El Comitè organitzador del CoCA ’24 amplia el termini de presentació de comunicacions

30 juny 2023 Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 2Deixa un comentari

El Comitè organitzador del 3r Congrés Català d’Antropologia amplia el termini de presentació de comunicacions:

Totes les persones que vulguin presentar propostes de comunicació podran fer-ho fins al dilluns 17 de juliol.

Proposta de comunicacions

Cal presentar:

Títol de la comunicació
Breu resum de 300 paraules
Nom, cognoms, afiliació i adreça de correu electrònic de les autores

No es podran presentar més de dues comunicacions per persona en el conjunt del Congrés. No s’accepten comunicacions en format virtual. Des de l’organització del Congrés no es preveu la publicació d’actes.

Procediment

Per a presentar una proposta de comunicació cal que procediu de la següent manera:

Registrar-vos a: https://coca.antropologia.cat/registre/

En cas d’estar registrat en l’edició anterior no cal tornar a fer-ho.

Seguidament, rebreu un correu electrònic en el que haureu de confirmar el registre
Un cop confirmat el registre, es pot iniciar la sessió a la Web amb l’usuari i contrasenya assignades. Cal completar correctament el perfil, que serà públic a la pàgina de membres del Congrés.
Per a enviar una proposta de comunicació, cal accedir al menú que apareix al lateral esquerra: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/enviament-de-comunicacions/
Cada usuari podrà veure l’estat de les seves comunicacions a: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/comunicacions-enviades/

Per més informació, consulteu el web del congrés: https://coca.antropologia.cat/

Simposis

1. Posthumanisme i vida quotidiana

2. Cultura i evolució: l’estudi de les societats humanes des de les ciències de la vida

3. Sistemes de mobilitat en infraestructures morals. Els nous repertoris retòrics per al neoliberalisme urbà

4. Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà

5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal

6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI)

7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats

8. Governar la migració a través de la “burocràcia fantasma”. Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l’estat

9. Treball de camp acompanyat

10. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors

11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges

12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l’habiten

13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat

14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori

15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado

16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries

17. Nous models i experiències de relacions sexoafectives: una mirada etnogràfica

18. Donant visibilitat a la vellesa: L’envelliment com a eix de desigualtat en l’antropologia

19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

20. Marroc: colonialisme(s) i gènere(s)

21. Etnografies de la colonització neoliberal del sistema educatiu

22. Treball precari. Com pot l’antropologia ajudar a abordar aquest repte global?

23. Religió i creativitat. Inventant tradicions, cosmologies i rituals a l’espai atlàntic

24. ¿Antropología de la pesca hoy? La crisis del sector pesquero como objeto de estudio de la antropología social

25. Wilderness and landscape as socio-cultural constructions in the age of emergency and Capitalocene

26: Museus i col·lecions etnològiques a Catalunya: cap a la descolonització?

27. Alternatives viables i mons possibles: Reptes per una antropologia dels moviments socials

28. Subalternitats, gènere i conflicte. La religiositat popular femenina de denominació catòlica

29. Antropologia visual: un viatge per la imatge com a producte cultural

30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

33. L’Estat en acte

34. Ciència i religió, apropaments antropològics

35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

36. Museus i ciutadania

37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Ricard Mur, un fotògraf de postal

10 febrer 202310 febrer 2023 Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

L’exposició “Ricard Mur, un fotògraf de postal” que acull actualment el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols s’emmarca dins de la iniciativa anual dels Tallers d’Història, liderats per l’Arxiu Municipal.

Ricard Mur Dargallo (Gallur, Saragossa, 1875 – Sant Feliu de Guíxols, 1939) va ser un fotògraf conegut pels seus retrats sobre el paisatge, els costums i la gent; i també per la producció i l’edició de les famoses targetes postals que es venien al seu taller i estudi fotogràfic del carrer Major de St. Feliu i a les sucursals que va obrir a Palamós i Palafrugell.

Més enllà del retrat que feia al seu propi estudi, també podem trobar la vessant de Ricard Mur com a fotògraf ambulant ja que va visitar diferents poblacions dels entorns rurals de Girona que no tenien accés directe a la fotografia i als fotògrafs. Aquest treball esdevé una visió antropològica de la societat de principis del segle passat en aquests espais rurals.

Després de la seva mort el fotògraf Joan Sabater es va fer càrrec de l’estudi de St. Feliu, traslladant-lo al carrer Girona, on encara va reeditar i vendre algunes postals de Ricard Mur. Posteriorment el fons fou venut a Josep M. Oliveras, també fotògraf, el qual en jubilar-se l’oferí a l’Ajuntament.

Enguany, la mostra vol homenatjar a Ricard Mur tant per les seves qualitats artístiques com per la seva tasca de documentació del moment històric, la qual mostra un St. Feliu desaparegut i ens permet veure com era la societat, la ciutat i els entorns naturals de la Costa Brava al llarg dels anys 20 del segle XX.

Dates: del 25 de gener al 10 d’abril de 2023.

Lloc: Espai la Capella – Antic Hospital Municipal.

Adreça: C/ Hospital, 25-35 (17220, Sant Feliu de Guíxols).

Horaris de visita:

De dimarts a dissabte, de 11h a 13h i de 17h a 19h.
Diumenges i festius, de 11h a 14h.

Més informació: https://museu.guixols.cat/exposicio.php?id=mur

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

18 gener 2023 Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 2Deixa un comentari

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis:

Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023.
L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

29 agost 202229 agost 2022 Museu de la PescaDeixa un comentari

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix?“ que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

09 agost 2022 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
“Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
“La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
“Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
“Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
“Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
“Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
“Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
“Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
“Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
“Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
“Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

“Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
“Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
“L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
“‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
“Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

“Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

“Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
“Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
“Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
“‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
“Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

“II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
“Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
“L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
“En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
“Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
“El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
“Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
“Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
“En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé