Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa

Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel i Quixal J.Manuel (eds.): Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, Benicarló: Onada Edicions , 2013, 533 p.

Fidel al seu compromís quinquennal, el III Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa es va celebrar del 23 al 26 de novembre de 2011, organitzat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili. Com en edicions anteriors, també es van proposar dues poblacions per a portar a terme, respectivament, els actes cientificoacadèmics i la trobada d’entitats i associacions culturals de les comarques implicades en aquest projecte: Vinarós i Jesús.

Al llarg de les jornades previstes es va comptar amb la participació de més de noranta persones en les diverses activitats acadèmiques programades: les quatre ponències, les tres taules rodones i les més de cinquanta comunicacions serviren d’excusa magnífica per al coneixement i la comunicació entre habitants i investigadors d’aquestes contrades, territoris més units per sentiments personals, per relacions familiars i afectives, i per fets culturals, que no separades per accidents geogràfics.Llegeix més »

L'aigua i la gent. Notícies etnogràfiques de l'horta de Mont-roig a partir d'un manuscrit del segle XVIII

Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.

Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va “més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.”

Pista Hitz, la mirada d'un enginyer

Amb aquest llibre, d’Albert Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, respectivament, s’inicia una nova col·lecció de volums d’història social, amb un indubtable interès etnològic: “Finestres al passat. Àlbums fotogràfics”.  És una selecció de les fotografies que aquest enginyer suís va fer durant la seua estada a les Terres de l’Ebre, el 1925 i 1926, per construir el mític ferrocarril ebrenc que des de Tortosa travessava el delta de l’Ebre, encara avui anomenat popularment lo Carrilet. Unes són en relació amb aspectes tècnics de la seva feina, però també en va captar d’altres que avui testimonien com eren els habitatges, la gent, els paisatges, les festes, etc. del territori. El 2011, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre va adquirir aquest valuós material històric a un llibreter de vell, i en va fer una exposició a Tortosa; ara, amb aquesta publicació, el posa a mans de tothom.

Dades: Onada Edicions. Benicarló, 2013. 96 pàg. ISBN: 978-84-15896-12-8

La festa mare. Les festes en una era postcristiana

Data: Divendres, 21 de desembre de 2013 a les 19.30 h. Lloc: Sala Joan de Joanes, (C/ Diputat Castelló, 9), Bocairent.

Presentació del llibre: “la festa mare. Les festes en una era postcristiana” de Sergi Gómez i Soler i del sociòleg Antonio Ariño.

La presentació anirà a càrrec Sergi Gómez, Antonio Ariño i de Joan Seguí, director del Museu d’Etnologia Valenciana.

Organitza: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida Col·labora: Ajuntament de Bocairent Més informació: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, tel. 96 291 15 32, ieva@ieva.info

Ariño Villarroya, Antonio i Gómez i Soler, Sergio (2012); “La festa mare. Les festes en una era postcristiana”, Museu Valencià d’Etnologia, Col·lecció Temes d’Etnologia Valenciana, núm.7

Resum del llibre al Bloc de l’Institut d’Estudis de la vall d’Albaida

Llegeix més »

De què treballen alguns/es Antropòlegs/es a Catalunya

L’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA), organitza el cicle de conferències:

“DE QUÈ TREBALLEN ALGUNS/ES ANTROPÒLEGS/ES A CATALUNYA”

Jordi Colobrans “Què és la tecno-antropologia?” 20/02/2014
Mamen Salcedo “Antropòlegs/es en emprenedoria social i el Tercer Sector: aportació, opcions i reptes”. 19/03/2014
Toni Navarro “Antropologia, disseny i innovació”. 16/04/2014
Adrià Pujol “Antropologia i producció cultural”. 14/05/2014
Helena Güell “L’Antropòleg/a consultor/a de les organitzacions”.04/06/2014

Totes les conferències tindran lloc a les 19.00h. a la sala Nicolau d’Olwer de d’Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.

Aquest cicle constarà de cinc conferències on diferents antropòlegs/es ens explicaran la seva experiència professional amb l’objectiu de conèixer diverses vies de professionalització de l’antropologia, difondre a les empreses, institucions i mitjans de comunicació alguns dels serveis que ofereixen els antropòlegs a Catalunya, presentar a estudiants i a persones que ja han finalitzat els estudis algunes de les possibles sortides professionals i facilitar el coneixement i les relacions entre els antropòlegs/es en actiu i els/les que recerquen camins de professionalització.

Llegeix més »

Els moros de Nadal. les desconegudes carasses d'orgue

Data: Dijous, 20 de desembre de 2013, a les 20 h.
Lloc: Fundació Festa Major de Gràcia (C/Alzina, 9), Barcelona

Cicle El Racó de la Història (Les tertúlies del Tallerd’Història).
Conferència:
Els moros de Nadal. les desconegudes carasses d’orgue, a càrrec de Jan Grau, expert en cultura popular.

Organitza: Taller d’Història de Gràcia.Centre d’Estudis
Amb la col·laboració de: Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Fundació Festa Major de Gràcia i Ajuntament de Barcelona
Més informació: Taller d’Història de Gràcia, tel. 932.196.134, tallerhistoriagracia@gmail.com

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries guanyen el Premi Joan Amades 2013

La passada diada de santa Llúcia,el grup de música tradicional de les Terres de l’Ebre Quico el Célio, el Noi i El Mut de Ferreries, va guanyar el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional, atorgat per l’Associació Cultural Joan Amades. El premi, de caràcter anual, reconeix el mèrit i la feina feta pel grup en el camp de la música i de l’activisme  cultural. El premi té caràcter honorífic, és a dir, es concedeix, sense cap dotació econòmica, a persones individuals i organitzacions que treballen en favor de la cultura popular i tradicional catalana. El grup Quico el Célio, el Noi i El Mut de Ferreries ha celebrat aquest any 2013 el vintè aniversari de la seva creació, treballant per revitalitzar la música tradicional de les Terres de l’Ebre i recuperar la jota catalana.

Homo Necans

Walter Burkert. Homo Necans. Interpretaciones de ritos sacrificiales y mitos de la antigua Grecia. Barcelona: Acantilado, Quaderns Crema, 2013,  520 p.

Premi Weaver d’assaig de la Fundació Ingersoll

La caça com a mitjà d’obtenció d’aliment va ser un pas decisiu en la història de la humanitat i va marcar el progrés de la nostra civilització. Burkert, a partir d’aquest fet i de tot el que comporta l’agressió i la violència, centrals encara en el nostre present l’estudia en el seu pas al sagrat i en la conducta religiosa. Analitzar les seves arrels i el seu desenvolupament és el propòsit d’aquest llibre, centrat en el món grec, ja que, com ell mateix afirma, «la religió de l’antiga Grècia ocupa una posició única: entre les formes religioses més antigues és la més comprensible i la qual es pot conèixer des de més angles, ja que no ha arribat a desaparèixer del tot, sinó que perviu en fenòmens de diversa índole, des de la superstició i el patrimoni literari fins a la litúrgia i la teologia cristianes ».

Pous de glaç. Bages, Berguedà, Solsonès i Valles Occidental

L’historiador Albert Fàbrega i Enfedaque (Súria, 1951) presenta un llibre de Farell Editors on s’inventarien per primer cop fins a quaranta pous dels que es té evidència física o documental de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental.

Catalunya va disposar d’una àmplia i densa xarxa de pous de glaç, des del segle XVII, on es guardava a l’hivern el gel per al seu ús en arribar l’estiu. Tot i que l’ús de la neu i el gel per refredar es remunta com a mínim a la Grècia clàssica, no va ser fins al segle XVII que el seu ús es va estendre a tota la població. La indústria del gel natural va tenir una àmplia difusió fins ben entrat el segle XIX, quan va aparèixer la fabricació industrial del gel artificial. Amb la desaparició d’aquesta activitat els pous es van abandonar i van anar desapareixent, però encara en queda un important conjunt patrimonial.

Data: Divendres 13 de desembre a les 19h

Lloc: Cal Balaguer del Porxo, Súria

Arbúcies, gent d'astúcies matavalons

El proper dissabte 21 de desembre, en el context dels actes de celebració del tricentenari del Combat d’Arbúcies, es presenta el quart número de la col·lecció “Contes del Montseny”: El combat d’Arbúcies. Arbúcies gent d’astúcies, matavalons… editat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular.

En aquesta ocasió, a partir del text de Daniel Martí i els dibuixos de Francesc Riart, aquest conte ens trasllada a un episodi històric, que va tenir lloc el 14 de gener de 1714, on el sometent de la vila d’Arbúcies i d’altres poblacions veïnes van derrotar dos regiments de tropes valones en el marc del conflicte de la Guerra de Successió. D’aquest fet, n’ha perdurat en la memòria dels arbuciencs  l’expressió: “Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons…”

Data: 21 de desembre de 2013

Hora: 12 h

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, la Gabella. Major 6, Arbúcies (Selva)

Organitzen: Museu Etnològic del Montseny