La navegació a vapor per l'Ebre català

El proper divendres a les 19 h tindrà lloc la inauguració de l’exposició itinerant “Cent anys del vapor Anita”, en un acte que compotarà  amb la participació especial de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

L’exposició recupera la memòria gràfica i documental del darrer dels 26 vapors que van navegar, riu amunt i riu avall, en diferents itineraris, entre Mequinensa i les Goles de l’Ebre del 1855 fins al 1929.

L’Anita, que va navegar entre el 1915 i el 1929, és un dels símbols de la navegació històrica per l’Ebre, i encara és molt present en la memòria popular. Una embarcació mítica que l’exposició explica a través de les biografies i èpoques històriques dels seus diferents propietaris i personatges pròxims (industrials, mariners, pagesos…), fins que la gran riuada del 1937 el va esfonsar en un indret pròxim a Sant Jaume d’Enveja.

Organitza: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre

Col·labora: Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa

Lloc: Sala d’exposicions dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre

Dates: 27 de novembre fins al 26 de febrer de 2016

Horaris: del 28 de novembre fins al 27 de desembre: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h i de 18.00 a 20.00 h; dissabtes, diumenges i festius d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Del 28 de desembre fins al 26 de febrer: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h.

Memòria de barri

2a Memòria de barri. Urbanisme neoliberal i resistència veïnal a les perifèries de Barcelona. En el marc del programa 8ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Data: 25/11/2015 19:00

Lloc: Aula 406, 4t pis. Facultat de Geografia i Història, Campus Raval
C. de Montalegre, 6, Barcelona

Organitza: Grup d’Etnografia dels Espais Públics i Perifèries Urbanes de l’Institut Català d’Antropologia, OACU. Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB)

Llegeix més »

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Inauguració: divendres, 27 de novembre a les 7 de la tarda. Museu Comarcal de Cervera.

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre les éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents element de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en la relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

L’exposició ha estat impulsada i concebuda per  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i  produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. Amb la intervenció dels comissaris de l’exposició, Fabien Van Geert  i Ferran Estrada.

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en paral·lel a aquesta acció, ha habilitat un indret web on podreu trobar informació de l’exposició i altres materials relacionats amb l’arquitectura tradicional del nostre país. El web està pensat per anar creixent amb el temps, amb les informacions aportades per persones i entitats sobre aquesta temàtica.

Web de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial sobre arquitectura tradicional catalana

Olles i cassoles. La terrissa tradicional de Breda

Divendres 20 de novembre  s’inaugura al Centre Cultural els Forns de Breda l’exposició Olles i cassoles. La terrissa tradicional de Breda. Després de presentar-se a Arbúcies, exposició, comissariada per l’historiador bredenc Jordi Goñi, arriba a Breda on ens presenta les senyes d’identitat d’aquest ofici, amb més de 600 anys de tradició, les tècniques de treball i les peces elaborades d’un dels principals centres terrissers de Catalunya. L’exposició es podrà visitar fins al 3 de gener

Organitzen: Museu Etnològic del Montseny

Dates: del 20 de novembre de 2015 al 3 de gener de 2016

Lloc: Centre Cultural Els Forns de Breda

Més informació: Centre Cultural els Forns

5a. Trobada d'Entitats d'Estudis del Baix Llobregat. La recerca com a eix vertebrador de les entitats d'estudis

Data: dissabte 21 de novembre de 2015
Lloc: Biblioteca Municipal (Pl. de la Biblioteca, 1), Cervelló

5a. Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. La recerca com a eix vertebrador de les entitats d’estudis
PROGRAMA

9.00 h Recepció i lliurament de la documentació
9.30 h Inauguració i presentació de la 5a Trobada a càrrec de:
Gayle Hendry, presidenta del Grup de Recerca
Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Montserrat Canas, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Cervelló
• José Ignacio Aparicio, alcalde de Cervelló
10.00 h Conferència inaugural a càrrec de Lluís Monfort, conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Llobregat, expert en patrimoni i noves tecnologies.
10.45 h Esmorzar al Centre Cívic l’Ateneu.
11.15 h Tastet de recerques d’entitats d’estudis del Baix Llobregat:
• El vidre a Cervelló: les tallaries i les fabriquetes. Grup de Recerca de Cervelló
• Una experiència de recerca en l’àmbit local. Centre d’Estudis Martorellencs
• Treball de recerca sobre les tasques agrícoles a Pallejà al segle XX. Amics del Museu de Pallejà
• Cinquanta dones que parlen sobre la postguerra. Centre d’Estudis Santjustencs
• Les dificultats per a publicar la recerca local. Josep Llurba i Rigol, membre de diverses entitats d’estudis
• El Llibre blanc de la Cultura al Baix Llobregat. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
13.00 h Visita a l’Església de Santa Maria de Cervelló amb l’Associació Segle Nou
14.00 h Visita al Castell de Cervelló amb Francesc Xavier Depares i López
15.00 h Dinar al Restaurant Vell Cervelló.
17.00 h Visita a l’exposició del Grup de Recerca de Cervelló «Les Sales de Ball i Centres Recreatius. Teatre i cinema a Cervelló», amb Josep Llurba i Rigol.

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Ajuntament de Cervelló i Grup de Recerca de Cervelló
Amb el suport de: Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals), Consell Comarcal del Baix Llobregat i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
Per a més informació: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 93 666 35 27, cecbll@llobregat.info.

Música i ball tradicionals al Matarranya

Conferència, acompanyada de demostracions pràctiques, a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat, d’Espai de so, dins les II Jornades de Patrimoni Cultural de la Comarca del Matarranya.

Per la seva situació geogràfica i per les seves antiquíssimes relacions culturals, la música tradicional del Matarraña ha tingut i té, encara avui, un fort vincle amb la de les comarques confrontants de la Terra Alta, el Baix Ebre, els Ports i l’Alt i Baix Maestrat.

Organitza: Comarca del Matarranya

Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament de Ráfales.

Data: 8 de desembre de 2015

Horari: 17’30 hores

Més informació: www.matarranyaturismo.es

XXII Col·loqui de Tardor: Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica

Dates: Del divendres 20 al diumenge 22 de novembre de 2014.
LLoc: Sala d’actes del Museu Darder (Pl. Estudis, 2), Banyoles

XXII Col·loqui de Tardor: Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica

Inscripcions: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles: Plaça de la Font, 11, 17820 Banyoles; Tel. 972 57 23 61, ecbanyoles@cecbanyoles.cat.

Assistència al col·loqui:                      Gratuïta: socis del CECB i personal de la UdG. Preu: 30 €, públic general; 15 €: estudiants
PROGRAMA complet del Col·loqui aquí

Ponències d’interès etnològic:Llegeix més »

Cels Gomis, Aubades y capvespres

El dijous 19 de novembre es presenta a Reus el llibre de Cels Gomis i Mestre, Aubades y capvespres. En el rerefons de l’activitat prolífica de Cels Gomis i Mestre (1841-1915) com a enginyer, folklorista, assagista o difusor dels ideals d’emancipació social de la Internacional, hi trobem, des de ben jove, la seva afició a la poesia. Gomis va publicar aquest recull de poemes breus –quartetes que imiten la poesia popular– el 1913, després que el 1909 hagués perdut un braç a conseqüència d’un accident de treball.

Gomis, que havia aplegat centenars de corrandes, cobles de jota, i follies per terres catalanes, i en altres indrets de la Península,  sembla voler mantenir-se fidel a l’estil dels versadors populars que entonen «corrandes, jotes, seguidilles, zorcicos, peteneres, jaleos y soleaes», com anota en uns apunts sobre la cançó popular. En aquest sentit, és ben significativa la cita de Johann W. Goethe que encapçala el recull de les seves composicions:

«Lo mèrit de la cançó popular està en que els motius són presos directament del natural. Los poetes cultes podrien aprofitar-se d’igual aventatge si ‘n sapiguessin.»

Aubades y capvespres es pot emmarcar en una tendència de recreació d’autor de formes de la literatura oral,  ben present a la cultura europea del moment. Com les quaretes dels fulls de calendari o dels plecs de canya i cordill, les corrandes de Cels Gomis poden ser cantades amb les tonades populars més comunes. El contingut de la seva poesia es mou entre l’amor, la natura i els ideals, aquest cop amb composicions de caire més personal, amb un to més pessimista on es pot intuir el contingut social que ha estat prou present en tota la seva obra literària.

L’edició facsímil ha anat a càrrec de Gràfiques del Matarranya/ Migdia serveis culturals i compta amb un estudi introductori de Salvador Palomar. La presentació, que tindrà lloc al local de Carrutxa (Travessia del C/ Nou de St Josep, 10), a 2/4 de 8 del vespre, anirà a càrrec de Ferran Sugranyes, dins el cicle d’activitats que s’organitzen a Reus amb motiu del centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre.

I Jornada de Ceràmica Negra

Tríptic informatiu I Jornada Ceràmica Negra Quart

L’Associació Catalunya Art ha organitzat pel proper 4 de desembre la I Jornada de Ceràmica Negra, que tindrà lloc a l’obrador de Ceràmiques Marcó de Quart, i a la qual assistirà el president de la Diputació de Girona, Il·lm Sr. Pere Vila i Fulcarà.

Aquesta jornada pretén ser la primera de tot un seguit d’accions adreçades a impulsar un nou model d’emprenedoria artística i artesana. L’objectiu és analitzar i debatre processos de revaloració del producte, entès com a objecte cultural, sempre des de l’aplicació de la innovació i la creativitat, fent especial èmfasi en l’àmbit de la ceràmica.

Es tracta d’una jornada oberta a tot el teixit creatiu: des d’artesans, artistes i emprenedors, fins a centres de formació i aprenentatge, i a tots els col·lectius que formen el mercat de l’artesania i l’art contemporani.

A la jornada hi col·laboren l’Ajuntament de Quart, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, la Fundació Rafael Masó, l’Escola Massana de Barcelona i la Casa de la Generalitat a Perpinyà.

L’assistència a l’acte és gratuïta, solament cal fer la inscripció al portal web: www.catalunyaart.org

Llegeix més »

Diàlegs culturals. El Bot del Pallars

Dijous, 19 de novembre, a les 19:30.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí)

Nou curs dels Diàlegs culturals al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida
Conferència: El Bot del Pallars, a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic.
Com sonava el Bot del Pallars? En aquesta sessió de Diàlegs Culturals, organitzada per l’Aula de Sons de Lleida i l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, i que obre el nou curs de xerrades que tindran lloc al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, podrem descobrir la sonoritat d’aquest sac de gemecs que al Pallars es coneixia com a Bot. El nom popular deriva del bot de pell de cabra que utilitza l’instrument per a l’emissió de so. Aquesta recuperació ha estat fruit d’un procés de reconstrucció que ha durat dos anys i que ha agafat com a model les restes d’un bot de gemecs que recollí Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903‐ Barcelona 1956) a Vilella, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), i que actualment són al Museu Etnològic de Barcelona. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, juntament amb l’Escola Folk del Pirineu, ha dut a terme el projecte de recuperació d’aquest instrument amb la col∙laboració del luthier i músic, Pierre Rouch, del poble d’Herran, vall d’Arbàs (Haute‐Garonne, França), a pocs quilòmetres del Pallars.

La xerrada anirà a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic, que mostrarà l’instrument, explicarà la seva morfologia i farà una petita audició de bot de gemecs.