Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2022. Ajuntament d’Arbúcies, 2021
Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 22ens Col·loquis del Flabiol l’any 2021. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.
Aquesta publicació conté les comunicacions:
– Comissió Festa del Flabiol “en record de Jeremy Montagu”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”
– Edmon Ribatallada “Sabadell 1592, Joanet 1704, Arbúcies 1916. tres petites històries de flabiolaires”
– Àngel Vallverdú “Andreu Comajuncosas Pla, flabiolaire del ball de bastons de Gelida”
-Pere Jordà-Manaut “Primer facsímil d’un flabiol d’Arbúcies: el Pops nº II”
– Nil Rider “Lo tamborion (…) refilant a la plassa de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Presentació del llibre Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès”
– Àngel Vallverdú “exòtic a casa? Els flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal”
– Kepa Pinedo “El baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo)”
El proper divendres 15 d’octubre a 2/4 de 6 de la tarda al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc una sessió del programa Tallers de Memòria Oral. En aquesta sessió dels tallers, es pretén reunir antics i actuals membres del cor parroquial i de la colla de caramellaires de la vila d’Arbúcies i recollir els seus records i experiències. L’edat dels seus actuals integrants i el fet que ara mateix no tinguin un relleu generacional, fa pensar que la seva activitat cultural pot acabar en els propers anys. La sessió es planteja com un espai obert de conversa, amb la utilització de les fotografies i les gravacions que el propi cor i els caramellaires han anat generant i dipositant a l’arxiu del Museu Etnològic del Montseny per anar desgranant el repertori, integrants i la història del cor al llarg dels anys.
En motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí Grau i dels cent cinquanta del naixement de Joan Tomàs, l’Esbart Català de Dansaires organitza la taula rodona: L’obra musical de Cohí Grau. En ell intervindran Jordi Núñez (director), Jordi Gargallo (president de l’Associació de mestres concertadors i directors), Josep Maria Serracant (president de Músics per la cobla), i Òscar Colomé (músic de l’Orquestra Estela). La moderarà Joan Gómez (director musical de l’Esbart Català de Dansaires).
La taula rodona serà el dijous 7 d’octubre a les 20h a la Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos a Barcelona
L’entrada és gratuïta però s’ha de realitzar reserva prèvia a info@esbartcatala.org
La taula rodona es podrà seguir de forma virtual a l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires (al compte @esbartcatala o al web http://www.instagram.com/esbartcatala)
Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2020. Ajuntament d’Arbúcies, 2021
Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 21ens Col·loquis del Flabiol l’any 2020, en aquesta ocasió realitzats en format virtual. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.
Aquesta publicació conté les comunicacions:
Rafel Mitjans i Teresa Soler “Cal pas córrer”. Els flabiols d’en Maties Nazarico
Pierre Jordà-Manaut. El flageolet de l’Harmonie universelle de Marin Mersenne
Nil Rider. La professó del Corpus de Santa Maria del Mar. Una anàlisis iconogràfica i musical
Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.
A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.
Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, “s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga”. La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.
La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.
Basílica de Santa Maria de Poblet Diumenge 29 de desembre de 2019 Conferència “El cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques“. 12.00 h Interpretació del Cant de la Sibil·la, a càrrec de Tornaveus. 18.00 h
El grup de polifonia tradicional del Mediterrani, Tornaveus, encapçalat pel musicòleg i director del Museu de la Música, Jaume Ayats, serà l’encarregat de conduir la conferència. La xerrada explicarà el perquè d’algunes de les lletres del repertori de Nadal català i es fixarà en el seu caràcter desenfadat i de tabola, interpretant-ne alguns fragments. També s’hi abordarà la tradició i l’origen del Cant de la Sibil·la, així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al Monestir de Poblet. La interpretació d’aquest cant a l’església de Santa Maria de l’esmentat monestir anirà a càrrec de les veus de Tornaveus: Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop.
El Cant de la Sibil·la és un cant que versa sobre el judici final i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. Es va prohibir durant el Concili de Trento, però a Mallorca i a l’Alguer es van continuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona.
La XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta té la música com a tema central de la Festa; una activitat que recupera la ciutat dels primers anys del segle XX, en commemoració al moment en el qual va rebre aquest títol. És per aquest motiu que, en el marc del seu programa d’actes, tindrà lloc el cicle de tres conferències “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta”, que té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, alguns dels sons més emblemàtics de les festes populars ampostines, històriques i actuals.
La primera, titulada “Joan Suñé Masià, músic i compositor de l’himne Oh! Amposta”, anirà a càrrec de Ramon Gallart, que la realitzarà a partir del treball de recerca de Joana Altadill, al qual se li va atorgar un premi CIRIT el 2003, i tindrà lloc el dijous 2 de maig de 2019.
La segona conferència es titula “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX”, a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre, que es desenvoluparà el dijous 9 de maig i es centrarà en els orígens d’aquesta tradició musical tant arrelada a la ciutat d’Amposta.
Finalment, el Cicle es clourà amb la conferència “Dolçaina, tabal i Sanfaina”, que anirà a càrrec d’Emili Miralles i Dèlia Morales, que explicaran la tradició d’aquests instruments tradicionals a Amposta i la trajectòria musical de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina; tindrà lloc el dimarts 14 de maig de 2019.
Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l´Ebre
Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina
Dates: 2, 9 i 14 de maig de 2019.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta
16.30 h. Prèvia al 9è Festival Internacional de Cinema de Cerdanya:
– RÉQUIEM DEL 92 – LOS DESHERERADOS -IP-IS -IRINA
Inauguració- Secció Etnogràfica documental del 9è Festival Internacional de Cinema de Cerdanya i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
19.30 H PETITET
Dir. Carles Bosch; prod. Lastor Media 2017 (107’)
Joan Ximénez “Petitet”, exmúsic gitano barceloní i fill d’un dels palmeros del mític Peret, va prometre a la seva mare moribunda que un dia portaria la rumba catalana a l’escenari d’un gran teatre de Barcelona, i, ara, per poder complir la promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos –genials però poc disciplinats– i aconseguir el miracle que s’entenguin amb… una orquestra simfònica!
La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, un congrés que debatrà sobre el paper de la pirotècnia en les festes relacionades amb el foc.
Amb el subtítol d’“Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu.
Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva.
El Simposi s’ha estructurat en quatre àmbits de treball:
Evolució històrica, tradició i importància de la pirotècnia en les festes populars: del “foc antic” a la incorporació de les noves tecnologies, la pirotècnia ha experimentat canvis en les manifestacions festives com ara les falles, les festes majors, o les celebracions religioses i civils
La pirotècnia al carrer: la conquesta de l’espai públic per a la festa, en les seues diverses manifestacions, com ara els corre-focs, balls de diables, bèsties de foc, etc.
Ús actual de la pirotècnia a les festes: la recent implantació de la reglamentació normativa en la manipulació d’elements pirotècnics i els seus efectes en l’evolució de la festa, sobretot en aspectes de la participació popular (cordaes, despertaes…)
Focs de tot l’any: Com a àmbit obert per continuar parlant de la nit de Sant Joan, però també de la Pasqua, les festes d’hivern i d’estiu, les marxes de torxes, Tots Sants, etc.
La inscripció en el simposi és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. Així mateix, abans del dia 11 de març, es podran presentar comunicacions escrites per a participar en les jornades. Tant la inscripció com la presentació de comunicacions es poden enviar al següent correu electrònic: simposium.foc@gandia.org, indicant nom i cognoms, DNI, telèfon i correu electrònic i institució o entitat (si escau)
Este tercer simposi és continuació de dos anteriors, que es van realitzar a les ciutats de Vic (2016) i Reus (2017). El motiu principal pel qual se realitza a Gandia és, a més de la seua llarga i històrica tradició festiva en el món de les falles, perquè servirà com a acte de cloenda de les activitats programades durant l’any en què ha estat declarada Capital Cultural Valenciana.
Data: Dissabte 28 de juliol de 2017
Dates: 13, 14 i 15 d’abril de 2018.