“El Ball del Ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”

Coincidint amb les Festes dels Tonis d’enguany presentem l’edició digital “El ball del ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”. Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri impulsat pels Tonis i Tònies de Manlleu i el Museu del Ter, coordinat per Joan Arimany.

L’edició alternativa en format digital és un aposta del Museu del Ter per a donar a conèixer el resultat de treballs de recerca impulsats des del museu o d’interès pel territori que d’altra manera restarien inèdits. Aquesta edició inaugura una nova línia amb aquesta finalitat que hem batejat amb el concepte e-MUSEUdelTER.

Un treball inicial d’en Joan Arimany de 2015, Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa, va iniciar una aproximació al coneixement del ball del ciri manlleuenc, estretament vinculat a la festa del Tonis. Però també ens va fer prendre consciència del desconeixement que encara existia sobre aquesta joia del patrimoni immaterial manlleuenc. Així, des del Museu i l’Associació dels Tonis de Manlleu es va constituir un grup de recerca amb la finalitat d’aprofundir en el ball del ciri. Aquest grup de recerca ha estat encapçalat novament per Joan Arimany i n’han format part Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. Vam comptar també amb la participació de Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta publicació és una nova col·laboració entre els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, una col·laboració que ha estat molt fecunda en projectes els darrers anys. La publicació ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i concretament de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial.

Data: Diumenge 21 de març de 2021 a les 12h

Lloc: Museu del Ter – Auditori Roca (cal inscripció prèvia) o al nostre canal de Youtube

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

II Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana

Falset
21, 22 i 23 de maig de 2021

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu. El congrés reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, i durant tres dies s’alternaran les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic amb activitats de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics:

La transmissió de la jota
En aquest àmbit es vol tenir notícia de com s’està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l’actualitat i com ho pot ser en un futur. 

La jota com a element de creació
Dins d’aquest àmbit no només s’hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d’aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.

Els contextos de la jota
En aquest àmbit s’analitzarà la vigència de la jota en diferents contextos històrics i se n’exploraran els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Hi podeu presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. S’ha d’enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i en quin dels tres eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat

+ infofonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org

Organitzen:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Institut Ramon Muntaner 
Ajuntament de Falset

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

La festa i la dansa a València als segles XIII-XVII

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2
Dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre

“Presentacions 2020 de l’Esbart Català de Dansaires” programa una nova sessió amb la presentació de la darrera publicació feta per l’entitat, l’obra de Raül Sanchis La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria : Corpus documental de la ciutat de València (segles XIII-XVII), obra que va guanyar l’accèssit al V Premi Rafael Tudó 2018 per a estudis sobre dansa.

Es tracta d’una obra important perquè treballa amb fonts historiogràfiques primàries, fet gens habitual en l’estudi de la dansa, en una etapa que ha estat molt poc estudiada fins a l’actualitat. La seva publicació permet posar a l’abast dels interessats en la matèria i a futurs investigadors el buidat i sistematització de la informació que aquestes fonts contenen.

És un estudi centrat en els autors, les obres i la informació sobre la dansa en el context festiu a València. Fa un recorregut per les entranyes de la història de les mentalitats amb la voluntat de plasmar la importància que la festa i la dansa pública i privada, sense deixar de banda aspectes consubstancials com són el teatre, la música, el joc o l’espectacle.

L’acte comptarà amb la intervenció de Josep Fornés, antropòleg, i de Raül Sanchis, autor de l’obra, i es podrà seguir a través de les xarxes socials de l’Esbart Català de Dansaires. Instagram: @esbartcatala

Disponible a partir del 23 d’octubre al canal de Youtube de l’entitat: https://www.youtube.com/channel/UCTPFPLEdODg0SeQwbfP98ZQ

Aportacions a la dansa catalana 2020

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Del rest a la sardana: història del contrapàs i la sardana

L’Espai. Av. de Pompeu Fabra, 8, Prats de Lluçanès
Divendres 14 de setembre, a les 9 del vespre

Conferència sobre els orígens del contrapàs i la sardana, a càrrec de Carles Mas, músic, mestre i historiador.

Activitat en el marc de la Contrapassada, trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa precursora de la sardana.

Tota la informació sobre la 3a Contrapassada

Congrés de la Jota: programa provisional i formulari d’inscripció

Novetats al 1r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, que ha de tenir lloc entre els dies 19 i 21 d’octubre de 2018. D’una banda, l’indret de celebració, que finalment serà el castell de Falset. Per l’altra, ja s’ha fet públic el programa provisional i el formulari d’inscripció. Podeu trobar tota la informació relativa al congrés en aquest lloc web del Departament de Cultura.

La Moixiganga de Tarragona, representant catalana als festivals de torres humanes de Pamplona i Eibar

Els certàmens en què actuarà el grup tarragoní arriben a la 13a i 53a edició

cartell torres humanes Pamplona i Eibar

La Moixiganga de Tarragona serà la representant de Catalunya al 13è Festival Internacional de Dansa Patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– i en la 53ª edició de l’Euskal Jaia d’Eibar –Guipúscoa, al País Basc– que se celebren aquest cap de setmana els dies 26 i 27 de maig. Ambdues cites tenen com a eix temàtic les torres humanes i hi participaran set grups que procedeixen de la localitat aragonesa de Tauste –Saragossa–, basques de Berantevilla –Àlaba– i Eibar, i les navarreses de Cabanillas i Pamplona.

Les localitats de Pamplona i Eibar han volgut dedicar els seus festivals de dansa d’arrel patrimonial, de llarga trajectòria, al món de les torres humanes. Aquestes construccions van arribar als territoris de Navarra i del País Basc a través dels balls de valencians que, procedents de les terres del País Valencià, pujaven per les riberes de l’Ebre per actuar en les festes del Corpus i patronals. En aquest sentit, la tria dels set grups participants en els festivals del proper cap de setmana inclou la fossilització d’un ball de valencians complet en estat primigeni com és el cas del de la vila aragonesa de Tauste amb construccions de quatre pisos; Llegeix més »