Presentació del catàleg “Gaites, gralles i dolçaines”

1548328089457

Aquest catàleg, que serà presentat per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, publica els resultats de la recerca prèvia a l’exposició Gaites, gralles i dolçaines, que s’ha pogut visitar entre els mesos d’octubre de 2018 i febrer de 2019 al Museu de Tortosa, i que ara iniciarà la seva itinerància, al Museu de les Terres de l’Ebre.

El catàleg ha estat editat pel Museu de Tortosa, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

El seu contingut és fruit de la recerca duta a terme pel comissari de l’exposició, Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; de l’ampliació d’aquesta per actualitzar al màxim els seus continguts realitzada per l’equip de recerca multidisciplinari format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, que ha treballat amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i de l’estudi redactat per l’antropòloga Carme Queralt sobre les fonts etnogràfiques escrites a les Terres de l’Ebre sobre la dolçaina, al tombant dels segles XIX i XX.

Organitza: Museu de Tortosa

Data: 29/03/2019

Lloc: Aula didàctica del Museu de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3. 43500 Tortosa
Hora: 19.30 hores

Més informació: Tel. 977 51 01 46 museudetortosa@tortosa.cat www.museudetortosa.cat

Materials inèdits de la missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Pitiüses (1928)

Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47, Barcelona
Divendres 29 de març, 19.00 h

L’estiu de l’any 1928, visitaven les illes Pitiüses el musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, integrants de la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de recollir tota la informació possible sobre les cançons i les músiques tradicionals. Addicionalment, van aplegar altres dades interessants sobre les danses tradicionals i una important col·lecció fotogràfica de personatges, costums, escenes de la vida d’aquell temps i cases de camp –ja que la recerca també participava de l’estudi sobre la masia catalana, patrocinat, com l’Obra del Cançoner, per la mateixa Fundació Rabell que administrava el mecenes Rafael Patxot.

Josep Massot i Muntaner havia donat a conèixer la memòria d’aquesta missió de recerca l’any 2000, en el volum X de la magnífica col·lecció dels Materials de l’Obra del Cançoner que han editat modèlicament les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot i això, una part molt important –centenars de cançons i fotografies— dels materials aplegats l’any 1928 per Samper i Morey a Eivissa i Formentera romania inèdita.

Durant la presentació intervindran el conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas; la Dra. Carme Oriol, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la societat Catalana de Llengua i Literatura; i els curadors dels dos primers volums, Isidor Marí i Cati Marí Serra, que oferiran una mostra dels materials als assistents.

 

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

Presentació del llibre Percúdium

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.

Presentació a Igualada del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Basílica de Santa Maria d’gualada. Carrer de Santa, 9, Igualada
Dijous 7 de març, 18.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue son una de les fonts més valorades pels intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc i altres moments de l’any, com el Corpus.

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context estrictament eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX. Els llibres son una font de coneixement i d’estudi sobre el repertori popular local de l’època.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Els Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat i organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit, el Llibre d’orgue de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

La presentació s’inclou en els actes del Festival Internacional d’orgue d’Igualada i anirà acompanyada de la interpretació de diverses mostres de melodies extretes del llibre a càrrec de l’organista Hèctor París.

Presentació del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Sala Polivalent. Carrer del Ravalet, 31. Els Prats de Rei
Diumenge 24 de febrer, 13.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Els sons de la festa, a Amposta i arreu de Catalunya.

1111conde_crop1510396365689.jpg_525981578

La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.

El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat,  tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions,  els acabaven de recuperar.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Biografies i música de banda a Amposta

apu201901-f1

La conferència “La família Ruiz, la música a la sang”, que anirà a càrrec de Ferran Gómez i Caterina Zaragoza, iniciarà aquesta setmana la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, a partir de la seva activitat en qualsevol aspecte, tema o àmbit (associatiu, científic, cultural, professional…) relacionat amb la ciutat,  i que són presentats bé per investigadors locals bé per familiars o col·laboradors seus.

La família Ruiz sens dubte ha contribuït amb les seves aportacions a conformar el que avui és la Societat Musical La Lira Ampostina, perquè hi ha estat vinculada, des del mateix moment de la fundació de l’entitat, el 1927. Agustí Ruiz Jornet en va ser soci fundador i membre de la seva primera directiva.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 24 de gener de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

19ens Col·loquis del Flabiol

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

Gaites, gralles i dolçaines

banners-expo-03

L’exposició itinerant  “Gaites, gralles i dolçaines” s’ocupa de la gaita, un oboè d’ús popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa, del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, que posava música a les festes, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal. Tot i les nombroses semblances presenta també diferències amb les seves veïnes més immediates: la dolçaina valenciana i la gralla. Actualment la parella de gaiters és minoritària i es donen les formacions més grans amb les colles de dolçainers i grallers. La mostra és fruit de la recerca realitzada p         el seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; recerca que s’ha ampliat la recerca amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos. Els resultats d’aquesta recerca es van publicar parcialment a l’Inventari del Patrimoni Cultural  Immaterial de les Terres de l’Ebre  http://www.ipcite.cat/ipcite/.

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.

Dates: Des del 26/10/2018 fins al 10/02/2019

Horari: De dimarts a divendres de 10 a 13.30 h; dissabtes de 16 a 18.30 h; diumenges d’11 a 13.30 h; dilluns i festius tancat

Més informació: Museu de Tortosa T. 977 51 01 44  www.museudetortosa.cat http://www.museudetortosa.cat/activitats/agenda/gaites-gralles-i-dolcaines