“El pas.Santa Úrsula 1981”, que es va estrenar a Valls la darrera Santa Úrsula, arriba a la televisió el proper dilluns 1 de novembre
La pel·lícula documental que analitzarà la mítica diada castellera de Santa Úrsula de 1981, “El pas. Santa Úrsula 1981”, s’emetrà per TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona, el proper dilluns 1 de novembre a les 21 h i a les 23 h.
El film explica el canvi d’època castellera que va suposar la diada de l’octubre de 1981, en què la Colla Vella va descarregar el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Colla Joves feu el mateix amb el cinc de vuit. Amb aquella jornada les colles vallenques i, per extensió, el món casteller feren un pas enorme recuperant nivells no assolits des del segle XIX. En concret el darrer castell de nou s’havia vist l’any 1893. Amb aquella diada va començar la segona època d’or dels castells.
La directora de la pel·lícula és Maria Roig Alsina, la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé, la imatge gràfica de la il·lustradora i dissenyadora vallenca Marina Barberà i la presentació del també vallenc Josep Carles Rius, president del Consell de la informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, vinculat als programes Etnologia en xarxa i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, i per part de l’Ajuntament de Valls.
Any assenyalat
La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitza aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.
El treball visual no obvia que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 són part del relat cinematogràfic. No formen part només de la pel·lícula sinó que documenten un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veu a través de la pantalla, i fa de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que hem sentit fins fa ben poc.
El relat té tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estan situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi ha una imatge fixa, neta, que ens ajuda a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 són de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permeten fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.
Referències visuals
En aquest documental es compta amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballen amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostren alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Fan servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.
S’estrena avui per la Fira de Santa Úrsula als JCA Cinemes a les 20 h
La direcció va a càrrec de Maria Roig i la realització d’Eudard Sedó
Es projecta cada tarda a les 20 h i les entrades es poden recollir 30 minuts abans amb l’accés gratuït
La Fira de Santa Úrsula de Valls d’aquest 2021 rememorarà l’inici de la segona època d’or ara fa 40 anys, el 1981. Ho farà amb una pel·lícula documental dirigida i produïda per la creadora Maria Roig Alsina i que comptarà amb la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, i de l’Ajuntament de Valls.
La pel·lícula documental pretén mostrar al públic com el món casteller va evolucionar i quins factors van ajudar al fet que el 1981 es consideri l’inici de la segona època d’or. Serà un relat dels testimonis que recordaran els fets que van passar tot just fa quaranta anys, i se seguirà un fil invisible marcat pel número 1, tan marcadament vallenc, que ens guiarà tot coneixent la història i reflexionant sobre el que vivim. La Diada de Santa Úrsula de 1981 el món casteller entrava en la segona època d’or amb la consecució a la plaça del Blat de Valls del primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i del primer 5 de 8 descarregat de la mateixa centúria per la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquella fita, viscuda en any candeler, va ser el punt d’inici d’uns anys on el món casteller s’ha superat, s’han pogut veure estructures fins aleshores només somiades o bé recordades per alguna vella fotografia.
La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitzarà aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.
De la plenitud a l’absència
El treball visual no obviarà que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 seran part del relat cinematogràfic. No formaran part només de la pel·lícula sinó que documentaran un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veurà a través de la pantalla, i farà de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que sentim avui.
El relat tindrà tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estaran situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi haurà una imatge fixa, neta, que ens ajudi a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 seran imatges de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permetran fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.
Referències visuals
En aquest documental comptarem amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballaran amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostraran alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Faran servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.
El món casteller ha llençat un missatge d’esperança des de l’emoció profunda
La Fira ha posat en valor el suport a la cultura segura
Entitats, indústries culturals i organització han fet gala d’un marcat caràcter camaleònic per adaptar-se als canvis en matèria de seguretat
La Fira de Santa Úrsula 2020 ha demostrat perquè Valls és el quilòmetre zero casteller i perquè compta amb un seguici cerimonial declarat Patrimoni d’Interès Nacional. Les dues colles dels Xiquets de Valls, acompanyats de les indispensables gralles i timbals, van fer honor a la seva bicentenària història i van explicar des de la plaça que els va veure néixer les calamitats, pandèmies, guerres i crisis econòmiques que han hagut i pogut superar, la seva capacitat de recuperar l’estabilitat en ésser afectades per pertorbacions dràstiques, en definitiva la seva resiliència. Els quinze grups del seguici patrimonial van pujar damunt de l’escenari de la plaça del Pati, just al davant de l’única resta que queda de l’antic castell de l’arquebisbe, per evidenciar perquè literats com Narcís Oller, fotògrafs com Pere Català Pic o analistes festius com María Ángeles Sánchez l’han lloat al llarga de la història. El patrimoni immaterial també tingué la torna de modernitat amb diversos concerts i els artistes plàstics de l’exposició CovidArt, per posar de manifest l’equilibri entre tradició i contemporaneïtat del que Valls fa gala com a ciutat amb segell cultural de perseverància i excel·lència.
55 actes, tots en espais delimitats per fer possible el control d’accés, d’aforament, de temperatura, d’entrades i de preassignació de seients, han estat els que finalment s’han pogut realitzar a Valls, gairebé la totalitat del programa previst. 3.704 espectadors hi han assistit. Dos concerts; les tres rutes guiades conduïdes per Eli Carnicé als Indrets Castellers; els actes del seguici vinculats al nou basilisc petit, als nous gegants petits, a la carretillada de foc i a les balladetes del seguici cerimonial, així com l’acte simbòlic casteller del migdia de Santa Úrsula, van exhaurir les localitats. Aquests deu actes exhaurits no van suposar que la ciutadania no pogués assistir a d’altres activitats que en general van comptar amb una molt bona participació. En aquest sentit les dues presentacions de publicacions castelleres, pràcticament plenes, van fer un salt envers edicions anteriors en el nou espai destinat a aquesta tipologia d’actes: l’equipament cultural del convent del Carme. El Teatre Principal va posar de manifest, amb el 60% d’entrades usades, que la proposta continua durant tots els dies de la Fira de la Petita Casa de la Festa era un espai que permetia que les famílies poguessin anar-hi de manera quasi permanent.
En general, els espectadors han fet un ús responsable de les entrades comprades o reservades gratuïtament. Tot i això, els canvis horaris generats per la darrera actualització del PROCICAT de la setmana anterior van generar certes incompatibilitats horàries dissabte a la tarda. Els espais de major aforament han estat l’aparcament del barri antic amb 400 espectadors enfront dels més de 5.000 que habitualment acull, i el Centre Cultural amb 398 enlloc dels 800 consuetudinaris.
Indústries culturals locals
No solament les entitats s’han implicat enormement en una Santa Úrsula que s’ha hagut d’adaptar constantment als canvis normatius, sinó també les petites indústries culturals, bona part d’elles de Valls fins a un total de 23. Així Josep Maria Olivé, de Cossetània Edicions, ha fet èmfasi en “Valls com a epicentre casteller, amb la participació no sols de les colles sinó també d’indústries culturals com la nostra. Valls no és l’única ciutat castellera, però Déu n’hi do els aspectes que surten des d’aquí”. I és que l’ADN empresarial local era també evident en diferents espais on empreses de regidories escèniques, d’il·luminació, de so, de taquilla i de preassignació i acomodació a seients treballaven mà a mà amb els serveis municipals de cultura o de manteniment. Aspectes comunicatius com la confecció de les banderoles anunciadores de la Fira, o el seguiment fotogràfic també han sumat actius locals en el que el regidor Marc Ayala ha definit com “l’exèrcit de formiguetes que empeny el dia a dia de la Cultura a Valls”.
El conjunt de la programació de la Fira de Santa Úrsula de Valls a la ciutat quilòmetre zero del món casteller està coorganitzat per les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls i per l’Ajuntament de la ciutat, i s’inscriu en les activitats de Valls com a Antena Castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Dona el tret de sortida del 10è aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Aquests dies la ciutat de Valls realitza un seguit d’accions de documentació sobre el trencament del mite del tres de nou sense folre, també denominat net, per part de les dues colles dels Xiquets de Valls: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, que el van carregar ara fa un any.
A través de diferents testimonis i protagonistes de la gesta es documenten els processos de preparació que van portar al seu assoliment, mai coneguda abans per part de persones vives actualment.
A més de les pròpies colles castelleres i dels serveis de gestió cultural de la Xarxa de Cultura de Valls, prenen part diferents empreses cooperadores en diferents àmbits tècnics i comunicatius.
En l’enllaç d’aquesta informació, podeu veure un clip de síntesi d’aquella magna diada de Santa Úrsula, la mare de totes les diades castelleres, pel que fa als resultats a plaça.
Aquesta activitat forma part de les programades per Valls com a Antena Castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, així com del 10è aniversari de la commemoració de la proclamació dels Castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
> La Santa Úrsula dels 3de9sf, la Terrassa dels castells de 10, els Xiquets de Reus, Jordi Sentís i Pilarín Bayés protagonitzen la vetllada.
> 300 persones assisteixen a l’acte, celebrat a Valls.
Tots els premiats a Nit de Castells.
Ha estat la Nit de la històrica diada de Santa Úrsula que va veure els dos 3de9 sense folre. Però també ha estat la Nit del reconeixement a la plaça Vella de Terrassa, escenari d’episodis que han marcat la història recent dels castells; de la regularitat i ambició dels Xiquets de Reus i dels Xics de Granollers; de la trajectòria exemplar de Jordi Sentís a la Jove de Tarragona; de l’entusiasme encomanadís de Pilarín Bayés; de les campanyes emotives dels Castellers de Barcelona i la Colla Joves; dels progressos dels Castellers de Mediona i la Jove de Vilafranca; de la superació de les dones dels Castellers de Barcelona, i de les imatges guanyadores del concurs de fotografia Repsol, on predominen seqüències de la Colla Vella, seguides dels Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca.
La catorzena Nit de Castells ha aplegat avui més de 300 persones al Centre Cultural de Valls, que han acomiadat una temporada d’alts i baixos, d’èxits i recessions, d’alegries i frustracions… L’excel·lència d’aquest 2019, però també la constància i l’esforç han tingut la seva recompensa en el catàleg de premis lliurats per la Revista Castells, en base a vuit jurats diferents. Més de seixanta colles castelleres han estat representades, a més d’agents socials, culturals i institucionals. El fil conductor ha estat per primer cop la música castellera, en una gala dirigida artísticament pel reusenc David Fernández Solé, musicalment pel tarragoní Roger Benet i presentada per Aina Mallol i Carles Cortés.
La diada de Santa Úrsula ha protagonitzat les mirades –en part previsibles pel seu caràcter històric– i s’ha endut el Premi del Moment casteller de l’any “pels dos 3de9 sense folre que es van veure i haver estat escenari de la millor actuació castellera de tots els temps”. Els caps de colla de la Vella, Albert Martínez, i de la Joves, Francesc Ramon, han recollit el doble reconeixement.
Premi moment casteler de la temporada a la Diada de Santa Úrsula.
Un altre moment esperat, el darrer de la Nit, ha estat el Premi a la Trajectòria, que, per primer cop ha guanyat un component de la Jove de Tarragona, Jordi Sentís, “per la seva activa trajectòria amb la colla, on va començar pujant amb la canalla en els primers anys i es manté en primera línia exhibint compromís, capacitat i constància”. Sentís ha rebut el premi de mans de l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i del de Tarragona, Pau Ricomà, amb qui comparteix castells i camisa, en l’any que els liles celebren el 40è aniversari de la seva fundació.
Jordi Sentís ha rebut el Premi Trajectòria.
La constància i l’ambició ha estat exhibida pels Xiquets de Reus, que han guanyat el Premi Colla de la temporada, lliurat per les colles de gamma extra a una colla entre la resta de colles “per haver aconseguit continuar fent castells de 9 amb una certa regularitat en un any de retrocés generalitzat entre les colles del seu nivell”. En aquesta mateixa línia, els Xics de Granollers han rebut el Premi Descarregat, que reconeix una colla per la suma de seguretat i ambició. Altres dues colles han reconeixement han estat els Castellers de Mediona i la Jove de Vilafranca, que han rebut els guardons del Baròmetre Casteller, per haver descarregat el seu primer castell de 7 i haver tornat a aquesta condició, cinc anys després, respectivament.
Els Xiquets de Reus, colla de la temporada 2019.
La plaça Vella de Terrassa, escenari d’alguns dels episodis més memorables de la història recent dels castells, gràcies als èxits dels Minyons de Terrassa i que enguany ha recuperat els 10 pisos, ha rebut el premi Plaça de la Temporada. La creativitat i emotivitat de les colles ha tingut doble premi, a dues campanyes de la darrera temporada: la de la Colla Joves Amb la Il·lusió de la primera vegada, “per haver estat una eina de difusió que agrupa identitat, història i mobilització” i a la del 5oè aniversari dels Castellers de Barcelona, “per haver estat un estímul dels valors dels castells aplicats en la gran ciutat”. La colla degana de la capital ha estat protagonista per partida doble, ja que també ha guanyat el Premi Imatge de la temporada TAC 12 pel 5de7 format exclusivament per dones que van fer el mes de març a Vilafranca.
La plaça Vella de Terrassa, plaça de la temporada.
L’entusiasme de l’artista Pilarín Bayés ha estat també un altre dels moments destacats de la Nit, quan ha rebut el Premi Ambaixador Castells, “per tenir present els castells en les seves creacions de manera constant i entusiasta i haver contribuït a la seva difusió més enllà del seu àmbit propi”.
Durant la Nit s’han lliurat també els premis del concurs Repsol de fotografia castellera. En la categoria professional ha guanyat Mireia Comas, seguida d’Arnau Montoya, Gemma Soldevila i Pau Venteo. Josep Pont ha obtingut l’accèsit en matèria de seguretat. En la categoria de votació popular els premiats han estat Cristian Muñoz, Esteve Moles, Paula Sans i Mar Díaz.
La 14a Nit de Castells ha estat coorganitzada per l’Ajuntament de Valls, la Revista Castells i TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona.
Premis de la 14a Nit de Castells
Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat pel Consell Assessor de la Revista Castells. A Jordi Sentís, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per la seva activa trajectòria amb la colla, on va començar pujant amb la canalla en els primers anys i es manté en primera línia exhibint compromís, capacitat i constància.
Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells. A la Pilarín Bayés, per tenir present els castells en les seves creacions de manera constant i entusiasta i haver contribuït a la seva difusió més enllà del seu àmbit propi.
La Plaça de la temporada. Reconeix una plaça castellera que hagi tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria. Atorgat pel Consell Assessor de la Revista Castells. A la plaça Vella de Terrassa, per haver estat testimoni d’alguns dels grans episodis de la història castellera recent i haver recuperat enguany els 10 pisos.
Colla de la temporada. Distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada. Als Xiquets de Reus, per haver aconseguit continuar fent castells de 9 amb una certa regularitat en un any de retrocés generalitzat entre les colles del seu nivell.
Moment casteller de la temporada. Premia un castell realitzat la temporada anterior, que, per la seva dificultat, resultat o valor, mereix un reconeixement especial. Atorgat pels cronistes castellers. A la Diada de Santa Úrsula, pels dos 3de9 sense folre que es van veure i haver estat escenari de la millor actuació castellera de tots els temps.
Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació de la temporada passada realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers. Ex aequo: A la campanya del 50è aniversari dels Castellers de Barcelona, per haver estat un estímul dels valors dels castells aplicats en la gran ciutat. I a la campanya Amb la Il·lusió de la primera vegada, de la Colla Joves Xiquets de Valls, per haver estat una eina de difusió que agrupa identitat, història i mobilització.
Premi Descarregat. Distingeix la/es colla/es que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que en els seus registres i ambició. Atorgat per la CCCC. Als Xics de Granollers per haver millorat els seus registres respecte la temporada passada, recuperant el 3de8, i registrant una única caiguda en tot l’any.
Premi Imatge de la temporada La Xarxa – TAC12. Atorgat per TAC 12 per votació popular. Als 5de7 dels Castellers de Barcelona integrat per dones, realitzat a Vilafranca el mes de març passat.
Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Té dues categories:
a) Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada. 1. Mireia Comas 2. Arnau Montoya 3. Gemma Soldevila 4. Pau Venteo Accèsit seguretat: Josep Pont
b) Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells. 1. Cristian Muñoz 2. Esteve Moles 3. Paula Sans 4. Mar Díaz
Premis Baròmetre Casteller. Premia les colles que han pujat un pis el seu nivell històric o han recuperat la condició perduda després de tres anys o més. Patrocinat per Estrella Damm.
– Castellers de Mediona (nova colla de 7) – Jove de Vilafranca (haver recuperat la condició de 7 després de cinc anys)
> Des de demà divendres fins diumenge, una FiraCastells renovada i més compromesa > Dissabte el 9è Simposi Casteller i els concerts, protagonistes > Diumenge a les 12.15 h la Diada castellera mare de totes les diades
La mare de totes les diades castelleres, Santa Úrsula, amb la rivalitat entre les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls arriba diumenge 27 d’octubre a la plaça del Blat, km0 casteller, precedida d’una cap de setmana amb les torres humanes tractades des de perspectives diverses i amb un to de reivindicació contra la sentència del procés, i en suport als empresonats i exiliats. El concerts revetlla del dissabte 26 amb Miquel del Roig i So Nat –23.30 h, pl. Oli– seran un dels altres moments àlgids en aquest altaveu reivindicatiu de Santa Úrsula.
La novena edició tant del Simposi Casteller de Catalunya com de la FiraCastells, que s’obrirà amb l’Enfaixada de l’escultura El Casteller ubicada al Pati, seran dos dels fils conductors. Així la FiraCastells ha renovat catorze de la vintena d’activitats i estands. Enguany s’incidirà més en aspectes solidaris, com el Gaia Bloc, iniciativa que parla de les alçades a partir d’un rocòdrom rodó concebut en una escola de Rocklands, poblat de Sudàfrica i lloc d’escalada internacional, amb nombroses granges gestionades per l’home blanc i on la comunitat negra treballa en desigualtat. L’empresa catalana Murs Txequi vol dotar els joves d’aquella localitat de recursos i eines perquè ells mateixos construeixin infraestructures que desenvolupin negocis d’escalada per evitar que els estrangers s’aprofitin d’aquesta dinàmica.
Les nenes, nens i famílies que passin per la FiraCastells al Pati descobriran, aprendran i experimentaran a través del joc i la creativitat. Els quatre elements centrals del projecte lúdic, pedagògic i festiu seran la participació, el joc, compartir les experiències i gaudir-ne. Enguany també es veuran altres noves propostes com la creació de la “Llibreta castellera”, una idea de l’empresa Papuxa; els mocadors grocs d’Òmnium Cultural; el foment del reciclatge i la reutilització en activitats com els Cartrotells que estaran als estands de les dues colles vallenques o també en la proposta de l’empresa Fet amb amor; a més, els hàbits saludables adquireixen importància en l’univers casteller i en les mateixes actuacions a plaça, a través l’activitat del Pilar saludable de fruites.
Tindrà lloc aquest dimecres 23 d’octubre a les 19 h al Portal 22
Anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i Xavier Brotons
Dins els actes de la Fira de Santa Úrsula de Valls dimecres 23 d’octubre es presentarà “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira. L’acte tindrà lloc al Portal 22, a la plaça del Portal Nou de Valls, a les 19 h, i comptarà amb la participació del director de la col·lecció, de Xavier Brotons que farà la presentació de l’obra, i de l’autor.
La “Breu Història
dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” és el primer treball que
situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat,
la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el
capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix
l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat,
i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.
La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al
Principat. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i
XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els
receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals
del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després
construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en
bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva
experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la
muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País
Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial
de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.
El text remarca algunes efemèrides com les que se
celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les
dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era
moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada:
el dos de vuit amb folre i manilles. El treball també posa en valor la tasca de
diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà
a dirigir el “Diari de Barcelona”, o
el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les
pàgines del rotatiu tarragoní “La
Opinión”. Coetanis de la primera
època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions
mítiques.
Finalment, el treball compta amb il·lustracions i
fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple,
el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una
data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una
il·lustració, en aquest cas de 1786.
Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor
cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni
material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu
Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis
muixeranguers i castellers, com “El ball
de valencians”, o coautor de “Tradicionari”,
“1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat
col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”.
Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de
Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la
Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de
plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016.
> El nou llibre surt a la llum dijous 24 d’octubre
Dijous 24
d’octubre a les 20 h, a la Sala d’actes Institut d’Estudis Vallencs tindrà lloc
la presentació del llibre “Lideratge i valors castellers. 8è Simposi
Casteller”, a càrrec de Maria Cunillera, castellera durant més de
20 anys dels Nens del Vendrell, cap de colla el 2014 i actual presidenta de
l’entitat. El núm. 30 de la col·lecció L’Aixecador de Cossetània Edicions
ofereix reflexions
sobre el lideratge dels caps de colla i la definició dels valors castellers,
emeses per ponents procedents no sols de Catalunya sinó també d’altres
territoris. Fa 50 anys vendrellencs i vallencs van rivalitzar en els primers
folres del segle XX. És un bon moment per convidar una vendrellenca en aquesta
Fira de Santa Úrsula.
Es recullen les aportacions
de Pere Ferrando, historiador casteller de Vilafranca del Penedès; José Miguel
Gallardo, capatàs del pal·li de la «Virgen de la Candelaria» i segon del de les
«Angustias de la Hermandad de los Gitanos», ambdues de Sevilla; Enrique
Casellas, artista, cantant, confrare i pregoner de la Setmana Santa de Sevilla
el 2004; Meritxell Obiols, directora del Màster en Intel·ligència Emocional i
Coaching a l’Entorn Laboral, a Barcelona; Kevin Prados, ex cap de colla dels
Nens del Vendrell; Inés Solé, presidenta de la Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya; Jordi Andreu, periodista casteller i casteller dels
Xiquets de Tarragona; Juli Blasco, director del Museu Valencià de la Festa,
Algemesí; Josep Ramon Casas, president de la Colla Castellera de Madrid; Josep
Francesc Font, director del complex industrial de Repsol a Tarragona; Pablo
Giori, de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de l’Smithsonian Center for Folklife
and Cultural Heritage, Estats Units; Enric Pujol, periodista casteller i
esportiu de Tarragona; Xavier Graset, periodista i director del programa
Més324; Judit Solé Guasch, del restaurant Ca l’Àngel de Valls; Francesc Ramon,
cap de la Colla Joves Xiquets de Valls; Albert Martínez, cap de la Colla Vella
dels Xiquets de Valls; i Maria Garcia, copresentadora de programa ‘Bojos de
castells’, de La Xarxa.
El Simposi Casteller de Catalunya està adherit al
programa Etnologia en xarxa de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni
Etnològic i Immaterial, organitzat en diferents seus a Catalunya i dependent
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Valls
acull la cita anual en l’espai cultural del Convent del Carme
La
jornada s’inclou dins la Fira de Santa Úrsula dissabte 26 d’octubre
La dificultat dels castells amb folres
i manilles envers la de les construccions netes, així com els models
periodístics en el món casteller, protagonitzen el 9è Simposi Casteller de
Catalunya en la jornada matinal del dissabte 26 de d’octubre en l’edifici
cultural del convent del Carme de Valls.
La comissió organitzadora ha
plantejat dos temes d’anàlisi. El primer aborda els diferents models periodístics en el món casteller.
No es realitzarà des d’una mirada estrictament castellera sinó que s’intentaran
traçar comparatives amb altres retransmissions de festes patrimonials
d’important ressò mediàtic. Els ponents seran el veterà periodista de TVE Javier Solano, especialista en San Fermín de Pamplona; el pioner de
les retransmisions televisives a TV3 Agustí
Forné; el degà dels cronistes castellers Eloi Miralles; la presidenta del Col·legi de periodistes de
Tarragona, vice-degana de Catalunya i periodista de Catalunya Ràdio Coia Ballesté, i el també periodista
d’El Punt Avui Joan Beumala. La taula serà conduïda per Quim Pons.
L’altra temàtica tracta la
dificultat de construccions ben diferents com les que porten folre i manilles i les que s’aixequen sense folre. El debat comptarà no sols
amb la participació de castelleres i castellers dels Castellers de Vilafranca, els Minyons
de Terrassa i la Jove de Tarragona sinó
també d’especialistes científics com els doctors
Jordi Porta i Jaume Rosset. Moderarà el debat el periodista Pep Ribes.
El Simposi començarà amb la
tradicional cita de maridatge
enogastronòmic dedicada als esmorzars de forquilla que comptarà amb la
Colla del Bou de Reus per preparar l’àpat propi de la Festa Major de Reus: bou i arròs, plat recuperat gràcies a
la recepta de la cuinera Mariona Quadrada. En canvi, arran de la coincidència
amb el clàssic del Barça-Madrid, el debat tertúlia de l’hora del vermut passarà
a les 18 h a la plaça interior de Món Casteller · Museu
Casteller de Catalunya. El debat es complementa amb un
concert de gralles en el mateix espai.
Una altra novetat
d’aquest Simposi serà la celebració
simultània de la primera Trobada de
col·leccionistes castellers en el mateix claustre del Convent del Carme.
Fotografies, postals, punts de llibre, plaques de cava castelleres, pins,
pòsters, mocadors, adhesius, escuts, camises… constitueixen col·leccions
espectaculars d’un valor incalculable.
Consulta el programa complet de Santa
Úrsula 2019:
La diada castellera s’avança i començarà a les 12.15h amb el cant dels Segadors
El 9è Simposi Casteller de Catalunya debat sobre el periodisme casteller i compara els castells sense folre i els que duen folre i manilles
La FiraCastells renova catorze de la vintena d’estands i activitats
Es commemora el bicentenari dels primers castells de vuit vallencs i el cinquantenari dels primers folres de l’era moderna i del monument als Xiquets de Valls
Miquel del Roig protagonitza el principal concert musical de la Fira
“Del Picasso clàssic al Dalí surrealista” serà l’exposició més destacada
Santa Úrsula de Valls de 2019 renova catorze de la vintena d’estands i activitats de la FiraCastells, estrena la primera trobada de col·leccionisme casteller, i programa artistes plàstics destacats com Picasso i Dalí, el cantant ebrenc Miquel del Roig i el periodista de TVE Javier Solano, un clàssic al San Fermín de Pamplona. La cita, que tindrà lloc entre dilluns 21 i diumenge 27 d’octubre, estrenarà sorteig de balcons per a la ciutadania per gaudir dels castells i de les balladetes del seguici cerimonial. Tot plegat servirà per commemorar una Santa Úrsula farcida d’efemèrides, ja que se celebra el bicentenari dels primers castells de vuit vallencs –des de 1819– i el cinquantenari dels primers folres de l’era moderna i del monument als Xiquets de Valls a la plaça de la Font de la Manxa, davant el qual les dues colles locals aixecaran uns pilars d’homenatge la tarda del divendres 25 d’octubre.
FiraCastells renovada i més compromesa
La mare de totes les diades
castelleres, Santa Úrsula, arribarà diumenge 27 d’octubre precedida d’una
setmana molt transversal que aborda les torres humanes des de perspectives ben
diverses. La novena edició tant del Simposi Casteller de Catalunya com de la
FiraCastells, que s’inaugurarà amb l’Enfaixada de l’escultura El Casteller
ubicada al Pati, seran dos dels fils conductors. Així la FiraCastells ha
renovat catorze de la vintena d’activitats i estands. Enguany s’incidirà més en
aspectes solidaris, com el Gaia Bloc, iniciativa que parla de les alçades a
partir d’un rocòdrom rodó concebut en una escola de Rocklands, poblat de
Sudàfrica i lloc d’escalada internacional, amb nombroses granges gestionades
per l’home blanc i on la comunitat negra treballa en desigualtat. L’empresa catalana
Murs Txequi vol dotar els joves d’aquella localitat de recursos i eines perquè
siguin ells mateixos els que construeixin infraestructures que desenvolupin
negocis al voltant de l’escalada per evitar que els estrangers s’aprofitin
d’aquesta dinàmica.
Les nenes, nens i famílies que passin per la FiraCastells al Pati descobriran, aprendran i experimentaran a través del joc i la creativitat. Els quatre elements centrals del projecte lúdic, pedagògic i festiu seran la participació, el joc, compartir les experiències i gaudir-ne. Enguany també es veuran altres noves propostes com la creació de la “Llibreta castellera”, una idea de l’empresa Papuxa; la presència d’Òmnium Cultural amb tota la seva vinculació entre el color groc i el món casteller; el foment del reciclatge i la reutilització en activitats com els Cartrotells que estaran als estands de les dues colles vallenques o en la proposta de l’empresa Fet amb amor; així com els hàbits saludables que adquireixen importància en l’univers casteller i en les mateixes actuacions a plaça, a través l’activitat del Pilar saludable de fruites.
Periodisme i tècnica castellera en el Simposi
La
dificultat dels castells amb folres i manilles envers la de les construccions
netes, així com els models periodístics en el món casteller, protagonitzaran el
9è Simposi Casteller de Catalunya en la jornada matinal del dissabte 26 de
d’octubre en l’edifici cultural del convent del Carme de Valls.
La
comissió organitzadora ha plantejat dos temes d’anàlisi. El primer abordarà els
diferents models periodístics en el món casteller. No es realitzarà des d’una
mirada estrictament castellera sinó que es traçaran comparatives amb altres
retransmissions de festes patrimonials d’important ressò mediàtic. Els ponents
seran el veterà periodista de TVE Javier Solano, especialista en San Fermín de
Pamplona; el pioner de les retransmisions televisives a TV3 Agustí Forné; el
degà dels cronistes castellers Eloi Miralles; la periodista de Catalunya Ràdio
Coia Ballesté, i el també periodista d’El Punt Avui Joan Beumala. La taula serà conduïda per Quim Pons.
L’altra
temàtica tractarà la dificultat de construccions ben diferents com les que
porten folre i manilles i les que s’aixequen sense folre. El debat comptarà no
sols amb la participació de castelleres i castellers dels Castellers de
Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Jove de Tarragona sinó també
d’especialistes científics com els doctors Jordi Porta i Jaume Rosset. Moderarà
el debat el periodista Pep Ribes.
El
Simposi començarà amb la tradicional cita de maridatge enogastronòmic dedicada
als esmorzars de forquilla que comptarà amb la Colla del Bou de Reus per
preparar l’àpat propi de la Festa Major de Reus: el bou i arròs, plat recuperat
gràcies a la recepta de la cuinera Mariona Quadrada. En canvi, arran de la
coincidència amb el clàssic del Barça-Madrid, el debat tertúlia de l’hora del
vermut passarà a les 18 h a la plaça interior de Món Casteller · Museu
Casteller de Catalunya. El debat es complementa amb un concert de gralles en el
mateix espai.
Una altra novetat d’aquest Simposi serà la
celebració simultània de la primera Trobada de col·leccionistes castellers en
el mateix claustre del Convent del Carme. Fotografies, postals, punts de
llibre, plaques de cava castelleres, pins, pòsters, mocadors, adhesius, escuts,
camises… constitueixen col·leccions espectaculars d’un valor incalculable.
Durant la setmana també es presentaran dues novetats editorials castelleres. “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, gestor cultural a Valls i professor a la Universitat Rovira i Virgili, és el primer volum de la nova col·lecció divÈrsia.cat · Biblioteca bàsica dels Països Catalans dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira i publicada per Pagès Editors (Portal 22, dimecres 23). “Lideratge i valors castellers. 8è Simposi Casteller” és el núm. 30 de la col·lecció L’Aixecador de Cossetània Edicions. L’obra ofereix reflexions sobre el lideratge dels caps de colla i la definició dels valors castellers, emeses per ponents procedents no sols de Catalunya sinó també d’altres territoris (IEV, dijous 24).
Concerts i activitats familiars
Sense cap mena de dubte el concert més destacat de Santa
Úrsula arribarà la nit del dissabte 26 a la plaça de l’Oli amb la participació
del cantant Miquel del
Roig. Cada dissabte de Santa Úrsula és musicalment ben diferent. Enguany és el torn d’aquest artista de l’Ametlla de Mar que triomfa
versionant cançons d’èxit i entremig cola peces pròpies, en festivals, concerts
i festes populars. Una nit per xalar de valent amb un dels bons exponents d’una
escena ebrenca efervescent que es projecta arreu del país, com bé ha demostrat
el seu pas per exemple pel Canet Rock 2019.
La Fira de Santa Úrsula també farà pujar a l’escenari formacions emergents
com el pop rock de Petites Grans Coses (divendres 25), la veu i la guitarra elèctrica de Frankie Boronat dels reusencs Plombiers, la cançó d’autor
de la jove barcelonina Lia Sampai, i l’electrogralla de Roger Andorra (tots
tres dissabte 26).
En l’àmbit familiar els contes de castanyera de Jeep Gasulla (Biblioteca Carles Cardó, dijous 24); la màgia del veterà mag català Hausson (Centre de Lectura, dijous 24); la 20a Mostra de Bestiari escolar i infantil, pionera en presentar la versió casolana del bestiari patrimonial (divendres 25) amb una de les sortides a la plaça del Quarter per les obres del passeig dels Caputxins; la Mostra de jocs tradicionals en un muntatge de carrer a la plaça dels Alls (matins del dissabte 26 i diumenge 27), la cercavila dels gegants de la ciutat, el 7è correbous i el correfoc (dissabte 26); i la nova jornada gegantera titulada “Les Corts”, organitzada per la Colla Gegantera La Pessigolla en què la protagonista serà la geganta reina Elionor, senyora de Valls (diumenge 27), seran algunes de les propostes. En la Mostra de Bestiari escolar i infantil participen per primer cop els diables fets amb carcassa de cavallet, de la Colla Joves Xiquets de Valls amb els corresponents grallers i timbalers.
Exposició d’alt voltatge
Una de les activitats d’alt voltatge cultural serà la
inauguració de l’exposició “Realisme
(s) a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista”
divendres 25 al Museu de Valls. La ciutat es vesteix de llarg per acollir una
exposició de primer nivell, que mostra fins a quin punt el context europeu
d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. Presenta
pintures dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes
com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o
Joan Miró. Es tracta d’una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls
i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus
d’Art de Catalunya.
