La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.
En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.
Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)
Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua
Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081
SUMARI
Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural: cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea
L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe
Patrimonio y sostenibilidad: depósitos de colecciones compartidos, Maite Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi
Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette
Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn
Definir perfiles profesionales en tiempos de crisis. Un proyecto desde la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel
