de Mas de Barberans
El Museu de la Pauma acull des del passat 6 de novembre “Elogi a la Cistelleria”, una nova exposició produïda pel Museu i comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons. La mostra es podrà visitar fins al novembre de 2022.
“Elogi a la cistelleria” parteix del desig de mostrar la producció actual de les cistelleres i cistellers que ens són més propers. L’exposició pren el relleu de “LOOKOUT, Cistelleria Europea” per mantenir el compromís amb la creació contemporània, però ara des d’una perspectiva més propera. Hi participen aquelles persones que han estat destacades, amb premis o mencions, en qualsevol de les edicions del Certamen Internacional de Fibres Vegetals de Salt i Mas de Barberans residents a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol.
S’hi poden veure 52 peces de 18 artesans. Els autors i autores presents són: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Murcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).
Podem trobar-hi des de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.
No és una exposició de cistells, és una exposició amb l’obra de cistellers, en el sentit d’artesans, dissenyadors i artistes que desenvolupen la seva activitat a partir dels principis de la cistelleria, una disciplina que es caracteritza per l’ús d’uns materials determinats, essencialment fibres vegetals, i la seva manipulació per mitjà de les tècniques pròpies de la tradició cistellera.
Des de la prehistòria, l’adaptació de l’ésser humà al medi natural ha estat continuada, i constant fins a mitjan segle XX, aproximadament. La cistelleria ha acumulat una riquesa de coneixements sobre materials i tècniques que són l’essència de l’exposició, on comprovarem que de vegades es manté la funció i d’altres es transforma.