Del dissabte 3 de febrer al diumenge 17 de març de 2024 es farà al “Punt d’informació. El Petit Casal” de Begues l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració serà el dissabte 3 de febrer a les 12 h.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 54 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat) i Sentmenat (Vallès occidental).
S’està fent al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages),
Durant el 2024 anirà a: Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).
Per ara són 66 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El 18 de gener a la sala Cotxeres del Palau Robert, en el marc de l’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents”, va tenir lloc una taula rodona amb el títol “Paisatges de pedra seca: passat, present i futur”.
L’acte va començar amb la benvinguda d’Eva Pomares, directora general de Difusió de la Generalitat. A la taula rodona hi van participar: Rosa Cerarols, geògrafa; Joan M. Vives, membre de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT); Pau Minguet, historiador de l’art; i Albert Gavaldà, de Relleu i Entorn.
L’APSAT és L’associació que integra a 32 entitats locals o comarcals, 14 persones i a 3 entitats d’Arquitectura Tradicional.
El debat va estar moderat per Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural. La primera intervenció va ser una pregunta a cadascun dels participants en la qual es demanava la valoració des del seu punt de vista. Així els assistents van poder sentir la visió de la geografia, de l’associacionisme (de la pedra seca), de l’art i del treball dels margers.
Després la taula va derivar cap a temes relacionats amb la conservació i protecció de la pedra seca, la valoració del patrimoni, la vigència i els nous usos de la pedra seca i la seva utilització.
Finalment, cada un dels participants van manifestar la seva opinió en relació al futur de la pedra seca.
Aquesta exposició es va inaugurar el 14 de novembre de 2019 a Torrebesses. Fins el març de 2021 només hi havia una còpia en itinerància. A partir d’aleshores hi ha dues còpies. Aquest informe incorpora les itineràncies previstes pel 2024. Aquest any hi haurà 16 poblacions que acolliran l’exposició. A hores d’ara només queda un forat buit, de l’11 d’octubre al 24 de novembre.
Són 5 anys i 2 mesos. El total de poblacions són 66. A cada indret s’hi està 6 setmanes.
Fins ara s’ha fet a 51 poblacions. Amb 30.663 visitants. Mitjana: 601 visitants.
El passat dijous 21 de desembre ha mort, als 99 anys, l’arqueòloga i museòloga Maria Lluïsa Vilaseca Borràs. Havia nascut a Reus el 1924.
Salvador Vilaseca Anguera (1) i la seva filla Maria Lluïsa Vilaseca Borràs varen fer el primer treball sobre la pedra seca d’una població. Fou la ponència “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Mont-roig” que van presentar al X Congrés Nacional d’Arqueologia, que es va celebrar a Maó (1967). El podeu trobar a l’apartat “Textos històrics” del web de l’APSAT:
Estudià el 1946 Filosofia i Lletres (Història) a la Universitat de Barcelona. Després, el 1968, es va doctorar a la Universitat Complutense de Madrid. Fou directora del Museu de Reus del 1950 al 1954. També fou ajudant de càtedra de Geografia i Història a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Reus (1953-1955). El 1955, aprovà les oposicions al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Museus. El mateix any fou nomenada directora del Museu Arqueològic de Girona. El 1957 va obtenir plaça, fins la seva jubilació, al Museu Arqueològic de Barcelona.
Va tornar a ser directora del Museu de Reus del 1975 al 1984. Va organitzar el trasllat del museu de la Casa Rull (l’antic edifici del Banc d’Espanya). Ho compaginava amb la direcció del Museu Arqueològic de Tarragona. El 1980 va tornar al Museu Arqueològic de Barcelona. Els anys 1981 i 1982 fou vocal de la Junta Superior de Museus de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura. El 1984 va ser nomenada directora del Museu Arqueològic de Barcelona.
Va publicar una gran quantitat d’articles en revistes especialitzades. Col·laborava a la Revista del Centre de Lectura. Des del 2018 era sòcia d’honor del Centre de Lectura de Reus.
(1) Conegut com “Doctor Vilaseca”. Era doctor en medecina però la seva passió fou la història i l’arqueologia. El Museu de Reus porta el seu nom.
L’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents”, curiós títol on no s’esmenta la pedra seca, es va inaugurar el 19 de desembre de 2023 i es podrà visitar fins el 2 de juny de 202, al Palau Robert (Barcelona).
És la nova proposta expositiva del Palau Robert, una iniciativa de la Direcció General de Difusió. Compta amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i és produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert.
1- L’art de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, són unes de les zones més riques del món en construccions de pedra seca.
2- La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual.
3- La tècnica de la pedra seca és un exemple de sostenibilitat amb múltiples possibilitats constructives de present i de futur, viables i compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic
4- Estan apareixent moltes iniciatives de revitalització del món rural que afavoreixen la recuperació dels paisatges de la pedra seca.
La major part dels paisatges rurals catalans estan afaiçonats per la pedra seca. La pedra seca és una tècnica mil·lenària i universal que ha bastit milers i milers de quilòmetres de parets i de construccions aixecades per dones i homes anònims, de tipologia, dimensions i usos molt variats, que emergeixen a tort i a dret, algunes molt ben conservades i d’altres en un estat més aviat precari.
Aquesta exposició, d’accés lliure i gratuït, pretén tant mostrar la riquesa i diversitat dels paisatges formats per la pedra seca, com, sobretot, reivindicar-ne la vigència i la persistència.
El passat dijous 14 de desembre va morir, als 86 anys, Josep Maria Jujol Gibert (jr).
Va ser president dels Amics de l’Arquitectura Popular a començaments del s. XXI.
Va impulsar tot un seguit d’idees per difondre l’arquitectura rural amb sortides de camp, la realització d’exposicions itinerants amb xerrades pels pobles perquè es revaloritzessin aquests tipus de construccions i escrivint diversos articles difonent aquestes construccions.
Segons ell mateix explica en una entrevista el seu interès per la pedra seca ja venia de família: “durant la invantesa el meu pare (el genial arquitecte modernista Josep Maria Jujol) ens parlava amb molt entusiasme sobre les construccions de pedra en sec. Els avis materns tenien dues barraques ben cuidades i nombrosos marges. La contemplació, amb les seves explicacions, davant de cases aparentment sense interès, eren constants i la descoberta de detalls que demostraven el saber fer dels antics constructors era freqüent”.
Posteriorment i en companyia de les seves germanes van fotografiar i aixecar mides de diferents barraques i cabanes d’arreu del territori.
Durant les converses que vàrem mantenir sempre mostrava molt d’interès amb tot allò relacionat amb la pedra seca, les explicacions de construccions del territori i es mostrava satisfet que hi haguessin entitats que hi treballessin. El resultat d’aquestes converses va ser el canvi de percepció que teníem de la situació i de la localització històrica de la pedra seca al municipi de Tarragona, ampliant la visió on ara són els barris de ponent, i d’aspectes relacionats amb el món de la pagesia gairebé oblidats. Així com en detalls en l’obra de l’arquitecte, on fa un homenatge i reconeixement a l’univers de la pedra seca, amb el tractament que en fa de la pedra.
A l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que es va fer del 8 de juliol al 21 d’agost de 2022 al pati Jaume I de l’Ajuntament, s’hi van afegir sis nous plafons dedicats a Tarragona. En un d’aquests plafons dedicats a la ciutat es feia esment d’una barraca de pedra seca de la família Jujol.
Josep Maria Jujol Gibert (jr) va dedicar la seva vida a mantenir el llegat artístic del seu pare el genial arquitecte tarragoní.
El programa “Paisatges encreuats” d’Olot TV ha emès un capítol dedicat a les “Estructures Agrícoles Tradicionals”. El programa parla de les planes agrícoles i de com l’agricultura ha transformat el nostre país. També li dedica una part a les construccions de pedra seca.
El capítol té una durada de 27 minuts. Es parla d’aquests tipus de construccions des del minut 3:12 al 7:43. Primer s’esmenten les construccions de Tivenys i Ulldecona. A continuació, el presentador, Albert Brosa, entrevista l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) davant la barraca del Jaume de la Cota, una de les més monumentals de Catalunya i també una de les cinc del terme de Mont-roig del Camp declarades BCIN (“Bé Cultural d’Interès Nacional”).
A més, també es parla del Pla d’Urgell i les Terres de Lleida (7:44 al 15:20) i del Priorat (Gratallops i Falset) (16:01 al 25:24).
El guió i la direcció del programa “Paisatges encreuats” és d’en Joan Manuel Robles. Compta amb l’assessorament tècnic de “ L’Observatori del Paisatge de Catalunya”. En els agraïments s’esmenta a “l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional” (APSAT) i “l’Àrea de desenvolupament econòmic, paisatge i sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat”.
Biblioteca Municipal del Pont de Vilomara i Rocafort Carrer de Sant Pere Regalat, 72 baixos El Pont de Vilomara i Rocafort Exposició del 21 de desembre de 2023 a 4 de febrer de 2024
Del dijous 21 de desembre al diumenge 4 de febrer de 2024 es farà a la Biblioteca del Pont de Vilomara i Rocafort l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració serà el divendres 12 de gener de 2024 a les 18 h.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 52 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat) i Gavà (Baix Llobregat).
A s’està fent a Sentmenat (Vallès Occidental).
A continuació es farà a: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vic (Osona) i Vallirana (Baix Llobregat).
Per ara són 65 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Ara, desprès de tenir-ho inventariat, toca cuidar i salvaguardar aquest patrimoni. Un dels elements més dèbils són aquells realitzats en pedra seca, una tècnica protegida per la UNESCO.
Des de Restructure Heritage, una associació que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic anònim, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics de l’Ermita de Santa Caterina, s’organitza el diumenge 3 de desembre de 2023 una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca a la vall de l’ermita de Santa Caterina de 9 h a 15 h.
El professor encarregat de la jornada serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector de la pedra seca. A més a més, la jornada comptarà amb una xerrada a càrrec de l’arquitecte Oriol Roselló (Bangolo Arquitectura) que parlarà dels beneficis de la tècnica de la pedra seca dins l’arquitectura actual.
Aquesta jornada s’emmarca dins la Setmana de la Pedra Seca. La formació és gratuïta però cal formalitzar la inscripció a info@restructureheritage.org
