La familiar de Sant Pere de Torelló: història d’una cooperativa centenària (1920-2025)

La Familiar de Sant Pere de Torelló: història d’una cooperativa centenària (1920–2025) és una nova publicació en línia, fruit de la recerca de l’historiador Joan Torrents Juncà i editada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el Museu del Ter dins del projecte El fil de la cooperació.

L’obra recupera la història de la cooperativa La Familiar, fundada el 1920 per un grup d’obrers amb l’objectiu d’accedir a productes de qualitat i a millor preu. Amb el temps, van ampliar serveis amb un bar, mutualitat i préstecs. El 1939, amb la fi de la Guerra Civil, fou incautada i il·legalitzada, i no va reobrir fins al 1964. La cooperativa continua activa avui dia.

El llibre es basa en fonts documentals diverses (arxius, premsa local, testimonis veïnals) i també contextualitza el moviment cooperatiu local, com la Cooperativa Sanperense. Aquesta publicació posa en valor el patrimoni històric i social del cooperativisme a Osona i la Catalunya Central.

Consulta la publicació

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“El cos de les dones” al Museu del Ter

El Museu del Ter acull l’exposició temporal “El cos de les dones”. L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir, si així es desitja, com un motiu de reflexió sobre el tractament que s’ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s’ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos.
L’exposició ha estat produïda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el comissariat de l’antropòloga Gemma Casal i Fité. La mostra conté alguns objectes, fotografies i documents procedents de les col·leccions del Museu del Ter.

Les dones del Ter i activitats al voltant de l’exposició
Aquesta exposició enllaça amb la voluntat del Museu del Ter d’apropar-nos a la realitat cultural del nostre entorn més enllà del patrimoni tradicional. La mirada sobre el patrimoni del Museu del Ter incorpora des de fa molts anys la mirada de gènere tant en la recerca com en els projectes de divulgació. En el nostre cas hem reivindicat la memòria de les treballadores del tèxtil del Ter com a part important de la nostra història contemporània i del nostre patrimoni cultural.

Des del Museu del Ter, i mentre hi hagi l’exposició hem programat les següents activitats:
. Divendres 28 de març a les 19.30h. Conferència: Les «coses de dones» en la vida i la cultura popular. A càrrec de Gemma Casal, comissària de l’exposició. Acte seguit, es farà una visita guiada a l’exposició.
. Dijous 10 d’abril a les 19.30h. Conferència: La dona com a transmissora de remeis populars. El cas del Lluçanès. A càrrec de M. Àngles Bonet i Roser Reixach
. Dimarts 29 d’abril a les 18h. Teixint la memòria: trobada de dones per a un patrimoni col·lectiu en femení. Taula rodona conduïda per Marta Rosell, antropòloga i directora del documental: “El fil conductor. Els aixovars de núvia a Osona. Dones patrimoni i memòria”

Data: Del 14 de març al 4 de maig de 2025

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Un museu amb veu de dona. Visita guiada

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadaora des del Museu d’Arenys de Mar el dia 8 de març de 2025, us oferim una visita guiada a través de la història de les dones que omplen de relats i memòria les sales del nostre museu. 

Un museu amb veu de dona és una visita a través de la contribució de dones conegudes: bailarines, col·leccionistes, empresàries, científiques, dissenyadores…i especialment totes les dones anònimes dedicades a l’ofici de puntaires que són la base del treball femení de tallers i empreses que han mantingut viu un ofici i una cultura popular basada en una artesania que es tot un patrimoni del país.

A través dels objectes que conservem al museu us explicarem la seva història i les seves aportacions. Farem una visita als dos equipaments: el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia i a l’acabar la visita us lliurarem una publicació sobre la història d’aquestes dones.

Per a més informació i inscripcions trucar al 937924444 o talaverahd@arenysdemar.cat Museu d’Arenys de Mar, c. Església, 43.

Els usos de la pedra seca: agricultura

Aquest dissabte 30 de novembre presentarem una ponència sobre els usos vinculats a l’agricultura de les construccions de pedra seca i d’arquitectura tradicional.

Farà la presentació l’Abraham Guillén Villar, antropòleg de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i tindrà lloc a l’Ateneu Agrícola de Lavern a les 18:30.

Activitat coorganitzada pel Centre d’Estudis de Subirats, l’Ateneu Agrícola de Lavern i l’Institut d’Estudis Penedesencs en el marc de la Setmana de la Pedra Seca 2024.

CULTURA VIVA 2024: Entre la memòria i la identitat. Reflexions i diàlegs sobre les cultures urbanes juvenils

El proper dimecres 13 de novembre a les 16.00h. se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la UB (Sala Jane Addams) aquesta jornada on s’exposaran els resultats de la recerca El break dance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona de Livia Motterle i Carlos Peña.

El projecte pretén indagar en un dels fenòmens de la cultura hip-hop a la ciutat de Barcelona, el break dance, fent èmfasi en les tensions entre identitat i memòria, entre opressió i resistència, entre marginalitat i reconeixement. La intenció és celebrar aquesta dansa com a expressió de resistència urbana, posant l’accent en la manera en què aquesta constitueix o hauria de constituir un element més del patrimoni etnològic i la cultura popular del nostre país.

Programa

16.00h-16.15h: Benvinguda i presentació del projecte. Livia Motterle i Carlos Peña

16.15h-17.00h: Xerrada inaugural i debat. Manuel Delgado

17.00h-18.30h: Taula rodona. Josep MartíLaura Porzio i Adam Havas

18.30h-19.00h: Breu genealogia del break dance a Catalunya. Carlos Peña

19.00h-19.30h: Una mirada de gènere al break dance. Livia Motterle

19.30h-20.00h: Cloenda

Organitza: Grup de Recerca en Antropologia del Cos i la Sexualitat (GRACS/ICA), Cultura popular i conflicte (CPC/ICA). Col·labora: Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), Universitat de Barcelona (UB). Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Pedra seca al Penedès

Tenim data per dues sortides dins del cicle d’activitats Els usos de la pedra seca, amb l’objectiu de conèixer una mica més la diversitat de les construccions de pedra seca presents a la vegueria del Penedès.

La primera sortida es realitzarà al Vendrell, Baix Penedès, i es visitaran construccions relacionades amb la gestió i aprofitament de l’aigua en un entorn agrícola. Serà conduïda per l’Abraham Guillén, de l’Institut d’Estudis Penedesencs i per en Josep Borrut, del Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders. Serà diumenge 10 de novembre a les 10h.

La segona sortida serà a Olivella, al Garraf, el diumenge 17 de novembre, i es visitaran diversos forns de calç per aprofundir en el rol de la pedra seca en el desenvolupament de l’activitat protoindustrial. Aquesta activitat s’emmarca en les Festes de Tardor d’Olivella, i ha estat coorganitzada per l’Associació Pedra Seca Garraf i l’Institut d’Estudis Penedesencs.

PRESENTACIÓ: Paisatges visuals i sonors del Pirineu. Memòries i identitats construïdes a partir de la relació amb l’entorn natural

En el marc del Programa Cultura Viva 2024, l’Institut Català d’Antropologia (ICA) organitza dues presentacions del Projecte: «Paisatges visuals i sonors del Pirineu. Memòries i identitats construïdes a partir de la relació amb l’entorn natural». La recerca realitzada al 2023, ha donat com a resultat un Mapa Interactiu que recull tot un conjunt d’imatges, sons i narratives, en format fotogràfic i audiovisual, que ens parla d’elements i d’indrets, escollits pels propis habitants, que conformen aquests paisatges de pertinença. El mapa es centra en el Pirineu occidental català, amb persones que habiten a la Vall de Barravés i a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).

Dissabte 19 d’octubre a les 18.00h. a Vilaller (Sala de Cultura de l’Ajuntament de Vilaller)

Presenta:
Dídac Santos Fita (Dept. d’Antropologia Social i Cultural, UAB) (Co-IP del projecte, ICA)

Intervindran:
Maria José Erta Ruiz (Alcaldessa de Vilaller)
Albert Palacín Farré (President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça)
Montserrat Clua i Fainé (Dept. d’Antropologia Social i Cultural, UAB)

Dissabte 26 d’octubre a les 18.00h a Esterri d’Àneu (Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu)

Presenten:
Irina Casado i Aijón i Jordi Castellví Girbau (Dept. d’Antropologia Social i Cultural, UAB) (Co-IP del projecte, ICA / membre de l’equip de recerca, ICA)

Intervindrà:
Ferran Rella Foro (President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu)

XIV Congreso Internacional Dieta Mediterránea: últims dies per enviar-hi comunicacions

Fins al 23 de febrer de 2024, romandrà obert el termini per enviar comunicacions científiques al XIV Congreso Internacional Dieta Mediterránea, que se celebrarà a Barcelona els dies 20 i 21 de març de 2024.

El Congrés convida a professionals i investigadors a trametre comunicacions sobre els seus últims treballs relacionats amb la dieta mediterrània dins dels camps de la medicina i la salut, les ciències ambientals, i el patrimoni cultural.

L’esdeveniment està organitzat per la Fundación Dieta Mediterránea, i el comitè científic està integrat per Paralelo 40º – Observatorio Mundial de la Dieta Mediterránea; una iniciativa que pretén promocionar, recopilar, i difondre la investigació interdisciplinària sobre la dieta mediterrània en els seus vessants alimentari i agrari, de salut, cultural, econòmic, gastronòmic i mediambiental.

Des de la inscripció, l’any 2013, de la Dieta mediterrània a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, la temàtica ha sigut un recurrent objecte d’estudi dins de les ciències socials, i en concret, en la recerca sobre patrimoni cultural i alimentació. En edicions anteriors, han participat en el congrés figures reconegudes del camp de l’Antropologia de l’Alimentació, com el Dr. Jesús Contreras o la Dra. Margalida Mulet Pascual.

Podeu enviar les vostres comunicacions fins al 23 de febrer de 2024 a les 15:00 hores. Només seran valorades les trameses fetes des del formulari de la pàgina web del congrés.

Els treballs hauran de ser originals, i no haver-se presentat anteriorment en cap altre congrés. Sí que s’acceptaran comunicacions que s’hagin publicat en alguna revista científica el mateix any del congrés. A més a més, el Congrés distribuirà tres premis monetaris per a les que el comitè científic consideri les tres millors comunicacions (de 600 € el primer premi, 300€ el segon premi i 250€ el tercer premi).

Per ampliar la informació sobre les comunicacions o el programa, us podeu dirigir a la pàgina web del congrés.

Revista d’etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2024)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 48, corresponent a l’any 2024. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. Tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.