Presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça

Móra la Nova acollirà la presentació d’un llibre dedicat al ball de la jota.

Aquest dijous 15 de gener, Móra la Nova es convertirà en punt de trobada per als amants de la cultura popular amb la presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça, editat per l’Associació Cultural La Clavellinera, que recull tres dècades de vida, música i cultura popular al voltant de la jota de Falset.

L’acte tindrà lloc a la biblioteca municipal de Móra la Nova a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors Albert Margalef Amorós, Carles Mas i García, Lídia de Mena Arch i Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, i la presentació de Mireia Grangé, presidenta de l’Associació Lo Fardell Patxetí.

L’activitat és oberta a tothom i s’adreça especialment a persones interessades en la música i la dansa tradicional, la memòria oral i el patrimoni immaterial.

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us anima a sumar-se a aquest acte que vol posar en relleu la força viva de la jota i el seu paper en la identitat cultural de Falset.

14a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a la 14a Festa de la Jota. Enguany se celebrarà a la vila de Ginestar, on podreu gaudir d’una tarda plena de música, dansa i tradició. En aquesta edició hi participaran els Xeremiers de Llucmajor, que portaran el ritme i l’alegria de la jota mallorquina. També podreu gaudir de la bona música de la banda La Ginesta, una entitat referent al territori i amb molta tradició.

Falset explora la tradició i renovació de les seves danses en un taller de memòria oral 

La Sala d’Actes de l’Ajuntament de Falset (Pl. de la Quartera, 40) acollirà el divendres 4 d’abrila les 18 hores, un taller de memòria oral dedicat a les danses tradicionals de la vila. L’acte, que s’emmarca en la 17a edició del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral (2024-2025), explorarà la història i l’evolució d’aquestes danses, amb la participació de dansaires i pubilles que van formar part de les celebracions entre els anys 1960 i 1995.

L’acte és obert a tot el públic i està organitzat per l’Associació La Clavellinera, l’Ajuntament de Falset, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El taller, dinamitzat per l’antropòleg Marc Ballester, oferirà un espai de diàleg i reflexió sobre la tradició i la renovació de les danses de Falset, així com sobre el seu significat cultural i social. Els participants compartiran les seves experiències i records, i es projectaran imatges i documents històrics.

La Ribera d’Ebre a punt per celebrar la 13a Festa de la Jota

Aquest any se celebra la 13a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre. L’objectiu de la trobada anual és recuperar i mantenir viva aquesta dansa tradicional de les Terres de l’Ebre.

Lo Fardell Patxetí, Associació del grup de jotes de la Ribera d’Ebre, ha estat l’entitat riberenca que ha contribuït a recuperar les coreografies tradicionals de la jota a la comarca a partir de la recerca feta al seu dia per Josep Bargalló, recopilada al llibre Balls i danses de les comarques de Tarragona. Ribera d’Ebre i Terra Alta, editat per la Diputació de Tarragona. L’arranjament de les melodies, també recuperades i publicades, és obra de la Banda Municipal de Música de Benissanet.

Totes les persones que vulguin participar podran practicar i aprendre els passos típicament patxetins i ballar amb el ritme de la Banda Municipal de Música de Benissanet. També hi haurà mostra de productes locals. La diversió està garantida per a tothom!

Ball de Gitanes: ritual del Baix Montseny

Pagès, Mariano. (2023) Ball de Gitanes. Ritual del Baix Montseny. Impremta Pagès, 311p.

Enguany ha sortit publicada aquesta obra del fotògraf Mariano Pagès, una publicació que sorgeix a partir de l’observació, enregistrament i fotografies de l’autor durant un període de 10 anys, temps durant el qual estigué fent un treball d’immersió per diferents grups i colles de ball de gitanes del Baix Montseny. El lector podrà trobar que les imatges vívides dels elements festius han estat complementades amb les idees de l’autor, dels mateixos practicants, i de diverses persones entrevistades de l’àmbit del Patrimoni Etnològic i la Cultura Popular sobre en què consisteix el ball de gitanes. Tot plegat fa que el recopilatori constitueixi un testimoni important dels grups, vestuaris i danses que conformen aquest ball en els temps contemporanis.

El llibre ha estat una autopublicació finançada a través d’un programa de micromecenatge.

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Ball de cinquagesma a Prats de Lluçanès

Enguany tornarà a celebrar-se el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. L’antropòloga Roser Reixach Brià explica que segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical. Hi esteu tots convidats!    

Data: Dilluns 6 de juny a les 17h

Lloc: Pedra Dreta de Prats de Lluçanès

Per a més informació: 661545638

Col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya

L’Esbart Català de Dansaires demana la vostra col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya, projecte que l’entitat barcelonina va iniciar l’any 2016 amb l’objectiu de documentar les danses que es ballen periòdicament a Catalunya, en l’espai públic i amb un context festiu concret.

En aquest moment l’esbart té previst fer un esforç per afegir fotografies a les fitxes dels balls, fet que motiva aquesta crida: demanar-vos la col·laboració facilitant-los fotografies de danses que es ballin actualment i de les que doneu permís per publicar.

Si hi podeu col·laborar, demanen que juntament amb les fotografies els faciliteu el vostre nom per tal de conèixer-ne l’autoria. Podeu enviar les imatges a través de l’adreça de correu electrònic:  dansesvives@esbartcatala.org. També podeu fer-los arribar informació que no consti a l’Inventari a través de la pestanya de contacte que trobareu a http://www.dansesvives.cat/contacte o bé omplint les dades al formulari que trobareu a http://www.dansesvives.cat/noticies/1605

 

Danses tradicionals del Berguedà: recull històric, musical i coreogràfic

La Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 17 de febrer de 2022, a les 8 del vespre

Presentació de l’obra Danses tradicionals del Berguedà : recull històric, musical i coreogràfic, de María del Agua Cortés Elía i Eloi Escútia Fors, membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total. Acte en el marc de Presentacions 2022 de l’Esbart Català de Dansaires.

L’obra presenta el recull de més de cinquanta danses de la comarca del Berguedà amb la informació del resultat de la recerca feta pels autors des de l’any 2014, a partir de treballs de camp, entrevistes i buidat bibliogràfic. Cada dansa consta d’una introducció de context que documenta la població on es balla, la data, el motiu i el context festiu, i ve acompanyada de la melodia i la descripció coreogràfica. També aporta informació de danses de les que s’ha trobat poca informació per a que serveixi de punt de partida de futures investigacions.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 28 d’octubre de 2021, a les vuit del vespre

L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004. 

Sumari                                 

Presentació

Aportacions a la dansa catalana:

– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya

– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu 

– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí

– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia

– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020

– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà

– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València

– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars

– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista

– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins

– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars

– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca

– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa

– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels


Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)


Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org