Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

Joieria dins d’una barraca de pedra seca

Exposició temporal de fermalls inspirats en les barraques de pedra seca del Penedès. L’autora, Patrícia Aguiló Bestard, és antropòloga i artista plàstica, desenvolupa el seu treball a través de la joieria d’art com a mitjà per a reflexionar sobre la nostra relació amb la natura i la recerca de formes de vida sostenible, posant el focus en la creativitat com a motor de canvi. L’autora estarà present durant l’exposició. En acabar, hi haurà visita als cellers i degustació.

Data: dissabte 20 de novembre, d’11 a 13 hores.

Lloc: Caves Llopart (ctra. de Sadurní a l’Ordal, km. 4) dels Casots (Subirats).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de Caves Llopart i l’Institut Ramon Muntaner.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Més informació a: Institut d’Estudis Penedesencs

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Artesania terrissera i vida quotidiana a la Galera

La Galera forma part un any més dels actes inclosos a la Setmana d’Artesania de Catalunya, ara en la seva 9a edició,  a través del Museu Terracota, Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, oferint diverses activitats d’accés gratuït, entorn del seus patrimoni terrisser i vida quotidiana: visites en portes obertes al Museu Terracota on es pot veure el procés artesà de creació d’una peça de terrissa de la Galera, tipologies de peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, famílies, etc, l’exposició de fotografia “Atansa’t. Lo meu confinament a la Galera” de Ferran Hortigüela, que ja va exposar al Museu Terracota el 2014 amb Imma Boluña “Galerencs. Una mirada”, mostrant aspectes de la vida quotidiana a la població; i el passi de l’audiovisual “Finit”, un audiovisual creat per Elisenda Trilla Ferré i Guillem Voltas Calbet (Produccions Saurines) per al festival Ebre, Art & Patrimoni 2020.

Organitzen: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de la Galera.

Dates i horaris: Portes obertes a Terracota: dies 24 i 25 d’octubre, de 12 a 14h, i Passis de l’audiovisual “Finit”: del 21 al 25 d’octubre, d’11 a 12h.

Programa virtual: http://ccam.gencat.cat/ca/arees_actuacio/artesania/setmana_artesania/2020/

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

ndice

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir el documental “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El caganer i el col·leccionisme de figures de pessebre

Cartell 2019 ElcaganerEn el marc del cicle festiu de Nadal, es realitzarà aquesta conferència a càrrec de Miquel Alsina i Robert Rovira, membres de l’Associació Amics del Caganer. Explicaran la seva experiència com a col·leccionistes de figures de pessebre i del popular personatge del caganer. També mostraran algunes peces singulars de la seva col·lecció. A continuació hi haurà un col·loqui. Es convida a portar figures de caganer per exposar durant la conferència.

Com activitat complementària es fa una crida a enviar fotografies de figures de caganer, fins el 10 de gener, al correu electrònic: immaterial@iepenedesencs.org. Les fotografies es penjaran a la Galeria del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data: dimarts 17 de desembre, a les 19 h.

Lloc: Sala d’Actes de l’Escorxador (c/ Escorxador, núm. 19) de Vilafranca del Penedès.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Federació Catalana de Pessebristes.

Activitat del programa “Etnologia en Xarxa” de  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

La poesia i la terrissa popular comparteixen espai i cultura a la Galera

maxresdefault

La V Trobada de poesia i terrissa de la Galera farà confluir de nou diverses expressions culturals: terrissa tradicional, poesia, música i vi, al centre terrisser de la població; l’obrador on el Mestre artesà terrisser Joan Cortiella Garcia continua elaborant atuells de terrissa, fent perdurar aquest llegat cultural en un espai on s’hi està treballant, de forma ininterrompuda, des del segle XVIII.

A la vora de l’antic forn de l’obrador els poetes Ernesto Hernández Busto, Mohamad Bitari, Emilia Conejo, Rafael Haro, Jordi Mas, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino faran lectura i interpretació de diverses poesies, que tindran el fons sonor del torn del Mestre artesà que anirà elaborant diferents peces de terrissa. L’activitat tindrà també la col·laboració musical de Rainer Seiferth, i finalitzarà amb “micro obert”, és a dir, qui vulgui podrà recitar al públic assistent poesies pròpies o bé les d’un altre autor.

Per arrodonir l’acte, i perquè el vi és un component més de la nostra cultura mediterrània, es servirà una copa de vi DO Montsant del Celler Ficaria, de La Figuera (Priorat); un vi que ha madurat en recipients de terrissa elaborats pel Mestre Terrisser de la Galera Joan Cortiella Garcia.

Organitza: Editorial Godall edicions i el Mestre artesà terrisser Joan Cortiella Garcia

Col·laboren: Ajuntament de la Galera i Ficaria vins

Lloc: Obrador de la terrisseria del Mestre artesà Joan Cortiella Garcia. C/ La Creu n.70 de la Galera

Data: Dissabte 15 de juny de 2019

Horari: 20 h

Més informació: www.godalledicions.cat http://godalledicions.cat/blog/

www.terrissacortiella.com www.galera.cat

La Galera dinamitza el Patrimoni cultural de la terrissa

IN - copia

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, un programa de dinamització cultural de l’Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), que gira entorn de la terrissa i que inclou tallers participatius, demostracions de ceràmica, activitats culturals, concerts, portes obertes a museus i exposicions, rutes i visites guiades, etc.

La Galera ofereix aquest any dos activitats culturals, una visita guiada i una exposició temporal. La “Visita guiada al Museu Terracota” permetrà als inscrits conèixer els segles d’història de la terrissa de la Galera, a través de les famílies terrisseres, el procés artesà de creació d’una peça des que es va a la mina a recollir l’argila fins que aquesta es transforma en fang, i com el terrisser transforma aquest fang en atuells d’utilitat, tots recollits a l’exposició permanent de Terracota: cànters, cadups, cossiets, escudelles, setrills, vidrioles, etc. L’exposició temporal “Paisatges de l’Ebre” farà difusió d’una mostra de les aquarel·les realitzades per Mercè Algueró Grego.

A més a més de la Galera, a Catalunya també participen a Hola Ceràmica!: Argentona, Esplugues de Llobregat, La Bisbal d’Empordà i Quart.

Inscripcions: Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, i l’Ajuntament de la Galera.

Dates: 31 de maig, 1 i 2 de juny

Horari: 12h a 14h

Lloc: Museu Terracota. Baixos de l’Ajuntament de la Galera. C/ Sant Llorenç, 36. 43515 La Galera

Més informació: www.holaceramica.es i http://www.galera cat T. 977 71 83 39, 669 507 141 o a través de terracota@galera.cat

El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.