Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí 

Sota censura. Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Amb motiu de la celebració de l’Any Pedrolo en el centenari del seu naixement, el Museu de Cervera s’adhereix a aquesta commemoració i el proper dissabte 20 d’octubre a les 19h inaugurarà l’exposició:

SOTA CENSURA

Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Del 20 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019 al Museu de Cervera

Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

 

Mostra de Cinema Etnogràfic a Cervera

El maig del 68 al setembre

1 i 2 de setembre de 2018. Parc Mas Duran i Casa Museu Duran i Sanpere

Per 5è any el Museu de Cervera torna a participar el la 8a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya

Mostra multiseu que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots ells testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Enguany, Synergies i el Museu de Cervera us conviden els dies 1 i 2 de setembre a reviure el maig del 68, en ocasió del seu 50è aniversari.

Més informació: Museu de Cervera

 

Se’n parlave i n’hi havie

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

Passió Medieval de Cervera

Dissabte 17 de març a les 6 de la tarda. Església de Santa Maria de Cervera

El Misteri de la Santíssima Passió de Crist és una reconstrucció històrica de la Passió, on els espectadors retrocediran en el temps fins a l’època medieval. Les nombroses tasques de recerca que s’han dut a terme des dels inicis del projecte han permès que la representació sigui al màxim fidedigna possible a les representacions originals en tots els aspectes: els materials, la música, la llum, les teles, els complements. A diferència de l’època medieval, que es representava en diferents actes durant tota la Setmana Santa, la representació s’ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. Igual que en els seus orígens, es fa a l’interior del temple de Santa Maria, l’entorn més adequat tenint en compte que és teatre religiós medieval, entre la cerimònia religiosa i el teatre, un concepte molt diferent al que entenem actualment
com a teatre.

Vídeo promocional

Per compra d’entrades i més informació: http://www.passiomedievalcervera.com/

La casa de la festa

Detall portada riptic_jornades 2018 marçSegona sessió de la Jornada Reviure el Patrimoni. En aquesta ocasió dedicada a la Casa de la Festa.

Se celebrarà el proper dissabte 3 de març de 10 a 14 del migdia a l’auditori de Cervera.

El Museu de Cervera va celebrar el 2017, els 40 anys d’Aquelarre amb una exposició “en construcció” que es plantejava com un repàs de la festa al llarg del temps però, sobretot, com una crida a la participació. Els àmbits no eren mòduls tancats sinó que es van concebre com portes obertes a la recollida d’informació i a la posada en comú d’opinions, mirades i reflexions entorn els temes proposats. L’exposició no era, doncs, un punt final de síntesi sinó, ben al contrari, era el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que pretén activar la participació activa de tots els agents que tenen vinculació amb la festa al carrer, la recollida del màxim de material possible vinculat amb la festa i que, en aquests moments, està dispers, i el debat entre tots els interpel·lats per tal d’arribar a consensuar un relat que expliqui la festa de l’Aquelarre des dels seus orígens al moment present. De l’anàlisi concret de la festa volem anar més enllà i obrir un relat de futur que creiem que entronca amb la necessitat reivindicada d’una Casa de la Festa.
L’edició d’enguany de la Jornada de Reviure el Patrimoni és doble i s’ha desenvolupat en 2 sessions diferents el darrer dissabte de gener, que es va dedicar a la Festa i l’ocupació del carrer,  i aquesta que us presentem.

Aquí us podeu descarregar el programa dedicat a la Casa de la Festa

Jornada Reviure el Patrimoni

 Jornada Reviure el Patrimoni. Festa i ocupació de l’espai

Dissabte, 27 de gener i dissabte, 24 de febrer de 2018

Auditori de Cervera

El Museu de Cervera va celebra el 2017, els 40 anys d’Aquelarre amb una exposició “en construcció”que es plantejava com un repàs de la festa al llarg del temps però, sobretot, com una crida a la participació. Els àmbits no eren mòduls tancats sinó que es van concebre com portes obertes a la recollida d’informació i a la posada en comú d’opinions, mirades i reflexions entorn els temes proposats. L’exposició no era, doncs, un punt final de síntesi sinó, ben al contrari, era el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que pretén activar la participació activa de tots els agents que tenen vinculació amb la festa al carrer, la recollida del màxim de material possible vinculat amb la festa i que, en aquests moments, està dispers, i el debat entre tots els interpel·lats per tal d’arribar a consensuar un relat que expliqui la festa de l’Aquelarre des dels seus orígens al moment present. De l’anàlisi concret la festa volem anar més enllà i obrir un relat de futur que creiem que entronque amb la necessitat reivindicada d’una Casa de la Festa.
L’edició d’enguany de la Jornada de Reviure el Patrimoni és doble i es desenvoluparà en 2 sessions diferents els darrers dissabtes de gener i febrer.

Inscripció gratuïta, però cal formalitzar-la omplint el formulari al lloc web següent:
www.museudecervera.cat/reviurelpatrimoni

Es lliurarà certificat d’assistència a qui ho demani.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera

Col·labora: Direcció General de la Cultura Popular i l’Associacionisme Cultural

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Construint el territori

Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Del 12 de gener al 26 de febrer del 2018 . Biblioteca de Guissona

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre les éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents element de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en la relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

En són els comissaris Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Institut Ramon Muntaner, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània  (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell  (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus) i el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

L’acte d’inauguració de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya serà el proper divendres 12 de gener a les 19h a la Biblioteca de Guissona.