Impartit pel Dr. JORDI COLOBRANS DELGADO

Dates: 6, 13, 20, 27 de març i 3 d’abril de 2014 Horari: de 16:00 a 19:00 h.

Lloc: Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica, Facultat de Geografia i Història (UB, Campus Raval) Montalegre 6-8, Barcelona. Aules 304 (sessió 6/03) i 302 (resta de sessions)

Organitza: Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) Col·labora: Institut Català d’Antropologia (ICA), Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica, Facultat de Geografia i Història (UB)

Informació: http://acpantropologia.blogspot.com.es acpa@antropologia.cat Tel 93 410 37 77 Inscripcions: http://goo.gl/XzIMhL Places limitades (mínim de 10 persones inscrites per realitzar el taller)

Preus: General: 100€ Socis/es ACPA: 50€ INTRODUCCIÓ I OBJETIUS El Taller de Tecnologia-Antropologia és un espai on es dissenyen i planifiquen projectes tecno-culturals. Com s’inicien aquests projectes? Com es desenvolupen? Com es duen a terme? Què cal tenir en compte perquè avancin? Al llarg de les cinc sessions del taller generarem idees, passarem de les idees als conceptes, identificarem els elements i agents actius en diversos sistemes per, finalment, dissenyar un ecosistema tecno-cultural que tingui en compte la dimensió tecnològica, social, cultural i econòmica. L’objectiu del taller és que els participants descobreixin una nova manera de treballar professionalment des de l’Antropologia, que descobreixin el món dels projectes tecno-culturals, que sumin els seus esforços per cooperar en equip en aquest tipus de projectes, i que dissenyin un projecte real, creïble, factible i sostenible amb el que fins i tot tinguin la possibilitat d’auto-ocupar-se. PROGRAMA El taller Tecno-Antropologia és la part pràctica de la conferència sobre la Tecno-Antropologia. El taller s’estructura en cinc sessions pràctiques en les quals progressivament es proporcionarà als participants els conceptes necessaris per dissenyar ecosistemes tecno-culturals, casos reals que es poden utilitzar com a inspiració, i es generarà contingut per dissenyar els seus propis projectes tecno-culturals. Sessions del Taller de Tecno-Antropologia S1 Idear, projectar i planificar ecosistemes tecno-culturals S2 Articular la dimensió tecnològica S3 Articular la dimensió social S4 Articular la dimensió cultural S5 Articular el pla de sostenibilitat / Presentació de projectes Cada sessió s’organitza en tres parts: una de coneixement i debat conceptual, una de coneixement i debat sobre experiències reals i una de treball creatiu aplicat a un projecte tecnocultural. Els continguts de les sessions són els següents: Continguts del Taller de Tecno-Antropologia S1 Idear , projectar i planificar ecosistemes tecno -culturals En aquesta sessió es presenta i debat el concepte d’innovació i els seus diversos usos i aplicacions pràctiques. De què parlem quan parlem d’innovació des de la perspectiva de la Tecno Antropologia ? Hi ha models per a la innovació tecnològica cultural? Explorarem alguns casos reals i, a continuació, iniciarem una activitat de generació i exploració d’idees que serveixi de base per als projectes tecno -culturals que es desenvoluparan en el transcurs del taller. S2 Articular la dimensió tecnològica Els ecosistemes tecno-culturals integren diverses dimensions. Per articular la seva dimensió tecnològica començarem presentant i discutint diversos conceptes que ens serveixin de base per a comprendre la importància de la cultura material i del sentit dels objectes per a l’experiència humana. Com es treballa amb la materialitat ? Com s’introdueix la tecnologia en la societat i com es socialitza la tecnologia ? Què significa innovació centrada en els usuaris ? Quin hauria de ser el paper dels usuaris en un projecte així? Entrarem al món de la User Experience Research i del Qualitative Market Research per, a partir d’aquí, definir la part tecnològica de cadascun dels projecte tecno-culturals del taller. S3 Articular la dimensió social En els projectes tecno -culturals la creació i articulació d’una comunitat és fonamental tant per idear i co-dissenyar els conceptes dels productes tecno-culturals com per explorar els prototips del producte durant el procés d’investigació. D’altra banda, la dimensió social inclou la creació i dinamització d’una comunitat d’usuaris. En aquesta sessió parlarem dels usuaris, dels usuaris-investigadors i de les autoetnografíes. Il·lustrarem la importància de la dimensió social amb diversos casos de projectes tecno-culturals. Com a pràctica, cada grup dissenyarà les activitats de la seva comunitat d’usuaris i d’usuaris-investigadors S4 Articular la dimensió cultural En aquesta sessió treballarem sobre l’argument de la cultura com a motor de creixement econòmic. Com és possible que la cultura pugui ser un motor de creixement econòmic? Què hi ha darrere d’aquest model de prosperitat i com es pot articular? Quin és l’encaix pràctic d’aquest argument? Quin és el paper de la dimensió cultural en un ecosistema tecnocultural? Utilitzarem casos reals com a inspiració perquè cada grup pugui identificar els agents del seu ecosistema tecnocultural i pugui dissenyar i enfilar la dimensió cultural en el seu projecte. S5 Presentació de projectes i pla de sostenibilitat L’economia és important. Assegurar la sostenibilitat és un requisit ineludible del disseny de tot ecosistema tecno-cultural. Perquè aquests projectes tinguin continuïtat en el temps aquests ecosistemes han de ser sostenibles . Cada projecte ha de trobar la manera d’ assegurar la seva viabilitat i sostenibilitat. D’on surten els recursos per a aquests projectes? Com es financen / s’autofinancen ? Aquesta sessió comença amb la presentació i discussió de les propostes de projectes tecno-culturals elaborades pels participants per, a continuació, explorar les diferents estratègies econòmiques que puguin fer-los viables i sostenibles. CV___________________________ Jordi Colobrans Delgado (Barcelona 1965). Tecno-antropòleg i consultor de projectes tecno-culturals. Llicenciat en Antropologia Cultural (1991) i Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona (1996, Tesi sobre cultures organitzatives i de l’empresa). Actualment col·labora en diversos projectes de disseny cultural, innovació i emprenedoria. Col·labora amb la Fundació I2CAT on coordina la Unitat de Living Labs i participa en diversos projectes tecno-antropològics amb enginyers. Ha coordinat o participat com a investigador en diversos projectes d’innovació social en Citiliab de Cornellà, amb l’Institut de Cultura de Barcelona i amb institucions i empreses en els sectors de cultura, educació, treball i salut. Des de 2005 treballa en projectes d’investigació sobre models, dinàmiques i sistemes d’innovació. És professor associat del Dept. De Sociologia i anàlisi de les Organitzacions de la Facultat de Economia i Empresa ( UB ) . Paraules clau que defineixen la seva activitat: Techno-Anthropology, Applied ethnography, Cultural Dessign, User Experience Research, Qualitative Research, Qualitative Market Research Technology, Society and Culture, Material Culture.