Arriba una nova edició de la Setmana de l’Antropologia!

Del del 21 al 26 de novembre de 2022 celebrem la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la setena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.
Consulteu el programa aquí: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vii-edicio/

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Us hi esperem!

JORNADA: Del subaltern a l’intangible o com… la cultura popular esdevingué patrimoni immaterial

28 D’OCTUBRE DE 2022, de 10.00 a 19.15h.

L’objecte del simposi és el d’aplegar testimonis d’una generació d’antropòlegs i antropòlogues que, fa quatre dècades, van fer aportacions notables –tant teòriques com investigadores– a propòsit d’una idea de cultura popular ara en bona mesura desactivada. I fer-ho compartint espai amb col·legues que, en anys posteriors i en diferents promocions, han desenvolupat la seva tasca teòrica o recercadora problematitzant els continguts i els límits del concepte de patrimoni etnològic, però també amb d’altres que s’han mantingut fidels al valor explicatiu del vell concepte de cultura popular i la seva vocació qüestionadora.

Programa

Organitza: Grup Cultura Popular i Conflicte /ICA i Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials/UB.

Lloc: Aula 311 (sessions de matí) Aula 404 (sessions de tarda) UB-Campus Raval. Entrada lliure.

“Mirades des de l’Antropologia”: 1a Edició del Premi Recerca ICA

L’Institut Català d’Antropologia presenta la primera edició del Premi Recerca ICA amb la finalitat de divulgar les recerques i els debats que s’articulen des de l’antropologia social i cultural des de qualsevol de les vessants de l’antropologia i escrites en llengua catalana.

La convocatòria està oberta a tots els investigadors i investigadores novells d’universitats catalanes.
El termini per presentar propostes acaba el 30 de novembre de 2022.

Consulteu les bases aquí: https://www.antropologia.cat/wp/wp-content/uploads/Premi-ICA-2.pdf

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Convocatòria de beques en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic

L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ha aprovat la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per al període 2022-2023.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  • a) Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  • b) Una beca per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  • c) Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Poden ser beneficiàries d’aquestes beques les persones físiques que hagin finalitzat els estudis següents:

a) Per a la modalitat a) grau en Biblioteconomia i Documentació o títol de grau equivalent, o grau en Documentació o títol de grau equivalent.

b) Per a la modalitat b) grau en Antropologia o títol de grau equivalent.

c) Per a la modalitat c) grau en Musicologia o títol de grau equivalent.

En relació amb la finalització dels estudis que permeten l’accés a aquestes beques, cal que no faci més de cinc anys que s’hagin finalitzat els estudis que donen dret a accedir a la beca, a comptar des de l’any de concessió de la beca.

Termini de sol·licitud: del 8 de juny al 28 de juny a les 14h del 2022.

Tota la informació que necessiteu la trobareu aquí.

Arriba la VI Edició de la Setmana de l’Antropologia

Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Dates: Del 5 al 12 de novembre de 2021

Consulteu el programa a: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vi-edicio-2/

CINE-FÒRUM: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar, Badalona

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 18.00H.

En el marc dels 14ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Les pel·lícules sobre delinqüents juvenils de la segona meitat dels anys 1970 –el cinema quinqui– va projectar una mirada esbiaixada sobre determinats barris populars del cinturó urbà de Barcelona. Aquest va ser el cas de Pomar, a Badalona, escenari del rodatge de Perros Callejeros II (1979). La recerca etnogràfica desenvolupada, que es presentarà complementada amb material audiovisual i d’arxiu i amb fragments del testimoniatge oral, ha pretès contrastar dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Distintes formes de generar un paisatge, que en cap cas pot ser “natural”, sinó resultat de formes diferents de seccionar el món i organitzar-lo significativament per fer de l’ordre final allò que diuen una història.
 
Durant el taller parlarem de la pel·lícula Perros Callejeros II . Busca y Captura (dir. José Antonio de la Loma,1979), amb un col·loqui posterior on es presentaran els resultats de la recerca: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar

Amb les intervencions de: Manuel DelgadoAlba MateoSarai Martín (ICA) i  Carmen Díaz (Casal de la Dona de Pomar)

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·laboren: Casal Cívic de Pomar, Casal de la dona de Pomar, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS-UB), Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

XI Premi d’Investigació J. F. Mira

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira té com a finalitat la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural, preferentment a l’àmbit del País Valencià.

Temàtica: el contingut podrà tractar sobre qualsevol temàtica, sempre que es faci des d’una perspectiva antropològica.
Dotació: 2.000 € i la publicació de l’obra dins la col·lecció Intercanvis de l’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia
Termini: 31 de desembre de 2021

Consulteu aquí les bases del premi i les guanyadores d’anteriors edicions.