Reliquiae Sanctorum in Catalonia, presentació d’un nou número

Presentació d’un nou número d’aquesta revista dedicada a la devoció a les relíquies de sants. Aquest dotzè numero, de 60 pàgines, té la portada il·lustrada pel manlleuenc Toni Donada amb l’obra Devocions antagòniques. Com és habitual en el contingut de la revista, tracta la temàtica de les relíquies des de diferents perspectives: la relació de les relíquies amb els elements arquitectònics coneguts com els comunidors, les relíquies venerades a diverses poblacions de l’Alt Empordà, la devoció a la Vera Creu de Mallorca, de Jordi Llabrés, o la importància de la relíquies de sant Blai a la població saforenca de Potries (València) de José Fenollar. A la secció de ‘miscel·lània’ s’assenyalen els rituals de veneració de les relíquies de santa Rita, a Barcelona i a Vic, de santa Oliva a Olesa de Montserrat i dels sants Quirze i Julita, així com una relíquia cristològica de l’Ascensió. Dos articles més clouen aquesta edició: la confrontació entre el capítol de canonges i els beneficiats pel culte a una relíquia de sant Sever a principis del segle XVIII i el 680 aniversari del miraculós augment de les cendres dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic.

Com en els darrers números, a més s’acompanya d’un fullet en format tríptic dirigits a ‘visitar relíquies’, amb les dades imprescindibles de diferents reliquiaris de Catalunya. En aquesta ocasió està dedicat al de sant Patllari de Camprodon.

La presentació anirà precedida per una conferència del coordinador de la revista, el manlleuenc Joan Arimany  i Juventeny, amb el títol La Vera Creu: essència i presència de la principal relíquia. Igualment, s’acompanyarà amb una exposició efímera de relíquies eternes on hi haurà una mostra de diverses tipologies d’aquestes restes sacres relacionades amb la devoció als sants en el marc de la religió catòlica.

La revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, única en la temàtica, va aparèixer per primera vegada el setembre de 2020 amb una periodicitat bimestral. La subscripció és totalment gratuïta i ja compta amb 350 abonats que la reben puntualment. La gran majoria són dels Països Catalans però també n’hi ha de diferents punt d’Europa.

Podeu descarregar-vos els números anteriors a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/RELIQUIAE-n%C3%BAms-anteriors/

Us podeu subscriure a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Data: Dissabte 30 d’abril de 2022 a les 11h

Lloc: Museu del Ter. Auditori Roca. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Romeries, peregrinacions i altres anades i tornades místiques

Jornada “Romeries, peregrinacions i altres anades i tornades místiques” Data: 04/11/2016 10:00 – 19:00 Organitza: Universitat de Barcelona, Grup d’Investigació, Religió Ritual i Poder de l’ICA (GIRRPO), Grup d’Exclusió i Control Socials (GRECS), Investigació en Sociologia de la Religió (ISOR), Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER) Lloc: Sala Gran 4t pis Campus […]

Entrevista a Victòria Badia

L’any 2015, l’Institut Català d’Antropologia com a Entitat integrant de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial va duu a terme la recerca: “Fantasmes de la memòria. Tradicions i actualitat de les històries d’apareguts i desapareguts al poble abandonat de la Mussara (Baix Camlos-lugares-abandonados-son-espacios-memoria_media_1-1468623920501p)”, la investigadora de la qual és na Victòria Badia. Us deixem l’enllaç de l’entrevista que va sortir publicat el 16 de juliol de 2016 a El Periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/victoria-badia-los-lugares-abandonados-son-espacios-memoria-5271708

 

Llindars de memòria

Captura de pantalla 2016-06-01 17.44.55

Seminari Permanent GREMHER

Llindars de memòria

La Mussara, un portal a altres dimensions del social

A càrrec de Victòria Badia Giménez

Dimecres 8 de juny de 2016, 19:00 h.

Lloc: Aula 219. Campus Raval. C/. Montalegre, 6. Barcelona

Organitza: Grup de Treball Religió, ritual i poder de l’ICA, GREMHER i U.B. Amb el suport de l’ICA, IPEC, Departament de Cultura Generalitat de Catalunya

Seminari permanent 2016

seminari_gremherSeminari Permanent 2016. Organitzat pel Grup de Treball en Mística i Heterodòxies Religioses i el Grup d’Investigació Religió, Ritual i Poder de l’ICA

 

Dimecres, 13 d’abril a les 19 h.

 “Salsa brava en Barcelona. Una escena musical posesa de su contexto social”

 Alba Marina González Smeja

Dimecres, 11 de maig a les 19 h.

 “Les fogueres de Sant Joan a Barcelona i la fi de la cultura infantil de carrer”

 Marta Contijoch i Helena Fabré

Dimecres, 8 de juny a les 19 h.

 “Llindars de memòria. La Mussara, portal a altres dimensions del social”

 Victòria Badia Giménez

Lloc: Facultat de Geografia i Història. Aula 219. Campus Raval UB. Montalegre, 6-8.

 

Un dia per recordar…la nostra Comunió

Del 31 de gener al 5 d’abril de 2015. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Exposició que recupera més de 160 imatges i objectes personals relacionats amb les antigues comunions com a ritual de pas i fenomen social.

En aquesta mostra, organitzada pel grup de dones d’Esterri d’Àneu i per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu vol recuperar la memòria i el record de les antigues comunions com a fenomen social a partir d’una extensa recuperació de fotografies i objectes que provenen de les famílies d’Esterri. Entre el fons exposat cal destacar algunes imatges i objectes de principis del segle XX (1910,1920).

Aquesta exposició s’emmarca en la celebració de Santa Àgueda, de forta implantació local, i és el resultat d’una intensa recerca i recollida de material del Grup de Dones d’Esterri d’Àneu i de la participació d’una gran part de les famílies d’Esterri. A més d’imatges originals i reproduccions es poden veure vestits de comunió originals, elements litúrgics, obsequis de comunions i diverses ambientacions.

Globalment, l’exposició ens ajuda a resseguir les transformacions i canvis d’aquest ritual durant el segle XX. Des de l’estètica de principis del Segle XX fins la dels anys 60, un bon exemple per entendre els canvis socials i culturals al Pirineu.

Per a més informació podeu trucar al 973 626436

Organitza: Grup de dones d’Esterri d’Àneu, i Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Del 31 de gener al 5 d’abril de 2015. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Exposició que recupera més de 160 imatges i objectes personals relacionats amb les antigues comunions com a ritual de pas i fenomen social.

En aquesta mostra, organitzada pel grup de dones d’Esterri d’Àneu i per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu vol recuperar la memòria i el record de les antigues comunions com a fenomen social a partir d’una extensa recuperació de fotografies i objectes que provenen de les famílies d’Esterri. Entre el fons exposat cal destacar algunes imatges i objectes de principis del segle XX (1910,1920).

Aquesta exposició s’emmarca en la celebració de Santa Àgueda, de forta implantació local, i és el resultat d’una intensa recerca i recollida de material del Grup de Dones d’Esterri d’Àneu i de la participació d’una gran part de les famílies d’Esterri. A més d’imatges originals i reproduccions es poden veure vestits de comunió originals, elements litúrgics, obsequis de comunions i diverses ambientacions.

Globalment, l’exposició ens ajuda a resseguir les transformacions i canvis d’aquest ritual durant el segle XX. Des de l’estètica de principis del Segle XX fins la dels anys 60, un bon exemple per entendre els canvis socials i culturals al Pirineu.

Per a més informació podeu trucar al 973 626436

Organitza: Grup de dones d’Esterri d’Àneu, i Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Homo Necans

Walter Burkert. Homo Necans. Interpretaciones de ritos sacrificiales y mitos de la antigua Grecia. Barcelona: Acantilado, Quaderns Crema, 2013,  520 p.

Premi Weaver d’assaig de la Fundació Ingersoll

La caça com a mitjà d’obtenció d’aliment va ser un pas decisiu en la història de la humanitat i va marcar el progrés de la nostra civilització. Burkert, a partir d’aquest fet i de tot el que comporta l’agressió i la violència, centrals encara en el nostre present l’estudia en el seu pas al sagrat i en la conducta religiosa. Analitzar les seves arrels i el seu desenvolupament és el propòsit d’aquest llibre, centrat en el món grec, ja que, com ell mateix afirma, «la religió de l’antiga Grècia ocupa una posició única: entre les formes religioses més antigues és la més comprensible i la qual es pot conèixer des de més angles, ja que no ha arribat a desaparèixer del tot, sinó que perviu en fenòmens de diversa índole, des de la superstició i el patrimoni literari fins a la litúrgia i la teologia cristianes ».