La perspectiva de gènere en la cultura marítima i la veleria a Catalunya

Museu Marítim de Barcelona. Avda. de les Drassanes, s/n
Dissabte 1 de desembre de 2012, 11.30 h


Presentació de la recerca guanyadora del XII Premi de Recerca Ricart i Giralt «Les filles del mar: les dones i el mar en la societat catalana», dels antropòlegs Eulàlia Torras i Eliseu Carbonell. Es durà a terme en el marc de la III Jornada de recerca local, patrimoni i història marítima que organitza el Museu Marítim de Barcelona. En el transcurs d’aquesta jornada es presentarà una altra recerca de caràcter etnològic encara en curs de realització, «Sastres del vent: la veleria a Catalunya segle XX«, de l’antropòloga Elena Domingo Basora.

Per assistir a la jornada cal inscriure-s’hi  abans del 29 de novembre mitjançant aquest formulari. La inscripció és gratuïta.

Informació: gonzalezsin@diba.cat, tel. 93 342 99 20.

XI Trobada d'Etnologia Marítima

Museu Marítim de Barcelona. Avda. de les Drassanes, s/n
Dijous 15 de novembre de 2012, 16.30


Com en les anteriors ocasions, el Museu Marítim de Barcelona proposa una reunió d’intercanvi d’experiències i iniciatives a l’entorn de la recerca en aquest camp. En aquesta ocasió els antropòlegs Eulàlia Torra i Eliseu Carbonell parlaran de la seva recerca «Les filles del mar. Les dones i el mar en la societat catalana».

Cal confirmació a eliseucarbonell@gmail.com o bé a gonzalezsin@diba.cat

Idees que maten

Mercedes Fernández-Martorell. Ideas que matan. Barcelona: Ediciones Alfabia, 2012, 344 p.

Perquè tants homes s’obstinen en destrossar psicològica, física i socialment a la seva parella? Quina organització social és la que encara avui segueix propiciant que s’exerceixin  aquestes pràctiques? A Ideas que matan, l’antropòloga i especialista en temes de violéncia masclista, Mercedes Fernández-Martorell, narra les seves investigacions sobre perquè alguns homes maltracten i maten la seva parella. Les relacions que s’elaboren entre poder i construcció de la diferència de sexe permeten observar els motius d’aquesta destrossa entre humans.

Crítica del pensament amorós

Mari Luz Esteban.  Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona:  Edicions Bellaterra,  2011,  495 p.

Aquest llibre està inspirat en alguns interrogants: ¿Com fer una teoria de l’amor que no contribueixi a consolidar el Pensament Amorós característic de la nostra cultura, que implica una forma d’entendre l’amor que influeix directament en les practiques de la gent i estructura unes relacions desiguals de gènere, classe i ètnia, i una manera concreta i heterosexual d’entendre el desig, la identitat i, en definitiva, el subjecte? Com fer una antropologia de l’amor que no reforci la heterosexualitat com norma i instrument de desigualtat entre dones i homes? Com escriure una etnografia que no produeixi Dones (i Homes), sense voler-ho?

Estada de l’antropòleg xilè Claudio Aguirre Munizaga a Palamós

Des de finals de gener i fins a finals de març  l’antropòleg de la Universidad Católica del Norte (Iquique, Xile), Claudio Roberto Aguirre Munizaga, fa un estada a Palamós, concretament al Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Palamós). El seu  objectiu es realitzar una estada de recerca en un centre d’investigació de referència relacionat amb el tema de la seva tesi doctoral per poder revisar bibliografia sobre antropologia marítima i antropologia de la pesca, àrees de coneixement poc desenvolupades a Xile al formar part d’àmbits de l’antropologia que no han generat programes d’investigació.


Port d'Iquique

Al mateix temps, amb l’assessorament de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i amb la col·laboració del Museu de la Pesca, està estudiant el cas concret de la comunitat pesquera de Palamós i els treballs que sobre ella s’han realitzat, axí com les diferents actuacions desenvolupades en el marc de la patrimonialització del món pesquer.

El títol de la seva tesi doctoral és Hombres y mujeres del mar en el norte de Chile. Memoria e imaginarios sociales en el Puerto de Iquique durante el ciclo pesquero industrial, 1950- 2000., un estudi que ha d’omplir el buit dels estudis de nivell regional sobre societats portuàries xilenes i especialment del cicle pesquer industrial en el port d’Iquique que no han estat investigades des del camp de  l’antropologia.

En aquest sentit cal destacar que aquest investigador ha escollit la tasca realitzada a Palamós per part de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona com a referent en la investigació de les societats pesqueres i que ha trascendit l’àmbit estrictament nacional.

Presumpció d'innocència

Dolores Juliano. Presunción de inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino. Donostia: Gakoa, 2011, 222 pp.

Encara que les dones són les més pobres de cada societat i les que assumeixen major quantitat de responsabilitats, cometen molt pocs dels delictes associats a necessitats econòmiques. Eviten delinquir desenvolupant estratègies alternatives que van des de la capacitació mitjançant l’estudi a la construcció de xarxes de suport, al treball submergit i al treball sexual, entre altres. La presó representa per elles un problema major que per als homes, en la mesura que trenca els seus vincles familiars i les allunya del que viuen com els seus deures de cura. Així, les dones trien, dins les opcions de les quals disposen, les solucions que els semblen millors, o menys dolentes. Aquesta estratègia del mal menor no sempre porta a bon port. Amb freqüència se surt del foc per caure a les brases. Conèixer aquestes opcions els facilita la tasca de donar suport i brinda eines per tractar d’evitar que marcs legals no pensats per les dones els facin més durs els problemes. Aquest treball no és (no pot ser-ho) un recompte d’èxits, però pretén ser un reconeixement d’esforços. Sabem que els libres no canvien el món, però poden ajudar a que ens qüestionem els models establerts, i això és alguna cosa, tot i que sigui poc.

Entre la casa i el camp: records de les dones del Gavà pagès

Lloc: Museu de Gavà. Pl. de Dolors Clua, 13-14, Gavà

Data: dijous 3 de novembre, a les 19. 30 h

Informació:  Ajuntament de Gavà / Museu de Gavà. Tel. 932 639 610, museu@gava.cat

Lluny dels estereotips que les situen recloses en la llar familiar i dedicades exclusivament al manteniment domèstic, la situació laboral de les pageses s’ha desenvolupat en paral·lel a la dels homes i han format part activa de l’economia familiar. No obstant això, malgrat la seva ingent capacitat de produir i organitzar l’economia pagesa, han romàs allunyades dels centres de decisió. A la tertúlia es podrà escoltar sis dones gavanenques que parlaran del que ha estat la seva vida a pagès.

El Raval: tal com som, tal com érem

VII Cicle de Converses al Raval Tal com som, tal com érem. Destaquem:

Cadenes migratòries i xarxes socials de búlgars a Catalunya, a càrrec de Sílvia Gómez (UB). 27/10/2011

De colonitzats a veïns. El «negre» en l’imaginari espanyol, 1778-2011, a càrrec d’Eloy Martín (UPF). 23/02/2012

Morir lluny de casa: tombes reivindicades o duels diferits?, a càrrec de Jordi Moreras (URV). 29/03/2012

Què té a veure el gènere amb l’Antropologia?, a càrrec de Verena Stolcke (UAB). 31/05/2012

Lloc: Residència d’Investigadors del CSIC. C. de l’Hospital, 64, Barcelona

Dates: del 27 d’octubre de 2011 al 27 de juny de 2012

Informació: Residència d’Investigadors del CSIC.  Tel. 934 438 610, info@residencia-investigadors.es

Jornades Crítica a la raó sexològica. Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats

Crítica a la raó sexològica. Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats

Data: 02/11/2011 al 04/11/2011

Lloc: Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història, 4 planta.
Organitza: Grup de Recerca en Exclusió i Control Social –GRECS- Col·labora: Universitat de Barcelona

Es proposa una reflexió crítica de l’actual episteme sexològica. La naturalització de la sexualitat, l’essencialització de les identitats, l’heteronormativitat o la patologització dels cossos i pràctiques dissidents són els principals postulats que sostenen una raó sexològica presentada com a quelcom universal. Des de la problematització d’aquest model hegemònic, es tracta d’explorar noves pràctiques i representacions corporals i sexuals, nous espais de relació, noves lògiques identitàries…Llegeix més »

Les dones a través del temps: de l'antic Egipte al Renaixement

Curs de clara vocació transversal que vol oferir una panoràmica general i crítica de la història de les dones, tot insistint en els coneixements horitzontals i el desenvolupament d’un esperit crític.

LLoc: Ajuntament de Tornabous (l’Urgell)
Dates: del 21 d’octubre al 20 gener 2012
Informació: www.tornabous.cat

Organitza: Ajuntament de Tornabous i Universitat de Lleida

Professors: Francesc Rodríguez Bernal i Imma Sánchez Boira

Temari del curs Història 2011 Tornabous