Nova edició dels premis Valeri Serra i Boldú de cultura popular.
Més informació sobre el premi i les bases de la convocatòria.
Mes: desembre de 2013
L'impacte demogràfic, social i etnològic de la immigració a Tàrrega (1874-1930)
Presentació de la publicació de l’estudi on s’analitza l’allau d’immigrants que es van establir a Tàrrega entre l’últim terç del segle XX i el primer terç del segle XX i la seva implicació en el creixement social i econòmic de la ciutat. Aquesta recerca va acompanyada d’un estudi introductori del professor de la Universitat de Lleida Joaquim Capdevila i Capdevila.
Aquest estudi es va subvencionar a través del pla d’ocupació “La immigració a Tàrrega”, el 2009, pel Departament d’Empresa i Ocupació de la generalitat de Catalunya i la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Tàrrega. L’edició del llibre va a càrrec de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell.
Data: dimecres 18 de desembre del 2013
Lloc: Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega
Hora: 8 del vespre
Maternitats, procreació i criança en transformació
Carmen López, Diana Marre y Joan Bestard (eds.). Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona: Ed. Bellaterra, 2013, 280 p.
Les relacions de parentiu han estat definides en termes d’altruisme i mutualitat dels éssers. En aquestes relacions es sintetitza l’aspecte cooperatiu dels humans. Els parents són persones que participen intrínsecament a la vida de cadascú , són membres els uns dels altres.
En aquest llibre hem volgut presentar de forma etnogràfica una de les relacions que en el nostre imaginari cultural millor expressa la relació de mutualitat de l’ésser: la maternitat.
A la primera part , Reproducció, adopció i acolliment, ens hem preguntat pels canvis que suposa la medicalització de la concepció i del naixement a la maternitat. Segueix el naixement sent la condició inicial de la persona? Com s’introdueix la donació anònima de gàmetes en la història personal? Com es construeix una relació de mutualitat en l’adopció i acolliment? Com les mares constitueixen l’inici de la mutualitat en formes de naixement i lactància que podrien ser considerades « tradicionals »? Per què la tradició innova?
A la segona part: Nous contextos de filiació, presentem diferents formes de maternitat en parelles gais i lesbianes, en mares solteres per elecció. Analitzem la maternitat en relació a persones amb alguna discapacitat intel·lectual. Com es constitueix la mutualitat d’éssers en el cas de l’alteritat intel·lectual? Finalment , ens preguntem per l’aspecte personal ( utualitat, amistat) i l’aspecte polític (el principi de justícia) que presideixen els canvis actuals en l’experiència de la maternitat.
Canvis en els paisatges de la Vall de Santa Fe
El proper dissabte 7 de desembre, tindrà lloc la conferència Canvis en els paisatges de la Vall de Santa Fe. Des de l’activitat forestal a l’antiga indústria de la neu, a càrrec de Sònia Sànchez, doctora en ciències ambientals. La conferència s’emmarca dins el cicle sobre el Montseny que organitza l’Ajuntament de Campins sota la direcció del doctor Martí Boada de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB
Data: Dissabte, 7 de desembre de 2013 a les 20 h.
Lloc: Casal de Cultura Antoni Tàpies de Campins (Vallès Oriental)
Per a més informació: Ajuntament de Campins. Tel. 93 847 50 30
La investigació social a través del cinema
Curs: “La investigació social a través del cinema”
Data: 10/12/2013 al 19/12/2013
Organitza: Grup de treball i recerca en Socio-antropologia dels mons contemporanis, de l’Institut Català d’Antropologia (ICA), i ERAPI – Laboratorio Cooperativo de Socioantropología
Duració: 10 hores (inscripció oberta, places limitades)
Dates i horaris: 10, 12, 17 y 19 de desembre – de 11:00 a 13:30 h.
Lloc: Sala Puig i Cadafalch (10 i 12/12) i Sala Fontserè (17 i 19/11), Institut d’Estudis Catalans, c/ del Carme, n. 47, Barcelona.
Professors: Enrique Santamaría i Laura C. Yufra
La "Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny", bona pràctica de salvaguarda del Patrimoni Immaterial per la UNESCO
El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, reunit a Bakú (Azerbaidjan), ha resolt incloure avui dimecres 4 de desembre de 2013 la Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny dins del Registre de les Millors Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
La Metodologia és una aplicació pràctica de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que ha tingut com a objecte d’estudi la reserva de la biosfera del Montseny. Es tracta d’un projecte pioner promogut per l’extingit Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella”, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Prenent com a partida d’altres inventaris i recerques semblants realitzades en aquest territori, es va realitzar aquest, el qual també va incloure entre altres tasques un treball de camp d’un any i un pla de participació comunitària. Les novetats principals d’aquest inventari és que pren com a referència el nou concepte de Patrimoni Cultural Immaterial establert per la Convenció de París (2003) i que ha estat confeccionat amb l’objectiu de servir d’exemple per a altres inventaris de patrimoni immaterial.
El resultat final de l’aplicació d’aquesta proposta metodològica al cas del Montseny és un recull de 294 elements, una relació que per la pròpia naturalesa de la matèria es considera inconclusa i que roman oberta a les aportacions de col·lectius i particulars, en especial d’aquells que hi estan implicats. La Metodologia és el primer projecte català que s’inclou dins del Registre de les Millors Pràctiques, una de les tres llistes que recullen exemples del patrimoni cultural immaterial de la humanitat junt amb la Llista Representativa i la Llista de Salvaguarda Urgent.
Tots els resultats del projecte Metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial de les reserves de la biosfera: l’experiència del Montseny són consultables en línia a: http://www.unescocat.org/montseny/cat/
La Barceloneta, relats d'un barri
La Barceloneta: 4 Relats d’un barri amenaçat
Dates: 4, 11, 18 de desembre de2013 19:00 al 18/12/2013 19:00
Organitza: Observatori de la Vida Quotidiana i l’AAVV L’Òstia
Un cicle anual de xerrades-debat que convoquen a la Casa de la Barceloneta 1761 veins i veïnes, activistes i científics socials amb la voluntat de conèixer, pensar i discutir conjuntament el passat, el present i el futur del barri.Llegeix més »
4ª Mostra Figures de pessebre, escultures de petit format. Domènec Talarn i Ribot (1812-1902)
Dates: Fins al 19 de gener de 2014
Lloc: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres – Carretera de Sant Vicenç, 14 (Can Caralt) – Sant andreu de Llavaneres
Horaris: de dimecres a divendres de 17 a 20 h – dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius d’11 a 14 h. Els dies 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener el museu romandrà tancat
4ª Mostra Figures de pessebre, escultures de petit format. Domènec Talarn i Ribot (1812-1902).
Exposició d’imatges de pessebre en petit format del reconegut pessebrista i escultor Domènec Talarn i Ribot (1812-1902)
Per veure el catàleg, cliqueu aquí
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Amb el suport de: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, Diputació de Barcelona, Museu Etnològic de Barcelona, Associació de Pessebristes de Barcelona, Federació Catalana de Pessebristes.
Per a més informació: museu.arxiu@llavaneres.es
Bruixes, dimonis i misteris: sobre aspectes marginals de la vida i cultura popular valenciana
Recull de literatura oral del País Valencià que ha merescut el 15è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. L’obra aplega llegendes i històries explicades per informants d’arreu del País Valencià, extretes de fonts literàries, trobades en documents de segles passats, o fins i tot viscudes en carn pròpia per Àlvar Monferrer, autor de l’obra. Monferrer (1940) és Doctor en Filosofia i Lletres en la Universitat de Barcelona, i ha estat professor a la Universitat de Barcelona, al Centre de la UNED, de Castelló-Vila real, i al Centre d’Estudis Teològics Mater Dei, de Castelló de la Plana. A banda de publicacions sobre serveis socials, educació i psicologia educativa, ha centrat el seu treball en el camp de l’Etnologia, sobretot, de la religiositat popular i temes derivats amb nombrosos llibres publicats i una quinzena d’articles en diverses revistes. D’entre els llibres publicats destaquem Les festes dels Xiquets (2009, València, CVC), Els endimoniats de la Balma (1997, València, CVC), Els Pelegrins de les Useres (1991, València, CVC), o El Romancer valencià (Antologia) (2004, Picanya, Edicions del Bullent) amb el qual també va guanyar el Premi Bernat Capó l’any 2003.