MARIONA MILLÀ exposició de pintures de bruixes, diables i altres espècies

Del 28 d’agost al 10 de novembre de 2019. Exposició temporal gratuïta.
Inauguració: dimecres 28 d’agost a les 19h al Museu de Cervera (c. Major, 115).
 Es tracta del Diàleg#3 Llum i color de l’Aquelarre, de la Capital Cultural de Cervera 2019 i s’inaugura amb la 42a edició de l’Aquelarre de Cervera (del 30 d’agost a l’1 de setembre de 2019).
L’artista barcelonina, Mariona Millà, compromesa amb la societat i lligada estretament amb la cultura de proximitat, dedica aquesta mostra pictòrica a un estudi plàstic de l’Aquelarre de Cervera. Des d’una mirada personal, Millà interpreta la festa i l’imaginari que s’hi vincula. La pintora fa una lectura en clau artística de la trobada més cerverina de finals d’agost a partir de l’experiència en primera persona de la festa l’any 2011. Inclou dibuixos, pintures, escultures, maquetes de nova creació, amb el foc, les bruixes i els dimonis com a protagonistes.

En aquesta exposició, hi trobarem des d’una gran llibreta d’apunts “El Gènesi”, la qual plasma la visió instantània i espontània de l’artista, fins al desenvolupament curós i transformat de figures imprescindibles com ara el Mascle Cabró en múltiples accions, i òbviament les bruixes, tan divines com terrenals. Boniques o lletges però reivindicatives fins a la mèdul·la. Atrevides, emmascarades, guarnides amb cabells que els creixen llargs i tallen per fer apòzemes, amb cultius d’herbes remeieres i consciència ecologista i devora plàstics. Defensores de les llibertats dels humans i altres espècies a protegir. També peces a petit format mostren mirades i actituds, interrogants i blasfemes a voltes i confidents, d’altres; i fins i tot el visitant podrà entregar els seus desitjos i peticions dins un quadre de colors estridents que les acollirà.

9a Mostra de Cinema Etnogràfic i Lo Cercacurts

En el marc dels actes del MMEU: Moments Màgics en Espais Únics, amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana Cervera 2019, el Museu de Cervera hi participem amb:

Dijous 18 de juliol a les 21h: Casa Museu Duran i Sanpere: 9a Mostra de Cinema Etnogràfic: Pedra Seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Divendres 19 de juliol a les 22h i dissabte 20 de juliol a les 22h i 24h: Terrassa de la Casa Duran: Lo Cercacurts, els millors curtmetratges del festival.

El Museu de Cervera participa novament en la Mostra de Cinema Etnogràfic amb la voluntat de donar a conèixer el material audiovisual i els autors vinculats estretament al nostre territori. En aquesta ocasió dediquem la primera sessió de la Mostra (dijous 18 de juliol) als coneixements i tècniques de l’art de construir murs en pedra seca, declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 28 de novembre de 2018. La mostra combina aquests documentals amb una selecció de curtmetratges del festival Lo Cercacurts, en dues sessions més (divendres i dissabte, 19 i 20 de juliol). Aquest festival va portar a terme projeccions per la Segarra al llarg de deu edicions. Ara tindrem l’oportunitat de veure’n els millors en unes projeccions especials a la terrassa de la Casa Duran i Sanpere.

El museu com a eix cultural. El futur de la tradició

Nous diàlegs: Cervera – Mali – Perú – Senegal – #totesfemCervera

Fotograma de Passatge, l’espot de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, de Xavier Marrades


Inauguració de l’exposició:

Divendres 17 de maig a les 20h. Museu de Cervera

#DIMtradicióifutur

El paper dels museus en la societat està canviant. Alhora que mantenim les nostres funcions més clàssiques (conservar, investigar, exposar…) busquem altres formes d’ensenyar les col·leccions per crear nous relats, volgudament més significatius, per a les generacions futures i per a unes societats cada cop més diverses i riques. Des de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran volem fer possible un diàleg entre cultures i tradicions pròpies i d’arreu del món, esdevenint eixos culturals amb la voluntat de desenvolupar un paper actiu dintre de les nostres comunitats.

L’exposició posarà en diàleg 5 peces:

  • CERVERA. Cap de l’àliga de Cervera, una peça del segle XVIII amb un alt valor simbòlic, representativa del ric bestiari festiu de la ciutat. És un dels molts exemples de la cultura popular tradicional
  • MALI. Vestit Tche blen tche. És el nom que rep un ball tradicional de la regió de Koulikoro a Mali, que consisteix en una demostració on els homes es vesteixen disfressats amb la cara tapada i amb un vestit decorat amb detalls particulars.
  • PERÚ. Parella de ninos amb el vestit tradicional. El ball anomenat Walicha és una dansa representativa del Cusco (Perú) que es balla en diferents ocasions però molt especialment durant la Festa de l’Inti Raymi (24 de juny) i la Festa pàtria del 28 de juliol.
  • SENEGAL. Tengade o barret és una identitat entre els Fulani i un hoddou, instrument de música que acompanya al Griot, un narrador d’històries.
  • CERVERA. Passatge, audiovisual de Xavier Marrades

La mostra es podrà visitar del 17 de maig al 2 de juny de 2019

Recuperació del gegant negre de Cervera

gegant negre de cervera

Dissabte 4 de maig a les 18.30h

Sala Francesc Burieu

Els dies 3, 4 i 5 de maig de 2019 Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019, serà l’escenari de la quinzena edició del Recercat. Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner.

El museu de Cervera hi  participem presentant la nostra recerca: Recuperació del gegant negre de Cervera, a càrrec de l’antropòleg Lluís Bellas, l’estudiós que l’ha dut a terme.

III Jornada Cases Icòniques de Catalunya

III Jornada Cases Icòniques de Catalunya  
Cases Museu: construint relats de vida

Divendres 24 de maig de 2019 a l’Auditori de Cervera (c. Major, 59).

Aquí trobareu l’enllaç per poder formalitzar la vostra inscripció https://forms.gle/wsZ3odhRk7tGMN9aA.

La jornada comptarà amb la participació de nombroses professionals del sector museístic d’arreu del territori català i espanyol. Serà presentada per Magda Gassó, Cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, i les ponències principals aniran a càrrec de Carmen Jiménez, Subdirectora General de Museos Estatales i Liliane Cuesta, conservadora del Museu Nacional de Ceràmica de València i experta en relats de gènere. En la segona part de la jornada, es presentaran casos pràctics: la Casa Masó de Girona, la Casa Duran i Sanpere de Cervera, el Palau Güell de Barcelona i el Mas Miró de Mont-roig del Camp.
Consulteu-me i descarregueu-vos el programa.

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí 

Sota censura. Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Amb motiu de la celebració de l’Any Pedrolo en el centenari del seu naixement, el Museu de Cervera s’adhereix a aquesta commemoració i el proper dissabte 20 d’octubre a les 19h inaugurarà l’exposició:

SOTA CENSURA

Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Del 20 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019 al Museu de Cervera

Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

 

Mostra de Cinema Etnogràfic a Cervera

El maig del 68 al setembre

1 i 2 de setembre de 2018. Parc Mas Duran i Casa Museu Duran i Sanpere

Per 5è any el Museu de Cervera torna a participar el la 8a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya

Mostra multiseu que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots ells testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Enguany, Synergies i el Museu de Cervera us conviden els dies 1 i 2 de setembre a reviure el maig del 68, en ocasió del seu 50è aniversari.

Més informació: Museu de Cervera