21a edició RECERCAT. Jornada de recerca i cultura local dels territoris de parla catalana

Com cada any, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) organitza el Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, que vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. 

La vint-i-unena edició se celebrarà a Montblanc els dies 8, 9, 10 i 11 de maig de 2025.

Aquesta edició comptarà amb la coorganització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació d’Ateneus de Catalunya i, com a amfitrions d’aquesta edició, el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc. A més, també es comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Associació medieval llegenda de Sant Jordi, l’Associació Cultural Baixa Segarra, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Òmnium Cultural de la Conca de Barberà, l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Terra. I amb el suport de la Fundació Irla, la Fundació Privada Mútua Catalana, la Diputació de Tarragona i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Enguany, les activitats programades tindran lloc en els tres escenaris següents: 

PLAÇA DE SANT FRANCESC: A la plaça hi trobarem l’habitual fira de centres d’estudis i ateneus federats, oberta al públic, on es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Troba les novetats editorials de la recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana a la Fira Recercat.
Una carpa de 300 m² amb diferents estands, una secció de pòsters, la llibreria de la fira i l’Espai Connexions.Horaris de la Fira:
Divendres 9, de 17.30 a 21 h
Dissabte 10, de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h
Inauguració de la carpa: dissabte 10 de maig a les 10 h.
Diumenge 11, de 10 a 14 h

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Enguany, com a novetats de la carpa comptarem amb un espai jove amb pòsters vinculats recerques que s’hagin realitzat en el marc de premis, beques o ajuts a la recerca convocats des de les entitats, la possibilitat de deixar comentaris o el contacte en cas que us interessi contactar amb el centre o l’investigador responsable de la recerca.

Una altra de les novetats seran els espais per connectar idees i amb el nou «Espai Connexions» que comptarà amb punts de relació amb projectes que puguin ser d’interès per als participants, com Amical Wikimedia, la Fundació .CAT o un punt dedicat a les entitats col·laboradores amb el Carnet RCAT com el Museu Marítim de Barcelona o la Revista Caramella.

Just al costat de la fira tindrà lloc l’espai per als més petits del RECERXIC – Espai Fundació la Roda amb el «Sarau» que es portarà a terme el dissabte 10, a les 18 hores, de la mà de la Companyia Rah-mon Roma.

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

A l’espai del Museu serà on es portaran a terme les taules de presentacions següents: 

  • Mostra d’audiovisuals: la tradició des de la contemporaneïtat. Divendres de 18.30 a 20.30 h
     Moderadora: Sara Ubach (investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals).
    Comerços i oficis, què hi havia? Sigues testimoni de la memòria oral de la gent gran de Pira, a. Hi intervindran: Gemma Rosselló (Oficina Jove), Josep Pijoan Farré i Mar José Guerrero (participants del documental).
    Un llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de les campanes de Catalunya. Hi intervindrà: Àlex Mas (director del documental).
    Roques Descobreix la dura vida de les matonaires. Hi intervindran: Anna Oliveras (coguionista, El Brogit) i Carles Cornadó (El Brogit – Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar).
    Dissabte 10 de maig de 10.30 a 12 h
  • Taula Patrimoni a debat: Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats en relació amb el patrimonidissabte, a les 10.30 hores
    Moderadora: Pepa Subirats (gestora cultural). Reflexionarem sobre la mirada diferencial de les entitats i el seu paper per conèixer i reconèixer el patrimoni, protegir-lo i defensar-lo. Hi intervindran: Eduard Trepat (coordinador tècnic d’ARCA i membre del Centre d’Estudis del Segrià), Kika Coll (especialista en patrimoni de Mallorca), Miquel Àngel Fumanal (especialista en art i patrimoni cultural i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca) i Albert Carreras (responsable d’acció cultural i educativa, exposicions temporals i activitats culturals del Museu Terra).
  • Dissabte de 12.00 a 12.30 h
    Presentació d’iniciatives Conductor: Carlos Moruno (Institut Ramon Muntaner):
    Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital Joan Abellà (Fundació .cat)
    12.15 h Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals Sara Ubach, Sergi Reixach i Núria Gallart (Universitat de Lleida i coordinadors del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals)
    Dissabrte a les 18.15 h Presentació de:
  • La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord Geoffroy Lourdou (Associació d’Amics de La Bressola)
  • Escola Valenciana, Andreu Carapuig (Escola Valenciana).
  • Dissabte de 18.30 a 20.30 Mostra de projectes Conductora: Nuria Sauch (Institut Ramon Muntaner).
  • Tradició i modernitat:
    Confraries i festivitats populars a Puigcerdà, Josep Maria Prat (Institut d’Estudis Ceretans).
  • – El breakdance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona, Livia Motterle (Institut Català d’Antropologia).
    La gestió de l’aigua:
  • Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall dEls sistemes hidràulics tradicionals de la vall
    d’Àger, Jesús Brufal (Fundació Arnau MirdeTost).
  • Projecte d’estudi de les aigües emergents a Santes Creus i a la seva planta d’aigües minerals, Narcís Carulla (Centre d’Estudis del Gaià).
  • Recuperació de trajectòries de dones
  • La pintora Paquita Bonifàs Aubareda. Patrimoni Humà, Aïda Sànchez (Institut d’Estudis Vallencs)
  • Maria Mercè Marçal: del poema a la cançó, Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural)
    El joc basat en estudis locals com a recurs educatiu
  • La clau ets tu. Jocs dels pobles imaginats, Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner)
  • Joc de memòria: biodiversitat al bosc de Poblet, Núria Foguet (Centre d’Història Natural de la
    Conca de Barberà).
  • Presentació del web Somentitats, Pep Morella i Carlos Moruno. Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i el grup ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.

A més, tothom que assisteixi a les taules del dissabte podrà participar en els murals de cocreació a la sortida de les presentacions on reflexionarem conjuntament sobre tot allò que hem après.

Enguany també hi haurà presentacions destacades de les iniciatives i entitats següents: 

  • Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digitaldissabte, a les 12 hores
  • Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Localsdissabte, a les 12.15 hores.
  • Presentació de La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord i Escola Valencianadissabte, a les 18.15 hores.

CONVENT DE SANT FRANCESC

Al convent podrem visitar les exposicions següents per descobrir els projectes que s’estan fent actualment al territori i que estaran obertes al públic del 8 a l’11 de maig: 

  • Ateneus: arquitectures (Federació d’Ateneus de Catalunya): inauguració el dissabte 10, a les 12.45 hores.
  • Pedra sobre pedra. Construccions de pedra seca a la Baixa Segarra (Associació Cultural Baixa Segarra): inauguració el dijous 8, a les 18.30 hores.
  • El País d’Estellés, l’Estellés del País (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià): inauguració el divendres 9, a les 18 hores.

L’única excepció és l’exposició Joan Amades: la memòria del poble (Associació Cultural Joan Amades) que serà visitable al Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Al convent i més concretament a la Sala de les Corts Catalanes tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat 2025, que es portarà a terme el dissabte 10 de maig, a les 13.30 hores, què en aquesta edició estarà presentat per la periodista, Candela Figueras, i comptarà amb l’actuació del cantautor Pau Alabajos i Ferrer.

Premis Recercat 2025 a Manel Pastor, secretari de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i a l’ Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest escenari també es faran els espectacles nocturns oberts a tothom: 

  • Lectura-debat: «Jo soc aquell que va matar Franco», el divendres a les 22 hores, a càrrec de l’autor Joan-Lluís Lluís i l’historiador Enric Pujol.
  • Anys 1300… Teatralització de documents notarials, el dissabte a les 22 hores, a càrrec de la Companyia Teatristòric.
  • A més, també podeu consultar tota la informació actualitzada a la secció sobre el Recercat que tenim disponible al següent enllaç: https://www.irmu.org/projects/recercat/ 

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner

Inauguració de l’exposició Corpus de paper a Cervera

Inauguració: Divendres 28 de març a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

L’acte comptarà amb la participació de Toni Serés, comissari de l’exposició i membre del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Del pròxim 28 de març i fins al 24 de juny d’enguany, el Museu de Cervera acollirà l’exposició Corpus de paper.

En la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen una festivitat amb 700 anys de tradició civicoreligiosa a la ciutat de Barcelona.

Documentada de forma administrativa i protocol·lària en reculls, com: El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), existeixen, en paral·lel a aquests papers oficials, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, reben el nom genèric de literatura de canya i cordill que també parlen de la celebració.

Són reproduccions efímeres en suport paper que, en funció de les estructures de composició, s’agrupen en auques, fulls de rengle, romanços, ventals, goigs, estampes… que, amb un llenguatge planer i visual, anaven adreçades a un públic de masses que els adquirien a uns preus assequibles, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer.

Gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla.

L’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

El món lúdic de Joan Amades

Joan Amades: auques, goigs, naips, processons, jocs de l’olla, llenguatge gestual, estampes, soldats, jocs infantils

Museu del Joguet de Catalunya
C. de Sant Pere, 1, Figueres

Del 9 d’octubre de 2015 al 10 de gener de 2016



Enguany se celebra el 125è aniversari del naixement del folklorista Joan Amades Gelats, alhora que es compleixen 100 anys de l’inici de la seva tasca compiladora de materials etnogràfics. En aquesta exposició es mostra part del material idèntic al què va recopilar Joan Amades, però provinent del fons del Centre de Documentació d’aquest museu. A banda de la imatgeria popular, de la qual Amades en va fer un recull extraordinari, aquesta exposició posa de relleu la recerca pionera d’Amades en el camp del llenguatge no verbal.

El 1957, Amades va publicar l’article “El gest a Catalunya” als Anales del Instituto de Lingüística de Mendoza (Universidad Nacional de Cuyo – Argentina) on hi presentava 298 gestos tradicionals catalans que havia recollit i registrat al llarg de 40 anys. Alguns d’aquests gestos (com posar banyes, fer el fatxenda, fer pam i pipa, fer silenci, …) els va il·lustrar amb fotografies on hi apareixen el propi Amades i el seu cercle familiar més proper. Segons l’etnòleg, els gestos, utilitzats de manera informal, espontàniament i quotidiana pels catalans, tindrien un significat codificat alhora que compartit, i denotarien un sentit en un context determinat. Amades establia així el caràcter cultural de la gestualitat; una idea que anys més tard seria estudiada i desenvolupada a casa nostra per diversos antropòlegs interessats en el camp de la comunicació no verbal.

125 anys de Joan Amades

Aquest proper mes de juliol s’escauen els 125 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L’Associació Cultural Joan Amades vol impulsar, al llarg de tot aquest 2015, la celebració de l’efemèride amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra de l’estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial Llegeix més »

125è aniversari Amades: "Petita història de Joan Amades"

Casa de l’Ardiaca. C. de Santa Llúcia, 1, Barcelona
Dijous 19 de març de 2015, 16.00 h

L’Associació Cultural Joan Amades farà una roda de premsa de presentació del 125è aniversari del naixement de Joan Amades, amb motiu del qual es realitzaran una sèrie d’activitats des de diferents àmbits de la cultura. La commemoració d’aquesta efemèride té per objectiu reivindicar l’obra del folklorista Joan Amades i divulgar-la a través d’accions pensades per a l’espai públic, així com a través de mitjans de comunicació, conferències, xerrades, exposicions i del teixit associatiu. Durant l’acte es presentarà el llibre infantil Petita Història de Joan Amades, il·lustrat per Pilarín Bayés. La roda de premsa comptarà amb la presència d’Amadeu Carbó, president de l’associació, Antoni Serés, escriptor Petita història de Joan Amades, i Pilarín Bayés, il·lustradora Petita història de Joan Amades (pendent de confirmar).

+ info: Associació Cultural Joan Amades. Tel. 630 57 18 90 (Jana Pérez ), jana.comunica@gmail.com

Joan Amades, Aureli Capmany i l'Esbart Català de Dansaires

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore
C. d’Avinyó, 19, pral., Barcelona

Dijous 19 de març de 2015, 19.30 h


Conferència dins del cicle Estació Xerrada Amades 2015, a càrrec de Montserrat Garrich, llicenciada en Filologia Catalana i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Component, entre altres iniciatives, de l’Equip Atles de Dansa Tradicional Catalana, i autora de nombroses articles i monografies sobre balls i danses de Catalunya. Darrerament ha comissariat les exposicions  Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric (2012) i Cavallets … endavant! Els cavallets cotoners de Barcelona (2013), organitzades per l’Esbart Català de Dansaires.

OrganitzaAssociació Cultural Joan Amades, Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

+ infoAssociació Cultural Joan Amades, mitjans@joanamades.cat

Les cartes de Walter Anderson a Joan Amades

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore. C. d’Avinyó, 19, pral., Barcelona
Dijous 19 de juny de 2014, 19.30 h

Les cartes de Walter Anderson a Joan Amades, el reflex d’una col·laboració entre dos folkloristes excepcionals

Conferència a càrrec de Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV i catedràtica d’Universitat de l’àrea de Filologia Catalana, dins el cicle de conferències Estació Xerrada Amades 2014.

Targetó d’invitació

El gest nostre de cada dia

PAYRATÓ, Lluís (2013) El gest nostre de cada dia. Bellpuig: l’Ajuntament; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú; 24), 142 p.

Reflexió a mig camí entre l’assaig i la recerca sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades El gest a Catalunya (1957).  En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal. Al llarg de diversos capítols es tracten els gestos relacionats amb les salutacions, l’espai personal, i l’expressió dels sentiments i els estats d’ànim; també els propis dels jocs, de l’esport, de les activitats professionals o dels rituals religiosos. El llibre ressegueix la història d’aquests gestos -alguns de tradició mil·lenària- i tant els seus trets més exclusius com, alhora, els compartits amb altres cultures. Així mateix, repassa la relació que uneix aquests gestos amb el llenguatge col·loquial i la fraseologia, i molts dels processos metafòrics i metonímics en què es fonamenten.