Etiqueta: pedra seca

Barraques de pedra seca en perill a Vila-rodona

APSATDeixa un comentari

Perillen 85 barraques de pedra seca de Vila-rodona (Alt Camp) per projectes logístics i centrals solars. Fins al 47% de les barraques de pedra seca del municipi poden desaparèixer si prosperen els plans urbanístics previstos: el nou Pla director urbanístic (PDU) de Vila-rodona i Alió (que afectarà 380 ha de terreny agroforestal i rústic), les ampliacions dels polígons industrials de Valls i del Pla de Santa Maria; cal afegir aquí la imminent obertura del túnel del coll de Lilla que multiplicarà el trànsit de mercaderies.

Un dels àmbits que es veurà afectat per aquests projectes és el de l’arquitectura popular i anònima de la pedra seca que dona tant de caràcter i identitat a l’Alt Camp. I Vila-rodona és un dels municipis més afectats.

Aquest municipi té inventariades, actualment, 180 barraques de pedra seca, situades majoritàriament en dos nuclis de concentració: un de principal a les Planes i un de menor a l’extrem sud-est del terme, al marge esquerre del torrent de les Pinetelles. Vila-rodona concentra la majoria de barraques amb volta de canó de la Plana de l’Alt Camp i del Gaià Mitjà.

Si tiren endavant tots els projectes urbanístics previstos al terme de Vila-rodona, fins a 85 construccions de pedra seca es veuran afectades en un grau o altre: 7 ja enderrocades per explanacions de terreny, 58 afectades pel PDU de Vila-rodona i 20 per dues macrocentral solar: parlem del 47 % de les barraques de pedra seca que encara té aquest municipi.

Uns documentals de pedra seca (Ricard Monclús)

APSATDeixa un comentari

Ricard Monclús fou fins fa poc professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. Té un canal de Youtube (@ricardmonclus) on hi penja vídeos diversos sobre elements del patrimoni arquitectònic i paisatgístics. Una visita al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses el va dur a fer-ne sobre construccions de pedra seca. Com que viu a Cambrils, va començar per fer les de Mont-roig (Baix Camp) i a continuació les del Pla de Santa Maria (Alt Camp).   

“Barraques de pedra seca” – Mont-roig del Camp (Baix Camp)

“Construccions de pedra en sec” – Pla de Santa Maria (Alt Camp)

“Barraques de la “Ruta de la Capona” – Pla de Santa Maria (Alt Camp)

Curs oficial CQP de marger

APSATDeixa un comentari

Del 29 de maig al 22 de juny de 2023

Inscripcions obertes per al proper Curs oficial CQP de marger, que tindrà lloc a Ginestarre (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà) del 29 de maig al 22 de juny.

El curs, teòric i pràctic, té una durada de 140 hores i inclou l’examen final CQP Nivell 1 (Certificat de Qualification Professionnelle francès) de set hores de durada. Formació organitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, impartida pel Gremi dels Margers de Catalunya i titulació certificada per Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS).

Informació i inscripcions: info@margersdecatalunya.com


Data límit d’inscripció: 10 de maig


Preu del curs: 100 €


Places limitades (12 assistents). Es valorarà experiència prèvia en el treball de pedra i paisatge.


Horaris del curs: de dilluns a divendres, de 9 a 17 h

ASSOCIACIÓ GREMI DELS MARGERS DE CATALUNYA

Associació Gremi dels Margers de Catalunya

Un documental sobre pedra seca de Pep Ulldemolins

APSAT1 comentari

Amb aquest reportatge, l’autor vol homenatjar aquesta “arquitectura anònima” que hem heretat d’uns avantpassats que tenien un concepte més harmoniós i social del què tenim avui dia.

Per això l’autor s’ha rodejat de diferents ambients relacionats amb el món de la pedra seca. Gent que hi treballa professionalment; d’altres, la majoria gent jubilada, que ho fan per voluntat pròpia i satisfacció personal; d’altres, com l’IES Coster de la Torre de la Bisbal de Penedès, que ho planteja com a projecte escolar perquè els alumnes puguin conèixer millor l’entorn en el què viuen. Entrecreuant aquestes tres realitats el reportatge ens permet saber el perquè de les construccions en pedra seca, la tècnica que s’emprava per dur-les a terme i quina és la seva situació actual.

L’autor, Pep Ulldemolins, és aficionat a la fotografia i al món audio-visual de manera autodidacta. Arran de les diferents pel·lícules realitzades en nombrosos viatges en bicicleta, enceta de manera personal un afany per mostrar a la gent el seu punt de vista sobre alguns dels oficis que s’estan perdent, com ara el de marger/margeter en pedra seca. Comença aquesta sèrie de reportatges amb “Pastors”, un dels altres oficis que estan essent revaloritzats en l’actualitat. Pep Ulldemolins va néixer a Valls i resideix a l’Alt Camp on hi té un lligam rural força estret.

Documental:

Reunió de pedra seca a la Pleta del Parc del Garraf (21 d’abril de 2023)

APSATDeixa un comentari

Primera Reunió de Pedra Seca (Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf) amb esperit de cooperació i visió de futur.

A les 9 del matí va començar l’arribada dels participants i després de la benvinguda i un cafè es van desplaçar fins el Campgràs per veure la barraca bessona (codi WP-3835), composta de dues estances amb les cobertes de falsa cúpula enderrocades per avaluar la possibilitat de restaurar-la.

De tornada a la Pleta es van reunir tots els grups i cadascun es va presentar i explicar el seus objectius. Els grups participant van ser:

Ajuntament d’Olivella

Ajuntament de Canyelles

Parc del Garraf

Associació Pedra Seca Garraf

Drac Verd de Sitges

Grup Pedra Seca Sant Climent de Llobregat

L’Ortoll (Vilanova i la Geltrú)

Grup La Mulassa (Vilanova i la Geltrú)

Associació Pessebristes de Vilanova i la Geltrú.

Centre d’Estudis Beguetans

Gaudim Cervelló

Formació i Treball (Olivella)

Bundsandstein (Torrelles de Llobregat)

Unió Muntanyenca Eramprunyà Gavà)

Grup Ecologista Quercus (Gavà)

Temes tractats:

Reconstruccions. Cooperació entre entitats per reconstruir construccions de pedra seca amb criteri i rigor patrimonial. Protocols d’autorització per reconstruccions. Eventual assessorament arqueològic.

Necessitat de formació professional de pedra seca, fins i tot a les escoles. Margers.

Diferències sobre obra pública i privada. Manteniment de les construccions.

Protecció i usos d’aquest patrimoni de manera racional, sostenible i a la vegada rendible econòmicament.

Cooperació i intercanvi d’arxius, d’informació històrica, masies, catàlegs, fotografies, bases de dades, protecció, etc.

Donar a conèixer el patrimoni de la pedra seca. Arquitectura i paisatges de pedra seca al nostre territori. Recorreguts patrimonials, activitats.

Explicació de la web Wikipedra i l’App Pedra Seca. Protocol d’incorporació de dades. Extensió a altres usos, estadístiques, aixecaments gràfics ….

Es va acordar de fer una propera reunió a finals del vinent mes de juny.

Comunicacions per a la Trobada de Pedra Seca

APSATDeixa un comentari

Cadaqués
Del 19 al 22 d’octubre de 2023

La XII Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional se celebrarà a  Cadaqués del 19 al 22 d’octubre de 2023. Està organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) amb l’Ajuntament de Cadaqués i el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA).

Hi haurà tres blocs temàtics:

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Formació reglada i no reglada

Àmbit 3: Arquitectura tradicional.

Cadascun d’aquests àmbits tindrà una Ponència i diverses Comunicacions.  

Abans del 22 de maig cal enviar un resum d’un parell de paràgrafs del tema de la comunicació.

Aquesta s’haurà d’enviar complerta (en una primera versió) abans del 31 de juliol. Un comitè tècnic les avaluarà. El 31 d’agost s’informarà de quines són les comunicacions admeses.

A la “Trobada” (20 ó 21 d’octubre) hi haurà un temps estimat d’uns 10 minuts per presentar-la.

El text de la comunicació podrà ser revisar o ampliat fins el 31 de desembre de 2023. A partir d’aquesta data s’iniciarà la preparació del llibre de la “Trobada” on es publicaran les ponències i les comunicacions. El llibre sortirà publicat, més o menys, en el termini d’un any. 

Adreça correu electrònic: pedraseca@cadaques.cat

Web de la “Trobada”

Pedra Seca

Oli de ginebre, remei i patrimoni

APSATDeixa un comentari

Exposició del 14 d’abril al 13 de maig
Palau Bofarull Reus

L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni”, apropa l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre a les comarques tarragonines.

La mostra, produïda per la Diputació de Tarragona, es pot veure fins el 13 de maig al Palau Bofarull de Reus.

Coordinada per Amics de Riba-roja i dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, la mostra recorrerà diferents municipis i institucions tarragonines.

L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni” mostra l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre, on la producció de aquest oli de propietats terapèutiques va tenir especial rellevància des del segle XVII fins a principis del XX.

La mostra, coordinada per Josep Jordan, Dolors González Cabré, Josep Blanch i Josep Aguilà totes ells membre de l’associació Amics de Riba-roja, ha estat dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, produïda pel Servei d’Assistència al Ciutadà de la Diputació.

La inauguració, celebrada el passat divendres 14 d’abril de l’exposició va comptar amb la participació de  la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, i el president d’Amics de Riba-roja, Josep Aguilà.

Fins al Palau Bofarull també s’hi va acostar una nodrida representació de riba-rojanes i riba-rojans residents a Reus, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant i altres localitats veïnes, a més dels veïns del poble que van viatjar fins a la capital del Baix Camp per assistir a la inauguració de la mostra.

La mostra ha estat pensada i dissenyada per ser itinerant i la Diputació de Tarragona la posa a disposició de totes les entitats, institucions i municipis que la sol·licitin.

L’oli de ginebre

L’elaboració d’aquest oli representava un complement a les feines agrícoles dels habitants de Riba-roja i permetia un aprofitament del bosc.

L’oli es produïa en uns forns construïts amb pedra seca que eren de planta circular, amb un diàmetre de 4 a 6 metres i una alçada de fins a 7 metres, amb una olla interior feta d’argila on s’introduïen els troncs del ginebre sobre la qual es cremaven altres fustes perquè les altes temperatures provoquessin la destil·lació de l’oli, que es recollia en una cubeta a l’exterior. De fet, l’arbust que es feia servir és el càdec, Juniperus oxycedrus, però per assimilació ha quedat el nom de “ginebre”.

Les propietats terapèutiques de l’oli de ginebre van fer que històricament s’utilitzés com a remei per a diverses malalties humanes i d’animals, a més d’utilitzar-se per a altres usos domèstics.

Oli de ginebre: remei i patrimoni

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Palau Bofarull. C. de Llovera, 15, Reus
Inauguració divendres 14 d’abril, a les set de la tarda
Fins al 13 de maig

Exposició itinerant sobre els fons d’oli de ginebre, construccions relativament freqüents als nostre territori però que a Riba-roja d’Ebre presenten singularitats que les fan excepcionals. Fetes amb la tècnica de la pedra seca, normalment damunt d’una roca o llisera, solen presentar una planta circular d’entre 8 i 10 m de diàmetre i una alçada de més de 7 m. Es feien servir per destil·lar en sec oli de ginebre a partir de les soques i els troncs del càdec, la saba de les quals tenia propietats dermatològiques. La densitat d’aquestes construccions en aquest municipi és excepcional: hi ha vint-i-quatre forns documentats, el més antic del qual del segle XVI. Descobriu-ne una mica més en aquest web de la Universitat de Barcelona.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Espai Cultural “la Ciutadella”
Av. de Rhode, s/n. Roses
Exposició del 21 d’abril al 4 de juny de 2023

Del divendres 21 d’abril al diumenge 4 de juny de 2023, a l’Espai cultural La Ciutadella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el divendres 21 d’abril a les 7 de la tarda.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 42 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia) i la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Actualment s’està fent a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).

A continuació, en el 2023: Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Són 52 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

XII Trobada de Pedra seca i Arquitectura tradicional a Cadaqués

APSATDeixa un comentari

La XII Trobada serà organitzada per l’APSAT (Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i es farà del 19 al 22 d’octubre.

El dijous 19 s’iniciarà amb diverses activitats complementàries. Les sessions de treball de la Trobada, tal com s’ha fet les darreres vegades, es faran del divendres 20 a la tarda al dissabte 21 a la tarda. Hi haurà tres blocs:

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Formació reglada i no reglada

Àmbit 3: Arquitectura tradicional

El diumenge 22 al matí hi haurà, com ja hem fet en les dues darreres edicions, la taula rodona de margers. També, entre d’altres, la presentació de la seu de la XIII Trobada (2025) i el lliurament del IV Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT a l’entitat o persona que hagi tingut una notòria rellevància en el treball sobre la pedra seca a Catalunya.

Els anteriors Premis Pedra Seca van ser:

2020: Revista Pedra Seca (August Bernat i Agustí Esteve)

2021: Fundació el Solà de La Fatarella

2022: Grup barracaire Drac Verd de Sitges/Wikipedra

Properament es farà públic un web de la Trobada amb tota la informació i on es podrà fer la inscripció.

El 22 de maig serà la data límit per rebre un resum (un parell o tres de paràgrafs) sobre la comunicació a presentar.

El 31 de juliol és la data final per rebre les comunicacions que es vulguin exposar a la Trobada. Durant el mes d’agost, un comitè d’experts, valoraran les comunicacions que s’hagin rebut.

El 31 d’agost es notificarà l’acceptació de les comunicacions.

A les sessions de treball de la Trobada, els dies 20 i 21, es presentaran les comunicacions acceptades i, posteriorment, es publicaran en el llibre de la Trobada.

Adreça de contacte de la XII Trobada:

pedraseca@cadaques.cat

Fins ara s’han organitzat Trobades a:

Manresa (2002)

Torruella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma (2009)

Vilafranca del Maestrat (2011)

Les Preses (2013)

Calaceit (2015)

Pont de Vilomara/Mura/Talamanca (2017)

El Pinós (2019)

Móra la Nova (2021)