Autor: Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)

L’Associació per a l’Estudi del Moble (AEM) posa en marxa el primer inventari digital participatiu de caixes, baguls i cofres

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

El passat dijous 12 de desembre es va presentar, al Disseny Hub Barcelona (DHub), un projecte pioner a Catalunya,“El teu bagul, la nostra història”. Aquest projecte digital participatiu per inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. L’objectiu final és salvar aquest patrimoni a partir de la presa de consciència per part de la població.

Aquestes peces, utilitzades des de l’antiguitat fins al segle XX, representen una part essencial del patrimoni cultural català, amb una especial menció per a la caixa amb calaixos, el model emblemàtic de Catalunya que ha perviscut al llarg dels segles. Malgrat el seu reconeixement, encara avui dia costa de diferenciar la procedència dels diversos models ni tampoc existeix un inventari global de les peces existents en mans públiques i privades. Per aquest motiu és urgent difondre l’interès patrimonial d’aquestes tipologies que estem perdent, ja que la caixa és el moble més emblemàtic de la història catalana i amb un alt valor etnològic.

Dirigit per l’Àngels Parés Roura, historiadora de l’art, i coordinat per la Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art, “El teu bagul, la nostra història” convida la ciutadania a participar activament a través del web elteubagul.com, compartint informació dels seus objectes com fotografies i històries, i també sent ambaixadors/es

El projecte documentarà aquest patrimoni tant de particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. Mitjançant la recollida de dades es crearà un inventari global que enriquirà el coneixement d’aquest patrimoni viu. La informació publicada al web serà revisada i validada pel comitè científic del projecte: M. del Agua Cortés Elía, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Mariona Font Batlle, Tècnica de l’Arxiu de l’Escala i del Museu de l’Anxova i de la Sal, Miquel Mirambell Abancó, professor i director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Eva Pascual Miró, conservadora del Museu del Joguet de Catalunya i Mónica Piera, presidenta de l’AEM i especialista en moble.

Els objectius del projecte són clars: avançar en la catalogació de les peces, involucrar la població en la seva conservació i posar en relleu el seu gran valor històric. A més, el projecte oferirà recursos d’informació sobre conservació i restauració i una bibliografia especialitzada.

L’Associació per a l’Estudi del Moble preveu organitzar una exposició temporal amb una selecció de caixes, baguls i cofres, i editar un llibre que recollirà els resultats obtinguts d’aquesta iniciativa participativa.

Més informació a:

Presentació

https://www.instagram.com/elteubagul

https://www.youtube.com/@associacioperalestudidelmoble

Projecció del documental “Picant pedra”, d’Antoni Martí, sobre els forns de calç

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Aquest dissabte, 14 de desembre, a les 19.00 h tindrà lloc a l’auditori del Museu del Suro, a Palafrugell, la projecció del documental “Picant Pedra” d’Antoni Martí; en el marc del primer cicle de xerrades sobre la societat industrial: “L’inici de la industrialització a les comarques gironines” organitzada pel Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell.

Cinquanta anys després de la darrera cuita tradicional, al Forn Gran de Fonteta s’ha tornat a picar pedra calcària, a enfornar i a fer una cuita de calç com en l’època romana. Fonteta i Sant Climent de Peralta eren un dels centres calciners més importants de Catalunya, ja que hi ha inventariats 23 forns de calç. “Picant pedra” narra el treball de restauració del “Forn Gran d’en Turró de Fonteta”, un antic forn de calç declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011, i que el maig de 2018 es va tornar a encendre de manera excepcional per a apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època.

Antoni Martí, documentalista, cineasta, productor i director. Va estudiar publicitat a l’Escola Massana de Barcelona entre els anys 1966 i 1972. A partir del 1977 es va professionalitzar i va realitzar noticiaris per a l’Institut del Cinema Català. El 1984 va crear al municipi de la Bisbal, juntament amb diversos socis com ara la seva dona, Dolors Fuster, entre d’altres, la productora de cinema i vídeo “Video Play Serveis”. D’aleshores ençà ha produït i realitzat, a través de la seva productora un gran nombre de reportatges, documentals i anuncis publicitaris i turístics i, sobretot, ha desenvolupat una important tasca de recuperació del patrimoni audiovisual de les comarques gironines. Com a reconeixement d’aquesta activitat, el 2005 va rebre el trofeu “Sant Nitrat de Cinema Rescat” que atorga l’Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.

Josep Matés, ceramista i autor de nombroses exposicions i projectes artístics. Molt vinculat a la conservació del patrimoni natural i cultural de la zona de les Gavarres i en la recuperació d’espais d’interès etnològic (carbonera, forn de calç…). Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en el vessant artístic. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

El Museu del Suro de Catalunya, amb el suport de la Càtedra d’Estudis del Suro, de la Universitat de Girona, ha organitzat aquest cicle de xerrades sobre la societat industrial amb la voluntat de posar en context l’època en què la indústria surera es va implantar a les comarques gironines i va transformar el territori i la societat. El coneixement d’aquesta època des de diferents punts de vista i disciplines ajuda a la comprensió de tota una època que va ser l’origen dels pobles i les viles tal com els coneixem avui dia.

• Entrada gratuïta i apte per a tots els públics
• Més informació en aquest enllaç

L’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala acull una exposició sobre la mirada etnològica del fotògraf Josep Esquirol

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Aquest 2024 se celebra el 150 aniversari del naixement del fotògraf Josep Esquirol i per aquest motiu durant aquest any s’han dut a terme diferents accions sobre la seva figura. En aquest sentit el proper divendres 13 de desembre, a les 7 de la tarda, s’inaugurarà l’exposició “Josep Esquirol. La memòria fotogràfica de l’Escala” que comptarà amb diversos àmbits que desgranen la biografia d’Esquirol, la seva relació amb les excavacions d’Empúries i sobretot imatges de la vida tradicional de l’Escala des d’un punt de vista etnològic. En aquesta exposició, organitzada pel Museu i l’Arxiu Històric de l’Escala, s’hi mostraran un total de 70 fotografies.

En el mateix acte es presentarà l’audiovisual “150 anys de Josep Esquirol”, un audiovisual de 10 minuts de durada que complementarà l’exposició temporal i que posteriorment es podrà veure a la web museudelescala.cat. L’exposició també mostrarà per primer cop diferents mobles de la botiga i del laboratori de Josep Esquirol restaurats aquest any, cedits pels seus descendents.

Cal destacar que una sel·lecció de fotografies de Josep Esquirol han format part de l’exposició temporal “Arte y transformaciones sociales en España (1885-1910)” al Museo Nacional del Prado, a Madrid, que s’ha pogut visitar fins el passat 20 de setembre.

Josep Esquirol no solament va ser un retratista d’estudi, sinó que va sortir a documentar tots els esdeveniments de la vida quotidiana. Destaquen entre les seves nombroses fotografies les sèries dedicades a l’ambient mariner a l’antic port de l’Escala, l’inici de les excavacions a Empúries i l’excepcional i molt coneguda col·lecció de caps d’estudi, veritables retrats de creació dedicats als vells pescadors amb cares solcades d’arrugues. L’obra de Josep Esquirol esdevé pionera en el coneixement de les societats marítimes i pesqueres i els seus retrats de pescadors i de feines vinculades a la mar han estat constantment reproduïdes.

L’any 1990 Lluís Vilabrú i Josep Clos cediren a l’arxiu prop de 800 negatius que havien salvat de la destrucció uns anys abans. Després, l’Ajuntament adquiria 1.300 negatius a la Fundació Miró amb motiu de l’organització, l’any 1990, de la Primavera Fotogràfica dedicada a Esquirol en l’apartat de fotografia antiga. Per l’Escala és un privilegi disposar d’aquest fons format per més de 2.000 negatius d’alta qualitat dipositats a l’AHE. Aquesta exposició podrà ser visitada fins el 16 de març de 2025.

S’inaugura a l’Escala un nou espai dedicat a l’escriptora Víctor Català i a la seva relació amb la cultura popular

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

L’Escala estrenarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre el nou espai dedicat a Caterina Albert, Víctor Català, al Clos del Pastor, el qual té com a objectiu reivindicar les facetes menys conegudes de la il·lustre escriptora, com poden ser la pintura, el dibuix o l’escultura, però també l’arqueologia i sobretot la cultura popular.

A Caterina Albert li agradava parlar amb els pagesos masovers de les seves terres i també amb les famílies de pescadors de l’Escala. D’aquesta manera es nodria tant de la parla ancestral  com de fets de la vida quotidiana que la inspiraven en les seves narracions. Recollia rondalles i cançons i anotava minuciosament la lletra i la partitura musical. Va mantenir correspondència amb els grans folkloristes de l’època com Joan Amades, Rosend Serra i Pagès, Valeri Serra i Boldú i altres, que li demanaven informació sobre hàbits i coneixements tradicionals.

L’any 1923 va impulsar la recuperació del ball del Contrapàs empordanès a partir dels últims vells de Viladamat i l’Escala que el sabien ballar en el marc de l’aplec que també va impulsar i que encara perdura a l’ermita de Santa Reparada de Cinclaus. També cal destacar que va documentar el popular Ball del Drac de l’Escala, antiga dansa de pescadors que es ballava per Carnaval i que actualment es representa per la Festa de la Sal. Els manuscrits, entre els quals destaca el de l’obra Solitud, són custodiats a l’Arxiu Històric, situat a la segona planta de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala.

El nou Espai Caterina Albert i Paradís / Víctor Català al Clos del Pastor vol reivindicar la faceta menys coneguda i divulgada de Caterina Albert. Per aquest motiu, es presentarà també un llibre i un audiovisual divulgatius de l’escriptora universal, amb guió de l’arxivera i directora del Museu, Lurdes Boix. La museografia es va encarregar a l’empresa BBCR, mentre que l’audiovisual l’ha realitzat la productora 24 imatges per segon.

Finalitza la VI edició del Taller de Restauració d’Embarcacions Tradicionals al port de l’Escala

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

El passat dissabte 26 d’octubre les Drassanes Sala del port de l’Escala (Alt Empordà) van acollir la darrera sessió del VIè Taller d’Embarcacions Tradicionals de Fusta, un taller organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE).Com en les anteriors edicions, aquest taller ha estat dirigit per Salvador “Xeve” Feliu, de les Drassanes Sala de l’Escala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya i una de les més històriques de la Mediterrània. Durant 4 dissabtes en Xeve, sisena generació de la nissaga, ha guiat als participants en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala.

Aquest taller, que com cada any ha cobert totes les places, s’ha dut a terme els dies 28 de setembre i 5, 19 i 26 d’octubre i ha anat destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les què de sempre han solcat la nostra mar. Durant les quatre sessions en les què s’ha desenvolupat el taller, durant quatre dissabtes al matí, de les 9.30 a les 13.30h, s’ha treballat en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevinir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala, esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO. També s’ha dedicat una sessió a tasques de manteniment de la barca de teranyina “Paca”, propietat de l’Ajuntament de l’Escala i que forma part del patrimoni marítim del municipi per a usos culturals i pedagògics. Enguany els alumnes participants provenen de les comarques de Girona, de Barcelona, a més d’una participant de Tremp.

Aquest taller es realitza a les Drassanes Sala i en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM. Aquest taller, organitzat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Escala, la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.

El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala publica una monografia dedicada al treball de les remendadores de xarxes de pesca

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Amb el títol Les remendadores aquesta publicació és el quart volum de la col·lecció Els Oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer títol dedicat a la feina del nansaire. Els altres dos títols publicats han estat “El barriler” i “Palangre, tresmall, rall i altres arts menors”.

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. A partir d’una recerca prèvia, l’objectiu dels seus autors, Jaume Badias, Lurdes Boix i Mariona Font, és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats i utilitzats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

En aquest quart títol, que porta per títol “Les remendadores”, es descriu una feina molt arrelada i visible en les poblacions de costa del país.  De sempre, l’home ha estat el l’actor principal de les activitats vinculades a la pesca. Però  aquí ens trobem com la feina de remendar, d’arreglar les xarxes, ha estat tradicionalment femenina, i a més, fins fa relativament poc, no ha estat una activitat considerada socialment com a treball equiparable a la feina de l’home en mar. Les dones que apareixen en aquest llibre ens permeten entendre el seu paper dins el sector, l’evolució i les seves característiques, en la veu de les darreres remendadores de l’Escala.

Aquesta col·lecció va néixer el 2021 amb la voluntat de recuperar i difondre el ric patrimoni vinculat tant a la confecció d’estris utilitzats en els oficis ancestrals, com la memòria associada a l’objecte, amb l’esperança que esdevingui una eina útil per a les generacions presents i futures.

“Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet” a Vilabertran

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Centre Cívic de Vilabertran. Plaçeta del Sindicat,1
Divendres 25 d’octubre, a les 17.30 h

La presentació del llibre Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet arriba a Vilabertran, on Filomena Brugat els va cantar 36 cançons.

Xerrada sobre els reculls de cançons en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i la recol·lecta feta el 1927 a l’Alt Empordà pels músics i mestres Joan Tomàs i Lluís M. Millet.

S’hi desvetllaran anècdotes, personatges, cançons… que es poden trobar al llibre fruit de la investigació i estudi que ha fet la mateixa autora i que l’ha portat a fer-ne aquesta edició. La presentació s’acompanyarà de la projecció de nombroses il·lustracions, documents, fotografies, i exemples sonors i musicals.

+ info: Web del Mestre Joan Tomàs i Parés