Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Sala Oriol Martorell, L’Auditori
C. de Lepant, 150, Barcelona
Diumenge 13 de març de 2022

Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’acte inclou l’espectacle musical per a tots els públics –en especial, per als públics infantil i juvenil– Ullsclucs, creat per Arnau Obiols a partir de creacions actuals i músiques recollides en el cançoner popular.

Podeu confirmar la vostra assistència a l’adreça cpt.cultura@gencat.cat indicant el nom i cognoms de les persones que hi assistireu.

Per a més informació consulteu les següents webs: Espectacle Ullsclucs / L’Auditori, Ullsclucs 

El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


És la melodia del mestre Tomàs?

AJORNADA FINS A LA TARDOR

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent cinquanta de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

El Museu de l’Anxova i de la Sal acull el concert de final de curs del Taller de cançons tradicionals de l’Escala

Punt final al taller de cançons tradicionals de l’Escala amb un concert el passat divendres 4 al Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE). Després de l’aturada obligada a l’octubre a causa de la pandèmia, el curs es va rependre el passat mes de març, amb 12 participants.

El  “Taller de Cançons Tradicionals, de Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcelo Pagès” ha estat dirigit  per Ramon Manent. L’objectiu ha estat fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès” que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment ha estat directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interés, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup.

Les cançons tradicionals del repertori han estat variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor,  El dia de Carnestoltes i d’altres.

Palmira Jaquetti, Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès, són les tres fonts principals d’on ens han arribat les cançons d’aquest gènere, i del qual hi ha un recull molt extens. Per aquest motiu, es treballarà per poder realitzar un nou taller el curs vinent. Ramon Manent, destacava la cançó ‘Bon dia Leonor’, com a una de les més especials. Apresa de la Maria Teresa Pellicer, qui al seu torn, l’havia après de la seva àvia, coneguda com La Gallinaire.

L’any passat, la pandèmia va trencar les activitats previstes per commemorar l’any Palmira Jaquetti, una gran desconeguda per molts, tot i contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. L’any 1929, va fer estada a l’Escala, on va fer un ampli recull de les cançons populars de la vila marinera.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

Taller de cançons tradicionals a l’Escala

Museu de l’Anxova i de la Sal
13, 20 i 27 d’octubre, i 3, 11, 18 i 25 de novembre de 2020

El dimarts 13 d’octubre es va fer a l’Escala la primera sessió dels “Taller de Cançons Tradicionals, de Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcelo Pagès”, dirigit per Ramon Manent. L’objectiu és fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès”, que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment serà directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interès, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup. Es proposarà un repertori concret d’unes quinze cançons de les quals es seleccionaran les que més interessin als alumnes. Per facilitar l’aprenentatge Ramon Manent se servirà de la guitarra o el guitarró segons els casos.

L’objectiu final del taller serà presentar una petita audició en públic amb el repertori treballat. Les cançons tradicionals del repertori són variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor, El dia de Carnestoltes i d’altres.

Aquesta activitat és gratuïta i és necessària fer la inscripció a infomuseu@lescala.cat  ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que s’ha de portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat.

Palmira Jaquetti va sojornar a l’Escala en dues ocasions l’any 1929 entrevistant un total de tretze dones, dos homes, i va transcriure cinquanta-dues cançons. En aquest vídeo es pot escoltar Maria Teresa Pellicer, de 92 anys, cantant les cançons apreses de la seva àvia, Maria Artiguas “la Gallinaire”, una de les dones que més cançons va cantar a Palmira Jaquetti.

Presentació del Full d’Història Local de l’Escala dedicat a Palmira Jaquetti

El proper divendres 9 d’octubre, en el marc de les XI Jornades del Centre d’Estudis Escalencs, es farà la presentació del núm. 104 de la col·lecció Fulls d’Història Local que porta per títol “Cançons tradicionals de l’Escala, recollides per Palmira Jaquetti, 1929”.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Berrio i de Lurdes Boix, autors de la publicació, i tot seguit es podrà visualitzar el vídeo dedicat a les cançons recollides a l’Escala on hi surt la Maria Teresa Pellicer, néta de Maria Artigas la Gallinaire, entrevistada per Jaquetti. L’acte es cloure amb una cantada de cançons tradicionals a càrrec de Ramon Manent, músic i director musical de la Festa de la Sal de l’Escala.

Aquesta publicació coincideix amb els 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti i per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.

Palmira Jaquetti va fer dues estades a l’Escala, la primera els dies 1 i 2 de gener de 1929 i la segona, del 24 al 30 de desembre del mateix any.