Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

Taller de cançons tradicionals a l’Escala

Museu de l’Anxova i de la Sal
13, 20 i 27 d’octubre, i 3, 11, 18 i 25 de novembre de 2020

El dimarts 13 d’octubre es va fer a l’Escala la primera sessió dels “Taller de Cançons Tradicionals, de Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcelo Pagès”, dirigit per Ramon Manent. L’objectiu és fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès”, que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment serà directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interès, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup. Es proposarà un repertori concret d’unes quinze cançons de les quals es seleccionaran les que més interessin als alumnes. Per facilitar l’aprenentatge Ramon Manent se servirà de la guitarra o el guitarró segons els casos.

L’objectiu final del taller serà presentar una petita audició en públic amb el repertori treballat. Les cançons tradicionals del repertori són variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor, El dia de Carnestoltes i d’altres.

Aquesta activitat és gratuïta i és necessària fer la inscripció a infomuseu@lescala.cat  ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que s’ha de portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat.

Palmira Jaquetti va sojornar a l’Escala en dues ocasions l’any 1929 entrevistant un total de tretze dones, dos homes, i va transcriure cinquanta-dues cançons. En aquest vídeo es pot escoltar Maria Teresa Pellicer, de 92 anys, cantant les cançons apreses de la seva àvia, Maria Artiguas “la Gallinaire”, una de les dones que més cançons va cantar a Palmira Jaquetti.

Presentació del Full d’Història Local de l’Escala dedicat a Palmira Jaquetti

El proper divendres 9 d’octubre, en el marc de les XI Jornades del Centre d’Estudis Escalencs, es farà la presentació del núm. 104 de la col·lecció Fulls d’Història Local que porta per títol “Cançons tradicionals de l’Escala, recollides per Palmira Jaquetti, 1929”.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Berrio i de Lurdes Boix, autors de la publicació, i tot seguit es podrà visualitzar el vídeo dedicat a les cançons recollides a l’Escala on hi surt la Maria Teresa Pellicer, néta de Maria Artigas la Gallinaire, entrevistada per Jaquetti. L’acte es cloure amb una cantada de cançons tradicionals a càrrec de Ramon Manent, músic i director musical de la Festa de la Sal de l’Escala.

Aquesta publicació coincideix amb els 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti i per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.

Palmira Jaquetti va fer dues estades a l’Escala, la primera els dies 1 i 2 de gener de 1929 i la segona, del 24 al 30 de desembre del mateix any.

Palmira al Baix Ter

Entre el desembre de 1927 i el setembre de 1930 l’escriptora i folklorista Palmira Jaquetti va visitar les poblacions de Torroella, l’Estartit, Verges, Pals, La Tallada, Jafre, Tor i Canet. Hi va entrevistar desenes d’àvies i avis que li van cantar més d’un centenar cançons tradicionals d’aquests indrets, i ho va consignar tot en uns dietaris -Memòries de recerca- per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Aquesta 2020 en commemorem el 125è aniversari del seu naixement i des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha promogut l’Any Palmira Jaquetti per reivindicar la tasca d’aquesta escriptora excepcional. El Museu de la Mediterrània, com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial en matèria de música popular, i com a museu de territori enclavat al Baix Ter, ens hem adherit a aquesta celebració i hem promogut l’espectacle “Palmira al Baix Ter”.

“Palmira al Baix Ter”, produït per Bubulina Teatre, fa un recorregut pel territori i les cançons del Baix Ter de la dècada de 1920. Escrit i dirigit per Jordi Lara, interpretat per la cantatriu Elisenda Rué i amb guitarra clàssica i arranjaments d’Izan Rubio. L’espectacle inclou 10 cançons cantades pels avis del Baix Ter, que tornaran a sonar gairebé un segle després.

L’escriptor Jordi Lara ha realitzat la dramatúrgia en versió teatral d’alguns dels dietaris que Palmira Jaquetti va escriure en els seus viatges. En aquests dietaris, Jaquetti explica amb una prosa meravellosa el poble que es troba, el seu aspecte i arquitectura, el caràcter de les persones a qui entrevista a cada poble, i recull la partitura i la lletra de les cançons populars i tradicionals.

L’espectacle es va estrenar el divendres 21 d’agost de 2020 al Museu de la Mediterrània amb totes les entrades exhaurides setmanes abans, però amb la voluntat de que l’espectacle es pugui gaudir en diferents pobles del Baix Ter on Palmira Jaquetti hi feu estada.

Biografies etnogràfiques ampostines

Biografies Ampostines 2020a

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Circuit de Lied al Montseny

Associació d’Amics de la Fàbrica de Lied organitza enguany la novena edició del Circuit de Lied del Montseny, que comptarà amb 10 concerts dedicats al gènere de la cançó i amb la direcció artística de Jordi Mas.

