Autor: Museu de les Terres de l'Ebre

Cultura viva 2021. Els transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros, cotxes i trens.

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

El programa Cultura viva 2021 al Museu de les Terres de l’Ebre inclou aquest any tres activitats culturals, dos taules rodones i una conferència.

S’inicia amb la primera de les dos taules rodones, la titulada “Els transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros, cotxes i trens”, que explicarà l’impacte d’aquests en la vida quotidiana dels ampostins i ampostines, als inicis del segle XX. Es tracta també d’una activitat també inclosa dins el programa de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta 2021, que es celebra entre els dies 20 i 23 d’aquest mes de maig, i que acompanya també l’exposició temporal: “La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX”.

Serà moderada per Manel Ramon, director d’Amposta ràdio, i hi intervindran: Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre; Anton Pujol, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCiT), i Josep Sabaté, President del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta, entitat que aquest mes de maig compleix els 150 anys de la seva fundació.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Data: 20 de maig de 2021.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Horari: 19h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

L’exposició, que està inclosa dins els actes de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, fa difusió del grans canvis produïts al tombant dels segles XIX i XX en els mitjans de comunicació i transport. Llavors nous vehicles, vaixells i mitjans de transport, terrestres i fluvials, van arribar aviat a les Terres de l’Ebre, tot i que les bicicletes i els cotxes només van ser adquirits només per famílies benestants, mentre els carros i les bicicletes es generalitzaven entre la resta de la població.

L’exposició a partir dels àmbits: La via fluvial; El pas de barca; Vapors, muletes i llaguts; Ferrocarril Barcelona València; Tramvies i carrilets; carretera de Vinar+òs a Venta Nova; El Pont penant d’Amposta; Carretera d’Amposta a Vinallop;  Carretera d’Amposta a Caseríos; Carros i diligències; Les bibicletes; Les motocicletes; Els automòvils; Els autobusos; i els avions.

Inclou plafons amb textos i fotografies inèdites i més d’una vintena de plànols i documents vinculats a projectes tant importants com la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona València, del 1862, el projecte original del Pont penant d’Amposta, del 1903; també exposa documents relacionarts amb el vapor Anita i del ferrocarril de via estreta conegut com lo Carrilet.

S’exposen també vehicles originals d’aquell moment històric: un xarret del segle XIX, un bicicle i una bicicleta de la marca Ciclos Benet, tres motocicletes, BSA, Monpeó i Coventry Eagle; i dos cotxes: un Hispano Suiza 214 i un Fiat 509 SM.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta

Dates: del 7 de maig fins al 20 de juny de 2021.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Ecologia humana als espais comunals ramaders de la Mediterrània

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Aquesta setmana ha estat inaugurada al web del Museo Virtual de Ecología Humana, l’exposició virtual “Territorios de vida en el filo. Comunales Pastoriles de las Montañas Mediterráneas en el siglo XXI”, que inclou gairebé un centenar de fotografies, vídeos i textos explicatius.

És fruit del treball realitzat per diferents treballs d’investigació a Espanya, Marroc, Montenegro i Turquia, durant dos anys, amb una vintena de col·laboradors i coautors; i té per objectiu dignificar la vida de pastor, i propiciar el seu reconeixement públic, pels valors naturals i culturals que ens aporten les seves comunitats.

Difon així les diferents experiències i sistemes de gestió dels ramaders i ramaderes de les muntanyes de la Mediterrània en la seva estreta relació amb la natura, els seus animals i les seves comunitats; mostrant quines són les decisions col·lectives que, de generació en generació, els permeten garantir l’ús sostenible i biodivers de tots els seus ecosistemes, d’una forma, a més a més, que garanteix a tots els seus membres l’accés relativament equitatiu a les pastures comunals.

Podeu visitar l’exposició a:

Entrada a Vitrina:https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/ <https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/>

Entrada a l’exposició:https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/ <https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/>

Convocat un Ajut per a la recerca dels orígens de Sant Jaume d’Enveja

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, amb el suport del Consorci del Museu Terres de l’Ebre, ha convocat un ajut de recerca històrica que, en aquesta primera edició, és sobre els orígens del municipi de Sant Jaume d’Enveja i/o l’onomàstica i la toponímia que aquest inclou.

Es titula “Ajut de recerca Port Fangós”, i està destinat, preferentment, a donar suport d’una manera prioritària a investigadors, en període de formació o en les primeres etapes d’activitat investigadora.

Les sol·licituds hauran de ser individuals i cada candidat només podrà presentar un sol projecte.

La seva dotació és de 2.000 €. i la publicació de l’estudi en una col·lecció que estarà vinculada a aquest Ajut.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 26 de març de 2021.

Totes les presentades seran examinades per una comissió formada per quatre representants, designats per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

Consulteu les bases a: http://www.santjaume.cat/index.php/254-ajut-port-fangos-2021

Més informació i contacte: Av. Catalunya, 22-30. 43877 Sant Jaume d’Enveja. Tels. 977 468 039 i 977 478 056

Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Novetat editorial sobre els oficis i les tècniques tradicionals del ferro i la forja

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Es tracta del llibre El ferro i la forja, editat dins la col·lecció “Eines i feines” per Brau edicions, un llibre molt ben il·lustrat escrit pels especialistes Ruth Garcia i Héctor López, que tracta sobre els oficis del ferro: forjador, manyà, ferrer de tall, llauner, serraller, armer o ganiveter, amb especial atenció a la vessant popular i artesana de l’ofici. Hi trobareu eines, tècniques i peces, entre les quals un antic pany del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, que bé pot datar-se al segle XVII.

Un llibre de 147 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals, dins una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i divulgació del coneixement que tenim de les antigues tècniques manuals dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu, i a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-06-8.

Més informació:http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

L’antiga lluita contra el paludisme al delta de l’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

L’exposició itinerant “La quartana i la lluita sanitària per eradicar el paludisme al delta de l’Ebre” fa difusió de la llarga lluita contra el paludisme (la malària) des de finals del segle XIX fins al 1955, quan oficialment se’l va donar per eradicat al delta de l’Ebre, retratant també les duríssimes condicions de vida que patia la població assentada al Delta, en relació a les llargues jornades a l’arrossar, la sovint deficient alimentació, la manca d’assistència sanitària o l’escassa habitabilitat de moltes de les seves vivendes vegetals (les barraques). També exposa el treball del metge Ildefonso Canicio Garcia (1898-1961), que va nàixer a Sant Carles de la Ràpita, cursar el Batxillerat a Tortosa i estudiar medicina a València i Barcelona; i el 1923 es va establir a Sant Jaume d’Enveja, fent-se càrrec de la lluita en aquesta part del Delta, per encàrrec del Servei Tècnic del Paludisme creat per la Mancomunitat de Catalunya.

A més de plafons explicatius amb textos i imatges, l’exposició inclou part de l’important fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i restaurat pel Museu de els Terres de l’Ebre: fitxes de pacients, mostres de sang, estris i atuells mèdics, grans gàfiques emmarcades, etc. de gran valor patrimonial. A partir de les mostres de sang dels seus pacients infectats, per exemple, el 2016 científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) van aconseguir seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans, sent els testimonis genètics més antics que es conserven dels microorganismes que la provoquen a Europa.

Organitzen: Museu de els Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre i Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 22/1/2021 al 28/2/2021

Lloc: Museu de la mar de l’Ebre

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 673 522 901

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.