Hi ha col·laboracions que neixen de la lògica més natural, gairebé inevitable. Quan “La Calaixera Teatre i l’Associació Gaudim Cervelló” van descobrir que compartien no sols veïnatge i alguns dels seus membres, sinó també un profund respecte pel patrimoni rural, la llavor d’un projecte comú estava a punt per a germinar. El resultat ha estat una experiència tan singular com emocionant: portar el teatre al bosc, amb la pedra seca com a fil conductor i com a protagonista silenciosa.

L’obra triada no podia ser més apropiada. “Sota la discreta quietud”, de l’escriptora Eva Moreno Bosc, és un text que neix i respira entorn d’una barraca de pedra en sec del poble de Torrebesses. El seu guió, impregnat de l’esperit d’aquestes construccions centenàries, hauria perdut una part del seu component essencial entre les parets d’un teatre convencional. Representar-la a l’aire lliure, en un entorn forestal on la pedra i el silenci són companys naturals, no va ser només una decisió estètica: va ser una necessitat dramàtica. El bosc no va actuar com a teló de fons, sinó com a part viva de l’escenari i la història.

Per a fer possible aquest somni, “Gaudim Cervelló” es va arremangar. Durant diverses setmanes, els membres de l’associació vam treballar per a condicionar l’espai: desbrossament, retirada d’arbres caiguts i, sobretot, l’obertura d’un camí d’accés per al públic. I aquí surt un dels moments més significatius del projecte: per a salvar els desnivells del terreny, construïm diverses escales de pedra en sec. La mateixa tècnica que fa anys que estudiem, catalogant i posant en valor va ser l’eina amb la qual preparem el camí perquè uns altres poguessin descobrir-la. Poques vegades el mitjà i el missatge han estat tan inseparables.

La dilatada trajectòria de “La Calaixera Teatre”, la impressionant qualitat de les seves actrius i actors sota la direcció de Salvador Duran Galvany van contribuir a esgotar les entrades, però el veritable èxit va ser d’una altra mena. Durant aquests dies, la pedra seca va tornar a estar en boca de tots: en les converses abans de la funció, en les mirades que recorrien les escales recentment construïdes, en el silenci còmplice del públic davant la barraca. Per uns instants, recuperem alguna cosa que el temps ha anat esborrant: la comprensió del que significava aquesta construcció en la vida quotidiana de la pagesia, la seva presència imprescindible, la seva lògica austera i sàvia. Creiem que va ser la primera vegada que es va realitzar una experiència d’aquestes característiques, i això, inevitablement, ens convida a pensar que no hauria de ser l’última.

La barraca està referenciada a Wikipedra amb el número 16365. Ha estat reconstruïda amb anterioritat per la nostra entitat.

Antic Celler del Sindicat de Vinyaters
Carrer de la Creu, 28 Solivella
Exposició de 4 al 12 d’abril

Del dissabte 4 al diumenge 12 d’abril de 2026 es farà a l’Antic Celler del Sindicat de Vinaters l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 93 vegades a Catalunya.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bagés), Vacarisses (Vallès Occidental), la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Valls (Alt Camp), Creixell (Tarragonès) i la Bisbal del Penedès (Alt Penedès).  

Per ara, des del novembre de 2019, són 93 indrets.

Per les 89 primeres poblacions han passat 49.397 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 543 per població.

Fruit de la col·laboració entre la Revista “Pedra Seca” i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, tots els subscriptors de la Revista Pedra seca en paper rebran gratuïtament un exemplar de l’última publicació de l’Observatori, “Dues pedres. Paisatges persistents”. El llibre recull els continguts de l’exposició homònima comissariada per l’Observatori del Paisatge i exposada al Palau Robert de Barcelona des de desembre de 2023 fins a juny de 2024, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa durant el segon semestre del mateix any, i al Museu Terra de l’Espluga de Francolí al llarg de tot el 2025.

L’exposició mostrava la riquesa i la diversitat dels paisatges estructurats per la pedra seca, posava en valor aquesta tècnica mil·lenària i universal i en reivindicava la vigència i la persistència. En aquesta mateixa línia, el llibre és una invitació a mirar aquests paisatges amb uns altres ulls: no com un vestigi del passat, sinó com una lliçó valuosa per al present i per afrontar el futur, tot reconeixent-ne nous valors i perspectives i demostrant que la tècnica ancestral que els ha construït és avui més viva que mai.

La Revista “Pedra seca” és l’única especialitzada en el patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya. És de periodicitat semestral i el cost anual de la subscripció són 25€ (IVA i enviament inclosos). Les subscripcions es poden formalitzar online a través de la web de la Revista: http://www.revistapedraseca.cat.

Aquesta promoció és vàlida tant per als subscriptors actuals com per als nous, fins a esgotar les existències.