PROJECTE FUST. Jornada d’Artesania del Pirineu

Trobada d’artesans i artesanes de la fusta del Pirineus

Ripoll, 20 de setembre (Museu Etnogràfic de Ripoll) / Esterri d’Àneu, 11 d’octubre (Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu)

Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les escudelles, etc.

Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu , i als estudiosos i interessa en el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar tècniques, experiències i bones pràctiques. És un espai de formació i intercanvi entre artesans/es de la fusta del Pirineu català, aragonès i francès.

Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic, poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir del treball de la fusta.

INSCRIPCIONS

Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb l’artesania de la fusta.

Places limitades. Inscripció gratuïta.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnogràfic de Ripoll, Artesania de Catalunya, IDAPA, OPEI, Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de Catalunya.

Jornada d’artesania en fusta dels Pirineus

25 de maig, Museo Ángel Orensanz y Artes de Serrablo, Sabiñánigo (Osca)

A tots els Pirineus existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces d’ús domèstic i quotidià. D’aquesta tradició ens en parlaran Severino Pallaruelo i Enrique Satué, que han centrat algunes de les seves recerques en aquest tema. Comptarem també amb la presència de Luís Salesa, artesà de llarga i brillant trajectòria.

Aquesta jornada està dirigida a artesans i artesanes, gent estudiosa o interessada en el món de la fusta de les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Alto Gállego y la Jacetania. El seu principal objectiu és el de compartir i intercanviar experiències i bones pràctiques. Un dia de convivència entre territoris diversos units per…”la civilització de la fusta”.

Inscripció prèvia obligatòria a museoorensanz@aytosabi.es , indicant nom, telèfon i vinculació amb el tema.

Places limitades. Inscripció gratuïta.

Aprovat el projecte PATRIM 4.0

El Comitè de Programació del Programa INTERREG VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2021-2027, reunit el 30 de novembre de 2023 ha aprovat la resolució del projecte EFA127/01 PATRIM 4.0

El projecte es desenvoluparà al llarg dels propers tres anys amb un pressupost total de 1.364.663 € i un suport financer del Programa INTERREG VI-A Espanya-França-Andorra de 887.030,70 € que suposa un 65% d’ajuda de fons FEDER.

La Xarxa Pirinenca d’Innovació i Gestió Creativa del Patrimoni Cultural aglutina a entitats de tots dos costats del Pirineu, amb l’objectiu de constituir un element vertebrador per als Centres del Patrimoni cultural pirinenc, cooperant sobre propostes comunes de generació i transferència de coneixement en Patrimoni, propiciant un model col·laboratiu, innovador i sostenible de gestió del trinomi patrimoni/producte/territori.

Els eixos del projecte són els següents

  • Models de Gestió Integral del Patrimoni en Territoris de Muntanya:
    Museus i Territoris, Qualitat, Formació i Divulgació, Hibridació de coneixements i Herència cultural.
  • Patrim 4.0 una Destinació Cultural i Patrimonial:
    Destinacions Patrim, Pyrenoteca, Residències d’artistes, Museu Virtual i Exposicions itinerants.
  • Patrim 4.0 Innovació i Sostenibilitat:
    Accessibilitat, Sostenibilitat, Digitalització, Turisme experiencial i Turisme Familiar.

Les entitats que conformen la Xarxa Pirinenca d’Innovació i Gestió Creativa del Patrimoni Cultural són:

Ajuntament de Ayerbe, Centre Ramón y Cajal Ayerbe (Osca)
Consorci del Ecomuseu de les Valls d’Áneu, Ecomuseu de les Valls d’Áneu, Esterri d’Áneu (Lleida)
Comarca de Somontano, Parc Cultural del riu Vero – Centre d’Art Rupestre Colungo (Osca)
Ajuntament de Graus, Espai Pirinencs Graus (Osca)
Comarca Foia d’osca/Plana de uesca, Turisme Ornitològic (Osca)
K6 Gestió Cultural, Caserio Museo Igartubeit, Ezkio-Itsaso (Guipuzcoa)
Museu Cova de les Bruixes, Museu Cova de les Bruixes, Zugarramurdi (Navarra)
Comarca de la Ribargorça, Graus (Osca)
Office de Tourisme de Saint-Lary, Maison du Patrimoine de Saint-Lary Soulan, Saint-Lary Soulan (Hautes Pyrénees)
Communauté des Communes Neste Barousse, Grottes de Gargas, Neste Barousse (Hautes Pyrénees)
Universitat Autònoma de Barcelona – Centre d’Estudis de Patrimoni Arqueològic (#UAB), Centre Espai Orígens, Camarasa (Lleida)
Universitat de Barcelona, Barcelona UPV-EHU, Leioa (Bizcaia)

16as Jornadas sobre alfarería y cerámica tradicionales

Cartel-Alfarería-2019Morillo de Tou (Huesca). 4-6 d’octubre de 2019.

Organitzades per l’associació Alfacer i el Museo de Alfarería Tradicional Aragonesa de Morillo de Tou, les jornades es presenten en format de conferències, un mercat de “desembalatge” de ceràmica, una sessió d’identificació de peces dubtoses, i una sessió de comunicacions breus.

Entre aquestes activitats tindrà lloc la conferència “La investigación, conservación y restitución de la cerámica del Alt Pirineu desde el Ecomuseu de les Valls d’Àneu“, a càrrec de Jordi Abella i Josep Tugues, el dissabte 5 d’octubre a les 11:00h.

Podeu consultar el programa aquí.

