Deconstrucció de la Fira de Santa Llúcia: el futur de la fira a debat

Centre d’Artesania de Catalunya
C. dels Banys Nous, 11, Barcelona
Dimarts 9 de gener de 2017, 19.00 h

A càrrec de Jordi Montlló i Bolart, doctor en Antropologia Social i president del col·lectiu El Bou i la Mula. La conferència té lloc en el marc del Working Progress que ha organitzat aquest Nadal la Federació Catalana de Pessebristes. La conferència es realitza amb motiu de la presentació de la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona, el primer estudi etnohistòric de la Fira de Santa Llúcia.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

El pessebre, la Història de cap per avall

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 13 de gener de 2018, 19.00 h

Segona xerrada amb imatges dins del cicle de conferències sobre el Nadal que ofereixen membres del col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. En aquesta ocasió anirà a càrrec d’Albert Dresaire Gaudí, cofundador del col·lectiu i membre de l’Associació de Pessebristes de Mataró. El Sr. Dresaire Gaudí és llicenciat en Filosofia i és grau en informació i documentació per la UOC. És autor de diversos llibres sobre pessebrisme i coautor amb la Dra. Josefina Roma de la revisió crítica del llibre del gran folklorista català Joan Amades El Pessebre (Barcelona 1959), amb fotografies de J. Montlló. El públic assistent trobarà a la seva disposició, de manera gratuïta, algunes de les publicacions que el col·lectiu ha editat aquests darrers anys.

Nadal a cel obert: la Fira de Santa Llúcia

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 16 de desembre de 2017, 19.00 h

Conferència a càrrec de Jordi Montlló, president de l’entitat de recerca El Bou i la Mula. Montlló va defensar al juliol d’enguany la tesi “La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”. La recerca, dirigida per Josefina Roma, és el primer estudi etnogràfic sobre aquesta temàtica, fruit d’una recerca exhaustiva d’arxius, hemeroteques i de nombroses entrevistes a firaires i altres persones vinculades a la fira.

En el marc de l’activitat s’oferirà als assistents el llibre Lluís Carratalà, escultor Noucentista de pessebres,  d’Enric Benavent Vallès, amb fotografies de Jordi Montlló Bolart.

Tesi doctorals sobre els pessebres de la plaça de Sant Jaume i la fira de Santa Llúcia de Barcelona

tesis_benaventAquest 2017 s’han presentat dues tesis doctorals a l’entorn del món del pessebrisme. El mes de gener Enric Benavent, professor d’antropologia de la Facultat Pere Tarrés, va presentar la seva tesi “Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme”, dirigida per Josefina Roma (consultar el text de la tesi). Benavent analitza les conseqüències de la instal·lació en l’espai públic de pessebres que trenquen amb la imatge clàssica del pessebre.

tesis_montlloD’altra banda, el mes de juliol Jordi Montlló, president del Col·lectiu el Bou i la Mula, va defensar la tesi “La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”, dirigida també per Josefina Roma (consultar el text de la tesi). Es tracta del primer estudi etnogràfic sobre aquesta temàtica, fruit d’una recerca exhaustiva d’arxius, hemeroteques i de nombroses entrevistes a firaires i altres persones vinculades a la fira.

En marxa un nou arxiu sobre el pessebrisme català.

screenshot-2016-12-11-21-21-59

Des d’aquest Nadal, es podrà consultar en línia un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme.

El Col·lectiu El Bou i la Mula, amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1.200 documents de què consta l’Arxiu Catà.

Els articles de premsa que conformen el fons han estat recopilats pel pessebrista Pere Catà (1935) al llarg de la seva vida i aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut o el P. Basili de Rubí entre d’altres, són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu el qual, a partir d’ara, resta a disposició de totes les persones interessades en el pessebrisme i en la cultura popular del cicle de Nadal.

L’arxiu es pot consultar al web del Col·lectiu El Bou i la Mula (consulta’l aquí)

Més informació: Col·lectiu El Bou i la Mula

A Mont-roig del camp, pessebre de pedra seca

dsc_0032-copiar

El  Centre Miró  de Mont-roig del Camp exposa aquestes festes un pessebre dedicat a la pedra seca, amb reproduccions de les  5 barraques del terme declarades per la Generalitat Bé Cultural d’Interès Nacional     (categoria de Zona d’Interès Etnològic). Són les barraques del Jaume de la Cota, Comuns del Pellicer, Miquel Terna, Lliris i Espiral. El pessebre s’ha ambientat al camp de les Terres Noves,  on estan ubicades, i reprodueixen escenes rurals del segle XIX, època en què es van bastir aquestes construccions. La barraca del Jaume de la Cota acull el naixement, la més monumental del terme i una de les més grans de Catalunya, coneguda com “la catedral”.

Fins al segle XVIII tota aquesta zona era erma, però a finals del segle hi va haver un important creixement demogràfic a Mont-roig i calia incorporar noves terres per conrear i així, proporcionar mitjans de subsistència a la població. Es van fer les “rompudes”, que consistien a desarmar els terrenys, és a dir, tallar arbres i arbustos, netejar el bosc i, finalment, llaurar la terra per deixar el sòl apte per al cultiu. Al llaurar, afloraven a la superfície gran quantitat de pedres que destorbaven i, amb elles, la pagesia va bastir diversos tipus de construccions per fer més planera la dura existència al camp: marges, murs de separació entre finques, carrerades, trones i també barraques, la funció de les quals era aixoplugar el pagès i l’animal de càrrega i arrossegament, davant les inclemències meteorològiques: pluja, vent, calor i fred.

Mont-roig és un poble agrícola, envoltat d’un entorn rural, on la pedra seca és un dels principals elements estructuradors del paisatge, que aporta valors estètics, històrics i ecològics. Les construccions de pedra seca són un dels elements etnològics que s’adapten millor al medi, marcant la fisonomia paisatgística del territori i convertint-les en un important valor patrimonial de gran potencialitat turística, ja que són veritables obres d’art de l’arquitectura popular. Escampades pel terme s’han localitzat 135 barraques força ben conservades, i una munió de carrerades, cisternes, forns de calç i de guix, trones, clapers, arneres i, per tot arreu, s’estenen els murs de pedra i els marges.

El pessebre representa les famílies pageses en les activitats habituals del dia a dia, durant la verema, la recollida de les olives, anant amb el carro a mercat, anant cap al tros o fent la migdiada. També recrea el món de la ramaderia, amb el pastor, el gos, les ovelles i una carrerada, el camí ramader per on transitaven els ramats. Els personatges vesteixen la indumentària d’aquella època, situant-los a la vora de les barraques i envoltats de vinyes i oliveres (els conreus predominants al terme al s. XIX).

Per fer aquest pessebre s’han necessitat vuit mesos, moltes hores de feina i una gran quantitat de pedres calcàries per poder bastir les barraques i els marges. Yolanda Vela és la dissenyadora i realitzadora de les figures del pessebre, els arbres, els carros, les mules i els estris del camp i M. del Pilar Just, Angelina Rovira, Cristina Bargalló i Esther Bargalló han fet el treball de la pedra de les barraques i marges.

LLoc: Centre Miró. C/Major, 2. Mont-roig del Camp

Dates: fins el diumenge 29 de gener de 2017

Horaris: dimarts a divendres 10-13h i 16 a 19h. Dissabtes 10-14h i 16-19h.

Diumenges i festius: 10h a 14h. Dies 25, 26, 1 i 6 gener, tancat.

Contacte:  977 837 337- info@centremiro.com

Com arribar-hi

Nadal a cel obert. Les fires de pessebres de Barcelona.

portada_v2provisionalMontlló Bolart, Jordi (2016) Nadal a cel obert. Les fires de pessebres de Barcelona. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya; 7)

Les fires de Nadal, i concretament les fires de pessebres, formen part de la tradició de la celebració festiva del període nadalenc, però són alhora un esdeveniment totalment incorporat a la celebració actual i moderna de les festes de Nadal, i participa per tant de les dinàmiques actuals festives, però també econòmiques i socials. Aquesta publicació presenta un treball d’investigació sobre les fires de pessebres a Barcelona, amb la Fira de Santa Llúcia al capdavant, que combina la perspectiva històrica amb l’aproximació etnogràfica a partir de la qual s’aborden les dinàmiques actuals d’aquest tipus d’activitats.

El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc l’acte de presentació a càrrec de Lluís Puig, director de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Jordi Montlló, autor del llibre, i Josefina Roma, autora del pròleg.

LlocCasa dels Entremesos-Centre de Producció i Difusió de Cultura Popular Tradicional de Barcelona.

Adreça: Plaça de les Beates, 2, Barcelona (veure mapa)

Data: Dijous 15 de desembre de 2016, 20.00 h

ENTRADA GRATUÏTA – AFORAMENT LIMITAT

Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Versió íntegra.

Bartomeu Marcé, l’epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Can Caralt. Ctra. de Sant Vicenç, 14, Sant Andreu de Llavaneres

Fins al 17 de gener de 2016


La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé, però aquesta signatura no s’havia identificat amb cap autor concret. Fins i tot es parlava de dos autors diferents. La poca bibliografia existent fins al moment ha estat una de les principals fonts de l’enigma i els fòrums i la xarxa una via d’escampar la confusió. Llavors, qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat? La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i pretén recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels pessebristes catalans.

+ info: Jordi Montlló  676 259 583, jordimontllo@gmail.com / Ferran Manau 687 450 607

El Pessebre al museu

Una de les tradicions més arrelades del Nadal i més difoses als països mediterranis és la de muntar el pessebre. La molsa, el suro, els troncs… juntament amb les figures de fang del naixement, els pastors i el caganer formen part dels símbols més nostrats per dates nadalenques de la cultura popular de casa.

És per això que aquest any l’amic Josep Mir ha tornat a muntar un pessebre monumental al Museu de la Mediterrània per a tothom. Amb l’escenari inconfusible del territori del Baix Ter i amb l’Empordà de fons us convidem a visitar un pessebre ben viu on s’hi fa de dia i de nit, el recorre el riu Ter, hi ha tempesta de pluja amb llamps i trons i fins i tot hi neva.

Un pessebre que es podrà visitar, com marca la tradició, fins a la Candelera i que té premi per tots aquells que el visitin.

Lloc: Museu de la Mediterrània. C/ Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Data: Fins a l’1 de Febrer de 2016

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrania.cat

Catalunya, país convidat al 58è Saló Internacional de figuraires d’Arles

El Salon International des Santonniers d’Arles és un espai d’exposició i mostra del treball i l’art dels santons provençals. L’exposició es centra en la figura dels santoniers professionals i amateurs que desenvolupen la seva tasca a la zona de la Provença.

Enguany, el tercer àmbit es dedica a Catalunya com a país convidat. Els visitants podran veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius. Una part important són firaires que podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia, però també hi tindran cabuda altres figuraires catalans que hi exposaran la seva obra.

També s’ha dedicat un espai sencer on es mostren imatges històriques i s’esbossa què representa la Fira de Santa Llúcia. A més a més hi haurà una mostra d’altres artesans i artistes, així com un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya.

Lloc: Claustre de  Saint Trophime (Place de la Republique) , Arles (La Provença)

Inauguració: 13 de novembre a les 19:00h
Horari de visites: del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016. De dilluns a diumenge de 10h a 18h, excepte el dia de Nadal i l’1 de gener.
Organitza: Salon International des Santonniers d’Arles, Col·lectiu d’opinió,  recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula