Les potencialitats dels sectors econòmics vinculats a la pedra

La Floresta (Garrigues), dimarts 2 de juliol a les 19.15 h.
Maldà (Urgell), dijous 4 de juliol a les 19.15 h.

En el marc del projecte La pedra com un recurs territorial generador d’activitat econòmica i ocupació, el Consell Comarcal de les Garrigues organitza la Presentació de la diagnosi de les potencialitats dels sectors econòmics vinculats a la pedra.

A partir d’un seguit d’entrevistes de gent del territori vinculades al món de la indústria, la construcció, l’agricultura -patrimoni de la pedra seca-, l’ensenyament, l’escalada en bloc, artistes/escultors, el turisme i la cultura, s’ha realitzat una radiografia de l’estat de diversos sectors vinculats a la pedra i la pedra seca. Alhora, es pretén apuntar línies de futur per treballar en cadascun dels àmbits econòmics que hi estan associats d’alguna manera.

L’acte compta amb la col·laboració dels consells comarcals de l’Urgell, Pla d’Urgell i Segrià, ja que l’àmbit del projecte inclou els municipis de les quatre comarques. És per això que es fan dues presentacions, a La Floresta i a Maldà, amb el mateix contingut.

 

 

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

Inauguració de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, dedicada a la pedra seca

Filmoteca de Catalunya. Pl. Salvador Seguí, 1-9, Barcelona
Dimarts 18 de juny, a les 18.30 h

A la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, s’inaugurarà la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI). L’entrada és gratuïta.

Aquesta sessió inaugural està dedicada a la pedra seca, per celebrar la recent inscripció de l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO). Hi col·labora l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, entitat integrant de la xarxa de l’OPEI.

S’hi projectaran:

  • Vídeo-presentació de la candidatura de l’art de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO (2018, 10 min)
  • Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006), de Martí Rom (30 min)
  • Picant pedra (2018), d’Antoni Martí (33 min)
Imatge de Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)
Imatge de Picant pedra

Al llarg de l’estiu i de la tardor es projectaran altres documentals sobre la pedra seca a diferents poblacions del país, en el marc de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Vegeu-ne el programa aquí.

Matinal de pedra seca i música tradicional a la Bisbal del Penedès

Plaça de l’Església. La Bisbal del Penedès.
Diumenge 26 de maig a les 9 del matí

Restauració de la barraca del paratge del camí de la Plana. L’acte recordarà la figura de Josep Vallès, incansable divulgador de la pedra seca. És una activitat per a tota la família.

S’anirà a la barraca tot passejant. Se n’identificarà la flora i fauna, es netejarà i arreglarà la barraca amb els margeters, i es parlarà sobre el reconeixement de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’activitat inclou esmorzar, i estarà amenitzat amb música tradicional de Mallorca.

Hi participaran:
– Joan i Ramon Rovira (margeters, la Bisbal)
– Josep M. Canals (margeter, Santa Oliva)
– Abraham Guillem (biòleg i antropòleg, Institut d’Estudis Penedesencs, la Bisbal)
– Esperança Carrió (xeremia, la Bisbal/Artà)
– Macià Mut (tamborino i flabiol, Llucmajor)

Organitza:
El Marge, revista i secció mediambiental de l’ADF Clot de Bou elmarge2001@gmail.com · Josep M. Campanera 670224888

Col·labora:
Institut d’Estudis Penedesencs

X Trobada de Pedra Seca 2019

El Pinós (Vinalopó Mitjà)
18,19 i 20 d’octubre

L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) organitza cada dos anys un congrés, anomenat “Trobada”.

Fins al moment s’han celebrat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017).

Eixos  temàtics de la Trobada 2019: 

– Pedra seca heretada: Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…

– Construir en pedra seca avui. Ofici i alternatives d’ocupació: Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i sortides professionals de la tècnica de la pedra de seca. Noves construccions i restauració.

– Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la Unesco.

– El futur de la pedra seca: Posada en valor del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…

Com seran les comunicacions dels blocs temàtics: Tindran un temps de 10 minuts per ser presentades durant la Trobada. Segons el nombre de comunicacions acceptades, aquest temps es podria ampliar. El text tindrà una extensió màxima de 20.000 caràcters. Les comunicacions es podran presentar fins al 30 de juny. El comitè tècnic les avaluarà fins al 26 de juliol. Del 29 al 31 de juliol s’informarà de les comunicacions acceptades.

Podeu trobar més informació al web de la X Trobada Pedra Seca.

Jornada commemorativa del reconeixement de la pedra seca com a part del patrimoni immaterial de la humanitat

Finca l’Obaga de l’Agneta. Els Comtals (Manresa) 
Dissabte 8 de juny de 2019

Organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa.

Acte per celebrar la inclusió a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de la tècnica de la pedra seca, amb la candidatura multinacional que duia per nom l’”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”.

Programa:

9 h: Construcció del marge de pedra seca, per Roger Solé.

11 h: Homenatge a set precursors de la posada en valor de la pedra seca al nostre país: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet.

Parlaments Institucionals: Generalitat de Catalunya, Ajuntament Manresa i APSAT.

Actuació del grup “Guillem Anguera i Txek”.

14 h: Possibilitat d’anar al dinar popular, que en el marc de la “Fira Vi-Ba” de Manresa, es farà a la plaça de Sant Domènec. Hi haurà uns tiquets a un preu mòdic (es concretarà més endavant). Hi ha aparcament públic al carrer Muralla de Sant Francesc, 15 (Quatre Cantons)

Observacions: L’Obaga de l’Agneta es troba situada al barri dels Comtals de Manresa, entre el nucli urbà d’aquesta ciutat i el de Castellgalí. L’indret apareix indicat als principals navegadors en línia. Sortint del barri dels Comtals hi ha una explanada on es poden deixar cotxes. Des d’allí a la finca hi ha uns 200 m. El camí que puja fins l’Obaga de l’Agneta es un xic costerut i pot presentar alguna dificultat per als cotxes especialment baixos. A la finca també hi ha aparcament per a cotxes. En cas de pluja, es suspendria l’acte.

Invitació a la jornada commemorativa

Programa de la jornada

 

La pedra de calar

Fundació El Solà. C. el Solà, 23, la Fatarella
Del 4 de maig al 31 de juliol de 2019

Exposició col·lectiva on l’element central és la pedra de calar i on intervenen els artistes Manuel Andreu, Puri Cervera, Joan Miró Oró, Joan Panisello, Xavier Solé i Borràs i Magda Zaragoza. A la presentació de l’exposició es projectarà la pel·lícula produïda per la Fundació el Solà Remenant pedres. Aquest acte forma part del conjunt d’activitats programades durant l’any 2019 amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació el Solà.

+ info: Fundació El Solà

La pedra seca, el patrimoni desconegut dels Pirineus (jornada tècnica)

Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola
Dilluns 13 de maig, a partir de les 09.45 h

Feu clic damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

L’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central i la Bauma de les Deveses organitzen, el proper dilluns 13 de maig, la jornada La pedra seca, el patrimoni desconegut dels Pirineus, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT).

A Sant Julià de Cerdanyola hi ha tot un vessant de muntanya, al davant del poble, on els marges de pedra seca aprofiten tot l’espai; la superfície que ocupen és d’unes 50 ha i s’hi havia conreat vinya. Actualment, aquest conreu s’ha recuperat de la mà de la Bauma de les Deveses.

La participació a la jornada és gratuïta, però cal inscriure’s a: https://forms.gle/Bg1dx6qSFkE9cDnK8

També es pot fer la inscripció als servei d’inscripcions a jornades PATT del portal RuralCat: http://ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

Projecten un centre d’interpretació dels forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre

Riba-roja d’Ebre

L’oli de ginebre té moltes propietats terapèutiques: antisèptiques, astringents, diurètiques, calmants del dolor… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell.

L’oli de ginebre s’obtenia destil·lant la resina de soques de ginebre blanc o càdec. Els forns on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l’oli podien tenir diversos dissenys, encara que el més comú era una cambra simple, antigament d’argila, que cobria de manera estanca una pila de teies assecades de soca de càdec. Es provocava la combustió de les soques, que es carbonitzaven i lliuraven la seva resina líquida a través d’un canal estanc, per evitar que el líquid s’encengués.

Algunes poblacions es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. Riba-roja d’Ebre va ser durant un temps un dels centres productors més destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat disset -dels quals onze ja han estat declarats Bé Culturals d’Interès Local- i es disposa d’informació de vuit més encara per localitzar.

Després d’obtenir aquest reconeixement i d’haver vist publicat el llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre (Vidal Bonavila, Judit ; Orobitg Ávalos, Marina (2018)), els Amics de Riba-roja d’Ebre busquen portar a terme la construcció d’un nou centre d’interpretació a la imatge dels forns d’olis primigenis, on es mostri al públic com són els forns d’oli de ginebre i l’evolució d’aquesta indústria.

Amplieu la notícia a ebredigital.cat

Més informació sobre els forns d’oli al blog

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre


Plaça de l’Església. Riba-roja d’Ebre
Diumenge 26 d’agost, 19.00 h

VIDAL BONAVILA, Judit ;  OROBITG ÁVALOS, Marina (2018) Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Riba-roja d’Ebre, Associació d’Amics de Riba-roja, 162 p.

Presentació del llibre a càrrec de les seves autores.

Què fa especials els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre?