L’ofici dels margeners de l’Ebre.

Dins la XIV Mostra d’arts i oficis d’Ascó, que acull en aquesta edició una catorzena d’artesans, i una de les dinou fires genuïnament artesanes de Catalunya, es celebrarà la jornada tècnica titulada “Jornada de Patrimoni Cultural Immaterial i Artesania”. Hi participaran l’antropòleg Marc Ballester a la sessió titulada “L’artesania, el patrimoni immaterial que ens lliga al territori”, i a la sessió “L’ofici de margenador de pedra” Ramon Gironés, Marc Gatano i Jordi Colat; els dos darrers faran també una sessió de demostració pràctica de l’ofici. Té per objectiu promocionar l’artesania i els productors locals, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals, i de fomentar la cohesió social. També es celebraran dues taules rodones protagonitzades pel col∙lectiu artesà.  

Organitzen: Ajuntament d’Ascó, Prisma Cultural 

Lloc: Ascó

Dates: 20 i 21 de maig de 2023

Cultura Viva 2022: “Lo ritme del fang”

Data: 20 d’octubre de 2022 a les 15,30h.

Projecció del curt documental i xerrada a càrrec de: Roger Sansi i Laura Holguin, membres de l’equip de la recerca.

Aquest curt és resultat del projecte: Els canterers de Miravet. Entre l’argila i els diners, un treball de camp de tall etnogràfic al municipi de Miravet durant el 2020.

Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

V Jornada Parcs Naturals i Museus. Artesania i producte local

L’artesania i els productes locals són territori, cultura i identitat. La seva promoció reforça un model de proximitat, respectuós amb l’entorn, i que a més a més valora una manera de fer i viure.

Amb aquesta jornada es vol donar difusió i posar en comú totes aquelles bones pràctiques en les quals s’ha estat treballant els darrers anys tant els parcs naturals, com els museus, ja sigui de forma individual com de forma conjunta.

Unes accions de recerca, assessorament, producció, desenvolupament, impulsores,… i que han tingut com a últim objectiu donar a conèixer els oficis, els valors i les tradicions a partir de la recuperació de l’artesania local i el seu producte final.

Unes jornades que volen donar la oportunitat de posar en valor activitats artesanals i experiències d`èxit del nostre territori.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Divendres 4/11/2022

De 9:00h a 17:00h. Jornada tècnica

Inscripcions obertes: museuetnografic@ajripoll.cat 972703144

Organitza:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Diputació de Girona

Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Museu Etnogràfic de Ripoll

Ajuntament de Ripoll

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

Crida a la participació a la 3a trobada de gestors de patrimoni immaterial de l’estat espanyol

Talavera de la Reina (Toledo)
14 i 15 de desembre de 2022

El Ministeri de Cultura i Esport organitza, per mitjà de la seva Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, el III Encuentro de Gestores de Patrimonio Inmaterial, enguany amb el tema “El futuro y la salvaguarda de las técnicas tradicionales“. En la línia d’anteriors trobades com aquesta, els organitzadors proposen que les ponències s’abordin des del context de les pràctiques i manifestacions inscrites a les llistes de la Convenció de 2003, on les artesanies i els oficis constitueixen l’objecte en si d’algunes d’aquestes inscripcions, mentre que en altres casos es troben associades o íntimament lligades a elements festius també inscrits. Suggereixen, així mateix, diversos subtemes des dels quals abordar-les:

  • Formació i educació: les iniciatives locals de formació, el paper de les escoles d’arts i oficis, la necessitat d’un major suport institucional i des dels departaments d’educació, que garanteixin una formació reglada. Manca d'”aprenents viables”.
  • Protecció de la producció artesana per mitjà de regulacions diferents a les de la legislació de patrimoni cultural: propietat intel·lectual, propietat industrial i lleis d’artesania.
  • Desenvolupament de plans específics de salvaguarda.
  • Iniciatives de visibilitat i difusió de l’artesania.
  • Desenvolupament sostenible i turisme vinculat amb l’artesania.
  • Vessant comercial de les produccions artesanes: competència amb la producció en sèrie, segells de qualitat, falsificacions i producció. Les tendes de souvenirs.
  • Oficis tradicionals i artesania: oficis associats a coneixements, pràctiques i activitats econòmiques i socials tradicionals.
  • L’artesania i les pràctiques festives: produccions artesanes per a usos socials, rituals i actes festius.

Les persones interessades a participar a la trobada poden exposar el seu interès i un esquema de la ponència abans del 30 de setembre de 2022 a Paloma Sánchez Gómez paloma.sanchezg@cultura.gob.es

Els/les ponents disposaran entre 20 i 30 minuts per presentar les seves propostes.

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

Joieria dins d’una barraca de pedra seca

Exposició temporal de fermalls inspirats en les barraques de pedra seca del Penedès. L’autora, Patrícia Aguiló Bestard, és antropòloga i artista plàstica, desenvolupa el seu treball a través de la joieria d’art com a mitjà per a reflexionar sobre la nostra relació amb la natura i la recerca de formes de vida sostenible, posant el focus en la creativitat com a motor de canvi. L’autora estarà present durant l’exposició. En acabar, hi haurà visita als cellers i degustació.

Data: dissabte 20 de novembre, d’11 a 13 hores.

Lloc: Caves Llopart (ctra. de Sadurní a l’Ordal, km. 4) dels Casots (Subirats).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de Caves Llopart i l’Institut Ramon Muntaner.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Més informació a: Institut d’Estudis Penedesencs

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Artesania terrissera i vida quotidiana a la Galera

La Galera forma part un any més dels actes inclosos a la Setmana d’Artesania de Catalunya, ara en la seva 9a edició,  a través del Museu Terracota, Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, oferint diverses activitats d’accés gratuït, entorn del seus patrimoni terrisser i vida quotidiana: visites en portes obertes al Museu Terracota on es pot veure el procés artesà de creació d’una peça de terrissa de la Galera, tipologies de peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, famílies, etc, l’exposició de fotografia “Atansa’t. Lo meu confinament a la Galera” de Ferran Hortigüela, que ja va exposar al Museu Terracota el 2014 amb Imma Boluña “Galerencs. Una mirada”, mostrant aspectes de la vida quotidiana a la població; i el passi de l’audiovisual “Finit”, un audiovisual creat per Elisenda Trilla Ferré i Guillem Voltas Calbet (Produccions Saurines) per al festival Ebre, Art & Patrimoni 2020.

Organitzen: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de la Galera.

Dates i horaris: Portes obertes a Terracota: dies 24 i 25 d’octubre, de 12 a 14h, i Passis de l’audiovisual “Finit”: del 21 al 25 d’octubre, d’11 a 12h.

Programa virtual: http://ccam.gencat.cat/ca/arees_actuacio/artesania/setmana_artesania/2020/