Presentació “El Pirineu oblidat. Memòries de la llum”

Dissabte, 12 d’agost.

A les 19:00h, a la quadra de casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Presentació del llibre de Brau Edicions a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i d’Albert Villaró, autor del llibre.

Llibre fotogràfic sobre el Pirineu, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori. El volum deixa testimoni d’una arquitectura i un paisatge -interiors i exteriors de cases, paratges, detalls del mobiliari o el parament- i d’una manera determinada de viure el Pirineu que va desapareixent.

La meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu

Exposició “Abans miràvem la lluna per tot. Meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici durant els segles XIX-XX“.

La lluna, els estels, i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i estan molt presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu. La declaració del territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici com a reserva i destinació starlight és una bona oportunitat per investigar, recollir i documentar la meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu.

Aquesta exposició és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral duta a terme per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i el Parc Nacional per tal de recollir testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local.

En aquesta mostra us presentem una part del material etnogràfic recollit. No pretenem endinsar-nos en la interpretació del fenomen meteorològic sinó recuperar-ne la memòria, percepcions i relats. Aquests testimonis ens permeten visualitzar una part del nostre patrimoni immaterial i tenir un millor coneixement de la societat, el seu entorn ecològic i la seva transformació durant aquests darrers segles.

L’estudi de la meteorologia i les seves percepcions culturals durant el segle XIX i XX és un bon exemple de com el patrimoni natural i cultural conviuen, dialoguen i s’interrelacionen històricament en un mateix territori.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dates: 1 d’abril-28 de maig

Horaris: de dimarts a dissabte, de 12h a 14h i de 18h a 20h. Diumenge tarda i dilluns tancat.

El Pirineu oblidat

Amb el títol “El Pirineu Oblidat. Memòries de la llum“, s’ha editat aquest llibre fotogràfic sobre el Pirineu, amb imatges de Kim Castells, expert fotògraf de dilatada trajectòria, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori i la seva manera de viure, durant les darreres generacions.


El volum recopila i deixa testimoni, a través de més d’un centenar imatges, d’una arquitectura i petja humana que ja ha anat desapareixent. Interiors i exteriors de cases abans de la seva restauració mostren una manera determinada de viure el Pirineu, amb fotografies que retraten realitats que s’han anat perdent amb la transformació d’aquesta zona. Fent un recorregut per les diferents valls i poblacions, l’obra recull fotografies de masies, cases pairals i espais que en alguns casos ja no existeixen i que, per tant, són irrepetibles.


L’obra es complementa amb un text d’Albert Villaró, autor pirinenc, que ens ofereix una mirada complementària d’aquest paisatge viscut.

Editorial: BRAU

Any: 2023

ISBN: 978-84-18096-47-1

Pàgines: 186

L’estudi de la terrissa al Pirineu

Dins dels Tallers de Memòrial Oral, divendres 20 de gener de 2023, tindrà lloc un workshop que tractarà sobre l’Estudi de la terrissa al Pirineu.

Lloc. Quadra de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu

Data: divendres, 20 de gener de 2023

Hora: 10:45h

Cal reserva prèvia, trucant al 973626436

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Enfilant l’agulla, la indumentària tradicional de la Vall Fosca

El divendres dia 5 d’agost a les 19:30 h, es farà la inauguració de l’exposició «Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca», al Museu Hidroelèctric de Capdella.

En primer lloc, tindrà lloc la conferència «Violant i Simorra, sastre i etnògraf», a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Després, Albert Sangenís Crotogino, comissari de la mostra, farà una visita guiada.

«Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca» és una exposició que mostra un recull de les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició, projecte que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca.

Dates: 5 d’agost de 2022-16 d’octubre de 2022

Horari: De dimarts a dissabte: 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 h. Diumenges: 11:00 a 14:00. Dilluns: tancat.

Lloc: Museu Hidroelèctric de Capdella

Curs de formació al PCI en context transpirinenc

Des de l’adopció de la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003, la seva ratificació per part dels Estats de la zona pirinenca i la seva transcripció en els seus textos normatius i programes patrimonials, aquesta noció s’ha estès àmpliament i apareix ara en nombrosos programes de cooperació i convocatòries de projectes ja siguin europeus, nacionals o regionals i, per descomptat, transfronterers.


En aquest context, les administracions i universitats sòcies del projecte europeu Prometheus (INTERREG-Poctefa) organitzen un curs de formació sobre el patrimoni cultural immaterial en un context transfronterer/transpirinenc.


Aquest curs de formació està dirigit als professionals del patrimoni i als responsables d’associacions de l’espai pirinenc. Es tractaran els principis teòrics i pràctics de la noció de PCI: nocions clau (immaterial, bones pràctiques, salvaguarda, relacions entre memòria i patrimoni viu, bones pràctiques de salvaguarda, etc.); els marcs normatius internacionals, nacionals i regionals; els reptes inherents al context transfronterer. Aquestes nocions s’abordaran des de l’experiència i a partir de situacions concretes vinculades al territori pirinenc (inscripció en la Unesco dels Focs del Solstici, grans formes de patrimoni…).

PROGRAMA
Lloc i dates: 9 i 10 de maig, Conselh Generau d’Aran, Vielha (Vall d’Aran).
Condicions: Accés mitjançant inscripció (en funció de les places disponibles), despeses a càrrec de l’organització.

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

Col·leccionant Passions. El fons Josep Pons i Oliveras. El testimoni d’un Pirineu enyorat

Josep Pons i Oliveras (Barcelona, 1927-2012), d’origen i família ceretana, fou farmacèutic de formació malgrat que mai n’exercí. Es dedicà a la seva gran passió: viatjar per tot e món, descobrint així una forta passió per l’ornitologia,  la fotografia i el cinema. En els viatges començà a adquirir petits objectes de diferent índole convertint-se en un autèntic col·leccionista amb sensibilitat pel patrimoni i la seva salvaguarda. Mai va barrejar el gust per diferents col·leccions, sinó que quan se centrava en una s’hi dedicava profundament fins que començava amb una altra.

El fons etnològic està format per més de 8.000 objectes de diferents autors, anys, tècniques i mides, i en molt bon estat de conservació.

La Generalitat de Catalunya va adquirir una part del fons l’any 2019 i el diposità a diferents museus integrants de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual forma part l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Us presentem una mostra del fons dipositat a l’Ecomuseu, format per 63 béns mobles, que ens permeten documentar i recollir uns objectes etnològics representatius d’unes formes de vida d’un Pirineu amb el que Josep Pons havia conviscut i fou testimoni directe de la seva transformació i en alguns casos extinció.

Els records d’infantesa i joventut d’aquell Pirineu enyorat va fornir una important col·lecció que gràcies a la gestió del seu fill Lluís Pons i la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut conservar en diferents museus etnològics catalans i passar a ser públic.

Aquesta mostra, de petit format, recull una part d’aquests béns, estructurada en diferents àmbits. Serveixi aquesta exposició com a homenatge al Josep Pons Oliveras i molts altres col·leccionistes que amb el seu treball perseverant i la seva passió ens ajuden a recuperar el patrimoni material i la memòria d’un temps i d’un país.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: del 24 de desembre de 2021 fins el 28 de febrer de 2022.

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.