Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.

Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.

El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.

Edició: Brau edicions.

Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.

ISBN: 978-84-18096-39-6.

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Sala Oriol Martorell, L’Auditori
C. de Lepant, 150, Barcelona
Diumenge 13 de març de 2022

Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’acte inclou l’espectacle musical per a tots els públics –en especial, per als públics infantil i juvenil– Ullsclucs, creat per Arnau Obiols a partir de creacions actuals i músiques recollides en el cançoner popular.

Podeu confirmar la vostra assistència a l’adreça cpt.cultura@gencat.cat indicant el nom i cognoms de les persones que hi assistireu.

Per a més informació consulteu les següents webs: Espectacle Ullsclucs / L’Auditori, Ullsclucs 

El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


És la melodia del mestre Tomàs?

AJORNADA FINS A LA TARDOR

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent cinquanta de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

El Museu de l’Anxova i de la Sal acull el concert de final de curs del Taller de cançons tradicionals de l’Escala

Punt final al taller de cançons tradicionals de l’Escala amb un concert el passat divendres 4 al Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE). Després de l’aturada obligada a l’octubre a causa de la pandèmia, el curs es va rependre el passat mes de març, amb 12 participants.

El  “Taller de Cançons Tradicionals, de Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcelo Pagès” ha estat dirigit  per Ramon Manent. L’objectiu ha estat fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès” que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment ha estat directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interés, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup.

Les cançons tradicionals del repertori han estat variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor,  El dia de Carnestoltes i d’altres.

Palmira Jaquetti, Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès, són les tres fonts principals d’on ens han arribat les cançons d’aquest gènere, i del qual hi ha un recull molt extens. Per aquest motiu, es treballarà per poder realitzar un nou taller el curs vinent. Ramon Manent, destacava la cançó ‘Bon dia Leonor’, com a una de les més especials. Apresa de la Maria Teresa Pellicer, qui al seu torn, l’havia après de la seva àvia, coneguda com La Gallinaire.

L’any passat, la pandèmia va trencar les activitats previstes per commemorar l’any Palmira Jaquetti, una gran desconeguda per molts, tot i contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. L’any 1929, va fer estada a l’Escala, on va fer un ampli recull de les cançons populars de la vila marinera.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM