Ricard Mur, un fotògraf de postal

10 febrer 202310 febrer 2023 Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

L’exposició “Ricard Mur, un fotògraf de postal” que acull actualment el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols s’emmarca dins de la iniciativa anual dels Tallers d’Història, liderats per l’Arxiu Municipal.

Ricard Mur Dargallo (Gallur, Saragossa, 1875 – Sant Feliu de Guíxols, 1939) va ser un fotògraf conegut pels seus retrats sobre el paisatge, els costums i la gent; i també per la producció i l’edició de les famoses targetes postals que es venien al seu taller i estudi fotogràfic del carrer Major de St. Feliu i a les sucursals que va obrir a Palamós i Palafrugell.

Més enllà del retrat que feia al seu propi estudi, també podem trobar la vessant de Ricard Mur com a fotògraf ambulant ja que va visitar diferents poblacions dels entorns rurals de Girona que no tenien accés directe a la fotografia i als fotògrafs. Aquest treball esdevé una visió antropològica de la societat de principis del segle passat en aquests espais rurals.

Després de la seva mort el fotògraf Joan Sabater es va fer càrrec de l’estudi de St. Feliu, traslladant-lo al carrer Girona, on encara va reeditar i vendre algunes postals de Ricard Mur. Posteriorment el fons fou venut a Josep M. Oliveras, també fotògraf, el qual en jubilar-se l’oferí a l’Ajuntament.

Enguany, la mostra vol homenatjar a Ricard Mur tant per les seves qualitats artístiques com per la seva tasca de documentació del moment històric, la qual mostra un St. Feliu desaparegut i ens permet veure com era la societat, la ciutat i els entorns naturals de la Costa Brava al llarg dels anys 20 del segle XX.

Dates: del 25 de gener al 10 d’abril de 2023.

Lloc: Espai la Capella – Antic Hospital Municipal.

Adreça: C/ Hospital, 25-35 (17220, Sant Feliu de Guíxols).

Horaris de visita:

De dimarts a dissabte, de 11h a 13h i de 17h a 19h.
Diumenges i festius, de 11h a 14h.

Més informació: https://museu.guixols.cat/exposicio.php?id=mur

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

18 gener 2023 Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 2Deixa un comentari

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis:

Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023.
L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

29 agost 202229 agost 2022 Museu de la PescaDeixa un comentari

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix?“ que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

09 agost 2022 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
“Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
“La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
“Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
“Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
“Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
“Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
“Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
“Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
“Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
“Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
“Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

“Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
“Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
“L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
“‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
“Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

“Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

“Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
“Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
“Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
“‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
“Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

“II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
“Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
“L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
“En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
“Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
“El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
“Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
“Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
“En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Arriba la VI Edició de la Setmana de l’Antropologia

04 novembre 2021 Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Dates: Del 5 al 12 de novembre de 2021

Consulteu el programa a: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vi-edicio-2/

CINE-FÒRUM: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar, Badalona

04 novembre 2021 Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 18.00H.

En el marc dels 14ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Les pel·lícules sobre delinqüents juvenils de la segona meitat dels anys 1970 –el cinema quinqui– va projectar una mirada esbiaixada sobre determinats barris populars del cinturó urbà de Barcelona. Aquest va ser el cas de Pomar, a Badalona, escenari del rodatge de Perros Callejeros II (1979). La recerca etnogràfica desenvolupada, que es presentarà complementada amb material audiovisual i d’arxiu i amb fragments del testimoniatge oral, ha pretès contrastar dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Distintes formes de generar un paisatge, que en cap cas pot ser “natural”, sinó resultat de formes diferents de seccionar el món i organitzar-lo significativament per fer de l’ordre final allò que diuen una història.

Durant el taller parlarem de la pel·lícula Perros Callejeros II . Busca y Captura (dir. José Antonio de la Loma,1979), amb un col·loqui posterior on es presentaran els resultats de la recerca: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar

Amb les intervencions de: Manuel Delgado, Alba Mateo, Sarai Martín (ICA) i Carmen Díaz (Casal de la Dona de Pomar)

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·laboren: Casal Cívic de Pomar, Casal de la dona de Pomar, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS-UB), Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.