L’Associació La Fàbrica de Lied nasqué l’any 2011 amb la voluntat de difondre la cançó, els seus compositors i poetes, i des d’aleshores interactua amb el teixit local i comarcal a través de l’organització de nombrosos festivals i concerts. Gran part dels esforços són adreçats a la recuperació del patrimoni musical català i a la seva difusió. El Circuit d’aquest any 2019 ret un homenatge particular al músic i pedagog català Joan Tomàs i Parés, una figura cabdal de la tradició coral i popular catalana que tingué una estreta relació amb Rafael Patxot, el mecenes musical que estiuejà durant llargues temporades a la Masia Mariona de Mosqueroles. 

El concert d’inauguració del Circuit tindrà lloc el dia 6 d’octubre a les 12h a l’església de Sant Julià del Montseny, ubicada al poble que pren per nom el massís del Montseny. La resta de concerts tindran lloc l’11 d’octubre (Cardedeu), el 27 d’octubre (Auditori de Llinars del Vallès); durant el mes de novembre el 10 (Masia Mariona, Fogars de Montclús), el 16 (Teatre la Societat de Maçanet de la Selva), el 17 (Teatre la Llar d’Arbúcies), el 24 (La Doma de la Garriga) i el 30 (Monestir de Sant Salvador de Breda), i el mes de desembre tindran lloc el 15 (La Quadra, Sta. Mª de Palautordera) i el 22 (Teatre Ateneu de Sant Celoni).

L’Orquestra Junior’s, marc sonor de la societat ampostina, des del 1958.

166_BIS_

Els investigadors Marc Ballester Torrent, Clàudia Giménez Ferreres i Joan Francesc Vidal Arasa han finalitzat el treball de recerca etnològica titulat “L’Orquestra Junior’s. Retrat sonor d’una societat (1958-1973)”. L’han desenvolupat, sol·licitant una ampliació del termini temporal que se’ls va assignar, amb un dels tres Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre atorgats el 2017, aprovat a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta.

La recerca ha seguit les pautes metodològiques establertes per als treballs de camp per a l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya (IPEC), i inclou les fitxes de les entrevistes realitzades durant el treball de camp, documentació d’arxiu, bibliografia, fotografies, etc. sobre l’Orquestra Junior’s, una de les formacions musicals populars i de festes majors més emblemàtiques de les Terres de l’Ebre, encara en actiu des del 1958, i que, per la seva importància cultural va ser inclosa dins l’element “Les orquestres de ball” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Aquests Ajuts els atorga el Museu de les Terres de l’Ebre en la seva qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), des de l’any 2001.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Música a la festa: gaites, gralles i dolçaines

2009-sanfaina-festa-del-mercat-a-la-placa-amposta - copia

L’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” itinera fins a Amposta, dedicada a la gaita, i als seus dos oboès populars mediterranis més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, avui més coneguts, tot i que la gaita és el propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; l’instrument que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des de la costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.

Dóna a conèixer també els que han estat els gaiters més destacats i les nombroses les colles de dolçainers i de grallers actuals existents al territori, i ara s’amplia amb instruments i altres béns mobles del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut de l’exposició, és fruit d’una recerca anterior realitzada pel seu comissari, Joan Pellisa, i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Dates: Des del 10/5/2019 fins al 30/06/2019

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

 

Presentació del llibre “El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix”

Teatre Municipal (Llar del Poble). C. de Lleida, s/n, Artesa de Lleida
Dissabte 13 d’abril, 20.00 h

Diversos autors (2019). El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix. Artesa de Lleida, Agrupació Cultural la Femosa.

Mossèn Isidoro Iglesias Beà va escriure un petit cançoner anomenat Recull de Cançons Catalanes. Conté seixanta-cinc cançons recollides a la vila d’Artesa de Lleida i fou recollit, transcrit i compilat durant el primer terç del segle XX. Mossèn Iglesias va copiar aquestes cançons a partir d’haver escoltat la cantadora Maria Solé Batlle, la Maria del Peix. Aquest recull és el primer d’alguns més apareguts a Artesa i altres pobles del voltant.

Editat per l’Agrupació Cultural la Femosa i coordinat per Jordi Cebolla Mor, ara es presenta a Artesa de Lleida el llibre titulat El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix, amb la participació dels coautors Montserrat Canela i Grau, musicòloga, Josep Gallart i Fernàndez, historiador, Elena Tugues i Cases, lingüista, i Xavier Orriols i Cendra, folklorista i autor del pròleg.

Durant l’acte es cantaran algunes peces del fons a càrrec dels grup Krregades de Romanços i de Nenes i Nenes de l’escola Els Til·lers.

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)