Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Balanç del 4t Congrés Català d’Antropologia (CoCA’26): Record de participació i voluntat d’incidència en el futur de la professió

La 4a Edició del CoCA es va celebrar el proppassat mes de gener (del 28 al 30) i va tenir la Universitat de Barcelona (UB) com a amfitriona.

Aquesta nova edició del Congrés va finalitzar amb un rècord de participació (més de 500 persones inscrites) i la novetat d’acollir activitats que representen una voluntat d’incidir en el futur de la professió, com ara la presentació de la campanya per aconseguir un Col·legi Professional o el Fòrum sobre Antropologia i educació secundària. Quant al contingut del Congrés, es van celebrar 44 simposis, 21 presentacions de llibres, cinc taules rodones i cinc projeccions audiovisuals, entre d’altres, en tres espais diferents: la Facultat de Geografia i Història, el Pati Manning i la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

«És cert que això ha provocat que hi hagués moltíssimes activitats simultànies i que fos impossible seguir-les totes, però ha estat una decisió conscient, perquè des de l’inici s’ha volgut que el CoCA fos un espai el màxim d’obert i plural», va valorar en la clausura la secretària general del Congrés, Mònica Martínez Mauri. Igualment, va destacar que aquest any el CoCA ha continuat sent un «espai de difusió» de tarannà acadèmic, però que a més «ha començat a articular una agenda política en tres àmbits: la presència de l’antropologia a l’educació secundària, la professionalització i la creació d’un Col·legi».

Aquesta voluntat d’incidència política s’ha traduït en actes oberts (no calia inscriure’s). El primer Fòrum “L’antropologia social a la secundària: assignatura pendent?”, celebrat el dia 28, va constar de dues taules rodones i va servir per a conèixer els testimonis d’antropòlegs/es que actualment exerceixen la docència als instituts catalans, així com reflexionar sobre altres possibles aportacions a l’àmbit educatiu des de la nostra disciplina. L’endemà van tenir lloc la presentació del projecte “Cartografies de la professió” d’ASAEE i de la campanya per a la creació d’un Col·legi Professional. En aquest sentit, el primer pas és la recollida de signatures de suport entre els titulats en Antropologia Social i Cultural mitjançant un formulari que ja està disponible.


El Congrés també va servir per posar de manifest el posicionament del col·lectiu davant el món actual. L’acte inaugural va ser la taula rodona «L’antropologia davant els genocidis» celebrada al CCCB amb gran èxit de públic, mentre que divendres va tenir lloc una assemblea que va servir per aprovar el manifest «L’antropologia en temps de llum minvant».

El Comitè Organitzador i Científic del Congrés -formalment, una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia- està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans conjuntament amb l’ICA, l’ITA, ACPA i l’AVA. En aquesta edició, el Comitè Local ha estat format per representants de la Universitat de Barcelona, amb Romina Martínez Algueró com a secretària tècnica.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà l’encarregada d’acollir la cinquena edició d’aquesta trobada, el 2028.

Web del Congrés: CoCA – Congrés Català d’Antropologia

 El viaje de Khadija

Khadija va néixer a Amsterdam, filla de mare i pare marroquins. Com moltes joves d’origen migrant, ha crescut entre dues realitats sovint en tensió: la cultura europea on ha estat educada i les arrels familiars del Rif. Fa vint anys que no visita Beni Chikar, el petit poble prop de Melilla on passava els estius de petita. Ara hi torna per reconnectar amb els seus orígens. La seva identitat està profundament marcada per la figura de la seva àvia, Mama Allal, una dona forta i respectada.

Tarik El Idrissi (Marroc). 70’. Any 2017

Data: Diumenge, 9 de novembre a les 17h

Població i lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

Binu, història de dues estrelles

A finals dels anys setanta, en Francesc Fortí i la Francina Suriñach van fundar El Racó d’en Binu a Argentona, un restaurant d’alta gastronomia francesa que va obtenir dues estrelles Michelin, un fet insòlit fora de Barcelona. El documental retrata la trajectòria d’aquest projecte singular, des de l’esplendor fins a l’oblit, i mostra com la fidelitat a una manera de fer esdevé acte de perseverança. Amb una mirada íntima, la peça reflexiona sobre el pas del temps, la memòria i la resistència quotidiana. 

Guillem Cabra i Mar Clapés (Catalunya).

81’. Any 2023

Data: Dimarts, 4 de novembre a les 20 h

Població i lloc: Espai ETC Vic. Passeig de la Generalitat, 46. Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

Mans Destres. Núria Molas i Moisès Tarrés, pastors formatgers

El documental retrata l’activitat ramadera i formatgera de l’Esquellot del Montseny, ubicat a la finca de la Sala, als peus del Matagalls. El projecte, impulsat per la Núria i en Moi, combina la cria d’ovelles amb la producció de formatge artesà a partir de llet crua. La peça mostra el cicle complet: pastura diària en camps i boscos de l’entorn, cures del ramat i elaboració del producte. El documental mostra la continuïtat d’un ofici tradicional vinculat al paisatge, a la cultura rural i a la gestió sostenible del territori.

Guió: Jacint Torrents. Realització: Jordi Crusats. Producció: Museu del Ter. 17’. Any 2025.

Fes clic aquí per veure el documental.

Data: Dissabte, 1 de novembre a les 16h

Població i lloc: Espai Montseny. Carrer Migdia, 1. Viladrau

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

Jornada i exposició: Altres formes de religiositat. Rituals populars a Catalunya

Data: Dijous 30 d’octubre de 2025, de 10.00h. a 19.15h.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure (no cal inscripció prèvia).

Pràctiques i rituals neopagans, performances futbolístiques que interpel·len l’àmbit d’allò que és religiós, cercles de dones i altres espiritualitats de caràcter clarament femení i feminista, rituals de neteja en llocs abandonats, aparicions d’esperits lligades a la memòria dels espais, que esdevenen fets socials… Tot això conforma un conjunt de posades en escena de creences de la cultura popular a Catalunya que mereixen ser considerades, malgrat desenvolupar-se fora de les vies institucionals. Durant la jornada s’abordarà l’exposició i la difusió d’aquesta part del patrimoni etnològic català que massa vegades ha quedat invisibilitzat. També comptarà amb una exposició adjacent de les fotografies i materials audiovisuals de les recerques etnogràfiques presentades.

PROGRAMA

10:00-10:15: Benvinguda i presentació de la Jornada a càrrec de Sara Pastor Talboom (UNED, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA) i Victòria Badia Giménez (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA)

10:15-11:15: Virginia Fons Renaudon (UAB, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). «Metodologia d’anàlisi dels rituals»

11:15-12:15: María Zoila Tapia González (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). «El fútbol com a religió i mística de barri: La U.E.S.A i el Sant Andreu»

12:30-13:30: Victòria Badia Giménez (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). «Llocs encantats i rituals de desencantament a Catalunya: el cas d’un restaurant català»

15:30-16:30: Anaïs Madera-Roldán (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). «Natura, divinitats i altres mons. La Roda de l’Any i rituals estacionals al paganisme contemporani»

16:30-17:30: Isabel Gómez Ara (GREMHER/UB). «‘La ferida històrica de Tarragona’. Una aproximació des de l’antropologia visual a les aparicions del Preventori de la Savinosa»

17:45-18:45: Sara Pastor Talboom (UNED, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). «Ritualidad y espiritualidad femenina: el caso de los círculos de mujeres»

18:45-19:15: Debat de cloenda a càrrec de les ponents

Organitzen: Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO/ICA), Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER/UB).
Col·labora: Grup d’Estudis sobre Cultura i Dominació (GECID/UB), Centre d’Imatges Tarragona/L’Arxiu, Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Mans Destres. Ivan Hernández, forner artesà. 

El documental presenta el dia a dia dels forners de Mas Corcó (Manlleu), que desenvolupen una activitat agroalimentària basada en el cultiu de cereals propis, la transformació en farina i l’elaboració de pa artesà. El projecte integra tot el cicle productiu, des del camp fins al forn, i posa en valor pràctiques tradicionals vinculades al territori. L’enregistrament documenta els processos tècnics, les eines emprades i l’organització del treball, tot destacant la continuïtat d’un ofici en el context contemporani.

Guió: Jacint Torrents. Realització: Jordi Crusats. Producció: Museu del Ter. 19’. Any 2025.

Fes clic aquí per veure el documental.

Data: Dijous, 9 d’octubre a les 19.30h                   

Població i lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«El cos de les dones” a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu

Del 16 de setembre de 2025 i fins l’11 de gener de 2026 a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu es podrà visitar l’exposició “El cos de les Dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular ”, organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural – Generalitat de Catalunya.

La mostra s’inaugurarà el dissabte 25 d’octubre a les 19:00h.

L’exposició fa una lectura etnològica de com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos, i han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat, etc. També aborda la cultura material i immaterial en referència al cos de les dones, i com la societat ha modelat i conformat la sexualitat i la seva salut.

S’hi recullen pinzellades de la cultura i dels coneixements populars que han acompanyat a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i a la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir com una eina de reflexió sobre el tractament que la societat ha donat al cos de les dones els últims cent anys. Però també de la poca atenció que s’ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos.

Els continguts de l’exposició han estat a càrrec de la comissària Gemma Casal i Fité, antropòloga, investigadora i membre del Consell de l’Etnologia Catalana.

15a Mostra de Cinema Etnogràfic-Museu del Ter

El Museu del Ter participa, per tretzè any consecutiu, en la Mostra de Cinema Etnogràfic, una iniciativa impulsada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
La Mostra, que enguany celebra la seva 15a edició, té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida presents o passades en la nostra
societat. Alhora, vol posar en relleu com l’audiovisual ha esdevingut una eina clau per a la recerca etnològica, tant en la documentació com en la difusió del patrimoni immaterial.

Des del Museu del Ter es coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. En aquesta edició es duran a terme 10 sessions en 9 poblacions diferents: Ripoll, Manlleu (2 sessions), Taradell, Sant Vicenç de Torelló, Viladrau, Vic, Orís,
Torelló i Roda de Ter.

La programació inclou documentals i filmacions actuals i també sessions dedicades a
la recuperació de filmacions antigues amb un clar interès etnogràfic
, com les de
Taradell i Torelló. En conjunt, una proposta que contribueix a preservar, difondre i
posar en valor el patrimoni etnogràfic audiovisual
del país.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

50 anys de les Festes del Barri de Gràcia de Manlleu

Aquest 2025, el barri de Gràcia de Manlleu celebra el 50è aniversari de les seves festes, una tradició popular que va començar l’any 1975 gràcies a la iniciativa d’un grup de joves del barri. Amb el temps, aquestes festes s’han consolidat com un referent de convivència, cultura i participació veïnal.

Al llarg dels anys, les festes han inclòs activitats esportives, culturals i lúdiques per a totes les edats: concerts, jocs infantils, concursos, sopars populars, ball de gala i altres esdeveniments que han reforçat el sentiment de comunitat.

Per commemorar aquest mig segle, el Museu del Ter ha produït el documental «50 festes del barri», que recull testimonis i imatges històriques, i s’han recuperat activitats tradicionals com la baixada de carretons.

Les festes del barri de Gràcia són molt més que una celebració anual: són un símbol de cohesió social, identitat local i memòria col·lectiva que perdura des de fa cinc dècades.

Consulta el documental

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat