Dolores Juliano. Presunción de inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino. Donostia: Gakoa, 2011, 222 pp.

Encara que les dones són les més pobres de cada societat i les que assumeixen major quantitat de responsabilitats, cometen molt pocs dels delictes associats a necessitats econòmiques. Eviten delinquir desenvolupant estratègies alternatives que van des de la capacitació mitjançant l’estudi a la construcció de xarxes de suport, al treball submergit i al treball sexual, entre altres. La presó representa per elles un problema major que per als homes, en la mesura que trenca els seus vincles familiars i les allunya del que viuen com els seus deures de cura. Així, les dones trien, dins les opcions de les quals disposen, les solucions que els semblen millors, o menys dolentes. Aquesta estratègia del mal menor no sempre porta a bon port. Amb freqüència se surt del foc per caure a les brases. Conèixer aquestes opcions els facilita la tasca de donar suport i brinda eines per tractar d’evitar que marcs legals no pensats per les dones els facin més durs els problemes. Aquest treball no és (no pot ser-ho) un recompte d’èxits, però pretén ser un reconeixement d’esforços. Sabem que els libres no canvien el món, però poden ajudar a que ens qüestionem els models establerts, i això és alguna cosa, tot i que sigui poc.