torras, així com del conseller de Turisme, el Sr. Magí Pié, i el conseller de cultura, el Sr. Josep Ràfols, del Consell Comarcal del Baix Penedès, i de Ramon Rovira, membre del grup d’Amics de la Pedra Seca.

En aquesta primera trobada, es va presentar la Coordinadora de la Pedra Seca del Baix Penedès amb el nom de “Rebló, mot que fa referència a la pedra petita que serveix de base per a les construccions. La coordinadora reuneix els diferents representants de la comarca que vetllen per la conservació i difusió del patrimoni i, Ramon Rovira, reconegut margeter, n’assumeix la presidència. L’objectiu principal de l’agrupació és agrupar totes les persones que fan aquest tipus d’activitats a la comarca de manera que es puguin coordinar totes les iniciatives.

Seguidament, l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Penedès va inaugurar l’exposició itinerant “La Pedra Seca al Baix Penedès” i les seves rutes, la qual reivindica la importància de l’art de la pedra seca a la comarca. Cada municipi proposa una mostra del patrimoni que s’integra al seu terme, creant així una proposta de ruta per a tots els públics. L’exposició es podrà veure pels diferents municipis de la comarca.

Finalment, Cèlia Mallafré Balsells, doctorada en arqueologia, investigadora i professora a l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Reus, va presentar el seu interessant treball “La pedra seca com a eina d’estudi”, del qual també vam poder gaudir d’una representació tridimensional.

La trobada va seguir al llarg del cap de setmana amb diferents activitats:

El dissabte 15 a la tarda es va fer la passejada per l’entorn de Bonastre on es van visitar diferents construccions de pedra seca, a càrrec de l’ADC Massís de Bonastre.

El diumenge 16, durant el matí, van tenir lloc els tallers de pedra seca. Primer, el taller de construcció d’una volta de pedra seca, el qual va comptar amb la participació d’alguns membres de l’equip del Rebló. El segon, el taller sobre el procés de construcció d’una cúpula i els aspectes d’equilibri i estabilitat, a càrrec de la Dra. Arquitecte Cèlia Mallafré Balsells.

La trobada es va acabar amb una degustació de vins de cellers de Bonastre: Sicus. Partida Creus i Cal Lluïsot.

Tot un cap de setmana amb gran participació i bon ambient entre tots els participants.

Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Penedès

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya Jornades de pedra seca a la serra la Llena

Ermita de Sant Miquel
Plaça de Sant Miquel, 11 La Pobla de Cérvoles
Exposició del 28 de juny a l’1 de juliol de 2024

Del divendres 28 de juny al dilluns 1 de juliol de 2024 es farà a l’ermita de Sant Miquel l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 61 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

En aquests dies es celebraran a la Pobla de Cérvoles(Garrigues) les Jornades de la pedra seca a la Serra la Llena. S’han organitzat exposicions, xerrades, tasts de vins, un taller de pedra en sec, una caminada …  Tot un seguit d’activitats que tenen com a objectiu apropar-nos al món de la pedra en sec a l’actualitat i al futur proper.

De totes elles cal destacar la xerrada “La pedra i la vinya” a càrrec d’en Mateu Esquerda, dels Amics de l’Arquitectura Popular, que es realitzarà el dissabte 29 de juny, a les 18.30 hores, i també la taula rodona sobre “El futur de les construccions de pedra en sec” que es realitzarà tot seguit.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i La Palma de Cervelló (Baix Llobregat).

S’està fent a Vic (Osona) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Durant el que queda del 2024 anirà a: El Soleràs (Les Garrigues), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Tàrrega (Urgell), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara són 69 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Cultural Cal Puigjaner
Carrer Creu Real, 18 Olesa de Montserrat
Exposició del 28 de juny al 30 de juliol de 2024

Del divendres 28 de juny al diumenge 30 de juliol de 2024 es farà al Centre Cultural cal Puigjaner l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 60 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i La Palma de Cervelló (Baix Llobregat).

S’està fent a Vic (Osona).

Durant el que queda del 2024 anirà a: Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Tàrrega (Urgell), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara són 69 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Llibre «Cadaqués: camins de pedra seca i paretaires»

S’acaba de publicar el llibre “Cadaqués: camins de pedra seca i paretaires” de Jean Louis Barthe, Maurizio Mattioli, Joan Ferré i Mercè Donat, amb el suport de l’Ajuntament de Cadqués i la Diputació de Girona, en el marc de la “XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional” que es va fer del 19 al 22 d’octubre a Cadaqués i que fou coordinada per Joan Ferré i Mercè Donat.  

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, defineix el context de la pedra seca en aquest indret: “És un treball pacient i hàbil, milers d’hores i jornals de sol a sol per adaptar i transformar vessants de terreny mineral, aspre, agrest, indomable i immens, en un espès teixit de parets seques que sostenen travesseres, carrerades, fonts i ponts, amb la ferma voluntat de poder habitar, conservar i fer fèrtil un racó de terra que la història els va assignar”.  

El llibre presenta una sèrie de capítols: “Ses construccions de pedra seca”, “La geologia de Cadaqués”, “Itineraris” i “Entrevistes”. Com es pot veure s’empra el “català salat” de Cadaqués.

A “Ses construccions de pedra seca” es fa una descripció de les diferents tipologies de construccions de pedra seca: barraca, bauma murada, clopers, travesseres….

A “La geologia de Cadaqués” hi ha el text “Font propera de la matèria primera de l’arquitectura tradicional” de Marta Puiguriguer.

A “Itineraris” es fa una proposta de cinc recorreguts on poder veure i admirar la pedra seca de Cadqués. S’agraeix la profusió de fotografies, de bona qualitat, de barraques i d’altres construccions.

“Entrevistes” es composa de disset dissertacions i comentaris sobre persones (“paretaires”, “margers”) que han treballat la pedra seca a Cadaqués.

El patrimoni UNESCO a Catalunya. Tradicions i espais únics i irrepetibles

Viena Edicions acaba de publicar aquest llibre, d’Aure Farran Llorca, dedicat als indrets i tradicions que han estat declarats patrimoni per la UNESCO. Hi ha col·laborat el diari “Ara”, el “Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Diputació de Tarragona.

Els capítols 06, 07 o 08 estan centrats en la pedra seca. Són: “Construcció amb pedra seca: la veritable tècnica de construcció ecològica i sostenible”, “De barraques a pous, tot el que permet construir la pedra seca” i “Rutes per descobrir paisatge fets de pedra seca”.

Cal remarcar punts dedicats a “Un ofici de futur” (sobre l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya”), “Una exposició itinerant que posa en valor la tècnica” (sobre “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”) i “Wikipedra o com dur el patrimoni de la pedra seca a la butxaca” (sobre la base de dades de pedra seca a Internet).   

A més, hi trobareu d’altres capítols dedicats a, entre d’altres, els castells, la Patum, Palau de la Música, Monestir de Poblet, Sagrada Família, Tàrraco…

Una invitació a conèixer les tradicions i els paisatges catalans que han rebut el reconeixement de patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix uns determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».


A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco; una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció. Perquè no ens podem permetre perdre ni un bri de tot aquest patrimoni que ens parla del nostre passat, de les nostres arrels i de la nostra manera de ser, d’un patrimoni que explica com som i d’on venim.
Amb aquest llibre fareu un viatge màgic per tot el patrimoni Unesco que tenim a Catalunya. Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Societat Aliança Palmarenca
Carrer Sant Josep, 1 La Palma de Cervelló
Exposició del 3 de maig al 15 de juny de 2024

Del divendres 3 de maig al dissabte 15 de juny de 2024 es farà a la Societat Aliança Palmerenca l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 58 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà) i Vinaixa (Les Garrigues).

S’està fent, per segona vegada, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Durant el que queda del 2024 anirà a: Vic (Osona), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara són 67 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Cívic Molí de Vent – Joanot Martorell
Carrer de l’Aigua, 203-205 Vilanova i la Geltrú
Exposició del 5 d’abril al 9 de maig de 2024

Del divendres 5 d’abril al diumenge 9 maig de 2024 es farà al  Centre Cívic Molí de Vent – Joanot Martorell de Vilanova i la Geltrú l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 57 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) i Begues (Baix Llobregat).

S’està fent a Torruella de Montgrí (Baix Empordà) i Vinaixa (Les Garrigues).

Durant el 2024 anirà a: La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara són 66 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Barraques 2100. Passat, present i futur d’una arquitectura popular

El llibre “Barraques 2100. Passat, present i futur d’una arquitectura popular”, coordinat per Tere Arnal Vidal i Josep Juan Segarra, és una obra coral que explora a fons les barraques del delta de l’Ebre, revelant el seu llegat històric i la seva influència en el present i futur.

El projecte Barraques 2100, impulsat per l’Associació Sediments i el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre (CATTE), va arrencar amb un inventari de les barraques existents (la majoria datades als anys 90 del segle XX), un estudi tèrmic i entrevistes en profunditat, entre altres al mestre constructor barraquer David Monllau. Va continuar amb un estudi i proposta d’intervenció arqueològica per rescatar les restes de construccions antigues, va projectar una barraca innovadora i sostenible i ara ha presentat un documental i la publicació d’aquest llibre amb deu capítols.

La presentació del llibre va acompanyat del documental de 30 minuts.

Congrés sobre pedra seca de les Terres de Lleida

Aquest Congrés es va fer el divendres 23 i dissabte 24 de març de 2018 a l’ Aula Magna de l’Institut d’ Institut d’Estudis Ilerdencs.

Els seus eixos d’actuació eren:

Eix 1: El patrimoni arquitectònic que representen les construccions de pedra seca

Eix 2: Les funcions socials, econòmiques i mediambientals de les construccions de pedra seca

Eix 3: El futur de les construccions de pedra seca: usos complementaris, procés de patrimonialització i eines de protecció

Els conjunt d’intervencions es va editar en llibre (digital) el maig de 2020.

S’hi pot accedir a l’adreça:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Museu de la Mediterrània
Ullà, 31 Torroella de Montgrí
Exposició del 9 de febrer a l’1 d’abril de 2024

Del divendres 9 de febrer al dilluns 1 d’abril de 2024 es farà al “Museu de la Mediterrània” de Torroella de Montgrí l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el divendres 9 de febrer a les 19 h.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 55 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès occidental) i Benifallet (Baix Ebre).

S’està fent a Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

Durant el 2024 anirà a: Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara són 66 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: