Etiqueta: recerca etnològica

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, en línia

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Els darrers dies s’han acabat de fer els últims arranjaments a la base de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia des de fa algunes setmanes. Hi trobareu:

  • Recerques del programa de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l’Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relatius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Les fitxes que conté aquest catàleg s’han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats. La base de dades d’elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s’aniran incorporant al cercador.

Consulteu les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

L’inventari de patrimoni cultural immaterial a la Universitat Catalana d’Estiu

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

cartell_UCE_2018

En el marc de la III Jornada Menorquina, que es celebrà durant la 50a Universitat Catalana d’Estiu, hi haurà una taula rodona sobre l’elaboració de l’inventari de patrimoni cultural immaterial. Participaran en aquesta taula rodona Jaume Mascaró i Pons (Institut Menorquí d’Estudis) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial a Menorca, Àngels Travé Ràfols (Institut d’Estudis Penedesencs) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Inmaterial al Penedès i Josep Alavedra Bosch (director del projecte) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial al Vallès.

Data: divendres 17 d’agost, de 3 a 5 de la tarda.

Lloc: Liceu Charles Renouvier de Prada de Conflent (ctra. de Catllà, s/núm.)

Organitza: Institut Menorquí d’Estudis

Mes informació: III Jornada Menorquina  

Se’n parlave i n’hi havie

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 42

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, hem publicat el número 42 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic «Els reptes actuals dels museus etnogràfics locals», així com la resta d’apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català en aquest indret web.

Cultura Viva 2018

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

L’activitat Mosaic Recercat: presentació de projectes donarà el tret de sortida aquest dissabte 14 d’abril al Cultura Viva d’enguany, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu  presentar a les comunitats que han estat objecte d’estudi les principals investigacions de caràcter antropològic que s’estan duent a terme al nostre país. Enguany hi participen 9 entitats d’aquesta xarxa, que programen 13 activitats a 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

La foto que il·lustra el cartell és obra de l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura.

Obteniu-ne una imatge ampliada aquí

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural2 comentaris

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Cotxe de línia 1959 Arxiu CELL.jpg

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès «Aigua, estiueigs i salut al Penedès», que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: «L’Estiueig a la Llacuna»; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)»; «Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); «Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga»; «Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar»; «Postal de Sant Martí Sarroca (1923)»; «Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles»; i «Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911». També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: «Cotxe de línia a la Llacuna, 1959». Arxiu del CELL.

 

Taller de memòria oral: Tortells, mones i garlandes al Penedès

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Mural Pau Boada

Els forners Joan Ràfols (Sant Pau d’Ordal) Joan Miret i Gabriel Miret (El Vendrell), i la filla de forner, M. Teresa Sadurní (Santa Fe del Penedès) a través de la narració dels seus records mostraran aspectes tradicionals d’aquests menges típiques de diferents moments del calendari festiu. També es projectarà una filmació dels anys seixanta del forner de Sant Pau d’Ordal elaborant garlandes. El taller estarà coordinat per l’antropòloga Montserrat Traver i els resultats serviran per a complementar la recerca que s’està fent des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Per a finalitzar el taller es convidarà a intervenir a les persones del públic i a fer un tast de mones (rotllos) i garlandes.

Data: diumenge, 11 de març, a les 12h

Lloc: Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal (plaça de Subirats, s/num.). Sant Pau d’Ordal – Subirats

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Subirats i l’Ajuntament de Subirats. En el marc dels 10s Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018) de l’OPEI de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia de Fèlix Miró, Mural de Pau Boada (Vilafranca del Penedès).

Revista d’Etnologia de Catalunya: termini de presentació de propostes PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista

Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 3 d’abril de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 3 d’abril de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació: