Museu de l’Empordà: Presentació de dos llibres sobre pedra seca

Auditori del Museu de l’Empordà Figueres
29 de novembre a les 18.30 h

Presentació de dues publicacions relacionades amb la pedra seca a l’Alt Empordà recentment publicades:

“XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional”

V.V.A.A., Editorial Norfeu, 2024. Editat per l’Ajuntament de Cadaqués i l’APSAT. 

“La pedra seca a la Garriga d’Empordà. Manual de bones pràctiques de restauració i recuperació” 

Associació Gremi dels Margers de Catalunya (2023)

Impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà en el marc del Projecte PECT “Girona, patrimoni actiu”. 

La “Setmana de la Pedra Seca” és un esdeveniment per a la promoció i reconeixement d’aquesta tècnica com a patrimoni i ofici. A través de les activitats i la seva difusió es busca també mostrar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment i divulgació.

La “Setmana de la Pedra Seca” neix l’any 2020 impulsada per ADRINOC (Associació per al desenvolupament rural integral), a través del projecte de cooperació COL·LABORAxPAISATGE.

Enguany la celebració coincidirà un cop més amb la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, de la qual enguany es compleixen sis anys.

La “Setmana de la Pedra Seca” compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

Setmana de la Pedra Seca 2024

La 5a Setmana de la Pedra Seca aplegarà un centenar d’activitats arreu del país.

Entre el 22 de novembre i l’1 de desembre la Setmana de la Pedra Seca s’han programat un centenar de propostes al voltant de la tècnica i construccions de pedra seca. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. La celebració coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca posarà novament el focus en la divulgació, aprenentatge i descoberta del patrimoni de pedra seca arreu del país. Entre el 22 de novembre i l’1 de desembre s’han programat un centenar de propostes arreu de Catalunya, la Catalunya Nord i a les Illes Balears entre les quals hi ha: exposicions, xerrades, jornades, sortides, tallers de construcció amb tècnica de pedra seca, voluntariats de reconstrucció de marges i barraques o de neteja d’entorn de barraques. A més, hi ha moltes propostes de descoberta del territori i de les construccions de pedra seca a través de visites guiades, caminades o rutes combinades amb tastos de productes locals. Entre les entitats organitzadores hi ha una vuitantena d’administracions, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i ofici de la pedra seca. Una trentena d’elles participen per primera vegada a la Setmana.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “cal acompanyar al teixit associatiu de manera decidida, facilitar declaracions de Bé cultural d’interès local i el recolzament de les administracions amb ajudes de proximitat per mantenir i divulgar el patrimoni”.

Jaume Sabaté, regidor de Bot i membre de la junta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha destacat el compromís de l’entitat amb “la cultura i aquelles accions que posin el focus en el territori i el patrimoni del món rural”. En aquest sentit, ha explicat que des de Micropobles “treballarem per intentar que la llei de patrimoni cultural reculli les especificitats que pot tenir el manteniment i difusió d’aquest patrimoni, a més del reconeixement a les entitats que s’hi dediquen”.

Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha explicat que la pedra seca és molt més que una tècnica constructiva. És un patrimoni únic que ens defineix com a territori; una expressió viva de la nostra cultura i del vincle entre el paisatge i les persones que l’habiten. Per això, participar en aquesta Setmana de la Pedra Seca ens permet no només posar en valor aquest patrimoni excepcional, sinó també reforçar la nostra identitat cultural i el compromís de les institucions amb el món rural i la seva història”, ha dit.

La celebració coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a http://www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022, Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Comunicació Setmana Pedra Seca:

Mònica Carrasco 699 566 741

info@setmanapedraseca.cat

Enllaç:

Alt Empordà: activitats de la Setmana de la Pedra Seca 2024

Un any més el Consell Comarcal de l’Alt Empordà s’adhereix a la Setmana de la Pedra Seca, que tindrà lloc entre el 22 de novembre i l’1 de desembre de 2024.

L’any anterior, la participació a la Setmana de la Pedra Seca es va emmarcar en el projecte “PECT Valorització del patrimoni cultural de la pedra seca a la Garriga d’Empordà”, amb visites guiades i teatralitzades a diferents espais de Pedra Seca de la Garriga, que van aplegar un centenar de participants.

Durant aquesta nova edició, amb la voluntat d’aprofundir en els treballs de divulgació del paisatge i la tècnica, s’han programat dues activitats obertes a tothom, on s’exposaran els darrers estudis realitzats a la comarca, tant en format audiovisual com publicacions escrites.

El divendres, 22 de novembre, a les 19h a La Cate (Figueres) es projectaran quatre curtmetratges documentals relacionats amb la pedra seca a l’Alt Empordà:

“Pedra seca. La Garriga d’Empordà”

Durada: 6’ (2023)

Visual13. Impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà en el marc del Projecte PECT “Girona, patrimoni actiu”.

“Una mirada a la Garriga. Vilanant: Pere Borrat, Amic de la Garriga”

 Durada: 8’ (2022)

Pere Toro. Impulsat per l’Ajuntament de Vilanant i ADRINOC

“Josep Pitu Puig”

Durada: 25’30” (2012)

Pere Toro. Impulsat per l’Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós i el Consorci Salines Bassegoda

“Esberlada”

Durada: 15’ (2023)

Barroca Films. Impulsat per l’Ajuntament de Cadaqués

El divendres, 29 de novembre, a l’Auditori del Museu de l’Empordà es presentaran dues publicacions relacionades amb la pedra seca.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Espai Port
Moll d’en Balleu, 6 El Port de la Selva
Exposició del 29 de novembre de 2024 al 5 de gener de 2025

Del divendres 29 de novembre de 2024 al diumenge 5 de gener de 2025 es farà a l’Espai Port l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 70 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell) i El Catllar (Tarragonès).

S’està fent a Bagà (Berguedà) i Vallirana (Baix Llobregat).

En el que queda del 2024 anirà a Port de la Selva (Alt Empordà).

Pel 2025 (per ara): Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 85 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 67 primeres poblacions han passat 38.486 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 574 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Presentació a Torrebesses del llibre «El patrimoni Unesco a Catalunya»

El divendres 29 de novembre, a les 19h, coincidint amb la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses es farà la presentació del llibre “El patrimoni Unesco a Catalunya”. Hi participaran Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, Cèlia Mallafrè, investigadora al grup de recerca PATRIARQ-CAIT i professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili, i Aure Farran, autora del llibre.

El llibre, publicat per Viena Edicions, és una invitació a conèixer les tradicions i els paisatges catalans que han rebut el reconeixement de patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco.  

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana o la tècnica de la pedra seca i des de la Patum de Berga fins als castellers.

Repartits per tot el territori aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció. Un patrimoni que ens parla del nostre passat, de les nostres arrels i de la nostra manera de ser, d’un patrimoni que explica com som i d’on venim.  Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Masia Molí de Can Batlle
Carrer del Molí, 2-4 Vallirana
Exposició del 8 de novembre fins a l’1 de desembre de 2024

Del divendres 8 de novembre al diumenge 1 de desembre de 2024 es farà a la Masia Molí de Can Batlle l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 69 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell) i Tàrrega (Urgell).

S’està fent al Catllar (Tarragonès) i Bagà (Berguedà).

En el que queda del 2024 anirà a Port de la Selva (Alt Empordà).

Pel 2025 (per ara): Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental) i Les Preses (La Garrotxa).

Per ara, fins final de 2025, són 83 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 65 primeres poblacions han passat 37.806 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 582 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Riba-roja d’Ebre. VII Festa de l’oli de ginebre: tradició, patrimoni i creativitat

La festa, organitzada per l’associació “Amics de Riba-roja”, se celebrarà de l’1 al 3 de novembre amb un ampli programa d’activitats que inclou la inauguració d’un nou forn d’oli de ginebre.

La festa vol fer valdre una de les tradicions més arrelades del municipi: la producció d’oli de ginebre, un llegat que connecta el poble amb el seu patrimoni històric i industrial. A més de la tradicional destil·lació d’oli de ginebre, s’hi podran trobar xerrades, exposicions d’art, una fira d’artesania i oficis tradicionals, tallers, un dinar popular, i una visita guiada a un forn d’oli de ginebre, entre altres activitats. 

El director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau, presentarà el documental “Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca”.

Divendres, 1: Inauguració d’exposicions i xerrada sobre la fauna local

El cap de setmana de la VII Festa de l’Oli de Ginebre començarà divendres, 1 de novembre, amb la inauguració d’una exposició de dues pintores vinculades a Riba-roja: Pepita Montuenga i Júlia Pérez. Aquestes dues artistes, que han desenvolupat les seves carreres en l’àmbit de la docència, han fet de la pintura una passió que han pogut cultivar amb més profunditat després de la seva jubilació. L’exposició s’inaugurarà a les 19 h a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament i representa un altre exemple de com la festa vol destacar i donar visibilitat al talent artístic local.

A continuació, a les 20 h, es durà a terme una interessant xerrada sobre els ocells de la Ribera d’Ebre a càrrec de l’ornitòleg Enric Ortega Gonzalez, que permetrà als assistents conèixer millor la fauna autòctona de la zona.

Dissabte: Inauguració del nou forn d’oli de ginebre a càrrec de Victòria Almuni i fira d’artesans

La jornada de dissabte 2 de novembre començarà amb una sortida etnobotànica a la Garita, a les 9 h del matí, centrada en el càdec (el ginebre), planta clau en la destil·lació de l’oli. Aquesta activitat forma part de les sortides del Grup Local Ribera d’Ebre de Flora Catalana i serà dirigida per la naturòpata Anna Català. Durant el passeig es podran descobrir les propietats i usos d’aquesta planta en el seu entorn natural, aprofundint en el coneixement del medi.

El moment àlgid de la jornada arribarà a les 11 h, amb la inauguració del nou forn d’oli de ginebre situat al carrer Casetes 24. Aquest forn, creat pel mestre artesà Antonio Pérez, és una peça clau en la recuperació d’aquest ofici tradicional i serà inaugurat per Victòria Almuni, directora de Cultura als Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre. La inauguració donarà pas a la demostració de la destil·lació en sec de l’oli de ginebre, un procés artesanal que serà explicat detalladament per tal de mostrar com es transformaven els troncs i arrels de ginebre en l’apreciat oli.

Paral·lelament, durant tot el matí, es podrà gaudir de la fira d’artesans i oficis tradicionals que tindrà lloc al mateix carrer Casetes, on diversos professionals mostraran les seves habilitats en treballs artesanals. També hi haurà tallers d’oli de ginebre per a totes les edats, oferint una experiència interactiva als assistents, i una animada batucada amb els Figots Satànics.

A les 14 h es celebrarà un dinar popular amb paella, amanida i postres.

Dissabte tarda: Documental sobre els forns d’oli de ginebre del MNACTEC

La tarda de dissabte també oferirà un dels plats forts del cap de setmana: la presentació del documental Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca”, produït pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). La presentació es farà a les 17 h a la Societat La Llum del Dia i comptarà amb la participació de Jaume Perarnau, director del museu, i l’antropòleg Josep Fornés, que presentaran aquest projecte audiovisual.

El documental valora la història i la importància dels forns d’oli de ginebre a Riba-roja i explica com aquestes construccions van ser fonamentals en la producció de l’oli, un recurs utilitzat tant en usos medicinals com en diversos àmbits domèstics. La conferència de Jaume Perarnau aprofundirà en la història d’aquests forns, la seva tecnologia i la rellevància que van tenir en el desenvolupament industrial de la comarca. Serà una oportunitat única per entendre millor aquest aspecte clau del patrimoni industrial català i local.

Diumenge 3 : Visita guiada a un forn d’oli de ginebre

Per finalitzar el cap de setmana, diumenge 3 de novembre, es durà a terme una visita guiada a un forn d’oli de ginebre, de 9 h a 13 h. Durant la visita, els participants podran conèixer de prop el procés de construcció i funcionament d’aquests forns, una part essencial de la història local. Aquesta activitat permetrà als assistents submergir-se en el patrimoni cultural de Riba-roja, entenent la importància de preservar aquestes construccions per a futures generacions.

Què són els forns d’oli de ginebre

Els forns d’oli de ginebre són construccions tradicionals que formaven part de l’economia de Riba-roja i la Ribera d’Ebre. Són unes construccions circulars fetes de pedra seca i recobertes d’argila, amb una coberta semiesfèrica, dissenyades per destil·lar l’oli de ginebre mitjançant calor seca. A l’interior, el “tupí” o recipient contenia troncs de ginebre, que, en ser escalfats, desprenien una substància que es convertia en oli. Aquest oli, conegut per les seves propietats terapèutiques, s’utilitzava com a remei per a malalties tant d’humans com d’animals i per altres usos domèstics. La seva producció complementava les tasques agrícoles a Riba-roja d’Ebre i aprofitava els recursos del bosc local.

Béns culturals d’interès nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE)

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat ha iniciat l’expedient per declarar bé cultural d’interès nacional deu antics forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre, classificats com a zones d’interès etnològic. Els forns inclouen els de Sant Francisco, Mariano Agustí de Ca Balances, Rosildo, Cadolles de Carlets, Racó de les Fosses, Vall de Valera, Quimet del Recader, Miquel del Sim i Valldeporcs de Catxap. Amb aquesta designació, Riba-roja es convertirà en la setena ZIE de Catalunya, un reconeixement que enalteix la història local i reforça el compromís amb la preservació del patrimoni cultural i etnològic de la Ribera d’Ebre.

Amb la VII Festa de l’Oli de Ginebre, Amics de Riba-roja referma el seu compromís amb la preservació d’aquest patrimoni industrial, recuperant la memòria d’una activitat que va marcar la seva història i mantenint-la viva per a futures generacions.

5a Setmana de la pedra seca (2024)

Ens plau recordar-vos que la cinquena edició de la Setmana de la Pedra Seca tindrà lloc entre el 22 de novembre i l’1 de desembre de 2024. 

Les inscripcions estan en marxa i ja tenim una vintena d’activitats confirmades a diferents punts de Catalunya. Amb l’objectiu de garantir una millor difusió de les activitats, les inscripcions estaran obertes fins al 14 de novembre. Per aquest motiu us agrairem que ens ajudeu en la difusió de la iniciativa i els terminis.

Us convidem un any més a formar part de la Setmana de la Pedra Seca organitzant activitats, o bé, ajudant-nos en la difusió de la iniciativa per aconseguir que el ventall de propostes sigui més ampli i que arribin també a la ciutadania.

Novament, esperem poder comptar amb la vostra col·laboració per fer-ho possible i contribuir al coneixement i divulgació de la tècnica i construccions de pedra seca, així com de les entitats que treballen per la seva preservació arreu del territori.

Trobareu tota la informació de la Setmana, el formulari d’inscripció d’activitats , així com el nou cartell editable per l’edició de 2024 al web: www.setmanapedraseca.cat

Per qualsevol dubte podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic: info@setmanapedraseca.cat

En nom de tot l’equip organitzador, gràcies una vegada més pel vostre suport i implicació.

Jornada de bioconstrucció

Nou Ajuntament
Passeig de Felip Rodés, 11
Ivars d’Urgell

El dia 16 d’octubre a Ivars d’Urgell tindrà lloc una jornada de formació que constarà de dues ponències:

·       Com posar al dia un edifici sense descontextualitzar-lo? 

·       

Tècniques tradicionals de construcció en l’actual repte de la sostenibilitat.

En la primera formació es parlarà sobre la importància de respectar els orígens i la ubicació de l’habitatge quan es fa una rehabilitació. La segona està orientada a la eficiència enèrgica mitjantçant tècniques tradicionals.

Aquestes formacions (d’uns 75 minuts més torn de preguntes de les persones assistents) les impartiran professionals vinculats al GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica), un projecte impulsat des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (demarcació de Girona).

Les formacions anirien adreçades, prioritàriament, a professionals del sector de la construcció que no estiguin familiaritzats amb bioconstrucció, però, com que seran continguts «introductorisW, també seran accessibles per a les persones que tinguin curiositat sobre aquesta temàtica.

Exposició: «Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya»

Palau dels Marquesos de la Floresta
Carme, 34 Tàrrega
Exposició del 18 al 20 d’octubre de 2024

Del divendres 18 d’octubre al diumenge 20 d’octubre de 2024 es farà al Palau dels Marquesos de la Floresta l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 67 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

S’està fent a Verdú (Urgell) i El Catllar (Tarragonès).

Durant el que queda del 2024 anirà a: Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

Per ara, fins final de 2024, són 70 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: