Hi ha cap diferència real entre la naturalesa i la cultura? Què ens revela la nostra relació amb els animals sobre la nostra pròpia humanitat? Després de percebre, durant segles, la humanitat com una cosa separada del món, què significaria retornar-hi?
Tim Ingold és catedràtic d’Antropologia a la Universitat d’Aberdeen i autor de Líneas: Una breve historia (Gedisa, 2015). Ingold és un dels antropòlegs més destacats de l’actualitat, i serà al CCCB en el marc del II Congrés Internacional d’Antropologia AIBR, en col·laboració amb el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona i l’Associació d’Antropòlegs Iberoamericans en Xarxa (AIBR).
Robertson, Alexander F. Regeneració rural a Catalunya. Mieres des dels anys 80 del segle xx. Barcelona: Pol·len Edicions, 2016.
No fa massa temps, Mieres, situada en una vall als confins més baixos els Pirineus i a una hora del Mediterrani, mostrava signes visibles de decadència. Moltes de les seves cases s’abandonaven, descuidades i ruïnoses. La generació més jove es traslladava a altres municipis i capitals. Sortosament, Mieres no ha mort i el seu redescobriment ha esdevingut, per tant, un alegre punt d’atenció de la meva recerca…
A. F. Robertson
Abans d’incorporar-se a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, l’any 1985 com a professor d’Antropologia, Alexander Robertson havia ensenyat sociologia del desenvolupament mentre dirigia el Cente d’Estudis Africans a la Universitat de Cambridge. Els seus escrits sobre les implicacions polítiques, econòmiques i històriques de la vida familiar es basen en recerques dutes a terme a l’Àfrica, el Sudest asiàtic, Europa i els EEUU. Els seus llibres més recents inclouen Greed: Gut Feelings, Growth, and History, i un estudi de la gent , majoritàriament dones grans, que col·leccionen nines de tamany natural (Life Like Dolls). Actualment és professor honorari a la Universitat d’Edimburg.
Giuseppe Aricó, José A. Mansilla, Marco Luca Stanchieri (Coord.). Barrios corsarios. Memoria histórica, luchas urbanas y cambio social en los márgenes de la ciudad neoliberal. Barcelona: Pol·len Edicions [L’Observatori], 2016.
Una de les principals característiques que defineixen l’actual conjuntura político-econòmica a nivell global, especialment en els anomenats “barris conflictius”, és l’extrema submissió de l’espai veïnal a la disciplina del valor de canvi. D’aquesta manera, l’elaboració de plans i plans de reordenació urbanística, la creació de grans esdeveniments i la difusió de retòriques legitimadores o deslegitimadores, solen presentar-se com actuacions necessàries per acabar amb la suposada “conflictivitat” d’aquests barris. En realitat, es tractaria d’estratègies destinades a garantir que diferents sectors del capital immobiliari, hoteler, turístic, financer, etc., puguin reorganitzar al seu gust l’espai físic i simbòlic d’aquests emplaçaments amb vista a extreure d’ells potencials plusvàlues. És en base a aquesta interpretació que ens permetem parafrasejar a Pier Paolo Pasolini i titllar a aquests espais com “barris corsaris”, és a dir, populars, perifèrics i relativament marginals, objectes de polítiques de “centralització” i “redempció” basades en l’obstinada mercantilització del seu espai, el seu temps i els seus trets. L’extrema deslegitimació de tot el que en ells no encaixa amb la lògica del paisatge ens convida com menys a sospitar que els seus habitants -sistemàticament exclosos de la condició de “ciutadans”, de la “centralitat” i la “normalització” – segueixen negociant cada dia uns límits físics i simbòlics traçats per una veritable utopia moderna: la que aspira a una ciutat homogeneïtzada, pacificada i socialment rescatada de tota conflictivitat. No obstant això, com a llocs del popular, aquests “barris corsaris” seguirien constituint-se com autèntics baluards des d’on sabotejar la imposició sistemàtica i burgesa d’una ciutat exclusiva i, per tant, excloent
Curs «Por una ciencia social comprometida: a propósito de la obra y el obrar de Pierre Bourdieu» (6 h)
27 i 28 de juny, de 17.00 a 20:00h.
Organitza: ERAPI – Laboratori Cooperatiu de Socioantropologia i Grup de treball en “Socioantropologia dels mons contemporanis” de l’Institut Català d’Antropologia (ICA)
Professor: Dr. Enrique Santamaría
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, c/ del Carme, n. 47, Barcelona
A partir del dia 10 de juny, la seu del Museu Etnològic-Museu de Cultures del Món del carrer Montcada acollirà una nova exposició dedicada a la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola. Prenent com a fil conductor la creació del centre Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea. Està comissariada per Andrés Antebi, Pablo González Morandi, Alberto López Bargados, Eloy Martín Corrales.
Organitza: Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC). Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia i l’Institut d’Estudis Catalans
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona
Participants: Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu” Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)
Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí