Etiqueta: terrissa

Mans d’aigua i fang: Anna Ralda Bas i Joan Cortiella García

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La GaleraDeixa un comentari

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera (Sala 2)
C. de Sant Llorenç, 36. La Galera (baixos de l’Ajuntament)
Del 6 de juny al 6 de juliol de 2025
Inauguració: dissabte, 7 de juny, a les 19.00 h

Exposició amb pintura d’Anna Ralda Bas i peces de terrissa del Mestre terrisser local Joan Cortiella García.

Anna és el quart cop que visita aquest centre. Ella és de Godall, tot i que des de fa molts anys viu a la Sénia. Professionalment és tècnica administrativa, tasca que ha compaginat des de sempre amb les seves inquietuds artístiques i literàries, ja que també dedica bona part de la seva vida a escriure. En aquesta ocasió Anna, com ella mateixa explica, presenta un “projecte que pretén fusionar el procediment artístic, concretament pictòric, amb el procés artesanal de la terrissa i viceversa. L’aigua, un element essencial per a la vida, aquí es transforma en un pretext creatiu en el desenvolupament plàstic i artesanal. Essent el principal lligam que ens porta de la mà, com un estri de treball, ja que l’aigua també resulta primordial per tal de treballar el fang o l’argila”. Aquestes composicions les acompanya de les peces de terrissa de Joan.

Joan Cortiella és Mestre Artesà terrisser des de 2011. Ve d’una nissaga de terrissers (canterers, a les Terres de l’Ebre) que han estat treballant a la Galera de manera ininterrompuda des del segle XVIII fins a l’actualitat. Va començar a practicar el treball al torn de ben petit, mentre estudiava, sobretot als estius, i després ja es va convertir en el seu ofici, compaginant-lo sempre amb el de pagès. Al 2004, any d’inauguració del Museu Terracota, va fer donació, juntament amb el seu pare, mestre artesà terrisser també, d’un conjunt de peces de terrissa que conformen bona part del fons del Museu. Ha exposat les seves peces a diferents espais: a l’antiga seu d’Artesania Catalunya a Barcelona, a la seu del Consell Comarcal del Montsià a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, etc. Ha participat en Fires monogràfiques de terrissa i ceràmica i altres relacionades en les peces de terrissa que elabora per a la construcció. Ha fet i fa, demostracions al torn a diferents indrets sempre amb celebracions relacionades amb l’artesania i el món rural. Ha impartit cursos al torn de terrisser en diverses ocasions per a diferents col·lectius i a l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Realitza experiències al torn de la mà de Circuits Culturals. Des de l’any 2005 (moment de la jubilació del seu pare) és l’únic terrisser en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià.

Les peces que acompanyen l’obra d’Ana han estat concebudes amb l’ajut de l’aigua, a la vegada que s’han emprat per a contenir aigua, per a recollir-la, per a guardar-la, per a servir-la o per beure-hi: la marraixa per beure aigua a casa, el cànter de gal per beure al camp, el cadup per extreure l’aigua de les sènies, el cànter de carreter o cantimplora, per transportar l’aigua dins al carro, els tubs per desaiguar, l’escalfallits amb aigua calenta per escalfar-se al llit en les nits fredes d’hivern, els bevedors per abeurar als animals domèstics, el topí per servir aigua, el ribell per a rentar i el cànter per anar a recollir l’aigua a la font i guardar-la a casa, una de les peces més emblemàtiques de la terrissa de la Galera, decorat amb les pinzellades fetes amb un pinzell especial de cua de matxo i amb argila carregada d’òxid de ferro. Línies corbes, que inicialment només s’aplicaven al cànter; tot i que se’n desconeix el significat, els terrissers diuen que les han fet sempre, transmetent-se de pares a fills, com el mateix ofici… Amb tota seguretat aquestes línies corbes devien representar l’aigua, font de vida, de fertilitat…

Una vegada més, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera serà dinamitzador del patrimoni, la cultura i l’art, barrejant la tradició amb les creacions més innovadores i trencadores. Promotor constant de debat, manifestació, reivindicació i expressió.

Horari: de dimecres a divendres de 9.30 a 13.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h.

Més informació i visites concertades fora d’aquest horari: terracota@galera.cat, 977 71 83 39

«Hola Ceràmica!» a la Galera

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La GaleraDeixa un comentari

Museu Terracota (Ajuntament de la Galera)
Dissabte 5 i diumenge 6 d’abril, de 12.00 a 14.00 h

Els dies 5 i 6  d’abril, la Galera participarà, una vegada més, la iniciativa Hola Ceràmica! Es tracta d’una activitat de dinamització de la terrissa a aquells municipis afiliats a la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC) (la Galera com a poble terrisser, forma part d’aquesta Associació des de l’any 2007, moment de la seva formació). A més de la Galera hi participen altres municipis lligats a la ceràmica i afiliats a l’Associació. Aquesta és una activitat d’àmbit internacional. A Itàlia se celebra un esdeveniment similar anomenat «Buongiorno Ceramica!«.

L’organitzador d’aquesta activitat és  l’AECC i hi col·labora Infoceramica, el portal informatiu de ceràmica més important en llengua espanyola. Aquest 2025, tindrà lloc del 4 al 6 d’abril, “en línia” i presencial.

La Galera, enguany hi participarà de manera presencial els dies 5 i 6 d’abril oferint:

.

Activitat 1

Visita guiada, gratuïta, a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera:

A través d’una visita guiada coneixerem l’ofici de terrisser i el procés artesà de creació d’una peça de terrissa, des que es va a buscar l’argila fins que es crea la peça. Descobrirem una artesania mil·lenària que treballa a partir de materials propers i genera pocs residus.

Cada visitant s’emportarà un bocí de fang per poder provar les seves aptituds artesanes.

Activitat 2

Passi d’audiovisuals (per adults i infants) per conèixer més a fons la tradició terrissera de la Galera  i l’ofici de terrisser

MÉS INFORMACIÓ: www.galera.cat/agenda i  www.holaceramica.es / terracota@galera.cat

Exposició d’art floral de Pepi Querol Carapuig. Cicle Artista Ànonima. Capítol 1: L’Altar Floral

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La GaleraDeixa un comentari

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. de Sant Llorenç, 36, La Galera
Prorrogada fins al 2 de febrer de 2025

Exposició que obrirà un cicle anomenat «Artista Anònima», una proposta cultural anual que vol posar en valor el treball artístic i artesà de les dones grans de les zones rurals. L’exposició, a més, mostra elements molt vinculats a la tradició terrissera de la Galera, elaborats pel mestre terrisser local Joan Cortiella, pel que d’alguna manera és un homenatge als oficis artesans que es van perdent per falta de relleu generacional.

El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició, Laia Beltran, però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals.

En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals, i entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són les dones grans, sàvies i artistes.

Presentació a Breda del «Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)» de Ramon Violant i Simorra

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper dissabte 12 d’octubre a les 5 de la tarda al Centre Cultural Els Forns de Breda tindrà lloc la presentació del llibre “Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)” de Ramon Violant i Simorra, a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, que ha tingut cura de la seva edició.

L’obra, innèdita durant més de 70 anys i publicada el desembre de 2023 per Ecomuseu de les Vall d’Àneu; Garsineu Edicions, conté més de 1500 mots i més de 400 dibuixos de Ramon Noé i Hierro. En el seu pròleg Ignasi Ros explica la visita de l’etnògraf entre 1940 i 1950 a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans on recollí les paraules de l’ofici, de les eines, dels processos i de les peces de la indústria terrissera del moment. A més conté els annexos de Ramon Violant Simorra: «Tamarit de Llitera» (1949) i «El càntir per aigua» (1951). Podeu trobar més informació de l’obra en aquesta entrada del blog i el programa complet de la Fira de l’Olla en aquest enllaç

Pròrroga de l’exposició «Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i Ara»

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La GaleraDeixa un comentari

Sala 2, Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. Sant Llorenç, 36 La Galera (Tarragona)

Es perllonga fins al 27 d’octubre de 2024

El 9 d’agost de 2004 obria les seves portes Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. Això vol dir que enguany compleix 20 anys, i per commemorar-ho hem preparat una exposició dedicada a la terrissa de les Terres de l’Ebre: “Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i ara” («canterers» és com s’anomenaven tradicionalment als terrissers a la Galera i a les Terres de l’Ebre).

L’exposició havia de romandre al centre fins al 29 de setembre però degut a l’interès que ha generat estarà a l’espai dedicat a exposicions temporals fins al 27 d’octubre.

Gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que ens ha cedit les peces del fons del Museu de Ceràmica, com en altres ocasions, podrem veure alguns atuells de centres terrissers extingits i gràcies al díptic que l’acompanya descobrirem el ric patrimoni terrisser que vam arribar a tenir les Terres de l’Ebre malgrat que l’actualitat només queden en actiu: la Galera i Miravet.

Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes fan que, segurament, els actuals canterers de la Galera i Miravet, seran la darrera generació de canterers de les Terres de l’Ebre. Per això, mitjançant aquesta exposició, volem retre un homenatge a tots els artesans que van fer possible aquest ofici ancestral i deixar constància del que porta implícit, una informació, un saber fer i els substrats d’una cultura que ha desaparegut.

A la Galera en ple segle XXI, els cànters i altres peces de terrissa conviuen amb les noves tecnologies, ara més esveltes que mai (la qüestió estètica està per damunt de la funcionalitat), continuant oferint un conjunt de missatges per desxifrar. Però no sabem per quant de temps. Per això des de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i com ja venim fent des de fa 20 anys continuarem treballant per difondre, conservar, preservar i posar en valor el patrimoni cultural vinculat als terrissers de la Galera.

Horari: dimecres a divendres de 9’30 a 13’30 h ; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h

Més informació i visites concertades: http://www.galera.cat/cultura/museu, terracota@galera.cat , 977 71 83 39

Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i Ara

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
Carrer de Sant Llorenç, 36, la Galera
Del 9 d’agost al 27 d’octubre de 2024
Inauguració de l’exposició i presentació del díptic i catàleg: dv 9 d’agost, a les 19.30 h

El 9 d’agost de 2004 obria les seves portes Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. Enguany compleix vint anys i per commemorar-ho l’entitat ha produït aquesta exposició dedicada a la terrissa de les Terres de l’Ebre. El títol de l’exposició reivindica el terme «canterers», que és com s’anomenaven tradicionalment els terrissers a les Terres de l’Ebre.

Gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que igual que en altres ocasions ha cedit les peces del fons del Museu de Ceràmica al centre Terracota, a la Galera es podran veure alguns atuells de centres terrissers extingits. Gràcies al díptic que l’acompanya, a més, hom podrà descobrir el ric patrimoni terrisser que van arribar a tenir les Terres de l’Ebre, malgrat que en l’actualitat només quedin dos centres productors actius: la Galera i Miravet. Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes faran que, segurament, els actuals canterers de la Galera i Miravet siguin la darrera generació de canterers de les Terres de l’Ebre.

Per això, mitjançant aquesta exposició, el Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera vol retre un homenatge a tots els artesans que van fer possible aquest ric patrimoni i deixar constància del que porta implícit, una informació, un saber fer, els substrats d’una cultura que ha desaparegut i que no tornarà però que cal preservar i transmetre generació rere generació.

L’exposició anirà acompanyada d’un díptic per deixar constància de la rica tradició terrissera de les Terres de l’Ebre. A més d’aquesta exposició i díptic, i continuant en la commemoració, es  presentarà, també, un catàleg que vol ser una retrospectiva d’aquests vint anys d’existència. El catàleg permetrà conèixer la quantitat de propostes culturals que Terracota ha ofert al llarg d’aquests vint anys, posant així de relleu que, tot i no disposar dels recursos dels que disposen municipis més grans, ha pogut oferir una variada oferta cultural alhora que ha treballat per l’artesania que tant identifica el poble de la Galera, per donar-la a conèixer, preservar-la i intentar la seva perdurabilitat.   

Horari: dimecres a divendres de 9.30 a 13.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h

+ informació: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. 977 71 83 39, terracota@galera.cat

Hola Ceràmica!

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. de Sant Llorenç, 36. La Galera
6 i 7 d’abril de 2024, de dotze a dues del migdia

«Hola Ceràmica»! és una activitat de dinamització de la terrissa que té lloc als municipis afiliats a la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), associació de la qual la Galera, com a poble terrisser, forma part des de 2007, quan es va formar. Aquesta és una activitat d’àmbit internacional que a Itàlia, per exemple, és coneguda sota el nom «Buongiorno Ceramica!».

L’organitzador d’aquesta activitat és  l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica i hi col·labora Infoceramica,el portal informatiu de ceràmica més important en llengua espanyola. Aquest 2024, tindrà lloc del 2 al 7 d’abril, en línia i presencial. La Galera enguany hi participarà de manera presencial els dies 6 i 7 d’abril amb:

Activitat 1
Portes obertes al Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera): visita guiada gratuïta a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, per conèixer tot el procés artesà de la creació d’una peça de terrissa, famílies de terrissers, tipologies i usos de les peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, centres terrissers propers a la Galera, etc.    

Activitat 2
Passi d’audiovisuals que mostraran les tècniques tradicionals de diferents centres terrissers de la Península, alguns d’ells desapareguts.

+ info: Ajuntament de la Galera , terracota@galera.cat / ¡Hola Cerámica!

Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Garsineu Edicions han publicat Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950), un llibre que incorpora més de 1.500 mots, unes 500 il·lustracions i una trentena de fotografies sobre la història d’aquesta feina artesana. Es tracta d’una obra que va escriure l’estudiós Ramon Violant i Simorra i que ha restat inèdita durant més de setanta anys. Va ser redactada i acabada l’any 1950 i Simorra l’havia fet pensant a presentar-la a un premi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que de fet la va guardonar el 1951.

El volum inclou les visites que Violant i Simorra va fer a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans al llarg de deu anys, on va acabar comprant peces en una desena. Entre les poblacions a les quals fa referència hi ha Gerri de la Sal, Salàs de Pallars, Miravet, la Galera, Alacant o València. L’historiador i editor del llibre, Ignasi Ros, indica que és una obra inèdita diferent, perquè era un text acabat, passat a màquina, amb unes il·lustracions precises i reunides en un volum annex i que havia estat premiat. Ros ha recordat que aquest vocabulari ha quedat sense publicar per un espai de més de setanta anys.

En la trentena de tallers que visita, Violant i Simorra recull vocabulari relacionat amb les peces de terrissa que fabriquen, però també documenta tot el procés de treball des de la preparació a l’enfornat. Aquest llibre és un exemple de com a través del vocabulari pots acabar entenent com treballaven els terrissers fa setanta anys.

El llibre incorpora també els annexos de Ramon Violant i Simorra: Tamarit de Llitera (1949) i El càntir per aigua (1951).

Autor: Ramon Violant i Simorra
Il·lustracions de Ramon Noè i Hierro. Introducció i edició d’Ignasi Ros i Fontana
Títol: Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)
Lloc: Tremp
Edita: Ecomuseu de les Vall d’Àneu; Garsineu Edicions
Data: desembre de 2023
Col·lecció: Biblioteca Ramon Violant i Simorra; 9
ISBN: 9788418806285

1a Jornada d’identificació i documentació de peces de terrissa del Pirineu provinents de fons particulars

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Arran de les diverses recerques i tasques de documentació de la terrissa del Pirineu que estem desenvolupant durant aquests anys des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i altres antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), dins del programa Cultura Viva, ens ha semblat interessant dedicar una jornada a treballar la documentació i la identificació de les peces particulars de ceràmica i terrissa històrica que es troben a les llars d’aquesta zona.

Aquesta jornada serà dirigida per l’investigador i especialista en ceràmica i terrissa Joan Santanach Soler.

Data: 27 de gener

Horari: de 10h a 14h

Lloc:  Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Aquesta jornada és gratuïta, per participar-hi només cal apuntar-se a reserves@ecomuseu.com i portar fins a un màxim de 5 peces de ceràmica o terrissa.

Ho organitzen:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

OPEI

Emili Solé: entre la tradició i la modernitat

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Carretera de St. Vicenç, 14 (can Caralt)
Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024

El dia 24 de novembre de 2023, a les 7 del vespre, s’inaugura al Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l’exposició sobre l’obra de l’artista andorrà resident a la la Garrotxa Emili Solé Carcolé.

La crítica ha dit d’Emili Solé que és un creador de figures de pessebre “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.

Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre. Els artesans, tanmateix, ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.

La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté amb precarietat.

Durant aquestes dates nadalenques i fins al 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell, pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.

En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.

L’exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l’elecció perfecta per veure l’evolució de l’obra d’un artista de formació clàssica, des de la tradició de l’escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.

L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada, i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials, d’altra banda.


FITXA TÈCNICA:

Organitza:
Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

Comissaris:
Jordi Montlló Bolart
Laura Bosch Martínez
Ferran Manau i Graupera

Horari de visites:
Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024
dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
dissabtes d’11 a 14
diumenges i festius d’11 a 1
Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:
Jordi Montlló Bolart
00 34 676259583
jordimontllo@gmail.com

Per més informació :
http://elpessebredelamula.blogspot.com/