Martins Martins, Rosana. Hip-hop, cultura y participación. La visibiidad de la juventud de las perférias urbanas. Barcelona: Ed.UOC, 2015, 256 p.

La  cultura hip-hop va sorgir en els guetos de Nova York (Estats Units) en la dècada de 1970. Es tracta d’un producte col·lectiu, que abasta diferents manifestacions artístiques, música (rap i DJs), arts visuals (grafit) i ball (break). Però hi ha un altre element més en joc, el compromís polític. Amb forta influència dels moviments negres de la dècada de 1960 i de la cultura del carrer, el Hip-Hop és la síntesi radical d’una producció cultural de base africana que proposa noves anàlisis de la realitat a través de la denúncia del racisme. Les enormes desigualtats socials i la discriminació soferta pels individus (pel color de la seva pell, l’aparença física, la forma de vestir-se, el lloc de residència), major en el cas de les dones, són qüestions abordades pels joves de les perifèries urbanes mitjançant el Hip-Hop