Cicle Diàlegs de Nadal: “Celebrem el Nadal”, amb Amadeu Carbó i Jordi Montlló

El dijous 21 de desembre tindrà lloc a la Biblioteca de Cambrils la Primera edició del Cicle Diàlegs de Nadal, amb Amadeu Carbó, folklorista, i Jordi Montlló, antropòleg.

El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), dins la seva programació nadalenca, inauguren un cicle de trobades anomenat “Diàlegs de Nadal”. Cada any, per aquesta època, convidaran personatges coneguts amb qui parlar sobre un tema concret, relacionat amb aquestes festes, i on el públic també està convidat a participar. A més, des de Ràdio Cabrera, gravaran el programa que serà retransmès per l’emissora durant les festes. Per aquesta primera edició, presenten “Celebrem el Nadal” amb el folklorista i especialista en cultura popular, Amadeu Carbó, que a més del conductor del Fes ta Festa, el programa radiofònic més veterà sobre cultura popular i associacionisme, és autor de nombroses publicacions com CORPUS. La festa de les festes o Celebrem el Nadal. El segon convidat és en Jordi Montlló, antropòleg i especialista en pessebrisme, autor entre d’altres de Nadal a cel obert publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Emili Solé: entre la tradició i la modernitat

El dia 24 de novembre de 2023, a les 7 del vespre, s’inaugura al Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l’exposició sobre l’obra de l’artista andorrà resident a la la Garrotxa Emili Solé Carcolé.

La crítica ha dit d’Emili Solé que és un creador de figures de pessebre “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.

Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre. Els artesans, tanmateix, ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.

La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté amb precarietat.

Durant aquestes dates nadalenques i fins al 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: lescultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell, pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.

En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.

L’exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l’elecció perfecta per veure l’evolució de l’obra d’un artista de formació clàssica, des de la tradició de l’escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.

L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada, i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials, d’altra banda.


FITXA TÈCNICA:

Organitza:
Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

Comissaris:
Jordi Montlló Bolart
Laura Bosch Martínez
Ferran Manau i Graupera

Horari de visites:
Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024
dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
dissabtes d’11 a 14
diumenges i festius d’11 a 1
Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:
Jordi Montlló Bolart
00 34 676259583
jordimontllo@gmail.com

Per més informació :
http://elpessebredelamula.blogspot.com/

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

El caganer i el col·leccionisme de figures de pessebre

Cartell 2019 ElcaganerEn el marc del cicle festiu de Nadal, es realitzarà aquesta conferència a càrrec de Miquel Alsina i Robert Rovira, membres de l’Associació Amics del Caganer. Explicaran la seva experiència com a col·leccionistes de figures de pessebre i del popular personatge del caganer. També mostraran algunes peces singulars de la seva col·lecció. A continuació hi haurà un col·loqui. Es convida a portar figures de caganer per exposar durant la conferència.

Com activitat complementària es fa una crida a enviar fotografies de figures de caganer, fins el 10 de gener, al correu electrònic: immaterial@iepenedesencs.org. Les fotografies es penjaran a la Galeria del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data: dimarts 17 de desembre, a les 19 h.

Lloc: Sala d’Actes de l’Escorxador (c/ Escorxador, núm. 19) de Vilafranca del Penedès.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Federació Catalana de Pessebristes.

Activitat del programa “Etnologia en Xarxa” de  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

L’oníric món del doctor Pere Catà

LlocMuseu Arxiu Municipal de Llavaneres 
Data: del 5 de desembre de 2019 fins el 19 de gener de 2020
Horaris: dimecres, dijous i divendres de 17:00 a 20:00. Dissabtes d’11:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00. Diumenges i festius d’11:00 a 14:00. Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.

L’associació el Bou i la Mula i el Museu Arxiu Municipal de Llavaneres inaugura els actes de celebració dels seu vintè aniversari mitjançat l’exposició L’oníric món del doctor Pere Catà. L’exposició s’inaugurarà el proper 5 de desembre.

El Doctor Pere Catà i Vidal (Sant Pol – El Maresme, 1937); més conegut entre els pessebristes i amics com el doctor Catà, és un dels grans desconeguts fora del petit cercle dels pessebristes barcelonins. La seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a l’Associació de Pessebristes de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula, foren motius suficients perquè el 5 d’octubre de 2018 se li fes un homenatge com a mostra d’agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme. La present exposició és una fita més per tal de fer més visible l’obra d’un escultor que transforma el fang en excel·lència.

Més d’una cinquantena de peces que provenen totes elles de fons privats, la converteixen probablement en una exposició única i irrepetible. Acompanyen aquest esdeveniment, una exposició inèdita de fotografies de l’obra del Dr. Catà realitzades per Jordi Montlló. També es podrà gaudir de la mostra del Fons Catà que comprèn més d’un miler d’articles de premsa publicats entre finals del s. XIX i els anys 80 del segle XX , que el col·lectiu El Bou i la Mula ha digitalitzat i posat a disposició online gràcies al suport i al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Comissaris: Jordi Montlló Bolart
Ferran Manau Graupera
Laura Bosch

Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula

Més informació: Jordi Montlló Bolart
676259583, jordimontllo@gmail.com

 

 


Baixeu-vos d’aquí la targeta d’invitació

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

Germans Castells, art i figures per al pessebre

PRESENTACIONS: a Montblancdissabte 15 de desembre, al migdia, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya (c. dels Solans, 22) / a Barcelonadimarts 18 de desembre, a les 18.00 h, al Centre d’Artesania Catalunya (c. dels Banys Nous, 11). En ambdues presentacions hi participaran els germans Joan i Martí Castells Badia, i els autors del llibre Ismael Porta i Ramon Albornà.


Albornà i Rovira, Ramon; Porta i Balanyà, Ismael (2018) Germans Castells, art i figures per al pessebre, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 p.

Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d’un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les peces.

Tres generacions que han estat al servei de l’art pessebrístic i que, amb la seva feina, han contribuït també a la difusió i internacionalització del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d’aquesta nissaga de grans artesans, que han aportat la seva creativitat i el seu bon fer al món del pessebre.

La família Castells és una nissaga, la història de la qual està estretament lligada a la història del pessebrisme a Catalunya, i és per això que aquest llibre va més enllà de la història familiar i parla també de la història i el desenvolupament del pessebrisme a Catalunya.

L’any 2018 el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi als germans Castells, Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda, per a ells, però —com ells mateixos van expressar— extensible a tot el moviment pessebrista català.

_____________________________________________

Llibre en versió pdf

Figures de pessebre, 1974-1976 (documental)

Els pesssebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Can Ventura del Vi. C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Fins al 3 de febrer. Inauguració 8 de desembre, 19.00 h

El Museu de Cabrils acull una exposició que documenta i analitza les pujades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l’època nadalenca. Es tracta d’una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local. És el fruit d’una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre – El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana. No hi ha cap estudi semblant on es conjuguin dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques, així com les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

L’exposició és resultat de la recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.

+ info: Jordi Montlló Bolart, president del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814), ambdós comissaris de l’exposició.

Horari de visites: Diumenges d’11.00 a 13.30 h. Dimecres de 17.00 a 19.00 h i concertades per a grups.

 

10è aniversari del Pessebre de Josep Mir al Museu de la Mediterrània

El pessebre de Josep Mir al Museu - 10è AniversariEl Museu de la Mediterrània celebra enguany el desè aniversari del pessebre de Josep Mir, amb una edició molt especial, amb el pessebre més gran (30 m2 i uns 4.000 kg de pes) i espectacular ideat per Josep Mir.

El pessebre s’inaugurarà el divendres 30 de novembre, a les 19 h a l’Espai Baix Ter del Museu de la Mediterrània i podrà visitar-se gratuïtament fins al 2 de febrer de 2019.

El pessebre s’ha traslladat del seu espai habitual, l’Espai Montgrí, a l’Espai Baix Ter, per tal que pugui créixer. Aquest serà un pessebre molt especial amb moltes novetats. Com ja és habitual reproduirà el territori al voltant del Massís del Montgrí, enguany amb gran fidelitat, amb una maqueta del massís realitzada per Lluís Vilanova i reproducció 3D de totes les esglésies, gràcies a l’Associació Robotec i els plànols de Quim Gallart.

Llegeix més »

El món pessebrista homenatja Pere Catà i Vidal

Església de Sant Pau del Camp
C. de Sant Pau, 101. Barcelona
Divendres 5 d’octubre, 19.00 h

El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona conviden tothom a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, mestre pessebrista, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Es preveu que l’acte tingui una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Els organitzadors recomanen confirmar la participació als següents correus electrònics: