Autor: APSAT

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Casa del Parc
Boí
Exposició del 7 de febrer al 23 de març de 2025

Del divendres 7 de febrer al diumenge 23 de març de 2025 es farà a la Casa del Parc de Boí l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 73 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

S’està fent a Espot (Pallars Sobirà) i Font Rubí (Alt Penedès).

A continuació anirà a: Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 86 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 69 primeres poblacions han passat 39.014 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 565 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Dues pedres. Paisatges persistents

APSATDeixa un comentari

Exposició del 24 de gener al 31 de desembre de 2025
Museu Terra
L’Espluga de Francolí

Aquesta exposició és una iniciativa de la Direcció General de Difusió, compta amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i és produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert.

Des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre, Catalunya és una de les zones més riques en pedra seca, una tècnica mil·lenària que, al llarg dels anys, ha configurat un paisatge cultural que explica la nostra història i identitat.

L’exposició Dues pedres. Paisatges persistents, que s’inaugurarà el divendres 24 de gener de 2025 a les 18 h en un acte obert a tothom, arriba al Museu Terra de l’Espluga de Francolí per mostrar aquest ric patrimoni cultural. Però, especialment, per reivindicar la plena modernitat de la pedra seca en el nou escenari del canvi climàtic amb iniciatives obertes al present i al futur, capaces de combinar la saviesa de la tradició amb la nova mirada cap a la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.

La tècnica de la pedra seca no és només un llegat del passat, sinó una aposta de futur. En un món complex i incert, aquesta exposició va molt més enllà de ser un cant nostàlgic a una manera de fer antiga i es presenta com una aposta ferma per combatre els reptes que ens planteja el futur.

La pedra seca és resistent, es nodreix de materials de proximitat, no deixa residus i s’integra del tot en l’entorn. Però no només això, els marges de pedra seca afavoreixen la biodiversitat, perquè són refugis d’insectes, d’ocells, de plantes, d’amfibis i de petits rèptils. Aquestes estructures, que no utilitzen cap mena d’argamassa ni morter per unir-les, proporcionen moltes oportunitats d’hàbitat per a una important diversitat animal i vegetal que esdevenen micronínxols ecològics de gran complexitat. Un autèntic paradís per a la flora i la fauna.

Bancals continguts en pedra que fan de tallafocs, aljubs o pous per emmagatzemar aigua, tines al costat de conreus de vinya o cabanes de volta que inspiren a arquitectes creatius per fer moderns allotjaments sostenibles, el patrimoni de la pedra seca del món rural català solca el país d’extrem a extrem.

Organitzada en tres àmbits, l’exposició utilitza els llenguatges artístics, objectes etnològics i dades científiques. El primer àmbit ens permet recórrer la gran diversitat paisatgística del territori català, aturant-nos en indrets amb una presència notable de pedra seca, com l’altiplà de la Terra Alta, les baixes Garrigues o la vall del Corb. El segon àmbit presenta les característiques de la tècnica a través d’una sèrie de conceptes que la defineixen –com ara arreu, mestratge o natural– i el tercer àmbit està dedicat a les iniciatives actuals de revitalització i recuperació del món rural.

L’accés a aquesta exposició val 3€ i és gratuïta amb l’entrada al museu.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Capella del Roser
C. Major, s/n Font-rubí
Exposició del 18 de gener al 16 de febrer de 2025

Del dissabte 18 de gener al diumenge 16 de febrer de 2025 s’inaugurarà a la capella del Roser de Font-rubí (Alt Penedès) l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició, des de l’inici de la seva itinerància a Torrebesses el novembre de 2019, s’haurà fet -comptant amb el seu pas per Font-rubí- a 72 llocs diferents de Catalunya. Des de l’abril del 2021 n’hi ha dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà) i Vallirana (Baix Llobregat).

En aquests moments es pot veure a Port de la Selva (Alt Empordà) i a Espot (Pallars Sobirà).

A continuació anirà a: Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 85 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 69 primeres poblacions han passat 39.014 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 565 per població.

Catàleg de l’exposició en pdf

El catàleg de l’exposició en paper es pot aconseguir per 10 € a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

La pedra seca a la Garriga d’Empordà: manual de bones pràctiques de restauració i recuperació

APSATDeixa un comentari

El passat divendres 29 de novembre es va presentar al Museu de l’Empordà de Figueres la publicació digital “La pedra seca a la Garriga d’Empordà: Manual de bones pràctiques de restauració i recuperació”, una guia bàsica i online de bones pràctiques per a la restauració i recuperació d’elements de pedra seca especialment vinculada a les tipologies identitàries de la Garriga d’Empordà.

La publicació, realitzada per l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya l’any 2023 per encàrrec del Consell Comarcal de l’Alt Empordà en el marc del projecte PECT “Girona, patrimoni actiu”, és de lliure descàrrega, impressió i compartició. Consisteix en un document de 61 pàgines, en format DIN A4 horitzontal, amb imatges i textos que aborden la restauració i conservació d’aquest patrimoni tant des de la teoria com des de la pràctica, amb fotografies patrimonials i de processos reals de restauració, casos específics i un gran nombre d’il·lustracions. A nivell de continguts, compta també amb la participació de Jenar Fèlix i Joan Reguant.

L’AGMC té per objectiu contribuir a fomentar l’ús d’aquesta tècnica mitjançant la transmissió a futures generacions del coneixement adquirit per l’entitat. La pedra seca és un ofici de present i sobretot de futur. Aquest manual pot ser una primera aproximació per a alguns, a la pedra seca, i per d’altres una bona guia de bones pràctiques constructives que es basen en uns conceptes simples que requereixen moltes hores de pràctica per tenir un bon mestratge. La publicació recull molts aspectes importants de la pedra seca i, malgrat que se centra en la Garriga d’Empordà, són vàlids també per a d’altres territoris.

Podeu consultar i descarregar la publicació al següent enllaç:

Feu clic per accedir a La-pedra-seca-a-la-Garriga-dEmporda-AGMC_doc-interactiu_web.pdf

Resum de la 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca

APSATDeixa un comentari

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).

L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

La Setmana de la Pedra Seca posa el focus en la necessitat de conservar i difondre aquest patrimoni clau pel món rural.

5a edició de la Setmana de la Pedra Seca

La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca ha reunit a milers de persones al voltant de 108 activitats sobre la pedra seca arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant.

La Setmana de la Pedra Seca ha tancat la seva cinquena edició assolint novament una gran participació al voltant de més d’un centenar d’activitats relacionades amb aquesta tècnica Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Enguany s’han agrupat 108 accions entre les quals hi ha hagut 40 propostes de descoberta, 40 d’aprenentatge i 28 de divulgació. El mapa de propostes s’ha estès arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant amb exposicions, tallers de reconstrucció de marges, cursos d’aprenentatge, caminades i rutes guiades.

La gran participació a la Setmana de la Pedra Seca demostra l’interès pel patrimoni i l’aprenentatge d’aquesta tècnica. A més, de posar de relleu la tasca desinteressada de desenes d’entitats formades per persones voluntàries que s’impliquen en la conservació i divulgació d’aquest patrimoni.

La Setmana de la Pedra Seca ha estat possible gràcies a la implicació d’administracions locals, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries. Un total de 82 entitats organitzadores s’han sumat a iniciativa enguany, una trentena de les quals hi participaven per primera vegada.

Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha valorat molt positivament la participació a la Setmana i ha destacat “la importància de conservar aquest patrimoni estretament lligat a la història del món rural”.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat “el paper essencial de les administracions locals i del teixit associatiu en la conservació del patrimoni de pedra seca del país”. En aquest sentit, des de Micropobles es manté el compromís de treballar per tal que la llei de patrimoni cultural reculli les especificitats al voltant del manteniment i difusió d’aquest patrimoni, a més del reconeixement a les entitats que s’hi dediquen.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses han impulsat un any més la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre, reconeguts amb el Premi Bonaplata al Paisatge Industrial

APSATDeixa un comentari

L’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre és guardonada per la recuperació d’una indústria de 500 anys d’antiguitat i la seva difusió educativa i cultural.

El dilluns 2 de desembre la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2024, que cada any reconeixen iniciatives destacades en la preservació i valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic de Catalunya.

En aquesta 32a edició, el Premi al Paisatge Industrial ha recaigut en l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre pel seu treball en la recuperació, preservació i difusió dels forns d’oli de ginebre, unes construccions preindustrials que pràcticament havien desaparegut, deu de les quals en aquests moments tenen expedient incoat per a ser declarades bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic.

El jurat, integrat per arquitectes i enginyers de prestigi, ha destacat que el projecte dels forns d’oli de ginebre “és una iniciativa multidisciplinària creada des del territori per la societat civil, que combina arqueologia preindustrial, geologia i sostenibilitat.” A més, ha subratllat que “la tasca educativa que han dut a terme per posar en valor aquest patrimoni singular és exemplar, organitzant visites guiades, presentacions i activitats que enforteixen el vincle amb la comunitat i amb altres poblacions com Flix i Mequinensa.”

Finalment, el jurat ha valorat especialment la metodologia innovadora presentada pel projecte, que constitueix “una de les seves virtuts més notables.” Segons el veredicte, aquesta proposta estableix un precedent aplicable a altres contextos, contribuint a una gestió sostenible del patrimoni cultural preindustrial: “La metodologia presentada destaca pel seu rigor, la seva adaptabilitat i el seu potencial per generar un impacte positiu a llarg termini.”

Els arquitectes Josep Alió i Cèlia Mallafré, han recollit el guardó en nom d’Amics de Riba-roja. La seva contribució ha estat clau en el desenvolupament tècnic i científic del projecte de recuperació dels forns d’oli de ginebre. Tant Alió com Mallafrè han elaborat diversos estudis i informes que aporten solidesa i rigor a la iniciativa, analitzant tant els aspectes arquitectònics i constructius com el context històric, patrimonial i paisatgístic d’aquestes estructures.

Per la seva banda, el president de l’entitat, Josep Aguilà, també present a l’acte, ha assegurat que “aquest premi reconeix la història i l’esforç col·lectiu d’un territori que estima les seves arrels i aposta per un futur sostenible.”

L’acte, presidit pel director general de patrimoni cultural, Joaquim Borràs, acompanyat del president de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Joan Munt i el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau, ha finalitzat amb un reconeixement a tots els guardonats en les diferents categories, reafirmant el compromís dels organitzadors amb la preservació del patrimoni industrial.

Els Premis Bonaplata, que organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) amb la col·laboració del COAC, l’AADIPA, la Fundació Caixa d’Enginyers, el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya i la Mútua dels Enginyers, tenen com a objectiu premiar aquelles persones, associacions, col·lectius o institucions que hagin dut a terme accions per recuperar, estudiar, difondre o posar en valor el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Casa del Parc Espot
Exposició del 16 de desembre al 2 de febrer

Del dilluns 16 de desembre al diumenge 2 de febrer de 2025 es farà a la Casa del Parc Espot l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 71 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès) i Bagà (Berguedà).

S’està fent a Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

A continuació anirà a: Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 85 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 68 primeres poblacions han passat 38.736 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 570 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Presentació a Torrebesses del llibre “El patrimoni Unesco a Catalunya

APSATDeixa un comentari

El divendres 29 de novembre de 2024, en el marc de la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, es va celebrar al CIPS (Centre Interpretació Pedra Seca) de Torrebesses la presentació del llibre “El patrimoni Unesco a Catalunya”, de la periodista Aure Farran Llorca. L’acte va comptar amb la participació de l’alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, que va destacar la riquesa d’exemples de construccions de pedra seca que hi ha a la localitat i de Cèlia Mallafrè, arquitecta i professora de la URV que va fer la seva tesi sobre aquesta tècnica de construcció ancestral. 

Durant la presentació, que va seguir un nodrit grup d’assistents, Aure Farran va parlar del patrimoni immaterial i material que tenim a Catalunya i que ha estat reconegut per la Unesco per la seva excepcionalitat i els valors universals que representen. Posteriorment, la mateixa autora i Cèlia Mallafrè van conversar sobre diferents aspectes relacionats amb la tècnica i les construccions de pedra seca.

“El patrimoni Unesco a Catalunya” permet als lectors fer un viatge màgic per tot el patrimoni Unesco que tenim a Catalunya. Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

Els Centres d’Estudis presents a la 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca

APSATDeixa un comentari

La Setmana de la Pedra Seca és un esdeveniment per a la promoció i reconeixement d’aquesta tècnica com a patrimoni i ofici. Mitjançant les activitats i la seva difusió es busca també mostrar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment i divulgació.

La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca se celebrarà entre el 22 de novembre a l’1 de desembre de 2024 i s’han programat un centenar d’activitats de propostes al voltant de la tècnica i construccions de pedra seca d’arreu de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Catalunya Nord i Andorra.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

Aquesta cinquena edició coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Durant la Setmana hi ha programades activitats múltiples per a tots els públics: jornades divulgatives, xerrades, sortides i visites guiades, tallers, accions de voluntariat, exposicions, concursos, etc.

Des de l’IRMU i els centres que en formen part hi col·laborem en la programació d’algunes d’elles:

Taller de recuperació d’una paret marge a Sanaüja. Sanaüja. Organitzen: Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES) i Associació Espai Llobregós.

Caminada circular del centre d’interpretació de La Mina a Sant Antoni. Torre de l’Espanyol. Organitzen: Grup Anjubs de la Torre de l’Espanyol amb col·laboració de l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol.

Jornada: coneixent el patrimoni de la pedra seca de Tivenys. Tivenys. Organitzen: Departament de Cultura, Ajuntament de Tivenys, Centre d’Estudis Territori Inhòspit i Observatori del Paisatge.

Ruta per les barraques de pedra seca del camí de l’Aufinac. Mont-roig del Camp. Organitzen: Grup Barracaire de Mont-roig del Camp (“AV Muntanya Roja”).

La pedra seca en línia. Accés a 419 construccions de la Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt. Organitzen: Associació Cultural Baixa Segarra.

Adequació entorn barraca del Patge (BCIL). Sant Vicent de Calders. Organitzen: Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell i El Rebló.

Tast de pedra seca i vi. Santa Oliva. Organitzen: Ajuntament de Santa Oliva i Associació per la difusió de la història de Santa Oliva (ADHSO).

Taller de memòria oral: pedra seca i camins de transhumància. Banyeres del Penedès. Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Banyeres del Penedès.

Barraques de Pedra Seca. La Llacuna. Organitzen: Grup Local Acció La Llacuna GLA amb la col·laboració del Centre d’Estudis Llacunencs.

Caminada de la Pedra Seca. Subirats. Organitzen: Centre d’Estudis de Subirats i Turisme de Subirats.

Els usos de la pedra seca: Agricultura. Lavern. Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs, Centre d’Estudis de Subirats i Ateneu Agrícola de Lavern.

Els usos de la pedra seca: Protoindústria. Olivella. Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació Pedra Seca Garraf.

Taller per a la reconstrucció d’una barraca de vinya a cal Viudo (Begues). Begues. Organitzen: Centre d’Estudis Beguetans (CEB).

La barraca olesana de pedra seca. Olesa de Montserrat. Organitza: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.

Forns de calç i teuleries a l’entorn de Mura (El Bages). Mura. Organitza: Recull Històric de Mura (vocalia de Pedra Seca).

Visita a la pedrera de Santa Ponça. Alaior. Organitza: Centre d’Estudis Locals d’Alaior

Podeu trobar tota la informació sobre la Setmana de la Pedra Seca al seu portal web: www.setmanapedraseca.cat.

Terrassa (MNACTEC): Els forns d’oli de ginebre

APSATDeixa un comentari

Presentació dels resultats en el marc del pla estratègic com a eina de preservació, valorització i divulgació del patrimoni material i immaterial.

El dimecres 11 de desembre a les 16.00 h us convidem a la jornada de presentació de resultats del disseny del pla estratègic de conservació i promoció dels forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre.

La jornada tindrà lloc a la sala Diesel al museu MNACTEC de Terrassa.