3r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana

Falset 14, 15 i 16 d’abril de 2023

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Falset organitzen la tercera edició del Congrés de la Jota als territoris de parla catalana que se celebrarà els dies 14, 15 i 16 d’abril a Falset, capital del Priorat.

El Congrés està dirigit a estudiosos, aficionats i interessats en tots els vessants de la jota. El programa oferirà ponències i comunicacions, presentacions de discs, llibres i altres projectes, així com debats en taules rodones i també es podrà gaudir d’activitats lúdiques, creatives i participatives amb espectacles i tallers sobre la temàtica. També tindrà lloc la presentació del llibre d’actes del segon congrés (maig del 2021).

Ja estan obertes les inscripcions, així com l’accés al preprograma.

Aquesta edició, que s’inaugurarà amb la ponència de Julio César Valle Perulero sobre l’estat de la candidatura a la UNESCO perquè la Jota sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’estructurarà en els tres àmbits de treball següents: 

  • La relació de la jota amb els altres gèneres: En aquest àmbit es vol reflexionar sobre tots els parentius propers i llunyans, sobre els aspectes coreogràfics, instrumentals o vocals que la jota comparteix amb altres gèneres musicals i ballables i establir paral·lelismes sobre l’evolució d’aquests gèneres en els nous contextos musicals i socials al llarg i ample del nostre territori.
  • La jota en els diferents continents. La universalitat de la jota: Durant el s. XIX, en plena decadència de l’imperialisme espanyol, és quan la «jota» arriba a la seva màxima difusió com a gènere de moda a escala global. En aquest àmbit es vol conèixer les diferents formes i realitats de la jota en l’actualitat als diversos llocs fora del territori espanyol on encara es canta, es toca i es balla.
  • Recerques, projectes i experiències recents al voltant de la jota: En aquest àmbit es donaran a conèixer, en format de comunicació lliure, aquells projectes de recerca, projectes artístics o de cultura popular i experiències festives, formatives, musicals o de qualsevol mena que incloguin la jota com a element destacat.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org.

CONVOCATÒRIA DEL PREMI BERNAT CAPÓ 2023

L’ETNO obre el termini de presentació de treballs per al Premi Bernat Capo d’investigació i difusió de la cultura popular. En el següent enllaç es pot consultar un extracte de les bases. Es poden presentar propostes fins el 9 de juliol, i el premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per l’Editorial El Bullent.

Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:

  • Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
  • Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.

Objectes que ens parlen. Ofici: sabater

El dijous 9 de febrer de 2023, a les 17h, el Museu de la Mediterrània organitza una nova sessió del projecte “Objectes que ens parlen”. Aquest és un projecte que s’impulsa des del museu per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu.

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter,… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots ells, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim constància i hi podem trobar eines i objectes relacionats.

Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. L’objectiu del projecte «Objectes que ens parlen» és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements.

Agrupem els objectes per oficis i en el transcurs de l’activitat us anem mostrant els objectes que guardem al nostre fons de reserva, tant físicament com a través d’imatges. A partir d’aquí, la paraula és vostra i nosaltres anotarem tota aquella informació que ens pugueu aportar. Ens ajudeu a documentar-los?

A la sessió del dijous 9 de febrer parlarem de les eines de l’ofici de sabater.

IV edició del Taller de Pedra Seca a l’Escala

El Museu de l’Anxova i de la Sal (l’Escala) organitza la quarta edició del “Taller de restauració de parets de pedra seca”, una tècnica ancestral reconeguda per la UNESCO

El proper dissabte 4 de febrer, de les 8.45 h a les 13 h, es durà a terme al camí de Vilanera i les Corts una nova edició d’aquest taller. Durant la matinal es continuaran els treballs fets en les anteriors edicions en un tram en l’antic camí de Vilanera que havia patit un espoli de pedra i que havia quedat sensiblement malmès. Les anteriors edicions del taller ha tingut sempre una alta participació, i per això s’ha plantejat aquesta repetició.

El taller, organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE),  compta amb el monitoratge de l’empresa especialitzada PratComú.

  • Activitat gratuïta, cal fer reserva prèvia a inscripcions.lescala.cat o a 972 77 68 15
  • El lloc i l’hora de trobada pels inscrits és en el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Av. Francesc Macià, el dissabte 4 de febrer a les 8.45 h
  • És recomanable portar guants de jardiner, bon calçat, esmorzar i aigua.

III Taller de Cançons Tradicionals al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

El proper 2 de febrer s’inicia el III Taller de Cançons Tradicionals de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala. Després de la bona acollida del Taller de Cançons Tradicionals dels darrers anys, que van coincidir amb l’any Palmira Jaquetti i els 125 anys del naixement del músic Joan Tomàs, el proper 2 de febrer comença la tercera edició del taller.

Aquesta activitat es planteja com una recuperació i pràctica col·lectiva de les cançons recollides en el marc de les Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya iniciades ara fa cent anys. La majoria d’aquests peces formen part del cançoner de l’Escala i Mataró, amb la recollida de la música per part de Joan Tomàs i de les lletres per part d’Esteve Albert. Cal destacar que les cançons recollides a Barcelona pel matrimoni Gallardo-Matheu procedeixen del repertori habitual de la família de l’escalenca Víctor Català.

Aquest taller, conduït per Ramon Manent, es durà a terme durant vuit sessions els dijous de les 19 h a les 20.30 hores. El taller s’inicia el dijous 2 de febrer i culminarà amb una audició pública de les cançons apreses el diumenge 26 de març a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Per participar-hi no cal tenir coneixements acadèmics de música ja que es tracta d’un aprenentatge distès, mínim d’oïda i amb bones ganes de cantar en grup.

Activitat gratuïta amb places limitades.

Informació i inscripcions: museu@lescala.cat o al 972 77 68 15

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis:

  • Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023. 
  • L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis: els articles es podran enviar fins al 15 de gener de 2023. 

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

La cura importa, projecció de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

La projecció al Penedès serà «La cura importa» de Dolors Comas d’Argemir (2021). Es tracta de diferents càpsules que mostren les afectacions que ha tingut la crisi sanitària en la cura a les llars de gent gran i dependents, com s’han reorganitzat els serveis d’atenció domiciliària, assistència personal o serveis residencials, com s’ha vist afectat l’ocupació de llar i cures, i com s’han generat o reforçat iniciatives comunitàries.

Data: diumenge 6 de novembre, a les 12 hores.

Lloc: La Cumprativa (c/ Francesc Macià, 27) de Llorenç del Penedès.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és la pandèmia de covid19 que ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada.

Ampliació fins al 15N del termini per a la recepció de propostes sobre pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus amplia la crida a idees de projectes de cooperació transfronterera fins al 15 de novembre de 2022. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar aquest tipus de patrimoni als Pirineus, molt desconegut encara en l’actualitat. Vegeu les característiques de la crida al post que vam publicar en aquest mateix blog. Si teniu idees al respecte, podeu posar-vos en contacte amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural a observatori.cultura[arrova]gencat.cat

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.