Ball de Gitanes: ritual del Baix Montseny

Pagès, Mariano. (2023) Ball de Gitanes. Ritual del Baix Montseny. Impremta Pagès, 311p.

Enguany ha sortit publicada aquesta obra del fotògraf Mariano Pagès, una publicació que sorgeix a partir de l’observació, enregistrament i fotografies de l’autor durant un període de 10 anys, temps durant el qual estigué fent un treball d’immersió per diferents grups i colles de ball de gitanes del Baix Montseny. El lector podrà trobar que les imatges vívides dels elements festius han estat complementades amb les idees de l’autor, dels mateixos practicants, i de diverses persones entrevistades de l’àmbit del Patrimoni Etnològic i la Cultura Popular sobre en què consisteix el ball de gitanes. Tot plegat fa que el recopilatori constitueixi un testimoni important dels grups, vestuaris i danses que conformen aquest ball en els temps contemporanis.

El llibre ha estat una autopublicació finançada a través d’un programa de micromecenatge.

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Ball de cinquagesma a Prats de Lluçanès

Enguany tornarà a celebrar-se el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. L’antropòloga Roser Reixach Brià explica que segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical. Hi esteu tots convidats!    

Data: Dilluns 6 de juny a les 17h

Lloc: Pedra Dreta de Prats de Lluçanès

Per a més informació: 661545638

Col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya

L’Esbart Català de Dansaires demana la vostra col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya, projecte que l’entitat barcelonina va iniciar l’any 2016 amb l’objectiu de documentar les danses que es ballen periòdicament a Catalunya, en l’espai públic i amb un context festiu concret.

En aquest moment l’esbart té previst fer un esforç per afegir fotografies a les fitxes dels balls, fet que motiva aquesta crida: demanar-vos la col·laboració facilitant-los fotografies de danses que es ballin actualment i de les que doneu permís per publicar.

Si hi podeu col·laborar, demanen que juntament amb les fotografies els faciliteu el vostre nom per tal de conèixer-ne l’autoria. Podeu enviar les imatges a través de l’adreça de correu electrònic:  dansesvives@esbartcatala.org. També podeu fer-los arribar informació que no consti a l’Inventari a través de la pestanya de contacte que trobareu a http://www.dansesvives.cat/contacte o bé omplint les dades al formulari que trobareu a http://www.dansesvives.cat/noticies/1605

 

Danses tradicionals del Berguedà: recull històric, musical i coreogràfic

La Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 17 de febrer de 2022, a les 8 del vespre

Presentació de l’obra Danses tradicionals del Berguedà : recull històric, musical i coreogràfic, de María del Agua Cortés Elía i Eloi Escútia Fors, membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total. Acte en el marc de Presentacions 2022 de l’Esbart Català de Dansaires.

L’obra presenta el recull de més de cinquanta danses de la comarca del Berguedà amb la informació del resultat de la recerca feta pels autors des de l’any 2014, a partir de treballs de camp, entrevistes i buidat bibliogràfic. Cada dansa consta d’una introducció de context que documenta la població on es balla, la data, el motiu i el context festiu, i ve acompanyada de la melodia i la descripció coreogràfica. També aporta informació de danses de les que s’ha trobat poca informació per a que serveixi de punt de partida de futures investigacions.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 28 d’octubre de 2021, a les vuit del vespre

L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004. 

Sumari                                 

Presentació

Aportacions a la dansa catalana:

– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya

– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu 

– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí

– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia

– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020

– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà

– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València

– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars

– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista

– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins

– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars

– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca

– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa

– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels


Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)


Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

“El Ball del Ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”

Coincidint amb les Festes dels Tonis d’enguany presentem l’edició digital “El ball del ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”. Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri impulsat pels Tonis i Tònies de Manlleu i el Museu del Ter, coordinat per Joan Arimany.

L’edició alternativa en format digital és un aposta del Museu del Ter per a donar a conèixer el resultat de treballs de recerca impulsats des del museu o d’interès pel territori que d’altra manera restarien inèdits. Aquesta edició inaugura una nova línia amb aquesta finalitat que hem batejat amb el concepte e-MUSEUdelTER.

Un treball inicial d’en Joan Arimany de 2015, Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa, va iniciar una aproximació al coneixement del ball del ciri manlleuenc, estretament vinculat a la festa del Tonis. Però també ens va fer prendre consciència del desconeixement que encara existia sobre aquesta joia del patrimoni immaterial manlleuenc. Així, des del Museu i l’Associació dels Tonis de Manlleu es va constituir un grup de recerca amb la finalitat d’aprofundir en el ball del ciri. Aquest grup de recerca ha estat encapçalat novament per Joan Arimany i n’han format part Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. Vam comptar també amb la participació de Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta publicació és una nova col·laboració entre els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, una col·laboració que ha estat molt fecunda en projectes els darrers anys. La publicació ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i concretament de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial.

Data: Diumenge 21 de març de 2021 a les 12h

Lloc: Museu del Ter – Auditori Roca (cal inscripció prèvia) o al nostre canal de Youtube

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Coreografia archeologica. 1921: les Danses de Vilanova

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Inauguració dijous 8 d’octubre, a les 8 del vespre

Concepció Coll, la informant de les Danses de Vilanova, amb el mestre de dansa Felip Blasco i una balladora de l’Esbart Català de Dansaires.

L’Esbart Català de Dansaires, des de 1908, ha contribuït a la reconstrucció i restauració in situ de nombroses danses que avui es ballen als carrers i places de Catalunya. 

Coreografia archeologica mostra com es desenvolupa un projecte de reconstrucció i restauració d’una dansa en una població que l’ha perdut.  L’exposició ressegueix les tasques que es fan i les qüestions que cal tenir en compte, des de la proposta fins que el ball arrela i es torna a ballar amb normalitat i periodicitat.  Aquest procés s’exemplifica amb un projecte realitzat entre els anys 1920 i 1921: la documentació, reconstrucció i restauració de les Danses de Vilanova i la Geltrú, que es ballen cada any el diumenge de Carnaval.

Sant Ponç a Riudarenes

Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, “s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga”. La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.

La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.