Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu”

6 de març 2020

Casa de la Sal-Gerri de la Sal (Baix Pallars-Pallars Sobirà)

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies des de l’antropologia“.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la memòria oral en l’àmbit de l’Alt Pirineu que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema i per tal de crear un espai de reflexió, debat i coordinació, des de l’Ajuntament de Baix Pallars, l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Museu de Suport Territorial), la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, l’IDAPA, i el Geoparc hem cregut interessant organitzar aquesta jornada tècnica.

La memòria oral és fràgil, subjectiva i sovint manifesta importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. El seu registre i gestió hauria d’associar-se amb una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’uns objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica. En aquest sentit, us proposem, de la mà de diferents professionals de l’àmbit de l’antropologia, una aproximació al tema i a les diferents metodologies de treball a seguir.

Programa

9.30h Presentació

10.00h La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments.

Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social, Universitat de Barcelona.

11.30h Pausa-cafè

11.45h La memòria com a eina de construcció de futur. Aplicabilitat de la recerca oral.

Gemma Casal, antropòloga.

13.15h La gestió de la memòria popular: bases de dades, webs i altres mitjans de difusió.

Roger Costa, antropòleg i tècnic de patrimoni cultural, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Generalitat de Catalunya.

14.30h Cloenda de la jornada

Informació i inscripcions

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, telèfon, adreça de correu electrònic i entitat a que pertanyeu a: turisme@baixpallars.ddl.net  o trucar al 973662040,. i demaneu per Aroa.

Organitza: Ajuntament de Baix Pallars; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran; Museu de Gerri de la Sal; IDAPA; Etnologia en Xarxa; Geoparc Orígens.

Cordes de muntanya

DIM 2019bEntre les activitas que es realitzen arreu amb motiu del Dia Internacional dels Museus, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu presenta sota el títol Cordes de Muntanya, un seguit d’activitats que s’emmarquen en la tasca de recuperació i difusió de la música i els instruments tradicionals que es desenvolupen des de l’Ecomuseu, en col·laboració de l’Escola Folk del Pirineu i del lutier Josep Cruells.

Dissabte 18 de maig, a les 19:30 h
El rabec, presència al Pirineu. A càrrec de Josep Cruelles, lutier.
Concert de Dani García de la Cuesta (entomusicòleg asturià).

Diumenge 19 de maig, a les 12:00 h
Taller de rabecs, a càrrec de Dani García de la Cuesta .

11ns Tallers i Jornades de Memòria Oral. Trobada-workshop sobre la ceràmica del Pirineu. Homenatge a Ramon Abelló.

11ns Tallers Memòria Oral_001.jpgArran de les diverses recerques i estudis sobre la terrissa del Pirineu que actualment s’estan desenvolupant, ens sembla encertat dedicar una jornada sobre aquest tema i treballar aspectes com la metodologia de la recerca oral, establir contactes entre diversos investigadors, treballar els mètodes de documentació, etc… L’objectiu d’aquesta jornada també és activar una línia de coordinació que ajudi, en un futur, a treballar conjuntament l’àmbit de l’estudi i la recuperació de la terrissa del Pirineu.

Data: Dilluns 3 de desembre de 2018
Lloc: Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Programa:
11:00 h. Presentació i rebuda dels participants
11:30 h. Taula rodona. L’Estudi de la terrissa al Pirineu, a càrrec de Miquel Espot (estudiós de la ceràmica), Joan Santanach (estudiós de la ceràmica), Joan Ramon Piqué (historiador), i Josep Tugues (tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu). Modera Jordi Abella (director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu).
13:00 h. Debat i elaboració de conclusions.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a jtugues@ecomuseu.com
Organitza: Ecomuseu de les valls d’Àneu. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Se’n parlave i n’hi havie

Cartell.PNGLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Trobada de recerca sobre terrissa del Pirineu

10ns Tallers Memòria OralArran de les diverses recerques i estudis sobre la terrissa del Pirineu que actualment s’estan desenvolupant, ens sembla encertat dedicar una jornada sobre aquest tema i treballar aspectes com la metodologia de la recerca oral, establir contactes entre diversos investigadors, treballar-ne els mètodes de documentació, etc.

Emmarcada dins dels 10ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, la Trobada de recerca sobre terrissa del Pirineu te com a objectiu activar una línia de coordinació que ajudi, en un futur, a treballar conjuntament l’àmbit de la terrissa del Pirineu.

Data: Divendres 3 de novembre de 2017.
Lloc: Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Read More »

Recuperació d’una cançó d’Enric Vigo

Corrandes són corrandesDe la recerca i recuperació de l’obra del desconegut folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, Sort 1865-Senterada 1926), que impulsa l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, en reneix i es reinterpreta una música i cançó oblidada amb el grup Corrandes són Corrandes,

https://soundcloud.com/corrandescat

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu duu a terme des de fa més d’un any el treball d’estudi i recuperació de la figura i d’una obra inèdita del folklorista pallarès Enric Vigo. Aquesta obra redactada entre 1912 i 1914, recull informacions i partitures de moltes danses antigues, principalment del Pallars i el Pirineu. Aquesta manuscrit a la mort del seu autor havia estat adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i ha estat estudiat gràcies a aquest arxiu, avui conservat l’Abadia de Montserrat, i amb el suport de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

L’Ecomuseu prepara una propera exposició sobre Vigo i el seu manuscrit, i una publicació.

Muntanyes humanitzades. Arqueologia del pastoralisme

montanas-humanizadasDes de l’any 2004 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica. Successives campanyes de prospecció de superfície han permès documentar més de 340 jaciments arqueològics en aquesta àrea d’alta muntanya dels Pirineus catalans, permetent documentar una extensa seqüència d’ocupació humana de més de 10.000 anys que, principalment, es vincula a l’explotació ramadera al llarg del temps d’aquest sector de la serralada.

El llibre Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, recull aquests anys d’investigació per part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya, emprant un llenguatge que cerca ser planer i acompanyat amb una gran quantitat d’imatges per a explicar tant els resultats obtinguts  la metodologia i les qüestions que busca resoldre la recerca. El llibre pretén oferir una síntesi ordenada cronològicament del coneixement actual de la història humana d’aquesta part de l’alt Pirineu. Es pot descarregar en el següent enllaç:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2).

Beca de recerca sobre educació i falles del Pirineu

foc-al-faropDes de la càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida, es convoca una beca predoctoral per fer recerca en temes d’Educació i Falles del Pirineu, entenent l’Educació en el sentit més ampli de la paraula i destinada a tots els col·lectius relacionats.

La beca és de 3 mesos en aquesta primera convocatòria, prorrogable a 3 anys.

Les dates de sol·licitud són del 26 al 28 de setembre. Cal adjuntar Currículum.

Les tasques a desenvolupar seran: Organització de la informació disponible sobre Falles del Pirineu; disseny i implementació de programes educatius per escoles i centres educatius; disseny dels continguts educatius per fer difusió de les Falles com a patrimoni immaterial de la UNESCO; propostes de formació en valors en relació a les Falles.

Aquí trobareu la documentació: bases, convocatòria i sol·licitud..

Presentació del llibre “Les falles del Pirineu”

Dissabte 26 de març, a les 18:00h. Quadra de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

A càrrec de: Marta Subirà, secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat; Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Carles Barrull, president de l’Institut d’Estudis Ribagorçans; Oriol Riart i Sebastià Jordà, autors del llibre.

Diumenge 27 de març, a les 19:00h. Confraria Nova de Sant Sebastià. El Pont de Suert.

A càrrec de: José Antonio Troguet, alcalde del Pont de Suert; Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu; Carles Barrull, president de l’Institut d’Estudis Ribagorçans; Oriol Riart i Sebastià Jordà, autors del llibre.

FALLES DEL PIRINEU

Presentació del llibre Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, d’Oriol Riart i Sebastià Jordà.

El llibre tracta d’una de les celebracions més antigues amb foc, la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de festes per part de les poblacions que la celebren. Però per sobre de tot és una festa arrelada i adaptada al seu entorn natural més immediat, fet que condiciona l’element material de la festa, generant així diferents modalitats de falles i processos per elaborar-les. En aquest llibre, fruit de dos treballs de recerca previs, se’ns retrata la festa actual en les diferents poblacions tot documentant els canvis als que s’ha vist sotmesa per tal de garantir-ne la seva continuïtat fins arribar a ser el que és avui dia.

Pagès Editors. Col·lecció Visió, 71
ISBN: 978-84-9975-705-6
216 pàgines
19 x 28 cm

Les falles del Pirineu

FALLES DEL PIRINEU.jpg

El llibre Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, d’Oriol Riart i Sebastià Jordà, tracta d’una de les celebracions més antigues amb foc, la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de festes per part de les poblacions que la celebren. Però per sobre de tot és una festa arrelada i adaptada al seu entorn natural més immediat, fet que condiciona l’element material de la festa, generant així diferents modalitats de falles i processos per elaborar-les. En aquest llibre, fruit de dos treballs de recerca previs, se’ns retrata la festa actual en les diferents poblacions tot documentant els canvis als que s’ha vist sotmesa per tal de garantir-ne la seva continuïtat fins arribar a ser el que és avui dia.

Pagès Editors. Col·lecció Visió, 71
ISBN: 978-84-9975-705-6
216 pàgines
19 x 28 cm