Josepa Cucó. La ciudad pervertida. Barcelona: Editorial Anthropos, 2013, 256 p.

Prenent com a base l’evolució urbanística de la ciutat de València dels últims vint anys, el llibre explora la incidència de les grans actuacions urbanístiques tant en el conjunt de la ciutat com en els quatre barris prioritzats d’estudi ( Carme, Mercat, Cabanyal- Canyamelar i Penya -roja, popularment conegut com de l’Avinguda de França). En base a les nocions de ciutat afirmada/ciutat negada, en ambdós nivells s’aborda l’evolució dels espais públics i el desplegament de la sociabilitat, les dinàmiques de diferenciació i desigualtat social, així com les representacions i expectatives sobre la ciutat i els barris. A la llum dels resultats de l’anomenada la ‘ fórmula valenciana ‘, és a dir, les solucions i maneres de fer urbanisme que distingeixen el procediment concret que s’ha aplicat a València, es conclou que els seus gestors polítics han formulat un projecte ( polític ) i fixat unes regles (urbanístiques, fiscals, etc . ) que convenien ben poc a la realitat urbana de la ciutat i al comú dels seus ciutadans i ciutadanes, però que beneficiaven en molt a l’elit econòmica local i al capital financer que l’avala. Significativament, aquesta praxi urbana s’ha acompanyat d’una promoció generalitzada de narratives i imatges de somni amb què s’ha enlluernat a la població, provocant dinàmiques socials de reforç i també algunes resistències.