Carmen López, Diana Marre y Joan Bestard (eds.). Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona: Ed. Bellaterra, 2013, 280 p.
Les relacions de parentiu han estat definides en termes d’altruisme i mutualitat dels éssers. En aquestes relacions es sintetitza l’aspecte cooperatiu dels humans. Els parents són persones que participen intrínsecament a la vida de cadascú , són membres els uns dels altres.
En aquest llibre hem volgut presentar de forma etnogràfica una de les relacions que en el nostre imaginari cultural millor expressa la relació de mutualitat de l’ésser: la maternitat.
A la primera part , Reproducció, adopció i acolliment, ens hem preguntat pels canvis que suposa la medicalització de la concepció i del naixement a la maternitat. Segueix el naixement sent la condició inicial de la persona? Com s’introdueix la donació anònima de gàmetes en la història personal? Com es construeix una relació de mutualitat en l’adopció i acolliment? Com les mares constitueixen l’inici de la mutualitat en formes de naixement i lactància que podrien ser considerades « tradicionals »? Per què la tradició innova?
A la segona part: Nous contextos de filiació, presentem diferents formes de maternitat en parelles gais i lesbianes, en mares solteres per elecció. Analitzem la maternitat en relació a persones amb alguna discapacitat intel·lectual. Com es constitueix la mutualitat d’éssers en el cas de l’alteritat intel·lectual? Finalment , ens preguntem per l’aspecte personal ( utualitat, amistat) i l’aspecte polític (el principi de justícia) que presideixen els canvis actuals en l’experiència de la maternitat.