El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Passió per la terrissa popular. La col·lecció de la família Segarra-Pedrola, canterers de Miravet.

_d__0062-editarL’exposició, titulada “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Aplega un centenar d’estris i atuells de terrissa i ceràmica, que formen part de la col·lecció familiar dels canterers de Miravet: Ferran Segarra Vives, Teresa Pedrola Avante i el seu fill Ferran; integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol, datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

El seu obrador, situat al Raval dels canterers, és un gran edifici que inclou diferents espais: l’obrador, la botiga, el forn, el magatzem de ceràmica i terrissa, l’espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris, i les tres grans sales on que acullen la seva important col·lecció d’atuells, exposats al públic que els visita, el general i l’especialitzat (antiquaris, col·leccionistes, estudiants, investigadors).

La col·lecció conté peces avui molt singulars, de les quals en queden pocs exemplars, perquè pertanyen a centres terrissers desapareguts fa moltes dècades o que han tingut poca producció, com per exemple el d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Ajuntament de Miravet.

Dates: del 18/1/2019 fins al 3/3/2019.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 18 de gener a les 19h30’.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 http://www.museuterresebre.cat

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954

La terrissa de la Galera participa en la iniciativa: Hola Ceràmica!

JG080503-2559-G-EOS-1Ds-768x512

La Galera participa de nou en la iniciativa Hola Ceràmica!, un programa de dinamització cultural del món de la terrissa que inclou tallers, portes obertes a museus i exposicions, demostracions de ceràmica, tallers participatius de tècniques ceràmiques, rutes i visites guiades, esdeveniments culturals, concerts, inauguracions, etc. des dels municipis que integren l’Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC). La població terrissera de la Galera es membre des del 2007, i en aquest segona edició del programa hi participa en l’activitat “Portes obertes al Museu Terracota amb visita guiada gratuïta”, que permetrà als visitants conèixer de prop la història de la terrissa i dels terrissers de la Galera: famílies, procés artesà de creació d’una peça de terrissa des que es va a la mina a recollir l’argila fins que aquesta es transforma en fang, com el terrisser transforma un tros de fang en alguna cosa útil: cànter, cadup, cossiet, setrill, etc. A més a més, a la sala d’exposicions temporals podran gaudir de la mostra d’escultura ceràmica i pintura “Quan el sentiment s’expressa (Lluita per la prevenció del suicidi)”, del pintor i escultor José Martí Pino.

Inscripcions: Terracota. Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Museu Terracota i l’Ajuntament de la Galera

Dates: 8, 9 i 10 de juny de 2018

Lloc: Museu Terracota. Baixos de l’Ajuntament de la Galera. Carrer Sant Llorenç, 36. 43515 La Galera

Més informació: www.holaceramica.es i http://www.galera cat T. 977 71 83 39, 669 507 141 o a través del correu electrònic: terracota@galera.cat

Canya a la pauma

pinell art

Dates: 9 i 10 de juny

Lloc: Pinell de Brai

Aquest cap de setmana vinent tindrà lloc la fira del Pinell de Brai, enguany amb el títol: Canya a la Pauma. Fira monogràfica, reconeguda per Artesania de Catalunya, on cada any es dedica a uns oficis diferents, enguany a  les fibres vegetals en especial: la canya i la pauma.
http://www.pinellart.cat/
Recordem que el Pinell de Brai és el poble de la Terra Alta on la tradició de treballar la pauma mai s’ha perdut. El Museu de la Pauma de Mas de Barberans hi participarà amb una mostra de la seva col·lecció integrada bàsicament per diferents peces de pauma, distribuïdes en diferents àmbits d’ús, i algunes de les peces guanyadores del Certamen Internacional de les Fibres Vegetals. La mostra es podrà veure a la #CatedraldelVi.

Els nusos dels mariners catalans

taller-nusos-2017

Aquesta exposició, ideada i produïda pel Museu de la Pesca de Palamós, fa un repàs al vint nusos que, de forma més habitual, utilitzen els mariners catalans, d’entre els molts possibles que empren a bord d’un vaixell. Ho fa a través de plafons explicatius, que ens permet conèixer-ne l’ús, la història i els passos per elaborar cadascun dels nusos, i també a través dels propis nusos, reproduïts a grans dimensions. A tall d’exemple: la gassa de mà al barrilet, la volta d’escota, l’entolladura o el nus de pardal. Se’n recullen també diferents  anècdotes. H ha nusos senzills i nusos difícils, però que tots acompleixen una funció específica per a la seguretat del vaixell  i la integritat dels ormeigs de pesca.

Organitza: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 28 de maig fins a l’1 de juliol de 2018

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Carrer Bisbe Aznar, 79, 43540 Sant Carles de la Ràpita

Horari: Horari de visita a l’exposició és de dimecres a diumenge de les 11 fins a les 13 hores i de les 16 fins a les 19 hores.

Més informació: Telèfons: 673522901 / 673522902 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Nova itinerància dels joguets dels iaios del Montsià

APU201844-F1

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” es programa ara per poder-se visitar en el marc de la Trobada de les escoles de la ZER Montsià i la Fira d’Artesania, Reciclatge i Gastronomia de Freginals, és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre una part important del patrimoni popular infantil de la comarca del Montsià, de caràcter lúdic.

L’exposició inclou una vuitantena de joguets tradicionals, de tota mena, amb els quals antigament s’entretenien i divertien els infants de la comarca del Montsià. Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

Organitza: Ajuntament de Fraginals, ZER Montsià, Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 18 al 27 de maig de 2018

Lloc: Centre d’Interpretació de la Serra del Montsià. Freginals

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, Amposta Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

La Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. 10 anys d’una festa identitària.

PLAFO-1

L’exposició “10 anys de la Festa del Mercat a la Plaça. Tradició i cultura ebrenques a principis del segle XX” s’emmarca en la celebració del desè aniversari d’aquesta Festa, que va arrencar el 2008, quan l’Ajuntament d’Amposta va organitzar diversos actes per celebrar el centenari de l’atorgament del títol de Ciutat pel rei Alfons XIII, entre els quals va destacar la reproducció fidedigna del mercat setmanal que tenia lloc a Amposta en aquella època, que es va convertir en l’activitat cultural, lúdica i festiva més singular i destacada de tot el programa del Centenari, i va iniciar un camí anual que, amb rigor històric, mostra des de fa 10 anys com era la vida quotidiana i com es celebraven les diades festives a Amposta durant les primeres dècades del segle XX; una etapa amb grans canvis socials, econòmics, tècnics i culturals, que van transformar la població.

L’exposició commemora l’Amposta de principis del segle XX i té dos objectius bàsics: l’un donar a conèixer quins són els elements i continguts històrics, socials, culturals, etnogràfics, lúdics… que més la caracteritzen, tant a nivell popular com a nivell institucional, i l’altre agrair la gran implicació, sempre entusiasta, dels ciutadans, les entitats i les institucions d’Amposta, sense els quals la Festa del Mercat a la Plaça no hagués pogut assolir el gran èxit que l’acompanya.

Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 16 de maig al 24 de juny del 2018

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954