Ángeles Ramírez. La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán. Madrid: Los libros de la Catarata, 2011, 160 p.

Les regulacions del mocador musulmà es poden dirigir en dos sentits: obligant a les dones a portar-lo o bé el de restringir-ne l’ús. Les primeres s’apliquen en certs països de majoria musulmana, en tant que les segones es donen -amb excepcions- en contextos en els què l’ islam es minoritari, i ambdues tenen, segons l’autora, un objectiu comú: la dominació de les dones per mitjà de la normativització dels seus cossos. Existeix un doble eix de dominació de les dones musulmanes: el patriarcal i el de la islamofòbia. En el primer, el mocador pot convertir-se en una eina de control de la sexualitat de les dones, en tant que la islamofòbia utilitza el hiyab com a icona de la diferència cultural i com a excusa per restringir els drets de les minories musulmanes en el seu conjunt. Aquesta obra, en la què es pren posició tant front als enfocaments que invariablement consideren el mocador com una forma de resistència cultural com front a les perspectives “salvadores” que pretenen arrancar aquesta peça a les dones musulmanes per “alliberar-les” de la seva pròpia cultura, ofereix al lector arguments per un debat no exempt de polèmica.