Etiqueta: folklore

Ajuts, premis i beques a la recerca 2015

xarxesDeixa un comentari

A continuació us relacionem una sèrie de convocatòries de beques premis i ajuts que contemplen a les seves bases l’àmbit de l’etnologia, l’antropologia, les humanitats o les ciències socials en general. Obteniu-ne més informació clicant-hi al damunt:

AJUTS

  • Ajuts a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre. Destinat als ens locals, institucions i entitats de municipis que formen part del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. Les recerques proposades cal que girin a l’entorn de qualsevol aspecte del Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre. Dotació: 2 ajuts per un màxim de 1.200 €. Termini: 30 de novembre de 2015.

PREMIS

  • Premi Rafael Patxot i Jubert. Enguany la temàtica és la cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística). Dotació: 5.000 €. Termini: 3 de desembre de 2015, a les 13.00 h.
  • Premi Ajuntament de Manlleu, 2016 L’Ajuntament de Manlleu convoca aquest concurs des de l’any 2001, en substitució de l’anterior Premi Rovira Redorta. El Premi Ajuntament de Manlleu és destinat a premiar projectes inèdits de recerca, d’abast local o comarcal, referits a estudis científicotecnològics, històrics, mediambientals, geogràfics, econòmics, literaris, polítics, sociològics o d’especial interès per la ciutat de Manlleu. Dotació: El premi consisteix en una dotació econòmica per finançar el projecte presentat, d’un import de 1.800 €. Termini: 21 de desembre de 2015, a les 14.00 h.
  • V Premi J.F. Mira d’investigació. Dirigit a menors de 35 anys, el contingut podrà versar sobre qualsevol temàtica sempre que es faci des d’una perspectiva antropològica. Dotació: 1.000 €. Termini: 31 de desembre de 2015.

Cultura Popular del Moianès

xarxesDeixa un comentari

Joan Amades va visitar Moià el gener de l’any 1936. Tenia una missió encomanada per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’esclat de la guerra permet comprendre que aquella feina encarregada no es materialitzés. Vint anys després, el 1956, Joan Amades torna a Moià i gaudeix d’un poble bolcat en la recuperació del Ball del Ciri.

Enguany se celebren els 125 anys de Joan Amades, el folklorista més prolífic de Catalunya. L’Associació Cultural Modilianum contribueix a l’efemèride programant una jornada d’estudi sobre la cultura popular al Moianès i amb una exposició en què podem identificar tota una generació de moianesos, talment com un viatge de seixanta anys enrere en el temps a la plaça Major.

La jornada està organitzada per l’Associació Cultural Modilianum, amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Moià.Llegeix més »

El Teatre popular a la XIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre.

xarxesDeixa un comentari

‬ El Teatre popular serà protagonista de la XIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, un àmbit que presenta encara avui una gran vitalitat, amb un gran nombre de manifestacions dramàtiques, anònimes o d’autor conegut, que es realitzen i transmeten a nivell popular, que inclouen composicions orals que cal recitar, dansa, música, cançons, desfilades, màgia i altres gèneres escènics, antigament sovint indestriables. A les Terres de l’Ebre se n’escenifiquen d’arrels molt antigues: pastorets, passions, processons, balls parlats, balls de diables, vides i miracles dels sants, etc. i altres de molt recent creació, tot i que s’ajusten bé a la tradició, perquè reconstrueixen les formes de vida populars més tradicionals i perquè tenen també una clara voluntat lúdica i pedagògica. El programa de la Jornada en reuneix valuosos exemples, tant de caràcter profà com de contingut religiós. També encabeix la representació d’una obra de teatre costumista local, escrita el 1898. La fotografia d’Antolí Ortiz que acompanya aquest text és només un tast del que es podrà veure i conèixer.

Organitzen: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu de les Terres de l’Ebre, Institut Ramon Muntaner

Col·laboren: Ajuntament de Roquetes, Biblioteca Municipal de Roquetes i Òmnium Cultural Terres de l’Ebre

Data: 24 d’octubre de 2015

Lloc: Biblioteca Municipal de Roquetes. Urbanització Torre d’en Gil, s/n

Horari: 9h 30’ a 18h 45′

Més informació i programa: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Ideologia i folklore: Cels Gomis i Mestre en el centenari de la seva mort

xarxesDeixa un comentari

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida
C. de Sant Martí, s/n, Lleida (baixos de l’Església de St. Martí)
Divendres 10 d’abril de 2015, 19.30 h


Cels Gomis (Reus, 1841 – Barcelona, 13 de juny de 1915) és una de les figures més interessants d’entre els folkloristes del segle XIX. Enginyer de formació i professió, va compaginar la seva feina amb el seu compromís polític –que va transitar del federalisme a l’anarquisme- i el seu interès pel folklore. El seu posicionament ideològic és comú a bona part del moviment llibertari de l’època: creia en la persona i en la raó, en el coneixement com a motor de progrés i en la lluita contra els mites, els errors i les supersticions que afectaven les classes populars. Aquesta és una de les diferències cabdals amb els folkloristes d’arrel romàntica, aclaparadorament majoritaris a l’època, els quals cercaven en les manifestacions de cultura popular el volksgeist o “esperit del poble”.

Conferència a càrrec d’d’Emili Samper Prunera, Doctor en Filologia Catalana i tècnic de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV. Va fer la seva tesi doctoral sobre Cels Gomis, de la que va sorgir el llibre De l’anarquisme al folklore: Cels Gomis i Mestre 1841-1915. També va guanyar el 29è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig, l’any 2014, amb l’obra Les rondalles de Cels Gomis i Mestre: edició, catalogació i estudi.

+ info: actpaurembiaix@gmail.com

125 anys de Joan Amades

xarxesDeixa un comentari

Aquest proper mes de juliol s’escauen els 125 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L’Associació Cultural Joan Amades vol impulsar, al llarg de tot aquest 2015, la celebració de l’efemèride amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra de l’estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial Llegeix més »

125è aniversari Amades: "Petita història de Joan Amades"

xarxesDeixa un comentari

Casa de l’Ardiaca. C. de Santa Llúcia, 1, Barcelona
Dijous 19 de març de 2015, 16.00 h

L’Associació Cultural Joan Amades farà una roda de premsa de presentació del 125è aniversari del naixement de Joan Amades, amb motiu del qual es realitzaran una sèrie d’activitats des de diferents àmbits de la cultura. La commemoració d’aquesta efemèride té per objectiu reivindicar l’obra del folklorista Joan Amades i divulgar-la a través d’accions pensades per a l’espai públic, així com a través de mitjans de comunicació, conferències, xerrades, exposicions i del teixit associatiu. Durant l’acte es presentarà el llibre infantil Petita Història de Joan Amades, il·lustrat per Pilarín Bayés. La roda de premsa comptarà amb la presència d’Amadeu Carbó, president de l’associació, Antoni Serés, escriptor Petita història de Joan Amades, i Pilarín Bayés, il·lustradora Petita història de Joan Amades (pendent de confirmar).

+ info: Associació Cultural Joan Amades. Tel. 630 57 18 90 (Jana Pérez ), jana.comunica@gmail.com

Joan Amades, Aureli Capmany i l'Esbart Català de Dansaires

xarxesDeixa un comentari

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore
C. d’Avinyó, 19, pral., Barcelona

Dijous 19 de març de 2015, 19.30 h


Conferència dins del cicle Estació Xerrada Amades 2015, a càrrec de Montserrat Garrich, llicenciada en Filologia Catalana i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Component, entre altres iniciatives, de l’Equip Atles de Dansa Tradicional Catalana, i autora de nombroses articles i monografies sobre balls i danses de Catalunya. Darrerament ha comissariat les exposicions  Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric (2012) i Cavallets … endavant! Els cavallets cotoners de Barcelona (2013), organitzades per l’Esbart Català de Dansaires.

Organitza: Associació Cultural Joan Amades, Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

+ info: Associació Cultural Joan Amades, mitjans@joanamades.cat

Fantasmes al palau: tradicions esotèriques valencianes

xarxesDeixa un comentari

Carbonell Iglesias, Ivan (2015) Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes. Picanya, Bullent, (La Farga; 40), 240 pàg.


El premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular va premiar en la seva darrera edició Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes, d’Ivan Carbonell Iglesias. El llibre és un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l’univers esotèric dels valencians. Mags, bruixes, fantasmes, éssers d’altres mons i dimensions, ànimes invocades en rituals iniciàtics, successos sense explicació o paratges inquietants estan recollits en aquesta obra. Des dels plors dels nadons segrestats que ja no habiten l’hospital fins als objectes venerats pels valencians; des de llegendes tradicionals a rumors contemporanis.

Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. És professor de valencià a Secundària. En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme. Amb l’obra Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió va guanyar la V Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina.

La sardana a Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Ventura i Barnet, Jesús. La sardana a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014, 222 p.

El llibre ressegueix l’evolució de la relació de la sardana amb Barcelona, des de l’arribada a la ciutat a mitjans del segle XIX, quan es percep com una dansa de moda que es balla a l’Empordà, fins als nostres dies. La monografia documenta l’interès que ben aviat la dansa desperta en el moviment cultural de la Renaixença, l’arrelament com a dansa popular al llarg dels anys vint del segle passat, així com la supervivència de la sardana al llarg de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, entre d’altres moments històrics. És un llibre on s’equilibra la informació rigorosa de la investigació duta a terme per l’autor, amb la presència de moltes fotografies i documents que serveixen per donar testimoni no només d’altres èpoques, sinó de la relació estreta de la sardana amb la ciutat de Barcelona.