Móra la Nova acollirà la presentació d’un llibre dedicat al ball de la jota.
Aquest dijous 15 de gener, Móra la Nova es convertirà en punt de trobada per als amants de la cultura popular amb la presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça, editat per l’Associació Cultural La Clavellinera, que recull tres dècades de vida, música i cultura popular al voltant de la jota de Falset.
L’acte tindrà lloc a la biblioteca municipal de Móra la Nova a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors Albert Margalef Amorós, Carles Mas i García, Lídia de Mena Arch i Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, i la presentació de Mireia Grangé, presidenta de l’Associació Lo Fardell Patxetí.
L’activitat és oberta a tothom i s’adreça especialment a persones interessades en la música i la dansa tradicional, la memòria oral i el patrimoni immaterial.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us anima a sumar-se a aquest acte que vol posar en relleu la força viva de la jota i el seu paper en la identitat cultural de Falset.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a la 14a Festa de la Jota. Enguany se celebrarà a la vila de Ginestar, on podreu gaudir d’una tarda plena de música, dansa i tradició. En aquesta edició hi participaran els Xeremiers de Llucmajor, que portaran el ritme i l’alegria de la jota mallorquina. També podreu gaudir de la bona música de la banda La Ginesta, una entitat referent al territori i amb molta tradició.
El Grup de dansa Paracota celebra aquest any els 18 anys de la seva constitució oficial com a entitat, però també els20 anys que porten recuperant i ballant jotes de les Terres de l’Ebre, donant-les a conèixer en diferents contextos: festes populars, trobades de danses vives, formació, etc. Per aquest motiu, el Grup ha organitzat, juntament amb el Museu de les Terres de l’Ebre dins el seu programa amb l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), una sèrie d’activitats, que tenen per objectiu visibilitzar la seva tasca. Les dos primeres activitats són l’exposició “Grup de Dansa Paracota. 20 anys recuperant tradicions”, que es podrà visitar al Museu fins al dia 18 de maig, i conferència inaugural “Els contextos de la jota. Vivències i experiències del Grup de Dansa Paracota”, que anirà a càrrec de Mercè Martí Pla, mestra i presidenta del Grup de Dansa Paracota. L’exposició inclou plafons explicatius, audiovisuals, indumentària del Grup, obsequis i records de trobades de jota, cànters, fotografies i estendards de l’entitat, etc.
Organitza: Grup de Dansa Paracota, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura
Col·labora: Ajuntament d’Amposta i Diputació de Tarragona.
Lloc: Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre.
El taller, dinamitzat per l’antropòleg Marc Ballester, oferirà un espai de diàleg i reflexió sobre la tradició i la renovació de les danses de Falset, així com sobre el seu significat cultural i social. Els participants compartiran les seves experiències i records, i es projectaran imatges i documents històrics.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Falset organitzen la tercera edició del Congrés de la Jota als territoris de parla catalana que se celebrarà els dies 14, 15 i 16 d’abril a Falset, capital del Priorat.
El Congrés està dirigit a estudiosos, aficionats i interessats en tots els vessants de la jota. El programa oferirà ponències i comunicacions, presentacions de discs, llibres i altres projectes, així com debats en taules rodones i també es podrà gaudir d’activitats lúdiques, creatives i participatives amb espectacles i tallers sobre la temàtica. També tindrà lloc la presentació del llibre d’actes del segon congrés (maig del 2021).
Ja estan obertes les inscripcions, així com l’accés al preprograma.
Aquesta edició, que s’inaugurarà amb la ponència de Julio César Valle Perulero sobre l’estat de la candidatura a la UNESCO perquè la Jota sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’estructurarà en els tres àmbits de treball següents:
La relació de la jota amb els altres gèneres: En aquest àmbit es vol reflexionar sobre tots els parentius propers i llunyans, sobre els aspectes coreogràfics, instrumentals o vocals que la jota comparteix amb altres gèneres musicals i ballables i establir paral·lelismes sobre l’evolució d’aquests gèneres en els nous contextos musicals i socials al llarg i ample del nostre territori.
La jota en els diferents continents. La universalitat de la jota: Durant el s. XIX, en plena decadència de l’imperialisme espanyol, és quan la “jota” arriba a la seva màxima difusió com a gènere de moda a escala global. En aquest àmbit es vol conèixer les diferents formes i realitats de la jota en l’actualitat als diversos llocs fora del territori espanyol on encara es canta, es toca i es balla.
Recerques, projectes i experiències recents al voltant de la jota: En aquest àmbit es donaran a conèixer, en format de comunicació lliure, aquells projectes de recerca, projectes artístics o de cultura popular i experiències festives, formatives, musicals o de qualsevol mena que incloguin la jota com a element destacat.
La inscripció al congrés ésgratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.
Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre 2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.
La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Data: 10 de febrer de 2022.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.
La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu. El congrés reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, i durant tres dies s’alternaran les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic amb activitats de caire més lúdic.
El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics:
La transmissió de la jota En aquest àmbit es vol tenir notícia de com s’està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l’actualitat i com ho pot ser en un futur.
La jota com a element de creació Dins d’aquest àmbit no només s’hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d’aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.
Els contextos de la jota En aquest àmbit s’analitzarà la vigència de la jota en diferents contextos històrics i se n’exploraran els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Hi podeu presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. S’ha d’enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i en quin dels tres eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat
Novetats al 1r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, que ha de tenir lloc entre els dies 19 i 21 d’octubre de 2018. D’una banda, l’indret de celebració, que finalment serà el castell de Falset. Per l’altra, ja s’ha fet públic el programa provisional i el formulari d’inscripció. Podeu trobar tota la informació relativa al congrés en aquest lloc web del Departament de Cultura.
Festa de Sant Gregori a Santa Bàrbara, 2009. Foto: Mariano Cebolla. Fons IRMU.
La jota és una manifestació musical complexa, amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.
Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.
El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:
1. Aspectes històrics La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere, a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.
2.Aspectes identitaris i de patrimonialització Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.
3. Ús i funció Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.
4. Formes de transmissió Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Us animem a presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a fonotecamtra.cultura@gencat.cat
Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.
Aquest dissabte 14 d’octubre es presenta a Amposta el llibre Jotes i cançons de les Terres de l’Ebre: música i bandes, que comptarà amb les intervencions de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, el president de la Federació Catalana de Societats Musicals, Josep Parés, i la Banda de la Unió Filharmònica d’Amposta “La Fila”.