L’exposició “Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre” té per objectiu posar llum a alguns dels interrogants que, encara avui, suscita el fenomen de la bruixeria i també la repressió a la qual va estar sotmesa, arreu de l’Europa cristiana, per tant també a Catalunya, entre els segles XV i XVII: l’anomenada cacera de bruixes, majoritàriament dones pobres en un context de males collites, i la seva fi.
En anteriors itineràncies l’exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya, ha tingut dos àmbits territorials: Catalunya i Europa, ara al Museu de les Terres de l’Ebre, després de la recerca que ha realitzat, afegeix nous plafons explicatius sobre aquest territori.
La bruixeria i la seva relació amb la màgia han generat un gran nombre de tòpics i d’arquetips, reflectits per exemple en les arts plàstiques, la literatura, el folklore oral i els costums populars i el cinema. Alguns han esdevingut mites i narracions molt populars, tant prop com lluny dels llocs d’aplec que se’ls atribuïa i d’aquells on se les combatia. L’acte d’inauguració (el dia 15 de juny a les 19h30’) inclourà l’actuació de Lo Minotaure, la colla de diables d’Amposta de recent creació, que recrearà el procés inquisitorial contra Esperanza Badia, bruixa ampostina.
Organitzen: Museu d´Història de Catalunya, Museu de les Terres de l´Ebre i Ajuntament d’Amposta
Col·labora: Lo Minotaure. Colla de diables i Tambors
Dates: del 15 de juny al 29 de juliol del 2018
Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran Capità, 34. Amposta
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954
Presentació del llibre «La nostra gran il·lusió. Els inicis del cinema als pobles del Montsià». Hi intervindran els autors del llibre, Pedro Nogales i José Carlos Suárez, especialistes en el món de l’art i el cinema, membres de la Unitat d’investigació de Cinema de la universitat Rovira i Virgili (URV), i Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre, que en farà la presentació. L’obra s’emmarca dins el projecte de recerca sobre els inicis del cinema arreu de les comarques de Tarragona, que està duent a terme la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, i el Museu va produir l’exposició “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”.
Dins els actes previs a la X Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, una festa identitària de recreació històrica que commemora l’Amposta dels inicis del s. XX, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de els Terres de l’Ebre han programat dos conferències per fer difusió dels dos treballs de recerca de batxillerat que han estat guardonats i publicats dins el X Premi de Recerca al Batxillerat d’Amposta 2017. La primera “Destil·leries Vidal, pioners d’una època” anirà a càrrec de l’alumne Jordi Acacio Prat, guanyador del Premi de Recerca, explicarà la història de la família Vidal, dedicada a la producció de sifons i més tard de licors. I la segona “Música, teatre i ball al Casino dels anys 20”, en aquesta ocasió a càrrec de l’alumne Jaume Rosa Miró, accèssit del Premi de Recerca, tractarà sobre l’important paper sociocultural del Casino Ampostino, una de les entitats més destacades i amb un major nombre de socis a l’Amposta d’aquella època, amb una programació anual que incloïa concerts, sessions de ball, representacions de sarsuela i projeccions de pel·lícules.
Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles de l’ebrenca Laura Villalba Arasa, de Roquetes, doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, és l’obra guanyadora del 33è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, convocat per l’Ajuntament de Bellpuig, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’atorgament del premi va tenir lloc a Bellpuig el passat 24 de març. L’obra, de caràcter divulgativa i erudit, dona a conèixer per primera vegada juntes vint-i-una rondalles d’aquesta mestra, reconeguda puntaire i folklorista (Barcelona 1881-1955), deixebla de Rossend Serra i Pagès. Els seus materials els va publicar en diferents revistes de principis del s. XX i alguns, posteriorment, van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La tesi doctoral de Laura Villalba ja havia rescatat les seves aportacions al folklore català, entre les quals destaquen les relacionades amb l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística, de materials recollits en diferents poblacions catalanes.