“El Museu del Ter amb ulls de dona” és una visita a l’exposició permanent del museu des d’una mirada crítica. Un exercici d’intentar pensar i enfocar l’exposició tenint en compte la conjuntura del gènere. Un intent de pensar en com seria aquesta exposició si qui hagués llegit la història de la industrialització haguessin estat (també) dones o si, en qualsevol cas, s’hagués tingut en compte aquesta perspectiva.
La visita parteix de la recerca iniciada l’any 2008 on les treballadores del textil han estat al centre d’interès principal. Cap a elles hem dirigit la mirada i en aquest sentit des de fa anys el Museu treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra. La recerca té un fort component etnològic i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Al llarg de l’any 2022 el Museu Etnològic del Montseny realitza el projecte “Dones del Montseny, tresors de la memòria”, que pretén recollir les experiències i aprenentatges viscuts de les dones del Montseny, incidint en aquells aspectes que aportin un aprenentatge vers la societat actual com poden ser per exemple les tasques de treball centrades en l’elaboració de productes. A partir de l’experiència de dones que han viscut el gran procés de transformació social i econòmic de la muntanya i amb un coneixement important en l’àmbit dels recursos naturals disponibles, els tallers volen permetre la transmissió d’aquests coneixements. El Taller de Memòria Oral d’enguany reuneix a les dones que han col·laborat en el projecte per parlar sobre el coneixement de remeis i sobre les tècniques de filar i teixir.
El taller es realitzarà el proper 18 de novembre al Clot de la Mora (Tagamanent), està organitzat per Ademc i el Museu Etnològic del Montseny amb la participació del col·lectiu de dones del Montseny “Arremangades”.
En el marc de la Festa del Porc i la Cervesa 2022 l’Ajuntament de Manlleu i el Museu del Ter proposen “inVISIBLES”. “inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es converteixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.
La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
“inVISIBLES” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.
Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.
Data: divendres 30 de setembre i dissabte 1 d’octubre a les 20h i a les 21.30h
Aforament limitat. Cal reserva prèvia trucant al Museu del Ter 938515176 (de dimarts a divendres de 9 a 17h)
Activitat gratuïta amb places limitades. Per a més informació: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat
El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.
El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel marinera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.
La propera activitat del calendari commemoratiu tindrà lloc el divendres 30 de setembre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imatges que fan parlar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equipament cultural.
Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca
L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.
Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la societat, amb la voluntat inequívoca de prendre posició i donar suport al sector pesquer davant dels reptes que ha d’afrontar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.
Iniciatives com el programa educatiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el festival mariner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pescaturisme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són activitats que identifiquen el Museu de la Pesca i el posicionen en la salvaguarda i difusió del patrimoni marítim, alhora que permeten reforçar la identitat del col·lectiu pesquer i del territori litoral.
Un museu amb un horitzó estratègic
L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.
Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.
Dins el cicle de conferències “Biografies Ampostines”, la jove Ariadna Tomàs farà la conferència “Teresa Caballé Verge. Repressió, oblit i silenci a les presons franquistes”, que farà difusió d’una part del seu Treball de Recerca de Batxillerat titulat “La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes”, que va obtenir el XIII Premi de Recerca de Batxillerat “Ciutat d’Amposta”.
La investigació històrica d’arxiu de l’autora i la memòria oral dels familiars de Teresa Caballé han permès reconstruir, a tall d’exemple de molts altres casos, allò que va suposar-li passar per la presó. La conferèncioa farà un repàs de la seva detenció el 5 de setembre de 1938, als 23 anys, per formar part de l’agrupació Juventudes Libertarias, el consell de guerra que se li va realitzar a Benicarló, la pena que el franquisme li va imposar, el procés penitenciari que va patir a la presó de les Oblates de la ciutat de Tarragona amb les duríssimes condicions de treball de les presons franquistes femenines, i la seva final lliberació el 12 de setembre de 1950.
Activitat gratuïta, amb aforament limitat a 50 persones, per ordre d’arribada.
Organitza: Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.
Col·labora: Diputació de Tarragona
Data: 24 de febrer de 2022
Horari: 19 h.
Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.
La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.
Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 20 i 21 de novembre i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.
Data: 20 i 21 de novembre de 2021 a les 20 i 21.30h
Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.
Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 14h (93 851 51 76)
El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA) ha produït l’exposició “Dones del Montseny. Espais viscuts” que pretén generar coneixement des d’una perspectiva de gènere i donar visibilitat al paper que havien tingut les dones en el context de la societat rural tradicional del Montseny. L’exposició s’emmarca dins del Pla d’igualtat de gènere de la Reserva de la Biosfera del Montseny i de les ODS 2030, que pretén afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits de la societat.
La recerca d’imatges en diferents arxius permet fer una aproximació al paper de la dona en el món rural, en l’anomenada societat tradicional, i mostrar alguns aspectes de les feines i de les seves vides als masos, que per pertànyer a l’esfera privada o ser considerades de poc valor han estat moltes vegades invisibilitzats: els espais de relació, les feines productives, domèstiques i de cura, la religiositat, la maternitat … .
L’exposició es podrà veure al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) fins el 13 de novembre de 2021
29 de juliol a les 22h a la terrassa de la Casa Museu Duran i Sanpere
Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat. Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.