El cántaro pirenaico

Jornadas Alfareria080Amb el nom “Alfarería Tradicional de España. El cántaro pirenaico: pedarra, dourne, orjol, doll, poal“, es publica el catàleg de l’exposició homònima que es podrà veure en el marc de les Undécimas Jornadas de Alfarería, Avilés 2019 al Centro Municipal de Arte y Exposiciones (CMAE) entre el 12 d’abril i el 9 de maig de 2019.

Una exposició formada per 90 peces fabricades i utilitzades a la zona d’influència del Pirineus, una regió marcada pel seu caràcter fronterer, la seva orografia i les seves cultures pròpies, amb les tasques agrícoles i ramaderes com a formes de vida que es nodreixen de la terrisseria.

Entre les peces de terrisseria que el públic podrà conèixer de primera mà es troben recipients d’un costat i l’altre de la serralada pirinenca, com les pedarras basques i navarreses, caracteritzades pel seu esmalt blanc d’estany, plom i sorra; els dolls catalans, destacant el color verd intens i brillant del “doll de Cadaqués“; els orjols, dournes o poals, entre altres.

Encara que la majoria de les peces seleccionades tenen en comú el seu ús pretèrit com a recipients per a l’aigua, també es poden trobar algunes dedicades al magatzematge d’oli o vi, com els dolls de Quart (Girona), del segle XVIII, o les gerres o buiras occitanes. La dourne, atuell nuclear de la terrisseria pirinenca, es caracteritza per ser una gran tetera, molt simular a l’asturiana de Faro (Oviedo), encara que de grandària menor.

La mostra explica, a més, amb imatges que acompanyen als recipients exposats, els usos i costums associats a les peces. Els textos del catàleg són obra dels investigadors Enrique Martínez Glera, Fermín Leizaola Calvo i Joan Santanach i Soler.

Edita: Fundación Municipal de Cultura de Avilés.
Dipòsit legal: AS-00940-2019.
Pàgines: 68.

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

Jornada ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’, 21 de novembre

Ecomuseu de les valls d’Àneu
C. del Camp 22, Esterri d’Àneu
21 de novembre de 2017, de 9.30 a 14.30 hores

cultura viva_21novEn el marc del programa Cultura Viva 2017 sobre recerca etnològica a Catalunya, demà se celebra a Esterri d’Àneu una jornada sobre ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’. Comptarà, entre d’altres, amb quatre conferències a càrrec de les antropòlogues Josefina Roma i Núria Morelló i els historiadors Pau Castell i Àngel Gari, i una taula rodona amb la participació de Miquel Bailac (historiador), Júlia Carreras (filòloga), Marcel·lí Coromines (historiador), Oriol Riart (historiador) i Susanna Vela (cap d’arxius del govern d’Andorra). Us hi podeu inscriure gratuïtament: 973626436 o jtugues@ecomuseu.com.

Conferència: Etnobotànica del Pirineu català

elpontdesuertData: divendres 17 de novembre de 2017 a les 18 h.
Lloc: Oficina de Turisme “Casa Cotori” (Avda. Victoriano Muñoz, 22), El Pont de Suert.

Congrés Obert de la CCEPC. Conferència: “Etnobotànica del Pirineu català: estat actual i perspectives de futur” a càrrec de: Dr. Joan Vallès i Xirau ( Institut d’Estudis Catalans, Universitat de barcelona i Institut Botànic de Barcelona)

Grup de recerca format per: Airy Gras Mas, teresa Garnatge Roca, Clara Aldea Aliu, Bea Almeida Batalla, Ugo d’Ambrosio Palau, Jacint Altimiras Roset, Montse Parada Soler, Montse Rigat Coll i Joan Vallès  Xirau

Organitza: Centre d’Estudis Ribagorçans, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
Amb el suport de: Ajuntament del Pont de Suert, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça
Amb la col·laboració de: Institut Ramon Muntaner, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida
Per a més informació: ce.cerib@blogspot.com

 

X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, 29-30 de setembre i 1 d’octubre

Queralbs
29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2017

X_TRANSPIRINENCS_2017El  X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs se celebrarà els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre a Queralbs i tractarà sobre ‘L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus’. Serà un punt de trobada de la recerca en els diferents territoris pirinencs que comptarà amb comunicacions d’una vintena d’investigadors i investigadores i la presentació de llibres, documentals etnogràfics i projectes. El programa (pdf) inclou tres àmbits de debat: ‘Recursos naturals i territori’, ‘Recursos naturals, vida quotidiana i tradicions’ i ‘Estat de la qüestió i perspectives de futur’. La jornada de l’1 d’octubre hi ha programada una passejada per explotacions mineres que partirà a les 9 hores de l’església de Sant Jaume de Queralbs. La inscripció està oberta online.

Per a més informació: programa en pdf | formulari d’inscripció | notícia al web de l’IRMU

Terrissa del Pallars i la Ribagorça

Terrissa del Pallars022Aquesta publicació recull les peces presentades a l’exposició homònima, feta dins el marc de la Fira de la Pobleta de Bellveí, els dies 1 i 2 d’octubre de 2016.

L’interès manifestat per estudiosos, col·leccionistes i públic en general ha portat els autors, Ramon Abelló i Miquel Espot, a deixar testimoni gràfic dels materials recollits, gràcies a l’ajut de l’Ajuntament de la Torre de Capdella , a la col·laboració de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu , i a l’assessorament de Joan Santanach i Montserrat Suñol. S’hi recullen peces atribuïdes als obradors de Gerri de la Sal i Rialp (Pallars Sobirà), Salàs de Pallars (Pallars Jussà) i El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

ABELLÓ, Ramon i ESPOT, Miquel. Terrissa del Pallars i la Ribagorça. Garsineu edicions, 2017. 91 pp. ISBN 978-84-946328-6-0.