“Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet” a Figueres

L’estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recorrer 20 poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Van entrevistar 62 informants dels quals van transcriure 507 melodies. 

El Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet pretén donar a conèixer aquest recull musical mostrant-ne 135 cançons, però, a més, també treu a la llum el dietari inèdit que els dos mestres varen redactar, descrivint tot allò que vivien per aconseguir el seu objectiu, així com les cartes en les quals informaven els directius de l’Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius, tot destacant-ne els aspectes o anècdotes que consideraven més rellevants i que ens donen molta informació de la nostra història i cultura. 

Aquesta edició també descobreix un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant, un bon motiu per engrescar cada municipi a fer el seu propi cançoner complet. I és que amb aquest llibre, un cop més, Liliana Tomàs i Roch vol complir la proposta que el seu avi, Joan Tomàs i Parés, va deixar escrita de fer: “La publicació més o menys immediata de petits volums de cançons a l’abast de totes les butxaques, com una mena de cançoners comarcals, perquè la cançó tornés al poble.”

Desprès de ser presentat a Barcelona i a Girona, el divendres 10 de maig a les 19.00 h, es presentarà el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet a Figueres (Cercle Sport Figuerenc – carrer Monturiol, 3).

Catàleg de l’exposició «Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés (1896-1967)»

Tomàs i Roch, Liliana (2024) Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 pàg.

Acaba d’aparèixer publicat el catàleg de «Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés (1896-1967)«, exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Joan Tomàs i Parés. El mestre Tomàs destaca per la important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars que dugué a terme. Fou, també, un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra.

Les veus dels nostres avis

El proper dijous 18 d’abril de 2024, a les 18.00 h, es presentarà al Palau de la Música Catalana el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.

Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.

A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.

Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.

Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.

ROBERTÍADA

10ena Trobada de cantadors en record de Robert Pellicer

Aquest 2024 arriba una edició especial de la ROBERTÍADA, s’arriba a la desena edició. El dissabte 16 de març, a l’ermita de Santa Caterina es tornaran a reunir amics, coneguts i aficionats al cant i a la música tradicional per recordar Robert Pellicer. Tots junts celebraran una jornada completa cantant i ballant, fins al Llevant de Taula on les cançons sorgeixen espontànies i naturals com a ell li agradaven.

La trobada està oberta a tots aquelles persones a qui agrada cantar i que tenen un repertori personal prou ben assumit com per ser cantat de manera informal, però amb solvència, en un ambient distès i amical.

Programa:

  • 11.30h : CONCERT de grups de cançó popular a la Capella de l’Ermita amb els grups TRILL i ENTREDÓS
  • 13.30h : VERMUT BALLAT amb VORALAIGUA, grup seleccionat de la “Mostra Robert Pellicer” de grups emergents en l’àmbit de la música folk
  • 14.30h. : DINAR DE CANTADORS i CANTADA AL LLEVANT DE TAULA

Ampliem el projecte «Fer de Músic»

El Museu de la Mediterrània amplia el projecte «Fer de Músic» amb noves entrevistes realitzades a personatges històrics vinculats a cobles i orquestres de Catalunya: Albert Monjó Fàbrega (Figueres 1950), instrumentista de clarinet, saxo, tenora i cantant; Joan Lluís Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera 1943), instrumentista d’oboè, compositor i director d’orquestra; Maria Antònia Pujol i Subirà (Gironella 1958), instrumentista de piano, tenora i cantant; i Josep Maria Surrell (Figueres 1950), pianista i compositor.

El projecte, iniciat el 2009 i coordinat pel músic Jordi Molina, ha aconseguit documentar, amb tota la seva sèrie d’entrevistes, en aquests moments seixanta, la memòria oral de les cobles i de les orquestres. El resultat és un relat polièdric de gran importància de la música popular catalana del segle XX. El projecte, que es va iniciar a partir de la memòria dels músics del Baix Ter, ha anat ampliant el seu radi d’acció i ara ja estem parlant d’un projecte d’abast nacional.

El projecte «Fer de Músic» continua guanyant terreny i ressò i aquest mes de març es trasllada a diferents indrets del país per presentar les noves entrevistes a destacats músics de Catalunya.

El dimarts 12 de març, a les 19h, el Casino Sport de Figueres acollirà una presentació en la que els assistents tindran l’oportunitat de conèixer més a fons dos músics de Figueres: Albert Monjó i Josep Maria Surrell. A més, es projectaran entrevistes d’altres tres músics locals realitzades en anteriors edicions del projecte «Fer de Músic»: Jaume Cristau, Jordi Torrent i Jordi Parrot.

I el dimecres 13 de març a les 18h, la Casa de la Sardana de Barcelona serà l’escenari d’una altra presentació del «Fer de Músic» amb la projecció de les entrevistes a Joan Lluís Moraleda i Maria Antònia Pujol. La sessió continuarà amb una tertúlia interactiva, oferint als assistents l’oportunitat d’intercanviar idees i opinions amb els músics en qüestió.

Podeu trobar totes les entrevistes realitzades del projecte Fer de Músic en aquesta pàgina 

Presentació del llibre “El Cançoner de l’Escala” i inauguració de l’exposició  “100 anys de l’Obra del Cançoner a Catalunya”

El dijous 21 de desembre, a les 7 de la tarda, el Museu de l’Anxova i de la Sal acollirà dues accions vinculades a la història del cançó popular. D’una banda es presentarà el llibre “El cançoner de l’Escala” i per l’altra s’inaugurarà l’exposició “Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940)”.

A l’acte hi intervindran Martí Guinart, regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de l’Escala, Ramon Manent, autor del llibre, Jaume Ayats, professor d’etnomusicologia a la UAB, autor del pròleg i comissari de l’exposició, i Lurdes Boix, directora de l’Arxiu Municipal i del Museu de l’Escala.

El cançoner de l’Escala aplega les cançons recollides per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en les Missions de Recerca realitzades l’any 1926 a Barcelona pel matrimoni Antoni Gallardó-Roser Matheu i les de l’any 1929 a l’Escala per Palmira Jaquetti. Les cançons recollides a Barcelona van ser cantades per Dolors Paradís i Amèlia Albert, mare i germana respectivament de l’escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís coneguda literàriament com Victor Català. Formen part del repertori familiar i per extensió escalenc i empordanès. Constitueixen un conjunt de 79 cançons de temàtiques diverses que van des de les pròpies del cicle nadalenc i de setmana santa, fins a cançons llargues baladístiques, de tipus cavalleresc o d’altres de tipus satíric, burlesques, carnavalesques o infantils. Tres anys més tard, en dues visites que Palmira Jaqueti i el seu marit Enric d’Aoust varen fer al poble de l’Escala -els primers dies de gener l’una, i a finals de desembre la segona- varen notar un total de 131 cançons que els van ser cantades per tretze dones i tres homes d’entre 41 i 93 anys, tots ells veïns de l’Escala i de condició modesta.

Per raons històriques- l’adveniment de la guerra civil i la posterior dictadura franquista- gran part del material recollit a l’OCPC es va haver de conservar fora de Catalunya. Al final d’un llarg exili, aquest valuós patrimoni de la nostra tradició oral torna ser a l’abast d’estudiosos, aficionats al cant popular i tradicional i públic lector en general.

L’exposició “Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940)” és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot.

La perspectiva amb què s’aborda aquesta efemèride no és només històrica. A partir de l’ús que podem fer d’aquests materials d’ara en endavant, es pretén donar un missatge de futur, de continuïtat d’aquest llegat que se’ns ha donat i que cal mantenir viu.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 de febrer de 2024 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

El grup “La Portàtil FM” dóna inici a la VI edició “D’Arrel i amb Salero. Cicle de Cançó Popular” a l’Escala

El proper divendres 26 de maig a les 20 h tindrà lloc el primer concert del 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

El Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero d’enguany constarà de sis concerts, cinc de petit format a l’emblemàtic Alfolí de la Sal, i un d’ampli aforament a la plaça Catalunya. Un cicle que inclou diverses perspectives a l’hora de tractar la música d’arrel.

La resta d’actuacions programades són les de “La Sonsoni” el 2 de juny; “Trill” el 10 de juny; “Corrandes són corrandes” el 17 de juny; “Romaní” el 30 de juny; i per acabar l’actuació de “La Puça” a la plaça Catalunya el 22 de juliol.

Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer -i fer-vos gaudir- d’uns artistes, músics i cantants, que partint de la tradició oral connecten les arrels culturals amb la creació innovadora i l’actualitat.

Preu: 5 €. L’aforament és limitat. Venda d’entrades a inscripcions.lescala.cat

Programa 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

La nissaga Cotó, músics de Figueres.

L’estudiós del món de la sardana Jaume Nonell ha realitzat un nou llibre, titulat La nissaga Cotó, músics de Figueres, centrat en les diverses generacions d’aquesta saga familiar repleta de músics. L’autor ressegueix sis generacions d’aquesta important nissaga de músics empordanesos, uns dos-cents anys de vida musical: de Pere Cotó (ca. 1720-ca. 1785) fins a Frederic Cotó, passant per Albert Cotó que instal·lat a Barcelona va exercir d’intèrpret i compositor. La fama que assolí es basa especialment en la seva àmplia obra de ballables: valsos, americanes, polques i altres, de les que composà gairebé mil miler.

Un llibre que permet permet veure, a través de la nissaga Cotó, l’evolució de l’ofici de músic, de la cobla i l’orquestra, sobretot amb la 1a gran transformació de la cobla a meitats del s. XIX i la transformació de les orquestres de ball, que es produeix als anys 20-30 del s. XX.

La presentació serà el dijous 21 d’abril, a les 20h a la sala d’actes de la Casa dels Entremesos, seu de l’Esbart Català de Dansaires (plaça de les Beates, 2 – 08003 Barcelona) i comptarà amb la participació de Daniel Trullols, President de l’Esbart Català de Dansaires, Joan Gómez, director musical, i Jaume Nonell, autor del llibre. 

És la melodia del mestre Tomàs?

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 4 de novembre de 2021, a les vuit del vespre

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent vint-i-cinc de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. El mestre Cohí va compondre una vuitantena de sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars, entre molta altra producció musical. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.