Actes del XIII Congrés d'Antropologia de la FAAEE

VV.AA. Periferias, fronteras y diálogos. Publicacions URV, Tarragona, 2014

Actes del XIII Congrés d’Antropologia de la FAAEE realitzat a Tarragona del 2 al 5 de setembre de 2014, que reuneix els textos presentats en els vint-i-un simposis celebrats i mostren l’amplitud i riquesa dels debats i els reptes que caracteritzen l’Antropologia del segle XXI .

Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva

El Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva comença el proper ​20 de setembre amb una jornada monogràfica que tindrà lloc a Olot dedicada als artesans i constructors de gegants i imatgeria, i per extensió a tots els aspectes relacionats amb la seva activitat: els materials antics i nous, les figures com a patrimoni, els aspectes clau en el procés de compra i construcció de figures, etc. La d’Olot serà la primera sessió del Congrés, que anirà desenvolupant-se en diverses seus de tot el territori durant aquest any i el vinent, i abarcarà diverses temàtiques relacionades amb totes les vessants del món dels gegants i la imatgeria festiva. Les properes seus es faran públiques per mitjà del lloc www.paisgegant.cat, que serà el canal de comunicació oficial per al Congrés, les inscripcions dels participants i tots els aspectes relacionats.

Programa de la jornada “Figures festives i mans creadores” (Olot, 20 de setembre de 2014)

Resum de la jornada “El món dels gegants i la imatgeria festiva catalana, a debat”, celebrada a Barcelona el 10 de setembre de 2014

Un cant èpic africà

Mallart Guimerà, Lluis.  Un cant èpic africà. Una crítica al poder absolut. Publicacions URV,  2014, 154 p.

Durant mil·lennis i mil·lennis, l’Àfrica subsahariana ha tingut la paraula com a principal mitjà de comunicació. En els darrers decennis, gràcies a la tècnica dels magnetòfons, s’han pogut conservar no tan sols les paraules sinó també algunes de les veus d’aquells que les produïren. Es així com avui podem gaudir del relat èpic que fou cantat durant una nit sencera pel trobador Zwè Nguéma l’any 1960 a Anguia (el Gabon) en llengua fang, enregistrat amb un magnetòfon d’aquell temps per Herbert Pepper (Orstom), transcrit i traduït al francès pels lingüistes Monsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains (Arman Colin) l’any 1972. És aquest relat de «mvet» el que l’autor d’aquest llibre es proposa resumir i comentar tot mostrant-nos de quina manera a través d’un llenguatge fantàstic i meravellós, proper fins i tot a la ciència ficció, el trobador ens lliura una crítica a qualsevol forma despòtica de governar un país.

L’Ebre davant l’objectiu. 4a Mostra internacional de cinema etnogràfic a Amposta

Per segon any consecutiu, el Museu de les Terres de l’Ebre desenvoluparà una part del programa de la 4a Mostra internacional de cinema etnogràfic, una mostra multiseu, en la qual el Museu oferirà al públic un total de dotze filmacions i documentals amb continguts de caire etnogràfic, tots excel•lents testimonis de les formes de vida que es donen o s’han donat en la societat al territori; el debat/cinefòrum “L’Ebre davant l’objectiu”, entorn dels continguts d’aquests testimonis, en el qual participaran Montse Boquera (antropòloga), Matilde Font (representant de la Plataforma en Defensa de l’Ebre), Enrique Novials (director de cinema) i Santi Valldepérez (productor audiovisual), moderats per M. Carme Queralt (MTTE); i el concert i espectacle audiovisual “Les terres ensomiades”, a càrrec del grup musical ebrenc Los Sirgadors. En coordinació amb la Xarxa Arianna de Cultura Popular projectarà un documental italià sobre la tradició dels mestres d’aixa italians, alhora que a Torí es projectarà un documental ebrenc sobre els antics pasos de barca.

Organitza: Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta
Dates: Dies 19, 20 i 21 de setembre
Horari: Divendres a partir de les 21h 30’, dissabte a partir de les 17h, i diumenge de 12h a 14h.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre i plaça contigua, les activitats al carrer

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Programa 4a Mostra cinema etnografic Amposta

A l'ombra de la xemeneia. La colònia Fàbrica de Flix

La colònia és una urbanització que destaca per l’arquitectura germànica de l’època. Fou ideada per l’arquitecte Paul Müller el 1914, i es construí per oferir habitatge als tècnics i a les seves famílies, que provenien d’arreu d’Europa i que anaven a treballar a l’Empresa Electroquímica, popularment anomenada la Fàbrica.

Dates: Fins al dissabte, 27 de setembre de 2014

Lloc: Ca Don Ventura (C/ Major, 16); Flix

Organitza: Associació Cultural La cana i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

Amb la col·laboració de: Ajuntament de Flix, Departament de Cultura, Consell Comarcal de la Ribera de’Ebre, Associació per a la Preservació Patrimoni Ferroviari i Industrial, IRM, Ercros

Per a més informació
: 977 410 153 (Ajuntament) , associaciolacana@gmail.com

La vida marinera. L'abans i ara d'un poble pescador. Itinerari fotogràfic.

Data: Dissabte, 6 de setembre de 2014, a les 10 h.
Lloc: Trobada a la Plaça de Sant Pere, davant de l’església – Les Cases d’Alcanar

Itineraris per terres de cruïlla. Passejades pel patrimoni del Baix Ebre, el Montsià i el baix Maestrat: La vida marinera. L’abans i ara d’un poble pescador. Itinerari fotogràfic.

L’objectiu és conèixer com era la vida marinera entre els anys 1930 i 1960, com vivien i com ha canviat el poble i els seus costums. Veure també com ha influït la contrucció del port per als mariners.

El recorregut serà tant per dins del poble com per fora. La idea és poder veure amb imatges antigues, col·locades al mateix lloc d’on va ser presesm l’abans i el desprès de la zona marinera. Podrem veure com es treien i on les embarcacions, on es feia la venda del peix, com es col·locaven les barques en cas de temporal. I podrem conèixer detalls com: per què tenien dos portes, perquè eren les dones les que treien les barques, per a què servia el campanar, tipologia de les veles, per a què es  feien servir les atzavares, etc.Llegeix més »