Museu de la Pauma,de Mas de Barberans
EL Museu de la Pauma basa la seva exposició permanent en l’ofici de llatadora, les llatadores eren les dones que feien llata, i la llata és la combinació de brins; les diferents unions de brins ens porten a classes de llata diferents. Els brins són els diferents folíols que té la fulla de pauma després de secar-la, escoellar-la i embrinar-la. Aquesta activitat, que ha estat un ofici tradicional important (arreu la cistelleria ha estat una de les artesanies utilitàries més bàsiques), té una primera matèria insubstituïble que és el margalló.
El margalló (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa. La seva distribució s’estén per la península Ibèrica, Illes Balears, el nord d’Àfrica i la península Itàlica. A les Terres de l’Ebre la podem trobar des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud.
Avui recomanem un article que ens parla del margalló, al Museu ens centrem més en l’ofici i no tant en la planta, de la mà del geògraf David Serrano i Ginés ens endinsem en les àrees distribució del margalló:
Serrano i Giné, David. «Corologia del margalló (<i>Chamaerops humilis</i> L.) en el límit de distribució septentrional al sud-oest del riu Llobregat». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, [en línia], 2013, p. 307-20, https://www.raco.cat/…/TreballsSCGeograf…/article/view/84863
Fotografia: Joan Maria Ventura. Fons Museu de la Pauma